Com aquell qui diu

Ascens de l'hoquei C.E.Vendrell

2011-06-04T18:25:00.004+02:00

Aquest passat divendres el 2n equip del C.E.Vendrell d'hoquei patins va assolir l'ascens a la categoria Nacional Catalana, tot just dos categories per sota de l'OK lliga. És el segon ascens consecutiu de l'equip magistralment dirigit per Xavier Nicolàs i Toni Porta i format per jugadors del Vendrell. A més s'han proclamat campions de la Lliga al quedar primers. És tot un èxit de l'esport local i comarcal i es demostra el nivell de l'hoquei del Vendrell. La propera temporada gaudirem de dos equips al Vendrell amb dos categories altes amb bon nivell de joc. Valdrà la pena no oblidar-nos d'aquest equip i intentar aconseguir que el pavelló respiri l'ambient que ahir es va viure.

MOLTES FELICITATS!

Ara que tinc 20 anys.

2011-06-01T01:35:00.002+02:00

Aquest títol no parla de la meva edat. Ja no tinc 20 anys. O més ben dit: ja en fa uns quants que els tinc! Parlo, una vegada més, del Barça. Perquè el Barça, que té 111 anys d'història, fa 20 anys que es va fer adult. O més ben dit: fa 20 anys que es va tornar a fer adult.

A principis de maig de l'any 1991 el F.C.Barcelona, en les seves aleshores 4 seccions professionals, tan sols havia guanyat la Copa d'Europa d'hoquei patins. És cert que l'havia guanyat en 10 ocasions però també es cert (malauradament i que ningú no s'ofengui) que l'hoquei no és un esport que hagi arrelat igual que la resta d'esports a Europa i Amèrica.

Per tan podem afirmar que el Barça, al maig de 1991, no havia fet gairebé res a Europa. El poc que havia guanyat (tres Recopes i tres Copes de Fires en futbol, 2 Recopes i una Korac en Basket i 3 Recopes en handbol) havia estat gunyat gairebé tot desde l'any 1978, tan sols 13 anys abans de la data de la qual parlem, en la que podriem anomenar l'adolescència del club.

El maig del 91 l'handbol blaugrana dirigit per Valero Ribera va conquerir la seva primera Copa d'Europa davant del Proleter croat. Desde aquella data amb ara el Barça ha conquerit, atenció: 4 Champions en futbol, 2 Eurolligues en basket, 8 Eurolligues d'Handbol i 9 Lligues Europees més d'hoquei.

El motiu no pot ser cap altra que el d'haver fet bé la feina. I això és mèrit de molta gent: dels presidents Núñez, Gaspart (si, si, sota la presidència del mateix Gaspart es va guanyar la primera Eurolliga de basket), Laporta i Rosell, de Cruyff, Rijkaard, Guardiola, Pesic, Pasqual, Valero, l'altra Pasqual, Figueroa... i de tants i tants tècnics, jugadors i directius que han convertit el club en un autèntic referent en tots els àmbits.

Però perquè el Barça va trigar 92 anys a fer-se gran? En realitat el Barça de futbol va ser gran els anys 40 quan va guanyar 2 copes llatines, el torneig precedent de la Copa d'Europa.

Però el franquisme va ser un autèntic llastre pel club. Només cal recordar el cas Di Stefano, el Messi dels anys 60, que, havent fitxat i fins i tot jugat amb el Barça, va ser obligat a jugar un any amb el Barça i un any amb el Madrid. El president del Barça va ser "convidat" a renunciar al jugador que va acabar jugant i passant a la història de blanc.

Mala gestió del club? També cal recordar que les directives del Barça desde els anys 40 a l'any 1978 eren escollides a dit pel franquisme.

Potser seria just valorar l'esport del nostre païs desde l'entrada de la democràcia i "agafar en pinces" el palmarès dels anys precedents.

Ivan De la Peña

2011-05-20T15:56:00.003+02:00

Sempre m'ha agradat, i molt, Ivan De la Peña. Probablement va ajudar el fet que som de la mateixa generació i que va ser el primer jugador que va il.lusionar al barcelonisme després de la fi del "dream team". El considero un jugador genial que no ha tingut sort amb les lesions i que això el va acabar afectant psicològicament. Amb això no vull dir que tingués problemes psicològics sinó que desde el moment que un jugador amb tan sols 23 anys el fan fora del Barça, es lesiona sovint i a més haver de viure i jugar a l'estranger, un ha de tenir el cap molt ben amoblat per tirar endavant en l'esport d'èlit.

De la Peña va començar a despuntar la temporada 95-96 Va jugar partits memorables com el famós Betis 1-Barça 5, tot i que per a mi el millor partit va ser un oblidat partit de lliga contra l'Athtletic (4-1, amb golàs d'Ivan). Com va anar passant a posteriors temporades, va acabar com a titular indiscutible.

La temporada següent (96-97) hi va haver revolució a Can Barça amb el canvi de Robson per Cruyff i la desagradable destrucció de tot el que feia olor a Johan. A pesar d'això i a pesar de que De la Peña va començar de suplent (Robson insistia en posar a Popescu al mig del camp amb un doble pivot amb Guardiola), el jugador va acabar formant una dupla genial al mig del camp en Pep, deixant a la memòria partits com la remuntada contra l'Atlético de Madrid, un gol d'antologia al Saragossa i fent una imparable associació amb Ronaldo.

La temporada 97-98 va haver nou canvi d'entrenador (Van Gaal per Robson). Ivan va anar jugant regularment tot i que les lesions van començar a aparèixer. El millor moment de joc de la temporada va coïncidir amb "lo pelat" al camp. Tot i així, el sr. Van Gaal (si, el mateix que va preferir Bogarde i Okunowo en comptes de Ferrer, per exemple) va decidir que el millor era vendre'l. És cert que vistes les lesions i el preu que es va cobrar (2500 milions de ptes) no va ser una mala operació, però és aquì on hi ha el punt d'inflexió en la carrera d'Ivan De la Peña. La sensació que em queda es que si De la Peña hagués seguit al Barça sota la tutela d'un entrenador tipus Guardiola tot hagés estat diferent.

A partir d'aquí va anar a la Lazio, Olimpique de Marsella, retorn al Barça al pitjor moment de la història (era Gaspart) i finalment fitxa per l'Espanyol on aconsegueix triomfar de nou. Perquè guanyar una Copa, ser finalista de la Uefa, anar a la selecció i guanyar al Camp Nou després de 30 anys, tot això jugant amb l'Espanyol és un èxit sense precedents.

La sensació és que De la Peña és un jugador 10-15 anys avançat al seu temps. S'imagineu a l'Ivan amb 23 anys jugant amb l'actual Barça?

De cine!

Tal com deia Mascaró avui a l'Sport, fins i tot els genis son incompresos, mal reconeguts i maltractats. I si no que li preguntin a Bach, que sent segurament el més gran compositor de la història, no va ser reconegut fins tres segles més tard.

Un concert inmens.

2011-04-16T19:42:00.003+02:00

Aquest divendres vaig tenir la sort d'assistir a un dels millors concerts de jazz que he viscut mai: Eliane Elias Trio. Dins el marc del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona el concert estrella va ser el que ahir ens va oferir al Teatre Metropol la extraordinària pianista brasilera acompanyada del contrabaixista de Bill Evans i d'un exel.lent bateria suec.

Combinant repertori composat per Eliane Elias amb temes de Bill Evans i música brasilera, sobretot de Jobim, Eliane Elias va mostrar quin so es pot treure d'un piano. Em va sorprendre gratament com tocava les notes greus del piano: les tocava molt sovint i amb una execució contundent i dolça a la vegada. Va demostrar la influència que el pianista Bill Evans va exercir sobre ella.

A nivell de banda el resultat no és menys sorprenent, amb un gran protagonisme del contrabaixista Marc Johnson i una sorprenent ben entesa discreció del bateria.

En definitiva el concert va respondre a les expectatives que un concert estrella d'un Festival Internacional pot crear.

Si encara hi sou a temps intenteu anar a algun concert dels que es fan desde el passat dimecres i fins diumenge, Molta oferta, variada, de qualitat, en diferents espais i assequible.

No us defraudarà.

Ben tornats, malparits!

2011-03-21T01:37:00.002+01:00

Sempre m'ha costat entendre les dissolucions de coses que funcionen a pesar que a vegades el temps demostra que és millor una retirada a temps. Fa anys no vaig entendre que els Sopa de Cabra es retiressin. O més ben dit: que fessin una "parada indefinida" com ells mateixos van anunciar ja fa més d'una decada. Ara tornen, per un dia de moment i aquesta notícia em fa feliç.

Els Sopa sempre m'han agradat a pesar que amb el temps i a mesura d'anar aprenent coneixements i estudis musicals comprobés que ni son grans instrumentistes individualment parlant, ni són una gran banda interpretativament ni les cançons són un exemple harmònic, ritmic i melòdic. Amb les lletres no m'hi poso, tot i que popularment es comenta que són d'un cert nivell.

Pero m'agraden, m'enganxen. Serà perquè formen part de la banda sonora de la meva joventut o perquè la música i l'art en general ténen afortunadament aquesta màgia que sense saber perquè una obra t'enganxa.

Sense trobar-hi una explicació musicalment raonable trobo extraordinàries cançons com "Sota una estrella", "Hores bruixes", "Quan es faci fosc" i sobretot el meu particulat top 3: "El boig de la ciutat", "El llarg viatge" i "Els teus somnis".

Ara tornen en un concert on es van esgotar 18.000 entrades en un dia. Un altre fenòmen curiós. Recordo un concert de Sopa de Cabra en una discoteca a Vilafranca on em va costar Déu i ajut trobar acompanyants en un concert on erem 4 gats. I això que era en la meitat de la carrera dels Sopa. La història de la banda és ben curiosa: èxit (l'empordà), odiats (anunciar cantar en castellà), fracàs (mundo infierno) oblidats (poca gent als concerts i discs no venuts) èxit alta vegada (2 últims discs) i mites (18.000 entrades en un dia). Coses de la societat dignes d'estudi.

Jazz a TV3

2011-02-17T16:41:00.003+01:00

Ja se que sovint critico a TV3. Suposo que ho fa el fet que és el canal generalista que més miro. Ara han estrenat un programa de jazz "Jazz a l'estudi" crec que es diu. Un exel.lent programa que dóna a conèixer a molts músics actuals del nostre païs mentre enregistren temes en un estudi. La iniciativa seria exel.lent si no fos pequè el programa el fan a les 2 de la nit!
Entenc que no és un programa de "prime time" però ara que amb la TDT cada cadena disposa de diferents freqüències no trobariem un horari millor al 33, 3XL, etc?
Per una vegada que TV3 pensa amb nosaltres...

Patètica Acadèmia Catalana del Cinema o patètica TV3?

2011-01-18T01:21:00.002+01:00

"Promocionar el cinema català i dotar-lo de prestigi davant dels mitjans de comunicació i el públic en general" . Aquest és un dels 12 principis fundacionals de l'Acadèmia Catalana del Cinema. N'hi ha una altra que diu "contribuir a la internacionalització del cinema català".^
Per altra banda TV3. Qui mira TV3? Suposo que els anglesos no.
Doncs bé, aquesta nit de dilluns, TV3 o l'Acadèmia Catalana del Cinema o tots dos junts han decidit acabar la gala televisiva feta en directe des del Teatre Artèria de Barcelona amb una cançó anglesa: concretament "Always look on the bright side of life", conegut tema del genial musical Spamalot dels no menys genials Monty Python.
Molt bé nois, demanem suport al cinema català però passem de la música catalana. Típic del païs. Només cal escoltar les emissores de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (Catalunya Ràdio i cia). Més música no feta a Catalunya impossible.
O marxant de la música només cal veure entitats que fomenten el comerç del seu poble però que a l'hora de comprar o contractar algun servei el van a buscar a fora.
Si senyor!

La roda del temps i Nit de Sant Joan.

2011-01-05T16:20:00.004+01:00

Aquestes festes he tingut el plaer de gaudir de dos excepcionals espectacles. Anem per parts.

El passat dia 29 de desembre vaig presenciar el concert que el Cor Orfeó Parroquial del Vendrell i l'Orquestra Camerata XXI van oferir en motiu del tradicional esdeveniment organitzat anualment per l'Asoociació Pau Casals. En aquesta ocasió el concert girava sobre l'entorn de dos autors: Salvador Espriu, autor dels poemes anomenats"La roda del temps" i Albert Solé, vendrellenc que els va musicar, orquestrar i dirigir d'una manera realment brillant. Com brillant va ser l'execució de l'Orquestra i del Cor. Un concert musicalment d'èlit que no va deixar indiferent a cap dels assistents. És molt difícil aconseguir a la vegada el nivell, el talent, l'interpretació i la creativitat que allí vam viure.

Només un "però" (un "però" molt gran): és molt trist que en un concert d'aquest nivell creat per un vendrellenc, interpretat per vendrellencs i organitzat per una emblemàtica associació vendrellenca tingui tan poca repercussió: poca publicitat i promoció i poca assistència de públic.

Realment al Vendrell no sabem ni valorem el que tenim. Ens passem la vida parlant de coses negatives i oblidem aquest tipus d'esdeveniments que pocs municipis poden arribar a oferir. I quan es pensa en alguna cosa positiva sempre pensem amb els mateixos.

Afortunadament El Vendrell és molt més gran artísticament i culturalment del que alguns es pensen i dels que alguns voldrien que fos.

Canvian de tema, aquesta setmana vaig anar a veure el musical "Nit de Joan Sant Joan" de Dagoll Dagom. Quin gran musical, sobretot a nivell de cançons. Quina inspiració la del genial Jaume Sisa. Les cançons són extraordinàries, originals, fan vibrar quan les sens. Melodies i harmonies que mai perdent l'interès i que sorprenen per la frescura que contínuament desprenen i pels girs inesperats que aparèixen sense perdre mai el sentit ni la idea del tema. Temes que fets per un nord-americà serien conegudes arreu del món.

I la història no és per menys. Una barreja d'històries sense perdre el regust a cabaret però fent un cabaret diferent, galàctic.

En definitiva un musical original que a mi em va sorprendre de la mateixa manera i amb les mateixes sensacions que em va sorprendre "Molin Rouge" quan el vaig veure per primera vegada per la seva originalitat.

"La Resposta", la gran il-lusió.

2010-12-09T23:21:00.004+01:00

Quan vaig crear aquest blog va ser amb la idea de no parlar mai de mi ni de coses meves i fins ara, després de més de 2 anys, ho he mantingut. Però en tota norma sempre hi ha l'excepció i avui ha arribat en aquest blog. No me'n puc estar de parlar del projecte que fa més d'un any que volta pel meu cap i que aquest cap de setmana ha de veure la llum: el musical "La Resposta".

Ja fa any i mig que en Jordi Solé, l'actual director del Cor Joves Veus, em va proposar el projecte de composar des de zero un musical en motiu del 20è aniversari de la coral. Un servidor no s'ho va pensar 2 vegades i hi vaig posar fil a l'agulla. Tenia molts arguments a favor i cap en contra: havia estat cantaire de la coral, habitualment col-laboro i treballo amb Joves Veus com a arranjador i pianista, considero al Jordi un excel.lent director i se'm presentava l'oportunitat de treballar com a compositor en un espectacle que segur veuria la llum. Moltes vegades la gent pregunta als músics perquè no som compositors. Doncs la resposta és fàcil: perquè no en tenim l'ocasió. El percentatge de músics que composa és baix perquè hi ha poca feina i pocs encàrrecs a diferència del que interpreta, arranja o dóna classes. Pocs músics no són compositors perquè no en saben, molt pocs.

Vaig començar a escriure fins i tot abans d'existir el text i la temàtica del musical. Però era el de menys. Sabia que si escrivia alguna cosa interessant podria encaixar en qualsevol temàtica.

Va arribar el moment de pensar en qui ens podria escriure el text i les lletres de les cançons del musical. El primer nom que va sortir va ser el de Xavier Sanjuan. Amic meu des de fa molts anys i amb un compte pendent: fer alguna cançó junts. Quan li vaig proposar anava desbordat de feina però el projecte el va encoratjar i va trigar ben poc a dir que sí tot i que li venien imposades una sèrie de condicionants prou difícils: no podia escriure un musical amb total llibertat, s'havia de tenir en compte que el musical és del Cor Joves Veus i que en més o menys mesura havien d'aparèixer tots els cantaires, que no eren ni professionals ni tan sols amateurs i que la gran majoria mai havien actuat. Com podreu veure se n'ha sortit excel.lentment.

Un cop teníem música i text ens va faltar buscar coreògraf. I en comptes d'anar a buscar un professional, en Jordi va pensar que l'Emma Galindo seria la persona adequada per treballar amb els joves i crear coreografies adaptades al nivell i filosofia del Cor. L'Emma, amiga i companya des de naixement també se n'ha sortit molt bé.

Amb tots aquests elements vam començar a treballar amb el Cor, els autèntics protagonistes de "La Resposta". Quina experiència més enriquidora! Veure con s'han anat superant dia a dia amb un extraordinari esforç fruït de la tremenda il-lusió no té preu. Sens dubte ha estat el millor de tot.

Però el musical també ha comptat amb el suport, treball i il-lusió de molta més gent que l'acaben de fer com és: el Jordi Maldonado creant el video-clip, l'Aleix Costa amb la web, la Mar Vives amb les projeccions, el Pep Vinyes amb la il.luminació, la Núria Trillo amb el disseny, el David Ibarz, el Javi Martínez, el Jaume Piñol i el Joan Anton Romagosa amb els instruments i molta més gent que segur em deixo i que han estat claus per arribar a l'estrena.

I sense oblidar-me de l'Encarnita que m'ha guiat en molts aspectes en tot aquest projecte.

I ara ja ho tenim aquí. Aquest dissabte podreu comprovar el fruït de tant treball i tanta il-lusió. Vagi com vagi, passi el que passi jo ja em dono per satisfet i enriquit. La satisfacció que m'heu donat aquests mesos de feina no té preu i mai no ho oblidaré.

Moltes gràcies a tots, moltes gràcies Joves Veus.

Un ajuntament que promociona els locals on fan música en directe!

2010-11-24T11:41:00.002+01:00

Si. No és cap broma. L'Ajuntament de Llançà (en desconec de quin partit és) ha creat unes jornades per promocionar no tan sols la música en directe sinó també els locals els quals estan disposats a programar-la. És una gran forma d'anar contra-corrent. Espero que aquest Ajuntament no tingui represàlies ni vagi a l'infern (o als jutjats com hi van alguns locals musicals) per aquesta iniciativa.
Aquí en teniu la notícia.
http://www.horanova.cat/revcms_render.aspx?l_n=noticia&b_p=block_noticia:ct_id:a199bed8-6639-45ac-bfdf-bce95b733e07;

En l'adéu d'un gran saxo: Ricard Roda

2010-11-18T02:35:00.003+01:00

Aquest dimecres ens ha deixat, a l'edat de 79 anys, el gran saxofonista Ricard Roda (a la dreta de la fotografia acompanyat del genial pianista Francesc Burrull), víctima d'un infart. Extraordinari intèrpret i pedagog, Roda se'l pot considerar un dels grans del jazz i la música moderna de la història d'aquest païs.

M'agradaria destacar una anècdota significativa de la seva trajectòria. Quan era jovenet el van expulsar a ell i a un tal Tete Montoliu del Conservatori de Barcelona per... tocar jazz!

Tot i que d'aquest afer han passat més de 60 anys, actualment en alguns conservatoris encara hi ha ments retrògrades que veuen el jazz i la música moderna com una àrea simple i secundària.

Només cal comprobar com encara ara hi ha moltíssima més oferta pública d'ensenyament de música clàssica que de música moderna quan la demanda per a la moderna és proporcionalment inversa a nivell de concerts, discs, audicions o classes.

No oblidem que la Titulació Oficial de Jazz i Música Moderna fa tan sols 10 anys que és oficial. Quan temps fa que existeix la música moderna? Doncs 1 segle, és a dir que portem uns 90 anys de retard en respecte la realitat.

S'imagineu que encara avui l'informàtica no fos una carrera oficial? Doncs la música moderna és més antiga que el més vell dels ordinadors.

L'ensenyament de música moderna en aquest païs va ser iniciativa de mans privades (Taller de Músics i L'Aula de Jazz i Música Moderna) i actualment sort en tenim que aquestes i d'altres escoles privades ofereixin pla d'estudis modern, com, sense anar més lluny, l'escola Músics del Vendrell, una de les pioneres en aquest sentit a la província de Tarragona i en molts kilometres a la rodona.

Les crisis de la música.

2010-11-16T10:57:00.001+01:00

Mai ha estat fàcil ser o fer de músic. Potser per aquest motiu en aquests temps de crisi els músics no ho passem tan malament (la qual cosa no vol dir que no ens afecti) ja que el músic està ben curtit en crisis. I no em refereixo concretament a la crisi de la qual en sentim a parlar diàriament.
El món de la música és pionera en les crisis. Fa molts anys, per exemple, era molt difícil estudiar música. Pràcticament no hi havia escoles, potser alguna a ciutat i prou. De fa uns 30 anys cap aquí es van anar obrint escoles arreu del país que van pal·liar aquesta mancança. Però es va encetar una nova crisi: era molt difícil estudiar música moderna fins al punt de que fins fa 10 anys ni existia la titulació oficial d’aquest àmbit. De fet encara ara és difícil estudiar jazz i música moderna ja que si no fos per les sempre institucionalment incompreses escoles de música d’iniciativa privada difícilment ho tindríem a l’abast.
Paral·lelament a aquetes circumstàncies apareix Internet: eina extremadament útil per a la difusió de música però que la mala utilització ha provocat una immensa crisi en el sector de la industria discogràfica arrastrant així a músics d’estudi, autors, arranjadors, etc. Tot això compaginat amb aquesta dèria de les institucions a fer tancar sovint incomprensiblement sales de concerts o bé estar sotmesos a normatives i impostos impossibles que fan que qui tingui ganes de fer música en directe al seu local se n’acabi cansant al cap de ben poc.
I per acabar-ho d’adobar ara ens arriba la crisi de molts ajuntaments que fa que es suprimeixin molts actes de festes majors i festivals.
A pesar de tot plegat és encoratjador veure com molta gent no perd les ganes de fer música. És una de les avantatges que té el fet de que la música sigui vocacional, o, més ben dit, sigui una necessitat vital de l’ésser humà a pesar de que a alguns els hi pesi.

Els comptes de Laporta.

2010-11-02T12:25:00.003+01:00

En aquest enllaç hi podeu trobar arguments del tema Laporta-Rossell. Vosaltres mateixos:

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/322487-els-comptes-de-joan-laporta.html

John Lennon

2010-10-09T16:22:00.002+02:00

Avui, 9 d'octubre, John Lennon faria 70 anys. Un geni en el món de la creació musical, complement ideal de Paul McCartney. Lennon era musicalment més "gamberro" mentre que McCartney era més dolç. Entre els 2 i després per separat van crear autèntiques obres d'art en el pop i el rock.

Gaudim d'una de les seves obres mestres: Jelalous Guy

http://www.youtube.com/watch?v=6lLs2dC9NaE

Bojan.

2010-10-03T23:13:00.003+02:00

Començaré dient que sóc pro-Bojan. És la meva debilitat futbolística. Però no per això deixo de reconèixer que Pedro, per exemple, ha fet millors partits i mèrits i potser no ha estat tan reconegut o mediàtic com en Bojan.

Hagués pogut parlar de Bojan quan el vent bufava a favor. Sense anar més lluny a finals de la temporada passada quan va fer gols decissius en l'últim terç de la lliga: contra l'Athtletic, el Tenerife (quan restaven 10 minuts amb empat), el golàs al camp del Vila-real, el gol al decissiu partit al camp del Sevilla o el "no-gol" que ens hagués portat a la final del Bernabéu contra l'Inter que l'arbitre va anul-lar rigorosament.

http://www.youtube.com/watch?v=vIDgCTxm1PY

Però penso que el moment de parlar del noi de Linyola és ara quan hi ha una opinió desfavorable cada vegada més apreciable a l'entorn culé.

Molta gent ha deixat de creure en Bojan. Sigui perquè va començar força bé, perquè només tenia 17 anys o perquè es va crear la sensació de que seria el Raül culé, ara molta afició està desinflada.

A favor de Bojan diré moltes coses. Primer: no hem d'oblidar que tot just acaba de fer 20 anys, només 20! Segon: va debutar quan pitjor estava l'equip amb tan sols 17 anys. Tercer: Guardiola l'ha fet pencar i patir de debó deixant-lo a la banqueta moltíssimes vegades. Quart: s'ha hagut de jugar la titularitat davant de jugadors de la talla d'Eto'o, Ibrahimovic, Villa i Messi. Cinquè: quan ha jugat, moltes vegades ho ha fet en posicions que no és la seva com per exemple en els dos extrems. Sisè: juga en una posició on és molt difícil passar desapercebut: un partit sense marcar i molta gent ja el critica. Setè: com a golejador és molt fàcil caure en l'ansietat de marcar si es triga massa en no fer-ho. Vuitè: sempre que juga apareix en un moment o altra mostrant una exel.ent col.locació: avui sense anar més lluny ha fet un pal. Novè: ell confia molt en ell mateix. Sense anar més lluny aquest any no li ha tremolat el pols quan va triar portar l'exigent número 9 a l'esquena.

En contra de Bojan no diré res. Us ho deixo a les vostres mans...

Em queda la sensació que Bojan és sobretot víctima de l'ansietat i la poca paciència de la societat en la qual vivim. Aquesta poca paciència la podem veure en molts àmbits. A la Televisió, per exemple. Si una sèrie que està pensada en 13 capítols al tercer ja no funciona la retiren. En el món de la música quan hi ha un grup innovador és rebutjat a primeres de canvi sense esperar a ser acceptat. Podriem dir que en totes les tasques de la societat s'ha perdut el dret a la paciència i el dret a la oportunitat. Bé, en totes menys en la política, on aquí sí que la societat i el sistema hi té paciència.

Jo confio en Bojan. Perquè m'agrada i sobretot perquè Guardiola avui mateix ha dit que és un gran jugador. I si ho diu en Pep...

Aquesta temporada ho podrem comprobar, vist lo curta que és la plantilla i el desgast que acumula la plantilla barcelonista en Bojan tindrà els minuts necessaris per a demostrar la seva vàlua.

Quimi Portet

2010-09-29T01:10:00.002+02:00

Després de més d'un mes de no escriure en el blog (per semi-vacances!), avui em ve de gust parlar d'un música català ben conegut anomenat Quimi Portet.

En aquests moments acabo de veure un concert de'n Quimi per TV3 (avantages de la vaga, es quan més música s'hi troba!).

En Quimi Portet em transmet sensacions contradictòries. Autor de moltes grans cançons en la seva època de El Último de la Fila, és un músic que desde que va en solitari a mi personalment no em transmet absolutament res. I això que força gent, músics i no músics, m'han intentat donar arguments a favor del músic viguetà. Però no puc. Per molt que l'escolti no hi trobo cap element o detall que em cridi l'atenció o que em demostri alguna virtut.

Aquí en teniu un video:

http://www.youtube.com/watch?v=e7Em9xU0W4M

És d'aquells músics dels quals que em queda la sensació que "queda molt bé" dir que t'agrada o dir que és "boníssim". Estic segur que si aquests temes els presentes de forma anònima ningú no en faria cas, de la mateixa manera que hi ha autors amb millors cançons que passen desapercebuts.

És curiós aquest fenòmen de la fama. Vivim en una societat en la qual hi ha gent que és respectada i ovacionada faci el que faci i d'altres que facin el que facin mai seran prou valorats.

Que hi farem...

Gràcies Ronaldinho!

2010-08-24T20:40:00.002+02:00

Quan va marxar Ronaldinho encara no havia obert el blog i ara que torna per un dia és el moment de ser agraïts i donar-li les gràcies.

Gràcies pels moments memorables i gràcies sobretot per aixecar la moral a una afició absolutament desencisada quan va arribar, l'any 2003, el Barça venia de quedar 6è! a la lliga i es va classificar "in extremis" per jugar la Uefa.

Ronnie va ser el motor de la il-lusió i el bon futbol que hem vist després. Al igual que el que ha passat amb Cruyff, hi ha un abans i un després de l'arribada de'n Gaucho.

Ben tornat i moltes gràcies!

Concerts de merda.

2010-08-20T00:36:00.001+02:00

Aquesta pancarta estava penjada a la Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Uns deien que era una queixa dels veïns. D'altres que era una queixa per algun dels concerts que van programar. El cert es que el dia que hi vaig anar jo va estar prou bé. Una mostra de que a tots els pobles mai plou ha gust de tothom. Si a algú no li fa el pes la Festa Major del Vendrell només cal que repassi els programes de poblacions similars i veurà que en elsúltims anys és de les millors.

Festa Major 2010

2010-07-29T18:42:00.002+02:00

Abans d'escriure la meva valoració de la FM 2010 m'he rellegit la que vaig escriure tot just fa un any en repecte a la FM 2009.
La sorpresa ha estat al comprobar que el que vaig escriure l'any passat s'acosta molt amb aquest any, per lo bo i per lo dolent.

M'agrada insistir en que ser organitzador d'una festa tan influent en la vida dels vendrellencs com és la Festa Major no és gens fàcil: hi ha moltíssims condicionants que sovint passen deseparcebuts per la gent que ens ho mirem desde fora: condicionants horaris (trobar l'hora adequada per un acte, preveure durades, no sol.lapar actes, que les agendes dels implicats quadrin, etc.), condicionants logístics (ubicació i muntatge d'escenaris, escollir la plaça adequada, pressupostos d'infraestructures), condicionats polítics (intentar que un acte perjudiqui el menys possible a botiguers i restauració, seguir premises dels polítics, intentar que agradi al màxim de gent possible, etc) i condicionants econòmics (retallades de pressupostos). Tot plegat fa que organitzar una FM sigui un trencaclosques impossible.
Per tan no m'agrada criticar l'elecció d'un artista o un altra a pesar que em pugui agradar més o menys personalment.

Aquesta és la meva valoració:

EL MILLOR DE LA FM 2010:

- Els balls populars: quin canvi ha fet la cultura popular en aquesta vila en pocs anys. Felicitats a l'Embarcada per aquesta feina que ha situat la cultura popular i la FM del Vendrell al mapa i amb sèries aspiracions en un futur proper a ser una referència.

- Els Nens del Vendrell: quin 4 de 8 i quina actuació en general. Es nota una gran pujada de nivell de la colla.

- L'equip de so del botafoc: està molt bé no escatimar recursos en aquest sentit ja que realcen la qualitat dels grups que han d'actuar.

- El ball de Malcasats: exel-lent nivell interpretatiu i exel.lents guions.

- La gran participació de la gent del Vendrell i rodalies. Sembla que ja queda lluny aquella frase del "com és Festa major aprofitem (!) i marxem (!!!)"

EL PITJOR DE LA FM 2010:

- L'encesa del campanar. És un acte referent del Vendrell, que fa venir gent d'altres indrets i de totes les edats. És una pena que es baixi el nivell d'un acte tan popular.

- L'absència de moltes formacions vendrellenques que poden participar en la FM: al Vendrell tenim la sort de comptar amb molta gent que ni hi participa ni se'ls té en compte:
1) grup d'habaneres
2) la big-band, l'orquestra i els conjunts de Músics
3) nombroses formacions de rock
4) grups de versions
5) diferents formacions de l'EMMPAC

- L'absència total de qualsevol manifestació de jazz. Recordem que el jazz és la base de qualsevol estil de música moderna.

- Escassa aposta pel teatre.

- Poca programació per a la gent gran: tan sols 2 dies de ball mentre la gent jove ha tingut 5 dies de diferents opcions.

A pesar de tot hem de tenir en compte que la FM del Vendrell fa uns anys que és de les festes que a nivell de programació fa patxoca, molt per sobre d'altres poblacions que mantenen la fama però que ja estan per sota del Vendrell.

Moltes felicitats a qui ho ha fet possible.

Cesc.

2010-07-20T03:16:00.003+02:00

M'agrada Cesc. És un jugador amb un evident ADN Barça. A més tenint en compte que el migcamp de l'actual la plantilla és curt (de moment 4 jugadors per 3 posicions) i que Xavi ja ronda els 30 anys fan que sembli necessari fitxar el jugador català de l'Arsenal. És evident que és un fitxatge il-lusionant.

Però després de llegir un comentari d'un seguidor del blog de Jordi Badia, ex-cap de comunicació del Barça (http://jordibadia.wordpress.com/), la meva opinió és de no fitxar-lo sigui com sigui. Si ha de venir que sigui igual de com va marxar: gratis.

Recordem que Fàbregas va utilitzar una trampa legal per marxar del Barça a cost zero. Estava en el seu dret, faltaria més, de millorar el seu sou i millorar (si així ho creia) esportivament. Doncs bé, el Barça també està en el dret de pagar el que cregui necessari per Cesc, que per mi és 0. I no pas perquè valgui 0 sinó només perquè trobo malament pagar per un jugador català, del planter i que era nostre.

Quin missatge enviem a la cantera si ara "refitxem" a Cesc? que te'n pots anar quan vulguis que si surts bo et recompren per un "paston" i tots a aplaudir? Va home va! La cara de babaus que posarem si a sobre el noi surt "rana". (Recordeu Gerard?)

Millor i més intel-ligent és enviar el missatge contrari: o t'impliques amb el club d'alguna manera o fora. No és millor donar oportunitats a Jonhatan Dos Santos, Tiago o Sergi Roberto (els tres del filial) que a pesar de tenir millors ofertes forànies han preferit quedar-se i creuen en el club? Quin missatge rebrien aquests jugadors si no juguessin o els féssin fora per guardar el lloc a un jugador que no va creure en el club sinó que va creure primer en ell?

A més sembla a ser que econòmicament estem malament. Doncs motiu de més. Apostem per la cantera que ja tenim, que surt molt bé. Quan han costat Valdés, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta i Messi? 5 milions d'euros (els que es van pagar per repescar a Piqué, un preu raonable), 35 milions d'euros menys del que ara es vol pagar per Cesc.

Lax'n' Busto + OCE

2010-07-17T03:25:00.002+02:00

Com era d'esperar, els Lax'n' Busto i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà ens han ofert un molt bon concert al Teatre Àngel Guimerà. I dic com era d'esperar perquè si en un mateix escenari hi ajuntes un grup consolidat, de qualitat i de grans cançons com els Lax'n' Busto + una orquestra de músics professionals + un dels millors arranjadors no nord-americà el resultat no pot ser un altra que el que hem vist i escoltat avui a La Lira. No hi marge d'error ni marge per a la sorpresa. És impossible reunir molts bons ingredients i que el resultat no sigui bo.
Felicitar als Lax'n' per poder tenir l'oportunitat que molts voldriem tenir de compartir escenari i temes amb un músic de la talla de Joan Albert Amargós, tota una eminència en el món de la música.
El concert ha fet un repàs a bona part de repertori no gaire habitual dels vendrellencs. Cançons com: "No se pas com", "Meditacions guitarrístiques", "Vas tot sol", "Temps al temps", "Fum" o "Gris" han estat combinades amb temes més coneguts com "Que boig el món", "La meva terra és el mar" o "Llença't".
Jo en destacaria dues que han guanyat amb els arranjaments d'orquestra: "Les nits del Liceu" i sobretot "Vas tot sol", tema en el qual Amargós ha jugat amb un coixí harmònic molt interessant.
Pel que fa al so el podem donar per bo tenint en compte la tremenda dificultat que significa combinar instruments elèctrics amplificats, instruments acústics i cant coral.
També m'agradaria destacar la qualitat del cantant Salva Racero, el qual ha demostrat una vegada més la quantitat de recursos tècnics i interpretatius dels que disposa.
Us recomano que no us perdeu aquest concert. Seràn uns euros i unes hores molt ben invertides.

La victòria d'Espanya i la música.

2010-07-12T02:54:00.002+02:00

És evident que en l'actual format de l'estat espanyol (ens agradi o no, d'això ja en parlaré en un altre post) l'esport d'èlitl està en el seu punt àlgid. En els últims 25 anys hi ha hagut nombroses victòries: el mundial de futbol, el mundial de basket, mundial d'handbol, mundial d'hoquei, 6 champions en futbol, diverses Uefas, 3 eurolligues de basket, copes d'Europa d'handbol i d'hoquei, moltíssims Roland Garrós, 2 Wimblendon, Copa Davis, moltíssims tours, 2 mundials de F1, mundials de motociclisme, augment considerable de medalles en les últimes 5 olimpiades i d'altres que ja me n'he oblidat.
Sembla clar que la democràcia li ha sentat bé a l'esport. Sobretot desde que, arrel de Barcelona 92, es va activar el plan ADO que va servir per destinar diversos recursos a l'esport.
Per tan hi ha una proporció directa entre assignar recursos (sobretot econòmics, evidentment) i aconseguir victòries.

És per això que trobo del tot incoherent que fruït de la victòria d'Espanya al Mundial es vegi alguna que altra bandera amb el "pollastrot". Que volen aquests ignorants? Volen l'estat espanyol que durant 40 anys va provocar un recés en tots els àmbits?
Per culpa d'aquests anys negres de dictadura tots plegats hem estat a anys llum en tots els nivells: esportiu, cultural, artístic, econòmic, científic, educatiu, polític i un llarg etc.

Per altra banda com a músic que sóc m'agradaria que el suport que s'ha donat a l'esport d'èlit aquests anys es donés també a la música. Una llàstima que en aquest aspecte estem com a l'any 82 en l'esport.
Només un exemple: quantes sales de música en directe amb programació estable hi ha a 60 km a la rodona? que s'ha fet desde l'administració per capgirar aquesta tendència?
Senzillament res.

Aquest és un exemple més de la trista realitat de la música.

Rosell: no comences bé.

2010-07-03T03:22:00.004+02:00

L'últim post que vaig escriure feia referència a la por que em feia Sandro Rosell com a president del Barça però que, a partir del dia 1 seria el meu president.
Em va agradar molt i em van sorpendre positivament les seves primeres declaracions i el to conciliador que va mostrar. Tot i això i, potser injustament, vaig continuar amb reserves al respecte del seu comportament.
Avui tot just fa 2 dies que ha près possessió del càrrec, i, sentint-ho molt, ja ha fet coses i ha mostrat detalls que no m'han agradat gens.

Un dels aspectes del seu programa va ser dir que era una llàstima no comptar amb la col-laboració i el treball de grans ex-jugadors com Migueli, Amor, Fusté o Rexach. Jo em pregunto: no és una llàstima prescindir de Begiristain? (4 lligues i 1 champions de jugador + 4 lligues i 2 champions d'entrenador), o d'Alexanko? (4 lligues, 1 champions de jugador i 2 Recopes de jugador i ara l'ha fet fora pagant de la butxaca dels socis l'any que li quedava).

Per no parlar del cas de Cruyff. Recentment (i per mi inoportunament per part de Laporta) nombrat President d'honor, a Rosell només li han fet falta unes hores per retirar-li el títol amb l'explicació de que no està estipulat en els estatuts i que s'ha de portar a votacions davant dels socis. No es podia haver esperat més temps? Era estrictament necessari per al bon funcionament del club retirar-li "ipso facto" el càrrec?
Tot plegat fa un olor a revenja "barriobajera" que situen a Rossell al nivell del seu odiat Laporta.
L'argument de portar la decissió de votar Cruyff com a President d'Honor provoca que quedi el llistó molt alt a l'hora de prendre decissions institucionals. Aquesta actitud de Rossell ens indica que, a partir d'ara, qualsevol decissió que prendrà la passarà a votacions dels socis? Molt em temo que no.
Tots els grans clubs europeus tenen referents en forma de presidents d'honor: el Madrid té a Di Stefano, el Bayern a Beckenbauer, el Manchester a Charlton, etc.. Rossell ha aconseguit que el nostre referent, la persona que ha fet canviar la flosofia i mentalitat de la era moderna del Barça, estigui emprenyat (i amb raó) ara mateix amb la institució. Quina pena i quin ridícul veure com Cruyff torna la insignia imposada fa pocs mesos.
Una de les primeres coses que també vol cambiar Rosell és l'horari dels partits. Té la intenció el dia del Gamper de jugar a les 19:45. Sap Rosell que hi ha molts botiguers que tanquen a les 20:30? Sap Rosell que hi ha gent que per assistir al camp hi ha gent de fora la ciutat que hauran de sortir a les 17:00 de la tarda? Sap Rosell que entrar a Barcelona entre les 18:00 i les 19.00 és una odissea? Sap Rosell com estan els parquings propers a l'estadi a les 19:00? Entenc que jugar a les 22:00 és tard, però podem trobar un terme mig. Entenc que és bo recuperar els diumenges a les 17:00 però un laborable a les 19:45 és conflictiu i mostra que no s'ha posat a la pell de molts socis.
Tampoc m'agrada aquest "cuento" de fer les rodes de premsa en català i castellà. No som un club català? Doncs es fa en català. I si algun periodista vol alguna resposta en un altra idioma que ho demani i llestos. No cal passar-se tota la roda de premsa preguntant al periodista de torn si ho vol en català o en castellà.
Un altre gest que no m'ha agradat són les contiunes referències "subliminals" a Laporta. Si vol ser un referent Rosell ha d'estar per sobre de l'ex-president i mostrar estar per sobre, molt per sobre del que teniem fins ara. Avui ha arribat a dir: "ahir vaig sopar amb uns amics i després vaig anar a casa amb la meva dona" (comparant-se amb la fama de Laporta, el qual després de sopar anava a Luz de Gas i no anava amb la dona perquè està separat).
Molt malament.
Sandro, amb el bé que vas començar i amb el fàcil que tens saber el que has de fer i el que no (tothom sap que va fer bé i que no Joan Laporta) no has començat gens bé.
Espero que aviat rectifiquis.

Sandro Rosell

2010-06-14T00:58:00.003+02:00

Sandro Rosell ha estat elegit president del F.C.Barcelona els propers 6 anys després de plocamar-se guanyador per una ampla majoria de les eleccions.
D'entrada dir que era un candidat que no m'agradava i que no he votat. De fet, i diria que coïncidint amb molts barcelonistes, no m'agradava cap dels 4 candidats.
Benedito el veia poc preparat a dia d'avui i amb més ansies de promocionar-se de cara a unes futures eleccions que no pas per aquestes mateixes.
Ingla el veia sense discurs clar, ressentit amb en Sandro Rosell. Ha desaprofitat un exel-lent equip amb el que comptava (Murtra, Soriano, etc)
Ferrer era el teòric candidat continuista però a la seva contra jugava el "ara et dono suport- ara no te'l dono" de Laporta, a part de tenir en la seva junta a homes impopulars com Perrín.
En canvi Rosell significava el canvi i l'alternativa al sempre discutit Laporta i a més portava una campanya molt pensada i preparada desde fa més de 2 anys.

De Rosell em fan por diferents coses:

Que vulgui trencar massa amb el passat recent i que això provoqui un desajustament del model actual.
Que sigui un president intervencionista i impulsiu.
Que no pugui veure ni en pintura a Johan Cruyff.
Que copíi el model Florentino al Barça.
Que es carregui el segell de joc Barça, creat per Cruyff i seguit a la perfecció per Rijkaard, Guardiola i Begiristain.
Que en el seu passat de vicepresident volés fer fora als 3 mesos a Rijkaard i volgués posar un entrenador com Scolari, amb un sistema totalmentt oposat al que els culers volem.
Que en el seu passat de vicepresident la gestió del futbol base acabés amb el Barça B a Tercera Divisió i amb molts canvis a l'estructura tècnica.
Que en el seu passat de vicepresident la secció de basket, amb Josep Maria Bartomeu (nou vicepresident primer) al davant, acabés desmantelant un equip guanyador del triplet amb Eurolliga inclosa (l'equip de Pesic, Bodiroga, etc)
Que en el seu passat de vicepresident volgués vendrés molt abans d'hora a Ronaldinho.
Que en el seu passat de vicepresident provoqués el primer sarau intitucional que va provocar la dimissió de fins a 4 directius de cop.
Que sigui el candidat preferit de la caverna mediàtica espanyolista (As, Punto Pelota, etc)
Que tingui el suport de molts mitjans de comunicació perquè si, com el grup Godó (Rac 1, Mundo Deportivo, La Vanguardia, etc)
Que estés al darrera d'Oriol Giralt quan hi va haver la moció de censura l'any 2008.
Que estigui encausat al Brasil per pressumte corrupció.
Que no s'entengui amb Pep Guardiola.

Ara te molta feina a fer però menys (si vol) que quan Laporta i ell mateix van entrar al club l'any 2003. Si té l'habilitat d'analitzar els últims 7 anys veurà clarament que pot fer i que no ha de fer. En aquest sentit té les línies clarament marcades. D'ell depèn.

Ara és el president del Barça i per tan des d'ara té tot el meu suport i confiança. I m'hi jugo el que volgueu que aquests 35 mil i escaig que l'han votat treuran abans el mocador en contra seva o
votaran en contra d'ell en una hipotètica moció de censura abans que d'altres socis que ara no l'han votat.

Visca el Barça!

Felicitats C.E.Vendrell!

2010-06-13T13:30:00.002+02:00

El C.E.Vendrell ha assolit l'ansiat ascens a l'OK Lliga (la primera divisió de l'hoquei a l'estat espanyol) després de guanyar per 7 a 4 al Monjos i la derrota del seu rival directe el Sant Feliu. Esperem que aquest ascens comporti un seguit d'avantatges com, per exemple, la millora del pavelló i, el més important, que la societat vendrellenca s'hi impliqui de veritat i d'una vegada per totes amb l'hoquei vendrellenc. Ara ja no hi ha excuses: tindrem regularment hoquei d'èlit a casa nostra. Esperem que es noti i que l'equip es consolidi uns quants anys a l'OK lliga.
Moltes felicitats!

La trista difusió del hoquei.

2010-05-30T12:14:00.002+02:00

S'està jugant la final a 6 de l'Eurolliga d'Hoquei patins. Per entendre'ns és com si els 6 millors equips d'Europa de futbol (p.ex. Barça, Inter, Bayern, Chelsea, Manchester i Arsenal) juguessin una fase final entre ells. Tenim la sort que dels 6 equips 4 són catalans (Barça, Noia, Reus i Vic) i que la final que es juga avui (suposo) és, al igual que l'any passat (Reus-Vic), totalment catalana: Barça-Vic.

Doncs aquest matí m'ha estat dificilíssim trobar una noticia d'aquest fet a les webs de l'Sport i Mundo Deportivo. Que trist. Quina poca manera de fer païs i de donar suport a un esport que el necessita. Desconec quin tractament en fan a l'edició escrita . A les webs no surt ni en un trist racó de la portada i has de buscar molt dins de la pàgina per trobar una petitíssima informació.
Només he pogut veure els partits del Barça gràcies a Barça TV i a hores d'ara m'ha estat impossible saber a quina hora i a quin canal es juga la final.

Després ens omplirem la boca amb moltes històries de compromisos amb el païs, etc, però si no cuidem el que ja ens funciona i l'esport en el qual som els millors ho tenim clar. Si nosaltres mateixos no valorem les nostres virtuts qui ho farà?
Estem perduts.

Gràcies Barça per guanyar la lliga més meritòria de la història.

2010-05-18T01:36:00.002+02:00

Segueixo amb consciència el Barça desde el maig de 1982, ara fa 28 anys. Jo en tenia 6 i aquell dia el Barça jugava la final de la Recopa d'Europa (2a competició més important que enfrontava a tots els campions de Copa) a Barcelona davant de l'Standard de Lieja. Aquella nit la recordo perquè estava amb febre i mal de coll però recordo aquell partit que vam guanyar per 2 a 1 com el primer de la meva vida.

Des d'aquell partit fins el maig de 1991 el Barça va guanyar en 9 anys 1 lliga, 3 copes del Rei, 2 recopes, 1 supercopa d'Espanya i 2 copes de la lliga (competició ja desapareguda a Espanya que era com la copa del Rei). Van ser 9 títols però només 1 lliga i en total 6 títols realment importants. Van ser temporades de mal joc, de decepcions com la de Sevilla, de només guanyar 3 partits a fora en tota la temporada, de jugadors dropos, de poquíssima cantera, de victòries espectaculars del Real Madrid, de fitxatges errats, etc.

Els culers nens d'aquella època ni en somnis imaginavem el que ara mateix tenim: 28 títols en 20 anys dels quals 21 considerats importants entre ells 3 Copes d'Europa mai assolides, equips amb un joc espectacular, fitxatges que rendeixen, molta i bona cantera, grans partits i victòries i jugadors deixant-se la pell.

Els que recordem aquella època ens fa sentir molt orgullosos el fet de guanyar la lliga més difícil de la història: hem guanyat superant a un segon classificat que ha fet 96 punts, a un rival que s'ha gastat el que mai ningú s'havia gastat, venint de un any d'haver-ho guanyat tot, superant la baixa d'Eto'o i el mal moment de Marquez i Henry, superant la falta d'adaptació de Txigrinski i Ibrahimovic, les lesions d'Iniesta i sobretot els ferotgíssims atacs desde Madrid amb absurdes acusacions de Villarato, etc. Precisament aquesta campanya antibarcelonista ha provocat un estímul extra a tota la parròquia blaugrana començant pels propis jugadors.
A més l'hem guanyat amb uns números de record: 99 punts, tan sols 1 derrota, pichichi de Messi amb 34 punts, Zamora de Valdés amb 24 canals i millor diferència de gols.
Els que vam passar gana futbolística amb el Barça ara gairebé no ens ho creiem.

Per molts anys i moltes gràcies.

Ibrahimovic, Bojan i Villa.

2010-05-05T15:48:00.003+02:00

Ara és el moment de donar suport a Ibra. És molt fàcil està al costat d'un jugador quan les coses van bé. Però el suport que va rebre Zlatan el passat juliol quan va arribar ara el necessita per duplicat. A mi m'agrada. Reconec que probablement ha fet menys del que tots esperavem i que ha costat molts diners però hem de tenir en compte diferents factors: ha vingut a un equip amb un sistema absolutament diferent a qualsevol altre equip del món, ha arribat a un equip guanyador suplint a un altra gran davanter com l'Eto'o amb la qual cosa li ha suposat haver de superar un llistó molt alt, ha patit lesions jugant fins i tot mermat en certes ocasions i els arbitratges han estat molt a sobre d'ell pitant-li faltes pel sol fet de ser alt. Per altra banda recordar que ha fet molts gols (més de 20 en totes les competicions), n'ha fet de decisius (Madrid, Stuttgart, Arsenal) i ha donat moltíssimes assistències.
Jo tindria clar que hauria de continuar la propera temporada. A part de mèrits acumulats sóc partidari que tothom es mereix una 2a. oportunitat si un mateix ho vol.
Per altra banda estic molt content amb el moment que viu Bojan. Els que em coneixen ja saben que sempre he estat un afèrrim defensor del noi de Linyola. Cal recordar que només te 19 anys i és evident que és un jugador amb grans virtuts (gol, xut, velocitat, posició), a més és català, és fruït de la cantera, gens conflictiu (mai s'ha queixat de res quan ha estat temps sense jugar), no el convoca la sel.lecció (al igual que en Valdés, amb el desgast que això significa) i el més important: és un davanter absolutament diferent a Ibrahimovic, la qual cosa dóna molt de joc a l'hora d'afrontar els partits en funció del rival.
També tindria clar que continui la pròxima temporada.
El que també és molt bo es Villa. El davanter asturià del València ha demostrat sobradament la seva talla de golejador i de gran jugador mundial. Ara bé, jo no el fitxaria. Amb Bojan i Ibra tenim la davantera extraordinariament ben cuberta, a part que moltes vegades Messi també juga de davanter centre. Hem demostrat ser un èquip molt golejador, per tan no hi ha cap urgència en aquesta posició. A més, fitxar-lo per més de 30 milions d'euros que probablement costarà i tenint en compte que la propera temporada tindrà 29 anys fan que no cregui necessari el seu fitxatge. Una llàstima ,però, no haver-lo fitxat abans.
Penso que precisament la posició de davanter centre està sobradament coberta. Potser més val destinar recursos a reforçar les posicions de lateral dret o el mig del camp.

Velles i noves sensacions post-champions.

2010-04-29T00:32:00.004+02:00

La tornada de les semifinals amb l'Inter m'ha servit, en part, per reafirmarme amb el que ja vaig dir al post "culpa nostra"però també n'he extret noves conclusions.
Aquesta eliminatòria la vam perdre en gran part en el partit d'anada, per culpa nostra però no per raons futbolístiques ni per culpa dels jugadors. Culpa nostra per acceptar i no dir res d'un arbitre portuguès, culpa nostra per acceptar i callar el viatge amb bus i no demanar ni exigixir aplaçar el partit ni tan sols un o dos dies. Culpa nostra per acceptar jugar dimecres-dissabte-dimarts seguits. Hauriem d'anar molt en compte amb aquests detalls però sembla que no hi anem. Sense anar més lluny, després d'aquest intens partit ja ens tornen a fer jugar dissabte i dimarts poden-t'ho fer diumenge i dimecres/dijous . També em queda un cert mal regust pels últims 30 minuts a Milà on em queda la sensació d'haver pogut anar més pel partit (Bojan hagués pogut jugar més, sobretot a l'anada). I es reafirma que a aquestes alçades de la temporada tenim pitjor equip que a les mateixes alçades de l'any passat en bona part fruit de la mala sort: les inoportunes lesions d'Iniesta i Abidal, la baixa forma d'Henry i Marquez i la difícil adaptació d'Ibra fa que estem un esglaó per sota de l'any passat.

Però aquesta eliminatoria també m'ha portat sensacions molt positives: després d'un any triomfant hem guanyat tres títols, hem arribat a semifinals de la Champions i anem líders amb 87! punts
Hem demostrat tenir projecte i ser un equip sòl-lid (2 finals guanyades i 2 semifinals en els últims 5 anys diuen molt)
I el més important: som, ara si!, la millor afició del món. Quin ambient hi havia a l'Estadi, com mai l'havia viscut en 25 anys que porto anant al camp. Una cridòria de difícil descripció si no es viu en directe.
La conclusió trista és que és molt depriment pel futbol que un equip amb un futbol tan esquerp i defensiu arribi a una final de Champions. Fins i tot (i tal com deia algún seguidor) més val arribar a semifinals amb aquest joc i amb Guardiola d'entrenador que no pas jugant a l'antifutbol i tenir el "personatge" (per dir-ho fi) de'n Mourinho com a preparador.
Ara si, més que mai: VISCA EL BARÇA!

A això em referia.

2010-04-22T10:34:00.001+02:00

Una part de meu post "Culpa nostra" venia a dir el que diu aquest article:

http://www.marca.com/2010/04/22/futbol/equipos/barcelona/1271915419.html

Culpa nostra.

2010-04-21T00:40:00.003+02:00

La culpa d'haver perdut 3-1 a Milà és només culpa nostra. Hem hagut d'afrontar una semifinal de la Champions (el campionat més important i difícil del món) amb una sèrie de dificultats afegides a les que ja comporta la pròpia competició. Anem per parts:

Venim de jugar dissabte contra l'Espanyol un partit superdur. L'Inter, en canvi, va jugar el divendres gràcies al beneplàcit de la lliga italiana. Resultat: un dia més de repós. Perquè no vam jugar contra l'Espanyol el divendres? Perquè tot i ser l'únic representant espanyol que juga la gran competició a l'Espanya futbolística no l'interessa que passem. Uns diran: es que dimecres vam jugar contra el Depor. Doncs resulta que la lliga italiana té exactament les mateixes jornades que l'espanyola, per tan aquí no hem sabut fer el calendari. Culpa de la Liga de Futbol Profesional? No! culpa nostra que no hem sabut ni revisar-ho ni demanar-ho ni queixar-nos.
Hem de fer un desplaçament de 1000 km amb autocar. Resultat: un altra dia menys de descans. (ja se que no passa res per anar en autocar, però hem de tenir en compte que ens enfrontem a altres jugadors d'èlit que estan molt ben preparats físicament i qualsevol detall és decissiu) Culpa del núbol? No! Culpa de la Uefa per no canviar el dia? No! Culpa nostra de no demanar-ho ni saber ni tan sols queixar-nos. Tan hagués costat jugar dimecres o dijous i passar el partit del Xerés a diumenge? No hagués costat gens. De fet quantes vegades s'han aplaçat grans esdeveniments per culpa d'algun fet d'última hora?
Ens toca un arbitre portuguès. Tenint en compte que l'entrenador de l'Inter també ho és i que el representant del club italià és,ni menys ni més, que en Figo no cal ser gaire mal pensat per saber que pot passar. Culpa de la Uefa? No! Culpa nostra! Per no saber queixar-nos o ni tan sols advertir-ho. Resultat: gol en contra en fora de joc, penal no pitat, targetes injustes i constant pèrdua de temps dels italians.
Sabeu perquè a Puyol li han tret una tarja injusta? Perquè 5 o 6 jugadors del Inter han rodejat al col-legiat després d'una protesta del català. Els jugadors del Barça tan sols l'han rodejat al final del partit quan ja no serveix de res.
Tot això és culpa nostra, però sobretot dels que no saben fer bé la seva feina, és a dir: els directius. Queda molt bé fer-se la foto pels carrers de Milà, etc. Però ells estan per vetllar per moltes coses però sobretot per aquest tipus de detalls que són tan o més decissius que un bon fitxatge o un bon plantejament de temporada.
Si a més hi sumem que potser per primera vegada en Guardiola no ha estat encertat (com és pot jugar una semifinal de Champions sense davanter centre nat més de 30 minuts i no aprofitar els 2 canvis que quedaven?, com pot jugar en Maxwell d'extrem?) doncs resultat final: 3-1 i gairebé adéu a la Champions.
En un any hi ha tres jugadors que trobem a faltar: l'Henry, l'Eto'o i l'Iniesta. Quasi res! El primer ha estat molt ben substituït per en Pedro però els altres dos no han tingut relleu ni amb fitxatges ni amb banqueta.
No cal anar tan de bon nen o pensar-se que som tan bons que tot ho superarem. Això és paga molt car.

Resum del cap de setmana

2010-04-19T13:44:00.002+02:00

Podriem dir que el pitjor de tot el cap de setmana, ves per on, ha estat el futbol. Bé, dic futbol per dir-ho d'alguna manera, ja que el que es va veure a Cornellà-El Prat no s'hi assembla gaire. L'Espanyol va utilitzar les seves armes gairebé a la perfecció i el Barça va quedar bloquejat. Quan semblava que anavem pel partit expulsió (per a mi injusta i absurda) de l'Alves. Tot plegat va fer que el partit fos dolent de solemnitat. Tres reflexions: el Barça guanyant 5 partits és campió, surtim líders deprés de passar pel camp de l'Espanyol i del Madrid i si l'Espanyol jugués tot l'any amb la meitat d'intensitat que la d'aquest dissabte estarien en zona Uefa. Jo, si fos perico, Déu no ho vulgui, estaria ben emprenyat. Tampoc vull treure mèrits a l'Espanyol després de l'any que els ha tocat pasar amb la tragedia de'n Jarque.
La resta del cap de setmana va ser exel-ent, destacant, sobretot el concert del divendres al Museu Déu.

Apassionant cap de setmana.

2010-04-15T13:36:00.002+02:00

Aquest cap de setmana hi ha nombroses i bones propostes.
D'entrada aquest divendres a les 20:30 al Museu Déu Font hi haurà un gran concert i gratuït! a càrrec de Josep Maria Domènech al piano, Ramon Teixidó al baix i Joan Rion a la bateria. Tres contrastadíssims músics relacionats amb El Vendrell que oferiran un concert titulat "recordant Garcia Lorca". Una barreja de flamenc-jazz de qualitat i molt interessant. No us ho perdeu.

El dissabte a les 16:00 i a l'Auditori Pau Casals hi haurà una master-class de Big-band a càrrec de Vicens Martin. Una sessió on s'ensenyarà com treballar en molts aspectes el treball amb una Big-band.

El mateix dissabte, a les 20.00, el gran derby metropolità, Espanyol-Barça. L'Espanyol no es juga res real(està lluny del descens i lluny d'Europa) però si molt virtual: guanyar el primer derby al nou estadi i guanyar a aquest superbarça són prou motivacions com per no adormir-se.

Continuant amb el dissabte, a les 22:30 i una altra vegada a l'Auditori Pau Casals, magnífic concert de la Big Band de l'Estudi de Tarragona i la Big Band de l'escola Músics del Vendrell, una exel.lent formació amb un alt nivell interpretatiu que massa sovint passa desapercebuda al Vendrell.

També el dissabte a les 12:00 de la nit a la sala El Quadrat de Bellvei hi ha l'actuació d'una jove formació vendrellenca, els Fase Rem, dins el concurs que organitza aquesta sala.

I per acabar el dissabte a la sala Delauss del Vendrell, també a les 12:00 hi haurà un concert d'Un nombre bonito i de Mr.Pez. Un concert que servirà de presentació del primer disc dels vendrellencs després de guanyar el Track 2009.

Més al.licients impossible, jo intentaré assistir-hi a tots. La setmana que ve ja us explicaré com ha anat tot plegat.

I Messi i Messi i més!

2010-04-07T00:49:00.002+02:00

Mare meva! Sense paraules, no cal dir res més.
A part de Leo Messi, el Barça va augmentant la seva llegenda. 3 semifinals consecutives, 4 semifinals en els últims 5 anys. Molts anys dient que el Barça havia d'imitar a equips com el Milan o el Manchester que habitualment arribaven a semifinals o a finals de la Champions i aquí ho tenim, igualat i fins i tot superat. i dic superat perquè a més hi arribem jugant infinitament millor, golejant, batent records com els 4 gols de Messi i amb un equip fet gairebé tot a casa. No s'ha dit sempre que el Barça ha de fitxar els millors jugadors? Doncs potser no cal. És més important crear-los: Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Bojan, Pedro, Jeffren. Fins i tot ens permetem el luxe de que en Cesc jugui a l'Arsenal!No em cansaré de repetir que no som del tot conscients del que hem arribat a fer i de la manera que s'està fent, passi el que passi dissabte i el que queda de temporada.

Cruyff, president d'honor

2010-03-27T18:51:00.002+01:00

Johan Cruyff ha estat nombrat president d'honor de Barça. El que està més clar d'aquesta decissió es que hi haurà pol-lèmica.
Els que troben injust aquest anomenament són gent que estan en contra de Cruyff si o si, faci el que faci. Són gent que sempre recorden la part negativa de l'holandès. Els seus enfrontaments amb Weisweiler, Núñez, el 4 a 0 d'Atenes, que no parla català, l'Angoy, Busquets pare, etc. Aquí hi trobariem els Nuñistes, en Sandro Rosell i algú més.
Els que troben just aquest anomenament defensen que en la seva època de jugador va fer guanyar una lliga després de 14 anys, el 0 a 5 i els seu tal-lent. De la seva època d'entrenador que va guanyar 4 lligues seguides, la primera Champions, descobrir jugadors com Stoitchcov, Laudrup, Guardiola, etc. l'aposta i estructura de la cantera i sobretot la seva filosofia de joc. De la època d'assessor de Laporta destaquen, una vegada més, la cantera i el joc més l'aposta per Riijkard, Guardiola o Begiristain i que tot plegat ha portat a guanyar 3 lligues i 2 champions més aconseguint, fins i tot, guanyar-ho tot en un any, fet inèdit en el futbol espanyol i pràcticament en el mundial. De les 19 lligues guanyades, en Johan ha tingut participació directa o indirecta en 7, igual que en les tres champions.
Finalment hi ha una tercera corrent d'opinió en la qual m'hi incloc on estem d'acord amb en Cruyff però que discrepem tan del nom de l'anomenament (potser és excessiu president d'honor tenint en compte que mai ha estat president i que sempre ha estat un treballador assalariat, potser hagués estat correcte buscar un altra nom) com del moment d'aquest ja que fa un tuf a oportunisme electoral i a l'hora de la veritat pot girar-se en contra de les intencions del president Laporta.
Sembla clar que Laporta ha portat una exel-lent tasca esportiva i econòmica però la branca social i popular ha estat, si més no, polèmica i discutible.
El temps dirà.

Buscant La Trinca.

2010-03-24T11:38:00.002+01:00

He anat seguint el programa de La Trinca per diferents motius: perquè m'agrada la Trinca, perquè hi sortia el Joan Inglès i perquè m'agrada veure programes musicals siguin com siguin. Dir d'entrada que aparentment va ser una llàstima que el Joan quedés eliminat ahir mateix pràcticament en el tram final. I perquè aparentment? Moltes vegades a la vida el que sembla bo es torna dolent i el que sembla dolent és bo. En Joan no serà escollit com a nova Trinca però ha tingut una gran plataforma de promoció i mai se sap que pot passar a partir d'ara. No seria estrany que li pogués sorgir una altra oportunitat que a la llarga o a la curta sigui millor que formar part de la nova Trinca. Des d'aquí felicitar-lo i dir que, desde la meva humil opinió, es mereixia molt més tot i que quedar dels tres primers és un gran resultat. Del programa poques coses més m'han agradat. Hi havia moments que es notava improvisació de continguts, errors (coses del directe segurament) i incoherència amb els convidats (segons quin convidat cantava s'hi abraçaven i segons qui no li feien ni cas com, per exemple, Cris Juanico i Tomeu Penya).Però el que he trobat més lamentable és que un programa fet a una televisió pública a través d'una productora més que solvent renuncii a la música en directe. Si ja es prou trist que en un programa musical la música estigui enllaunada pitjor és fer sortir a una desena de músics fent literalment el "paripé" amb els instruments a la ma. Penós. Un fet que no ajuda gens a la situació actual del sector musical ple d'intrusisme i de músics que fan veure que toquen. Hi ha programes, com el Buenafente que la premissa sempre ha estat que els músics han de sortir a tocar en directe. I en aquest aspecte dir que sempre els músics voldran tocar en directe, mai un músic renuncia a tocar perquè és el que més desitja.

Molta i bona programació cultural al Vendrell

2010-03-19T13:17:00.002+01:00

Aquesta primavera és culturalment rica al Vendrell: a més a més del cicle de jazz a l'Auditori s'hi ha de sumar la programació del nou teatre Àngel Guimerà - La Lira, el cine-club "La claqueta" i com a novetat aquest any el C.I.T. ha fet una programació de concerts i espectacles anomenada "l'oci del soci", on desde aquest mes de març fins a la tardor es realitzaran diferents esdeveniments com ara concerts o monòlegs. Ens hem de felicitar que en aquests temps de crisi poguem gaudir d'una oferta cultural sense haver-nos de desplaçar (anar a Barcelona entre viatge, parking, etc, no baixes de 40 euros) i a un preu d'entrades molt més asequible que els espectacles de la gran ciutat.
A tot això només hi posaria un però: hi haurà 2 dates (26 de març i 17 d'abril) on es solapen concerts pràcticament a la mateixa hora (22:00 al Tàg, 22:30 a l'auditori). És una llàstima que no hi hagi hagut coordinació i que ara el públic hagi de triar entre dos concerts quan hi haurà molts dies que no hi haurà cap esdeveniment. No dubto que quadrar dates amb promotors, artistes i espais és terriblement difícil però aquest fet no hauria de tornar a passar. Una llàstima.
De moment us recomano anar aquest dissabte dia 20 a l'auditori on podreu gaudir d'un inmens concert on hi haurà, entre d'altres, el considerat probablement millor pianista de jazz del moment: Albert Bover.

Guardiola català de l'any.

2010-03-17T12:39:00.002+01:00

Tot i que sóc culé i futbolero, m'agradaria que el fet de votar a Guardiola com a català de l'any vingui donat més pels valors que a transmès (treball en equip, assumir responsabilitats, respecte en vers als altres, humiltat, etc. i fins i tot defensa i promoció del català) que pels èxits aconsegits als terrenys de joc. Guardiola està en una posició on molta gent, sobretot nens i joves, el segueix i és molt bo que transmeti aquest tipus de valors positius lluny, desgràciadement, d'altres "personatges" que és mouen no només en el món del futbol sinó en qualsevol àmbit popular. Si el fet que un entrenador de futbol guanyi el català de l'any serveix per transmetre i promocionar actituds com les que mostra Pep Guardiola benvingut sigui i per molts anys.

Real Madrid o com els diners no ho compren tot.

2010-03-11T00:38:00.003+01:00

La persona és l'únic animal que ensopega 2 vegades amb la mateixa pedra. Els diners no ho compren tot. Són refranys ben certs com tots els refranys. Però aquests refranys tenen la particularitat de que recorden, i molt, la història recent del Real Madrid.
Estic content que hagi perdut el Madrid. Potser no ho hauria d'estar perquè no ens hem d'alegrar de les desgràcies alienes però no hi puc fer més. També són les regles del joc i també és la salsa del futbol i de les rivalitats entre els equips.
Però aquesta vegada estic content més enllà de la rivalitat futbolística. Estic content perquè s'ha fet en part justícia a la situació futbolística actual. Portem un any d'assetjament madridista en contra el Barça en tots els sentits: minimitzar els 6 de 6 títols, acusar-nos d'ajudes arbitrals amb el famós "Villarato", matxacar constantment que el Barça no està bé, .... En comptes d'agafar exemple del que han fet Guardiola i la resta (mai cap declaració malsonant o prepotent, aposta per la cantera, respecte per a tots els rivals), ells s'han recreat en insistir en que Cristiano és molt millor que Messi (ho hauria de ser tenint en compte que han pagat 100 milions d'euros per Cristiano contra 0 euros en Messi), en Ramos dient que guanyarien 3 a 0 (no costa res dir, com Guardiola, que promet esforç al màxim, no títols) i d'altres exemples més.
En comptes d'analitzar els seus propis errors només s'han molestat a mirar els errors blaugranes. Podrien haver vist, per exemple que portaven 5 (ara ja 6) anys consecutius sense superar els 8ens de final amb 5 equips diferents! O podrien haver estudiat que aquest any només han guanyat 2 partits contra equips grans i tots 2 a l'últim minut: derrota amb el Barça, empat i derrota amb el Milan, derrota i victoria amb el Sevilla, derrota i empat amb el Lyon i victoria amb el Valencia.
En Florentino és el clar exemple de no aprendre ni d'altres clubs ni de temps passats. Es torna a gastar una milionada (270 milions d'euros en un any) i no aposta per la cantera (tenint com a mirall el Barça) i acaba fracassant com sempre.
Ara probablement cauran en un altre error: fer fora Pellegrini i no tenir paciència amb l'entrenador quan en la majoria d'equips que han marcat època s'ha tingut paciència amb l'entrenador.
Però per sobre de tot aquesta derrota és molt bona per 2 motius: per valorar nosaltres i sobretot el madridisme els 6 títols del Barça i per estar alerta aquest proper dimecres contra l'Stuttgart.
Esperem que no es cumpleixi aquell refrany que diu: "cuando las barbas del vecino veas cortar pon las tuyas a remojar"

Jazz a l'auditori 2010

2010-03-05T14:00:00.002+01:00

Un any més ja el tenim aquí. El festival de jazz de casa nostra i que en cap a cas s'ha de confondre amb el festival d'anar per casa sinó tot el contrari: un bon grapat de concerts d'altíssima qualitat executats per músics internacionals, nacionals i locals. I quan parlem de músics locals no hauriem de caure en l'error de pensar en que toquen perquè són d'aquí. Toquen perquè tenen qualitat sobrada per fer-ho i el seu currículum i la seva execució així ho demostren.
Per començar aquest dissabte a les 22:30 un plat fort: l'Original Jazz Orquestra del Taller de músics, una formació que ja ha enregistrat diferents cd's, els més coneguts els que van realitzar juntament amb Cris Juanico on cantaven diferents standarts en català.
Val la pena aprofitar-ho: tenim jazz de qualitat, al costat de casa i a un preu absolutament baix sobretot si ho comparem amb la majoria de festivals de jazz. A part també hi haurà d'altres sessions que seran gratuïtes.
No us ho perdeu, us aniré informant dels concerts.

Jubilació als 67: que ens ho expliquin bé, siusplau.

2010-02-01T23:13:00.003+01:00

En molts aspectes un no sap si li prenen el pèl o bé són aspectes tan complexos que la majoria dels mortals no arribem a comprendre. El tema de la jubilació al 67 anys n'és un clar exemple. Des d'el meu humil punt de vista la sensació que rebo és del tot incomprensible. Per un cantó no entenc com pot ser que en el moment en el que hi ha més de 4 milions de parats s'hagi d'allargar la jubilació 2 anys més. No seria més raonable que la gent jove i els aturats rellevessin a la gent gran? Diuen que un dels motius de l'allargament de la jubilació és l'estalvi econòmic: no només s'estalviaran 2 anys de pensions sinó que a més cobraran 2 anys de cotitzacions. En el cas d'un autònom que cotitzi mínims l'estalvi és aproximadament de 24000 euros: 6000 euros de pagar la qüota d'autònom (250 euros x 24 mesos) + 18000 de la pensió de la jubilació que no pagaran (750 euros x 24 mesos). Si gràcies a jubilar a la gent gran abans es reduís l'atur no representaria un fort estalvi també? L'altra motiu és el de fer front a la jubilació de la generació del baby boom ja que sembla a ser que arribarà un dia que serà més gran la població pasiva que l'activa. Però no ens havien dit que hi havia inmigració en part per paliar aquest dèficit generacional?
Tampoc entenc com un partit polític, el PSOE en aquest cas, assumeixi una decisió tan impopular com aquesta. O bé és realment un exercici de responsabilitat (si realment l'estat necessita d'aquesta reforma) o és un exercici d'irresponsabilitat (per l' impopular de la decisió i per posar en safata la victòria a l'oposició si aquests prometen tot el contrari).
Però el que menys entenc de tot plegat és com funciona el tema de les cotitzacions. Conec de ben aprop el cas d'un autònom de 62 anys que després de cotitzar i pagar 42 anys (dels quals només n'ha estat 8 mesos de baixa) i ara que hi aquesta crisi si es retira en aquests moments el penalitzen en una reducció del 6% per any d'anticipació de la jubilació. Si ho expliquem en xifres encara és més impactant: si ara tingués 65 anys no arribaria a cobrar ni 750 euros mensuals, si es retira als 62 cobrarà uns 560 euros mensuals. Tot això de "premi" per haver treballat i cotitzat 42 anys.
Tampoc entenc que hi hagi certs oficis (gent que treballa al banc, policies en general o mestres) que es puguin retirar molt abans (ho trobo bé) i que una persona que hagi aportat cotitzacions durant un llarg període de temps no només no es pot prejubilar sinó que a més és penalitzat.Però el que menys entenc és que sembla a ser que una persona que hagi tingut una responsabilitat política alta ja de per si ben remunerada (ministre, diputat, senador, etc.) cotitzant uns pocs anys (crec que entre 7 o 11 anys) ja cobra el 100% de la pensió.Vist així la sensació que em queda és de presa de pèl. Sincerament m'agradaria poder assistir a algun espai o consultar a algun entès que m'expliqués el perquè de tot plegat.

Arrissar el rínxol. (SGAE)

2010-01-22T02:03:00.000+01:00

Arrissar el rínxol és el que popularment es coneix en castellà com "rizar el rizo". I això és el que fa l'SGAE. O almenys aquesta és la sensació que em transmet. L'SGAE va néixer amb una finalitat lícita i perfectament comprensible: cobrar per la utilització d'una obra aliena. Això és lògic. Tots entenem que si utilitzem un vehicle de l'empresa Ruzafa, per posar un exemple, hem de pagar un lloguer perquè utilitzem un objecte que no és nostre i en treiem un benefici. L'SGAE va néixer amb aquesta finalitat. És evident que una discoteca sense música no tindria sentit. I aquesta discoteca treu benefici de la feina feta per altres persones, en aquest cas autors de cançons. Per tant entenc que la discoteca pagui un cànon que vagi a parar als autors corresponents. O és el cas del món de la publicitat: qui utilitza una cançó per vendre millor un producte ha de pagar de la mateixa manera que paga als actors, decorats, etc....Ara bé: fer pagar a les perruqueries, als bars que tenen fil musical, etc.. és passar-se de voltes.
És, tal com he dit en el títol del post, arrissar el rínxol. No té cap sentit ja que la perruqueria en qüestió no en treu cap benefici d'aquesta música. És com si fessin pagar a una comunitat de veïns per posar música a l'ascensor. Tot i que la llei sembla a ser que diu que tota música que s'exhibeix públicament ha de pagar el cànon d'autors. És evident que la llei necessita matisos.Sembla a ser que l'SGAE és una entitat privada i que no és la única que gestiona els drets d'autor però és la majoritària, amb un 70% de gestió de la totalitat d'autors. Desconec les altres entitats que es dediquen a això.. També sembla a ser que és una entitat sense ànim de lucre!A veure si arrel de la enèsima polèmica de l'SGAE és corregeix aquesta llei que al meu parer és injusta i paradoxal.

La pitjor afició del món. (3a. part)

2010-01-07T16:26:00.002+01:00

Continuem sent la pitjor afició del món. I ara que som el millor equip del món encara ha quedat més clar. Que després de només 15 dies d'haver-ho guanyat tot. de batre tot tipus de records i de ser reconeguts universalment com els millors de la història ens dediquem a tirar pedres contra la nostra teulada té tela.
Resulta que després de ensopegar 2 partits l'afició xiuli un jugador propi quan encara no s'ha acabat el partit, un jugador que ve del futbol ucrainès, que tan sols té 22 anys, que en només 3 mesos ha après ja a parlar ni que sigui el castellà a mi em decepciona. Com es pot pressionar tan a la contra un jugador que està defensant la nostra samarreta? Tan costa esperar ni que sigui al final del partit? Que ha de fer el Guardiola per guanyar credibilitat? Ara per ara si en Pep diu que el Txigrinsky és bo ens l'hem de creure. I si després d'una temporada no rutlla ja es prendran mesures. Però autoperjudicar-nos i autopressionar-nos és de babaus.
També em fa molta vergonya aquesta guerra absurda de directius. La part positiva és que fa descartar opcions de cara a les properes eleccions. Jo, per exemple, no votaré cap directiva on hi hagi l'Albert Perrín. Aquest individu, en plena temporada, es dedica a "rajar" de companys directius en emisores de radio gens afins al Barça i a Catalunya.
Hauriem de saber gaudir més del moment en que estem i no entrar en dinàmiques perdedores perquè juguem pitjor o marquem pocs gols. A fi de comptes som el club amb menys exigència d'èxit aquesta temporarda.

Guardiola amb patates.

2009-12-20T21:59:00.002+01:00

No em cansaré de repetir que no som prou conscients del que el Barça ha aconseguit. Per altra banda tampoc m'agrada que es digui que és un any irrepetible. A hores d'ara és insuperable, però repetible. Evidentment que és molt difícil, d'aquí el mèrit, però no cal auto limitar-nos. I si s'ha fet una vegada ningú pot negar que pot passar una altra vegada. De totes maneres personalment em conformaria amb "només" guanyar la Champions al Bernabeu (qui no!).De la final han quedat clares algunes coses: la gran capacitat de reacció de l'equip, saber patir, saber mantenir la filosofia de joc fins i tot en els moments crítics, que l'Henry no està per gaires festes i que no cal fitxar a Robinho tenint Jeffren. I la final m'ha agradat sobretot per 2 persones: per una banda el Pedro, jugador que ja ha passat a la història per haver marcat en les 6 competicions. Encara recordo quan va debutar al Camp Nou amb el nom de Pedrito i el públic culé se n'enreia. I sobretot me n'alegro per en Guardiola. Jugador idolatrat i defenestrat gairebé a parts iguals. En la seva època de jugador va haver d'aguantar moltíssimes crítiques: quan va debutar deien que no tenia físic. Posteriorment deien que no volia fer passades a segons quins jugadors (p.ex. Romario). Quan va estar lesionat més d'un any van arribar a dir que tenia la sida perquè era gai. Quan va marxar del Barça van dir que tenia problemes personals. Un cop a Itàlia l'acusen de doping, fet del qual va ser exculpat passats uns quants anys. Finalment quan el Barça el fitxa com a entrenador del Barça B es diu que és un "vividor" i un "enxufat".Doncs bé, Guardiola desde que treballa pel Barça d'entrenador ha jugat 7 competicions i les ha guanyat totes 7: les 6 famoses + la lliga de 3a. divisió amb el Barça B. Les ha guanyat jugant un futbol espectacular i brillant i ha promocionat jugadors de la cantera com Pedro, Busquets o Jeffren. Ha demostrat saber llegir bé els partits i tenir psicologia amb els jugadors sense que li perdin el respecte. Ha sabut prendre decisions difícils (venta d'Eto'o) i encertar-la amb fitxatges (Ibrahimovic, Piqué o Keita). Me n'alegro molt per ell. I me n'alegro que ara els seus detractors se l'hagin de menjar amb patates.
Gràcies Pep.

Glorious Barcelona

2009-12-17T00:34:00.001+01:00

Per acabar de "babejar" i fer-nos conscients del que hem fet, no us perdeu aquest video:
http://www.youtube.com/watch?v=5gFkjCXHa-E
A veure si aquest dissabte acabem de fer història.

Víctor i victòria!

2009-11-30T01:01:00.002+01:00

Avui toca parlar del Barça. Abans d'escriure aquest post he sentit al "Tu diràs" de Rac 1 com un oient proposava aquest titular en referència al Barça-Madrid i m'ha vingut que ni pintat com a títol del meu post.
Ha estat un gran partit: emocionant, vibrant, etc. El Barça ha començat revolucionat i l'ansietat s'ha acabat convertint en por. A més si ha sumat la circumstància de que l'Henry no està per jugar 2 partits a la setmana i que el Sergio Busquets intercala partits que sembla el millor pivot defensiu de la història amb d'altres que recorda la pitjor versió de Tiago Motta. També s'hi afegeix que en Messi desde el sarau amb Maradona i Argentina està tristot i espès (tot i que s'hi deixa la pell) i que surt d'una lesió i que l'Iniesta encara no és el d'abans de la lesió, que aquest any hi ha menys rotacions donat el baix estat de forma de Màrquez i la lenta adaptació de Txigrinski i Maxwell i que sembla que en Bojan no compta per en Pep.
A pesar d'aquests inconvenients el partit ha deixat força aspectes positius: l'equip ha sabut aguantar i patir i per fi s'ha guanyat en efectivitat de cara a porteria.
També me n'alegro molt per 2 jugadors: el primer l'Ibrahimovic que avui ha deixat en evidència a Arrigo Sacchi el qual va dir que era un davanter que feia grans gols als equips petits i cap gol als equips grans.
I sobretot me n'alegro molt per en Valdés. El Guardiola ha dit que és un porter que sempre apareix decisivament en els partits importants. Recordem: París, Roma, els dos partits amb el Chelsea de l'any passat i avui en són alguns dels molts exemples. I me n'alegro perquè és un porter no reconegut (no va a la selecció i no el premien mai quan els títols són subbjectius) i sovint criticat pels propis culés. Doncs a part del que ens ha salvat és un porter amb 3 lligues, 2 Champions i 2 trofeus Zamora (al porter menys golejat).
Pel que fa el Madrid ha demostrat una gran millora i que és un gran equip. Faltaria més! Superar al Madrid de l'any passat és fàcil sobretot quan et gastes 300 milions d'euros i comptes a les teves files amb exel-lents jugadors com Cristiano Ronaldo, jugador que hagués pogut ser decissiu avui, o Kaka. Del Madrid d'avui em preocupa que havent passat pel camp del Sevilla, At.Madrid i Barça i havent estat 2 mesos sense Ronaldo només està a 2 punts. També em preopcupa que aquest fet doni moral a l'equip. Per altra banda la part positiva es que sortir amb moral alta després d'una derrota i jugant contra 10 els pot produir l'efecte rebot.
El temps dirà.

Eto'o i ser ric.

2009-11-25T13:21:00.002+01:00

Aquesta darrers dies m'han passat una sèrie de vivències que m'han fet veure el ric i l'afortunat que sóc. Aquest passat divendres vaig passar la nit al Gran Casino de Barcelona. A part de ser una visita del tot recomenable per assequible (si ets del Racc tens l'entrada lliure o si no l'entrada val 4,50 euros) per l'experiència i per la gastronomia, fa que un surti del tot content del recinte. En el casino vaig veure com centenars de persones despilfarren els molts o pocs diners que ténen amb la única ànsia de fer encara més diners i no veuen o no volen veure que cada euro que aposten és una pèrdua signicativa a la seva vida. Gent solitària, alguns amb actituds dèspotes, amb males cares i amb un estat de nervis a punt d'esclatar que no s'adonen que la majoria d'ells son tan pobres que només tenen diners. Diners que arriben a apostar a cabassos, en unes quantitats que fan espantar i que molt bé anirien a tanta i tanta gent. Tot això amb el permis de les administracions. Si, ja sé que els diners recaudats van directament a l'administració, però voleu dir que aquesta és la sol-lució?
Entre tots hem creat una situació insostenible per a l'ésser humà. Només ets algú amb diners a la butxaca. Amb molts diners. Seguir aquesta premisa porta molts mals de cap a la humanitat. Gent que s'oblida de la parella, fills, amics, del benestar mental, de la pau interior, de gaudir del moment, de les petites coses que almenys a mi em fan molt feliç. Gent que es tanquen a treballar i treballar per tenir més i més. i no se n'adonen que tenen menys i menys.
Això em porta també a pensar amb l'Eto'o. Extraordinari futbolista que ha donat molt al Barça i el Barça li ha donat molt a ell, i no només parlo de diners. Aquest afany de guanyar més diners a portat a l'Eto'o a no tenir "feeling" amb qui l'havia de tenir, en Guardiola, l'entrenador més just i competent de la història culé. Aquesta ambició monetària li ha provocat al camerunès jugar en un èquip mediocre i defensiu quan aquí estava al millor club del món i estava envoltat de grans futbolistes que feien que ell s'ho passes d'allò més bé damunt el terreny de joc. A més a més Eto'o ha canviat Barcelona per Milà. Ell mateix ja ha dit que a Barcelona s'hi viu molt bé i climatològicament pots sortir tot l'any, mentre que l'hivern de Milà és força desagradable. Tot això a canvi de que? Ara és ric i fa un any també ho era.
Eto'o mai t'oblidarem però tu a nosaltres tampoc.

3a. part dels sentits dels carrers del Vendrell.

2009-11-23T15:29:00.005+01:00

Ahir per fi vaig poder parlar amb el responsable del sentit dels carrers del Vendrell: D'aquesta xerrada en trec diferents conclusions. La primera que en trec és que fer aquesta feina és complicat i desagraït bàsicament per dos motius: per la situació actual del trànsit i perquè mai plou al gust de tothom. Un altra conclusió es que a l'hora de decidir els sentits dels carrers hi ha moltes premises que sovint els ciutadans no tenim en compte del tipus prioritats de serveis d'emergències (policia, ambulàncies, etc), col-locació de contenidors d'escombraries, places de parking, etc...
Dit tot això, en el cas del qual jo vaig considerar com a "nyap" cal aclarir que ara mateix és un "nyap" ja que falta canviar el sentit del carrer on ara hi ha els mossos d'esquadra, el qual ara mateix és en sentit únic (de l'av. Sant Vicenç cap al torrent) i ha de passar a ser de doble sentit (no se si tot el carrer o una part). En tot cas si es fa aquest canvi deixarà de ser un "nyap" i es solucionara el problema de congestionar encara més la rotonda del "Mirsa". Aquest canvi no s'ha fet encara perquè faltar un tràmit relacionat amb els contenidors d'escombraries.
Dir també que normalment en el canvi de sentit dels carrers es té en compte les sol-licituds presentades pels veïns a través d'instàncies i els suggeriments de la policia.
La part positiva d'aquesta història és que l'ajuntament ha respòs molt bé i que el responsable està a disposició de tots nosaltres per a qualsevol dubte, suggeriment o queixa.

2a part del sentit dels carrers del vendrell

2009-11-04T12:20:00.002+01:00

Avui he rebut una grata i agradable sorpresa "vendrellencment" parlant. M'ha trucat el responsable del sentit dels carrers del Vendrell (ignoro quin nom reb aquesta tasca) i m'ha comentat que li ha arribat l'escrit d'aquest blog i que vol quedar amb mi per explicar-ho. Això està bé. Jo que pensava que els blogs no tenien gaire trascendència i menys el meu però veig que com a mínim ha tingut una utilitat. Ara el responsable suposo que m'argumentarà i explicarà com funciona tot plegat i quines premises s'han seguit i es segueixen en aquest tipus de processos. Em convenci o no, consider-ho que és una bona notícia vinguda de l'administració, en aquest cas local. És una bona manera de demostrar que potser si que es té en compte al ciutadà. I prometo explicar en un proper post el resultat de la conversa amb la màxima objectivitat possible i fins i tot rectificant, si és el cas, el que ara encara veig com un nyap.

Qui decideix el sentit dels carrers al Vendrell?

2009-11-02T13:19:00.002+01:00

Avui han canviat el sentit d'algun carrer del Vendrell, concretament el carrer Mestre Antich, carrer que uneix l'av. Sant Vicenç amb la Riera de la Bisbal, pràcticament al final del torrent arribant als Mobles Mirsa. Aquest carrer ara va únicament en sentit avinguda Sant Vicenç cap a la Riera de La Bisbal. Si teniu temps de passar-hi fixeu-vos bé perquè no té desperdici. Aquest nou sentit del carrer provoca que tots els cotxes de la zona, vulguin o no i vinguin d'on vinguin, facin cap a la rotonda del Mirsa, ja de per si col-lapsada.
Si algun vehicle vol anar del pont de frança cap a la caserna dels Mossos d'Esquadra, per exemple, ha de baixar tota la Riera fins l'encreuament amb el carrer Josep Carner i pujar i refer tot el camí que ja ha fet fins el destí o bé arribar a la famosa rotonda i pujar per l'avinguda Sant Vicenç. Si un veí del carrer Mestre Antich ha d'anar a l'Av. Sant Vicenç que la te just al costat amb cotxe perquè va carregat, per exemple, ha d'anar a parar a la rotonda, etc...
A més, quin sentit té anar desde l'Av. Sant Vicenç cap a la Riera de la Bisbal? cap ni un ja que ningú canvia de carrer per arribar al mateix lloc que et porta el carrer pel qual ja vas.
Qui decideix el sentit dels carrers? Com es decideix? Quins criteris i premises es segueixen? Es compta amb la opinió dels veïns i principals usuaris de la zona? Que s'ha de fer per reclamar?
Les preguntes que faig són del tot sinceres perquè desconec el procés. Però en aquest cas està clar que el que s'ha fet és un autèntic nyap.

Corrupcions vàries.

2009-10-28T13:52:00.002+01:00

Quin païs aquest! De fet no ens hauria d'extranyar tan. Ja fa temps que els ciutadans de carrer, els normals, és a dir, tots nosaltres excepte una minoria que ja sabem tots qui són diem que ens fóten el pèl desde diferents llocs. També fa temps que es diu que España és el païs més ric del món perquè fa molts anys que es roba i encara queden calers.
No heu pensat mai en alguna administració, entitat pública o privada on no quadren els números? Penses: " amb els ingressos que obtenen i no es veuen reflectits enlloc". N'hi moltíssimes. Sense anar més lluny en l'últim any els músics professionals de Catalunya han tingut aquesta sensació. Jo mateix ahir vaig haver de pagar 113 euros per sol-licitar el diploma de la meva titulació. Segur que val 113 euros fer i enviar un diploma tenint en compte el que ja ha costat la pròpia carrera? De bojos.
O a l'inrevés: "d'on caram treuen tans diners?". En aquest últim exemple hi posariem el R.Madrid.
N'hi ha altres administracions que són dignes d'admirar. Un exemple seria l'Auditori Pau Casals. Amb un pressupost limitat aconsegueixen portar primeres figures musicals a un preu de guixeta o d'abonament més baix que quan actúen a Barcelona, per exemple.
Jo crec que ningú s'extranya que ara apareguin pressumptes corruptes per tot arreu. L'extrany és (o no) perquè han trigat tan a caure. La població sempre ho ha intuït, però no hi podem fer res perquè amb la intuició sola ningú et fa cas.
Per tan seria d'agraïr qie tots aquests personatges públics que sempre farden de saber i no dir ("tirar de la manta", "3%", etc..) actuin d'una vegada perquè a ells si els faran cas. A qualsevol de nosaltres, els mortals , no ens en fan. Si ens fessin més cas el tema del Palau de la Música no hagués aribat a aquest extrem.
Ara que, per corrupció la que deuen sentir l'afició madridista. Que deprés de despilfarrar 250 milions d'euros en els temps que estem perdin per a 4 a 0 contra un 2a.B deu fer sentir una sensació de presa de pèl increible. Espero que aquesta sensació no la tinguem l'afició culé després de jugar a León.

El Casal Familiar

2009-10-20T23:50:00.002+02:00

Sempre tindré una estimació pel Casal Familiar. De fet va ser on vaig fer la primera actuació com a músic cobrant. I aquest fet marca, i molt. La gent del Casal van ser els primers en confiar una festa de les seves a uns joves de 17 anys i una noia tímida que es feien dir Clau de Sol. "Clau de que?" ens preguntaven. El Casal sempre em tindrà a la seva disposició pel que calgui. Ells ja ho saben al igual que el Casal ha estat a l'alçada quan els he necessitat. Ara el destí també ha volgut que la meva altra feina, la de professor de música també es creui amb la mítica entitat vendrellenca ja que hi haurà audició dels alumnes de Músics al teatre properament.
Al Casal hi he celebrat diferents moments emotius de la meva vida i de la gent que més estimo, ja que per un mòdic preu pots llogar les seves sales per a tot tipus de festes públiques i privades, donant així un altra servei del qual El Vendrell no disposa.
Actualment el Casal està pitjor que mai. Pocs socis (com diuen els de la junta: "els socis no es dónen de baixa, es moren!"), activitats poc reeixides de públic, instal-lacions massa curtides pel temps... Segur que desde el propi Casal s'han comès errors que en part ha provocat aquesta deserció. Però quina entitat o quina persona no ha comès errors? El preu que estan pagant és massa elevat pel servei que històricament han donat al poble.
Un servei que fins no fa gaire, només fa uns mesos, es manifestava sent l'únic teatre actiu del Vendrell i que ha servit de sol-lució perquè s'hi poguessin fer Pastorets, els diferents cicles de teatre, etc
Esperem que aquest últim servei a la vila no hagi estat en va i properament i amb l'ajuda de tots el Casal recuperi la seva millor cara i pugui ha tornar a ser un lloc emblemàtic com abans.

El president del Barça.

2009-10-08T00:02:00.003+02:00

Com vaig dir, després d'un any de blog he renovat lleugerament la imatge. M'ha agradat utilitzar aquesta eina que em fa "matar el gusanillo" de la meva vocació de periodista frustat. De més jove sabia que frustat ho seria segur donat que havia d'escollir entre la música i el periodisme. Tries el que tries el que era segur és que em quedaria una frustació o altra. Però a pesar de la mala situació general actual de la música no me'n penedeixo.

M'agrada encetar aquesta nova etapa del blog amb un dels temes que mes m'apassionen: el futbol i el Barça.

Sovint s'ha dit i es diu que Joan Laporta és una persona xulesca, prepotent, mentidera, que s'involucra massa amb política, que per culpa d'ell el Barça és mal vist arreu, etc.

La majoria de nosaltres, els mortals, no coneixem ni mai coneixerem a fons a Joan Laporta. La majoria de nosaltres no coneixem ni tampoc mai coneixerem a fons a un president del Barça. Per tan, que ens interessa a la majoria de socis i seguidors del Barça? Que l'equip, en qualsevol de les seves seccions, guanyi. I si pot ser jugant bé. I el soci a més vol que l'economia funcioni perquè no s'apugi el preu del carnet i a més es puguin fitxar els millors jugadors.

Doncs desde que hi ha Joan Laporta com a president, en el futbol s'ha guanyat 3 lligues, 2 champions, 1 copa del rei. 1 supercopa d'europa i 3 supercopes d'Espanya. Si s'hagués mantingut aquesta mitjana històricament ara tindriem 40 lligues (en tenim 19), 20 champions (en tenim 3), 14 copes del rei (en tenim 25, en aquest cas no es millora), etc. A més s'ha guanyat el triplet, 3er equip que ho aconsegueix en tot Europa i primer en l'estat espanyol. I tot això amb una plantilla feta el 60% amb jugadors de la cantera, fins i tot l'entrenador, fet que a tot Europa només ho supera l'Ath. Bilbao (equip que fa 26 anys que no guanya cap títol). I tot plegat fen un futbol on tot el món reconeix com el millor.

A part s'han guanyat Lligues Euopees en totes les seccions excepte el basket, tots els entrenadors són de la casa i s'ha sanejat l'economia del club multiplicant per 4 les fonts d'ingressos. També s'ha duplicat el nombre de socis i de penyes arreu del món.

I després d'això encara li van muntar una moció de censura! Al loro! Que no estamos tan mal!

Doncs bé, tot això que sembla la carta als Reis d'Orient del bon culé no és res mes que la realitat actual del Barça.

Personalment m'és igual si el president Laporta és arrogant, dèspota, etc. Per sort o per desgràcia a dia d'avui no l'he de tractar personalment ni diariament ni ocasionalment. Que faci el que vulgui amb el seu caràcter i la seva vida mentre no afecti al Barça. A més: Núñez no era un dèspota? (i també va ser un gran president) no va tenir escàndols? (repasseu hemeroteques, fins i tot ara mateix està en tràmits judicials). I el que vindrà serà un àngel caigut del cel? qui no ens garanteix que no serà igual o pitjor tenint en compte que hauran d'avalar uns 50 milions d'euros?

Com a culé només demano que el president del Barça, es digui Nuñez, Laporta, Rosell, Soriano, etc... sigui bon president amb resultats als terrenys de joc. La resta me la bufa, que siguin com vulguin.

I compte amb certa premsa que critiquen o alaben en funció dels privilegis que poden obtenir del president en qüestió. No se'ls creieu!

Visca el Barça!

Concert de comiat de Whisky'ns.

2009-10-04T05:25:00.000+02:00

Després d'exactament 1 mes i 11 dies torno a escriure al blog. Durant aquest temps he acabat de fer els últims bolos de la temporada i ho he combinat amb viatgets pel sud de França, Madrid, Segovia i Andorra. D'aquests viatges un dia en parlaré. Ara toca encetar la nova temporada 09/10 com professor de música un any més combinan-t'ho amb diferents projectes musicals que tinc al cap d'executar i que també comentaré algún dia.

De fet aquest és l'últim post del meu primer any com a blogaire. Ara tinc intenció de renovar la imatge i encetar una nova etapa dins del món dels blogs que tan m'agraden.

M'agradaria parlar de l'últim concert que he presenciat en viu: concert festa - comiat dels Whisky'ns, ja que malauradament no vaig poder assistir al dels Lax'n' Busto.

En aquest concert han quedat clars diferents aspectes:

1) Exel-lents temes: són bons compositors i els temes estàn molt ben produïts.

2) Bona interpretació: bons intèrprets dels seus instruments.

3) Coros molt ben afinats a 3 veus: difícil de fer i de veure-ho en el món del rock.

4) Poc carisma del grup a pesar d'estar ple de gom a gom i de jugar a casa: la plaça Mercadal a tope però només animada en petits moments.

5) Llista de temes mal repartida i mala selecció: tenint en compte que era de comiat s'han deixat molts temes històrics: guia'm, sentiments, del sud, cor de pedra o cada cop que te'n vas. A part els que han tocat han estat molt mal combinats: moltes lentes al mig, podrien haver acabat amb el famós "Reus" però han acabat amb el "Balla" que no és tan apoteòsica.

6) Molt mal so: la guitarra del Joan Masdéu estava tan forta que tapava tota la resta d'instruments, fins i tot la bateria. Un rotund zero al tècnic.

7) Absències destacades. No trobo gens llògic que hi hagi músics convidats externs a Whisky'ns i en canvi no hagin pujat a tocar ex-components tan emblemàtics com: Xavier Llorach (compositor fins i tot de grans temes del grup), Jose Luís Sánchez o Jordi Queralt (ex-bateria vendrellenc). Els va anomenar pel micro i prou fins i tot oblidant-se de'n Jordi Queralt, suposo que per un descuit.

8) Renegar del passat. Només van tocar cançons dels 3 últims discs (el millors, tot s'ha de dir) i 2 dels altres 5 discs anteriors.

8) Poca personalitat. El Joan ha tingut èpoques que ha recordat al Gerard Quintana, després als Pets i ara al brit-pop. Potser aquest fet és força important per entendre la poca connexió amb el públic històricament parlant. Sembla s'ha assemblat a...

En tot cas, i per qui no conegui el grup, us recomano una bona escoltada de la seva discografia on hi ha moltíssims temes que cantats amb anglès per un grup forani haguessin triomfat mundialment, sense cap mena de dubte.

Molta sort!

Zapping, que bons!

2009-08-22T17:16:00.003+02:00

Ahir vaig fer ruta per la comarca. Primer a l'Arboç veien els Baeturia que com sempre van mostrar el seu exel-lent nivell i gran directe, deixan clar que no es troben on han haurien d'estar: amb el nivell que ténen musicalment i la originalitat que mostren a nivell de so, estil i composició haurien de ser un grup molt més reconegut arreu de l'estat. Hi ha bandes molt pitjors que han triomfat desgraciadament.
Però la sorpresa de la nit van ser els Zapping a Albinyana. Grup de versions internacionals, de només tres components on tots canten i fan cors a la perfecció a part d'un nivell exepcional amb els instruments i exel-lent compenetració en directe. Per posar una comparació, per mi són musicalment molt millors que els Strenos, amb la diferència que els Zapping portaven un muntatge molt més petit. Com a reconeixement, l'alcalde Quim Nin ja els ha llogat pel proper any seguint els savis consells d'algun assistent.
Falten bandes així i en sobren d'altres que són només mediàtiques però que aporten poc al ponarama musical i al món de l'espectacle.

Metropol, Catrock, etc...

2009-08-17T18:16:00.003+02:00

He passat una setmana intensa. Després de fer bolos per La Galera, Les Pobles, Senan i d'altres poblets encantadors i desconeguts de Catalunya també he tingut temps d'anar a treure el cap per diferents festes majors.
Cal destacar que en aquest cap de setmana he gaudit molt de l'Orquestra Metropol, orquestra jove de recent creació amb un alt nivell de repertori i qualitat musical tan pel que fa per música de ball de saló com de gresca.
L'altra agradable sorpresa ha estat el grup de versions catalanes Catrock, de Constantí, que amb un sorprenent ampli repertori de temes catalans demostren que tocades amb qualitat hi ha cançons molt bones i dignes de sonar a nivell internacional sense manies preestablertes. Temes com "Vespre", "Boig per tu", "La meva terra és el mar", "El boig de la ciutat" o les no tan conegudes "La sal del mar" (Tancat per defunció) o "Sang en el fang" (Sangtraït), entre d'altres demostren que aquí s'ha fet i es farà bona música rock.

Salseta del Poble Sec

2009-08-07T14:13:00.002+02:00

Ahir dijous vaig assistir al ball de la Salseta del Poble Sec. Que grans!
La Salseta és una orquestra de ball de festa major, etc... que s'ha sabut mantenir durant ja més de 30 anys, que es diu aviat si sobretot tenim en compte la filosofia salsetera: repertori únic i diferent. No toquen el pas-doble, txa-txa, etc que toca tothom ni cap que sigui lleugerament conegut. Són composades per ells mateixos o fruït du'n extens treball de recerca. No toquen cap hit d'estiu (tasca superdifícil depenent del lloc on actúes). El repertori pels joves està fet a base de Beatles, Rolling Stones, Creedence, Eagles, Police, Queen, etc fent homenatge als grans del rock sense oblidar-se dels grans actuals: Coldplay, U2, etc... Tot plegat sota un extraordinari nivell interpretatiu, d'arranjaments i d'actitud. Amb un bon muntatge i un so exel-lent.
Passeu-vos per la web http://www.salseta.cat i aneu a veure'ls en concert, per exemple aquest dijous 13 a Torrelavit, no us deixerà indiferents. De moment aneu fent boca:
http://www.youtube.com/watch?v=zdLpp6-CUDI

El meu balanç de la Festa Major 2009

2009-07-30T18:46:00.004+02:00

Organitzar una Festa Major no és gens fàcil. Ho dic per pròpia experiència. És molt fàcil criticar quan no es saben els moltíssims condicionants que alteren horaris, programacions, etc... Per exemple a l'hora de programar el concert principal de rock. Primer s'ha de confeccionar una llista de grups que el programador creu que poden interessar per diferents motius als vendrellencs (sovint es cau en l'error de fer un llistat de grups que agraden a la comissió, greu error!). Un cop aquí es demana l'opinió del promotor a nivell de preus, disponibilitat, etc... Uns no poden venir perquè aquest estiu no fan gira, els altres perquè tot just en aquelles dates estan a l'altra punta del païs, d'altres perquè en dates properes toquen a poblacions del voltant i d'altres perquè s'escapen en molt del pressupost. Total que d'una llista d'uns 30 grups n'acaben quedan 4 o 5 com a molt i d'aquí s'intenta portar al millor. És aquí quan neixen les crítiques: "jo portaria aquest, quina pena de grup que porten, etc..." Doncs no es gens fàcil.
A part d'això en una festa major hi ha encerts i errors com a humans que som. I els encerts i els errors vénen sobretot quan s'intenta innovar. I equivocar-se innovant és absolutament positiu.
Penso que el millor d'una festa major és la filosofia, i en aquest cas la filosofia del Vendrell és encertada desde fa uns anys: actes per a tothom i variats. A partir d'aquí s'estarà més de sort amb la tria de grups, espais i horaris però en general ha d'anar bé en un global d'anys.
En aquest cas m'agradaria destacar el millor i pitjor del que personalment he vistd'aquesta festa sense ànim de crítica negativa sinó com a humil opinió amb ànim de millorar.

EL MILLOR:

L'encesa del campanar, espectacular com sempre.
El correfoc, ídem.
Els Nens del Vendrell, quin mèrit que ténen.
Lax'n' Busto, quin gran so, quin repertori, quin nivell, quina contundència, a pesar de que el concert va ser al meu gust un pèl curt i el Salva, que canta extraordinariament bé li falta connexió i saber dir entre temes. També vaig trobar a faltar algun detall amb El Vendrell, tipus fer alguna cançó més, etc
Orquestra Maravella, els millors en el seu àmbit.
La gran quantitat de grups de cultura popular i gent jove que hi participa
Port Bo, uns mites vivents de les habaneres, quin nivell!
La Pegatina, la gran sorpresa en tots els aspectes.

EL PITJOR:

La Movida
La venda de tiquets dels concerts (minúscul)
Que la gent no conegués les cançons de Taxi.
Faltava un dj el dilluns (almenys en el programa en sortien dos)
Dilluns a la nit La Rambla estava buida i la gent gran va a trobar a faltar una orquestra encara que fos de pressupost més asequible.
L'absència de jazz.
Un espectacle de teatre o d'humor més publicitat i conegut.
La sortida tan tardana dels programes i penjar-ho tan tard a la web municipal.

Tot i que no hi vaig ser sembla a ser que també va ser destacable el concert del Cor Orfeó i la Cobla Maravella ( a pesar de l'església, la pitjor acústica del Vendrell).

Pel que fa als Mojinos he sentit opinions de tot, bones i dolentes.

En general consider-ho com a bona la Festa Major.

De Barris a Festa Major

2009-07-17T02:17:00.002+02:00

Ja han pasat els barris. En general han estat molt bé: nivell alt organitzatiu, alta participació en tots els actes, sobretot en els cercaviles de pa beneït que fa uns anys estaven pràcticament desaparegudes i bons concerts. Destacar sobretot els concerts dels Strenos que van portar molta gent, espectacle i qualitat musical a la nit carreterenca. Però m'agradaria destacar també els Casi Famosos, grup de versions amb algún vendrellenc a l'escenari que van mostrar un exel-lent nivell a la mateixa alçada que els Strenos amb la única diferència del vestit (muntatge). I també els Glamour Band, grup que es va estrenar a un nivell altíssim. Que segueixin així tots plegats que faran feina i de la bona. La part negativa és segurament la nit de la Font de la Menya i Serrallo on no aposten per fer una nit total (gent de totes les edats + jovent + dissabte nit). Que hi farem.
Ara s'acosta la festa major. Properament comentaré el programa però ja avanço que tot i que al Vendrell s'és molt crític amb la Festa Major és de justícia dir que els programes d'actes de les últimes Festes (els últims 5 anys) són molt complets i de gran qualitat i que si ho comparem amb poblacions de la mateixa alçada és de les millors Festes que podem trobar.
Us ho dic jo que tan per raons professionals com lúdiques cónec els programes de moltíssimes poblacions.

Barris!

2009-07-06T18:59:00.002+02:00

Desde aquest dissabte passat ha començat la setmana dels barris. Ens hem de felicitar que després del enorme creixement desmesurat i insostenible del Vendrell encara es mantingui viva la flama dels barris, del pa beneït, de la festa autòctona vendrellenca que manté l'esperit social vendrellenc que potser d'altres festes han perdut.
Dissabte va començar la festa al Serrallo. El meu barri. Un barri on els ha passat factura la crisi(segons membres de la pròpia comissió). L'esforç de la comissió i la participació han fet que que la festa no s'hi ressentís del tot, si bé és evident que tenint un dia bo tenint en compte que és dissabte és el dia que menys gent jove s'hi acosta donat a que el cartell de grups nocturns estan pensats per a gent de totes les edats però que els agradi el ball de saló. Un altra grup més al que hi havia anunciat i una barra pròpia per finançar-ho podrien ser la sol-lució per augmentar la participació del jovent.
Avui és el torn de França amb un bon grup de versions, l'Orquestra Mitjanit que fa 2 anys estava a La Carretera.
Dimarts La Carretera aposta per un grup dels grans, "The Strenos", grup espectacular que acostuma a no deixar indiferent a ningú. S'agrairia que el volum fos l'adequat ja que aquest grup les 2 últimes vegades que ha vingut per la zona (llorenç, Plaça Nova) han abusat en excés del volum. Si fóssim conscients del perjudici que crea a les nostres orelles hi estariem més a sobre.
Felicitar a la comissió de la Carretera que han sabut aixecar un barri que estava absolutament agonitzant i que porten uns anys amb un alt nivell global.
Dimecres la Plaça Nova manté el llisto alt, amb tres grups. Ball (Clau de Sol), temes propis (Los Rotos) i versions (Casi famosos) per a tots els gustos.
Dijous la Plaça Vella aposta per versions amb aire vendrellenc (Glamour Band), rock de la comarca (Fonders) a la plaça vella i ball (Sabor) a La Rambla. Bones opcions per a tothom també.
I acabem a la Muntanyeta on es deconeix quin tipus de actuació hi haurà i que estan una mica amb les mateixes condicions que al Serrallo, bon dia i poc jovent.
Ens veiem pels barris?

Vijazz 2009

2009-07-02T17:36:00.002+02:00

De tan en tan els de Vilafranca del Penedès n'encerten alguna! Aquest cap de setmana torna l'edició anual del Vijazz, una exel-lent iniciativa que combina el bo i millor de la nostra terra (el vi) amb el bo i millor de la música moderna (el jazz). Us recomano que no us ho perdeu ja que a més de gratuït compta amb figures indiscutibles del jazz internacional, artistes que només es poden veure a la gran ciutat i per 50 euros com a mínim: Spiro Gira, Paquito de Rivera, Chano Domínguez, etc, es a dir, un festival amb figures i pressupost "florentinià".
També us recomano les sessions de jam-sessions que es faran a partir de la 1 al Casino, on coordinats pel meu amic Xavi Díaz passen per l'escenari a tocar els mateixos músics i d'altres del festival però vistos en un àmbit més íntim, més improvisat i per tan molt més autèntic.

Michael Jackson

2009-06-26T13:49:00.002+02:00

No m'hagués imaginat mai fent un escrit sobre Michael Jackson, però la mort de l'artista americà aquesta passada matinada m'ha animat a fer-ho.
Agradi o no, Michael Jackson i la seva artilleria han estat i seran un referent en el món de l'espectacle, la música i el ball. Innovadors en molts aspectes (no podia ser menys amb el pressupost que es movien) van reinventar el videoclip, l'espectacle visual dels concerts i les coreografies. Es inevitable reconèixer que han aportat moltes idees al sector i que Michael Jackson era un artista de cap a peus, no com altres mediàtics que han pujat a la fama tan sols pel fet de disposar de capital i ser guapos.
Víctima de la seva pròpia fama que es va convertir en un monstre per a ell que el va portar a fer tot un seguit d'excentritats com la seva obsesió a tornar-se blanc, Jackson ha mort repentinament tot just quan havia de tornar als escenaris durant un més llarg a Londres.
Que descansi amb la pau que aquí no va trobar.

Vergonya blanca.

2009-06-13T12:54:00.002+02:00

Aquesta setmana pràcticament s'ha paralitzat tot arrel de les notícies dels nous fitxatges del Real Madrid (sort de propostes com la Penedesfera per distreure's tot i que malauradament no hi puc assistir). El senyor Florentino Pérez, catalogat com a senyor per a molta part de la premsa, ha trencat l'equilibri econòmic del món del futbol i l'equilibri econòmic del sentit comú de qualsevol persona humana. Pagar mes de 160 milions d'euros per adquirir els serveis de 2 persones és una pèrdua absoluta de papers. Està clar que el futbol ja fa temps que mou unes xifres marejants per a qualsevol dels mortals, però fins ara, agradi o no, eren xifres generades pel propi futbol. I hem de tenir en compte que ni el futbol és l'esport que més diners mou (per davant hi ha, l'NBA, l'NFL, la boxa, la F1 o el beisbol nord-americà) ni està a prop de gastar els diners que gasta la industria del cine, per exemple.
El Real Madrid té un deute autoreconegut de 311 milions d'euros (es preveu que real de 540 milions) i ara se'n vol gastar uns 300 milions més en fitxatges. Això després d'haver despilfarrat ja 480 milions per la venta de la Ciudad Deportiva (l'enèsima ajuda política al Madrid). Tot això actualment avalat per La Caixa (que avala a Florentino com a persona) i el Banco de Santander (que avala al Real Madrid). I quan un banc avala a algú es que té garanties, dubto que ho facin a cegues i més amb aquestes xifres. I quina garantia hi ha que avali tota aquesta milionada? Doncs la venta de l'estadi Bernabéu, en ple Paseo de la Castellana. Temps al temps.
Cap a mitjans dels 50 el govern franquista va extorsionar a l'entorn del Barça i va prendre Di Stefano (com un Messi de l'època) del Barça al Madrid. A l'any 2000 pelotazo de la Ciudad Deportiva, Florentino paga 60 milions d'euros per Figo (amb la complicitat del portuguès, no ho oblidem mai) i el Barça desestibiltztat sense Figo i amb Gaspart. I ara tota aquesta moguda.
Amb aquesta manera de fer, Florentino ha aconseguit encarir de sobremanera el mercat futbolístic. Jo aconselleria a Laporta i companyia a adoptar una mesura revolucionària: no fitxar ningú aquest any i cobrir les necessitats amb jugadors del Barça B o a molt estirar fitxatges a cost 0, tenint en compte que ja tenim un gran equip fet. Amb aquesta mesura hi hauria vàries avantatges:

Estalvi econòmic en un any on es pagarà per sobre del valor i en un any de crisi.
Donariem minuts i formació a nous jugadors de la cantera de cara al futur proper.
Ens treuriem pressió d'haver de guanyar com sigui: després del triplet, el Barça no té necessitat de guanyar imperiosament.
Guanyariem simpaties del món del futbol mundial.
S'imagineu guanyar algun títol al Madrid ( la lliga o la Champions al propi Bernabeu) gastan ells 300 milions i nosaltres 0? Quin fart de riure! I quina lliçó que donariem.

Jo ho tindria ben clar. Per cert, l'endemà de l'anunci del fitxatge de Cristiano Ronaldo el govern anuncia pujades de combustibles i tabac. Que pagui Florentino!

Injustícies electorals.

2009-06-06T21:15:00.002+02:00

Avui una amiga meva m'ha comentat que li ha tocat estar en una mesa electoral en aquestes eleccions europees. Fins aquí sembla que tot és normal però en realitat hi ha una gran injustícia al darrera.
1a. injustícia: avisar a la gent que els ha tocat estar en una mesa electoral amb tan sols tres setmanes d'antelació quan fa molt de temps que ja se sap quin dia són les eleccions. La gent tenim les nostres vides organitzades amb teòrica llibertat. La meva amiga tenia un viatge previst desde el mes de gener i l'ha hagut d'anular amb la corresponent pèrdua de diners. Però segur que hi ha gent amb casaments de familiars molt propers o amics íntims, compromisos laborals o personals molt importants, etc... que no poden canviar-ho sota cap concepte. Conec músics que han hagut d'anular actuacions per culpa d'aquest fet.
2a. injustícia: fer anar a meses electorals a gent que laboralment és autònom. Amb l'extorsió legal a la que estan sotmesos els autònoms, amb els horaris que la majoria d'ells han soportar, a sobre els fan treballar els diumenges. En el cas de la meva amiga que té un negoci de cara al públic treballa fins i tot els dissabtes, amb la qual cosa treballarà 13 dies consecutius.
No seria més oportú seguir aquest ordre de tria?: 1er) voluntaris (desconec si aquesta modelitat existeix per a tothom) 2n) aturats (ténen temps i a més es traurien una paga extra) i com a tercera opció en el cas de que amb aturats no poguessin cobrir les places que es necessiten hi podrien anar treballadors de les administracions públiques
No seria més quarent i just? D'on surten aquestes lleis? A quines eleccions hem de votar per canviar tot això?
De fet estem en una situació semblant a la del servei militar o la prestació social substitutòria: en el meu cas, amb 21 anys, estudiant i treballant, vaig haver d'abandonar els estudis 13 mesos i pràcticament deixar de treballar per anar a fer la feina bruta d'un funcionari de l'administració, sota la mirada i aprobació de molts polítics que s'omplien i omplen la boca amb la paraula llibertat. Els polítics eren i son de diferents partits. I això em va passar aquí al Vendrell, no als EE.UU.

Diumenge de concerts i festa de la bicicleta.

2009-06-01T02:25:00.001+02:00

Avui he tingut un diumenge atapaït. Al migdia i després d'uns 13 anys sense fer-ho he anat a veure la festa de la bicicleta. Em sap greu dir que el sentiment ha estat de decepció, anyorança i tristesa. Una festa genuinament vendrellenca que anat molt a menys. La última vegada que hi vaig anar hi havia una gran participació tan de ciclistes, carrosses i espectadors. Aquest any tot hi haver-hi força participació no s'acosta al que havia estat, unes 5 carrosses la majoria lluny de les que s'havien vist, molta menys gent i menys ciclistes. Això en una població que entre uns pocs han decidit fer créixer i multiplicar per 3 la seva població en 15 anys. Dons bé, la festa de la bicicleta s'ha dividit entre tres en tots els sentits. I amb això no vull deixar de felicitar al gran esforç de la comissió de festes que fan tot el que poden i més, però aquesta festa tenint en compte que ha estat creada per un vendrellenc s'hauria de potenciar arribant als límits de Sant Felix o la calçotada de Valls, referències festives arreu del païs.
La part positiva han estat els 2 concerts de la tarda. Primer en una església atapaïda de gom a gom la gran majoria de les corals vendrellenques i Lax'n' Busto han executat una gran mostra d'implicació, ganes i talent musical. Veure barrejat en un escenari músics amateurs i professionals, d'estils ben diferents tots ells del Vendrell fa gaudir a qualsevol.
El concert ha deixat coses ben clares: la gran organització que hi havia, el bé que canta el Salva, la gran estrena de la cançó Instants, escrita per en Pemi Rovirosa expressament per a l'ocasió i que l'esglesia no és lloc per a concerts donada la mala visibilitat i pitjor acústica.
Per últim he anat a l'Auditori a veure l'estrena de la Big Band grallera. Més músics vendrellencs que no hi eren a l'església i exel-lent acústica: aquí si que és un lloc per a concerts! Bona proposta i feinada de'n Jordi López que ha aconseguit ajuntar 9 músics amb diferents tipus de gralles amb la dificultat d'afinació i timbre que això comporta amb una base rítmica jazzera adaptant peces de jazz, peces tradicionals i temes propis. Desde aquí aplaudeixo que hi hagi persones que per amor a l'art s'atreveixin a tirar projectes com aquest endavant. Que no pari!

La llei és freda

2009-05-22T18:24:00.002+02:00

Diuen que els números són freds, i que les estadístiques són fredes. Però per freda la llei. Tinc un conegut, en Siscu, "paleta" de professió, que hagut d'acollir-se a l'atur amb gairebé 63 anys ja que l'empresa per la qual treballava desde feia gairebé 50 anys s'ha quedat sense feina. Ara te dos anys d'atur i quan se l'hi acabi li faltaran 2 mesos per fer els 65 anys i jubilar-se. Per culpa d'aquests 2 mesos quan es jubili li descontaran part de la jubilació perquè es considera pre-jubilació. El Siscu ha demanat a Treball i a la Seguretat Social que li perdonesin aquests dos mesos, que ara per 2 mesos i després d'haver cotitzat durant 49 anys i donat els temps de crisi li ho tinguessin en compte.
Endevineu la resposta?
Doncs no li han concedit. La resposta és que la llei és la llei i que no s'hi pot fer res.

La pitjor afició del món (2a part)

2009-05-09T13:07:00.003+02:00

Després d'aquesta apassionadíssima setmana futbolera, on el Barça es jugava la temporada a camp contrari i ni mes ni menys que al camp del Madrid i del Chelsea, ara toca ja celebrar alguna cosa. Estaria molt bé, i ho dic sobretot de cara a afrontar més tranquilament i amb descans la final de Roma, guanyar abans possible la lliga, es a dir: que el Madrid no guanyi i que el Barça faci la feina davant del Villareal. Això a més tenint en compte que dimecres per bé o per mal es soluciona la Copa del Rei. Aquest fet ens donaria 15 dies per preparar la finalíssima i reservar jugadors.
Com canvien les coses en 1 un any. Tan en la vida general com en el futbol. I sobretot al Barça. Fa just un any el barça perdia 4 a 1 al Bernabeu, Guardiola era anunciat i qüestionat per moltíssima gent i a Laporta li planten una moció de censura i perd les votacions (que no la moció) per 36% a 64%.
Aquest fet demostra, i ara és el moment de dir-ho, que el Barça té la pitjor afició del món. Ara en aquests moments és molt bonic ser culé, omplir els bars i aixugar-se la baba. Però pel Camp Nou s'han plantat 2 mocions de censura (fet inèdit en d'altres clubs) a 2 presidents que han fet una gran tasca. I no es pas un criteri subjectiu, parlo amb dades a la ma.
Al president Nuñez li va plantar el propi Laporta una moció en una temporada que es va guanyar Lliga i Copa després d'estar més de 30 anys sense aconseguir-ho. A l'era Nuñez (1978-2000) es van guanyar 7 lligues (se'n portaven 9 fins aquell moment en 50 anys), 6 copes del rei (en fa 11 que no se'n juga ni la final), 1 Champions, 4 Recopes d'Europa, 2 Supercopes d'Europa, va sanejar l'economia del club que es trobava en fallida tècnica (es debía més del que s'ingressava en un any), va ampliar i remodelar el Camp Nou i va elevar a nivell competitiu mundial les seccions. Tot i aquesta feina va ser constantment un president discutit.
El President Laporta va rebre una moció quan en 5 anys va guanyar 2 lligues (en portariem 32 amb aquesta mitjana i en portem 18) una Xampions (fins en aquell moment se'n portava 1 més) i va a tornar a reflotar l'economia (malmesa en 3 anys per l'era Gaspart). Ha aconseguit muntar l'equip que tots els culers sempre hem somiat: cracks mundials i molta cantera, amb un joc espectacular. Doncs tot i així li van presentar una moció la qual la part positiva va ser que sabés quin pa s'hi donava. I s'ha de reconèixer que ambós presidents han comés errades: despotisme per part de Nuñez i moltes mentides i males actituds de'n Laporta.
Però l'afició del Barça es així. Sentir comentaris aquest mateix any de "jo només vaig al camp per fer fora al Laporta", "Guardiola no serveixes ni per Tercera!" (frase dita a les pròpies semifinals de la Champions), "es una vergonya que el Barça només n'hagi fet tres!" (Barça 3 Espanyol 2, eliminant als periquitos) diu molt de quina afició tenim.
Al Camp Nou s'ha xiulat a Koeman (no té cintura!), Bakero (sempre enrera!), Guardiola (s'amaga!), Laudrup (es un dropo!), Zubizarrera (l'Urruti era millor!) l'Eto'o (es va autoexpulsar!), per no dir tot el que s'ha arribat a criticar a Cruyff o Valdés, etc.. tots ells guanyadors d'alguna de les 2 úniques Champions.
S'ha xiulat a l'equip per perdre una setmana després d'haver guanyat la lliga 4 jornades abans (1990-91) i fins i tot s'ha xiulat (era Robson) guanyant 6 a 0.
En fi, espero que passi el que passi aquesta temporada serveixi per canviar ni que sigui una miqueta la filosofia dels culers.
Visca el Barça!

Casal Rock, Sant Jordi i la setmana (o mes) patidora

2009-05-01T16:27:00.004+02:00

Com que vaig a tope de feina puc escriure ben poc en el meu blog. Donat això se m'acumulen els temes i n'hauré d'abarcar tres en un post.

CASAL ROCK
Després d'haver vist 2 programes trobo molt positiva aquesta nova proposta de TVC. Programa original que provoca diversos efectes positius i fins i tot m'atreveixo a dir que necessaris:
1) ensenyar al públic en general la feinada que comporta interpretar una cançó i el difícil i laboriós que es surtir en escena i muntar tot un concert.
2) Donar a conéixer repertori a una generació de públic extremadament hermètica en els seus gustos artístics, els quals els costa escoltar noves propostes, fins i tot els hi és difícil escoltar rock creat als anys 60 quan ells tenien 30 anys.
3) Potenciar i donar protagonisme d'una vegada a la gent gran, a la maduresa. Fins ara només els joves, forts, prims i guapos eren els protagonistes mediàtics.
A més, impagable la publicitat que Marc Parrot ha fet dels Lax'n' i el "Llença't". Ja es extrany que no hagin promocionat primer a "Els Pets", tònica habitual de la premsa del païs.
També destacar el paper de Marc Parrot, bon músic i poc reconegut fins ara.

SANT JORDI
Una de les coses que no m'agrada del Sant Jordi es perquè les roses han de ser més cares que mai. No en canvi els llibres, que donat que és un dia que en venen molts hi apliquen un descompte.

LA SETMANA PATIDORA
Ara parlo del meu estimat Barça. Aquesta setmana (i Déu vulgui que tot el mes) toca patir i gaudir. Ja hem començat amb un trist empat amb el Chelsea. I dic trist perquè és injust i lamentable que un equip de la qualitat i pressupost dels anglesos jugui al que va jugar. I encara pitjor es que la UEFA que s'omple la boca amb el concepte Fair Play (joc net) no només ho permeti sinó que ho potencíi amb els arbitratges i els sistemes de competició que aplica. S'ha de protegir a l'artista creador i no al destructor. I el Barça és un gran artista en l'art del futbol.
Ara ens toca el Madrid, Chelsea i per arrodonir-ho la final four de basket i hoquei que desgraciadament s'ha perdut però en tot cas s'ha arribat on s'ha d'arribar: a la final. Quasi res! Fet que demostra el gran potencial i mèrit que l'entitat del F.C. Barcelona mostra i que cap entitat esportiva del món té.
Molta sort perquè l'esport és gracies a Déu imprevisible.

Estem fora de temps...

2009-04-17T19:13:00.002+02:00

Primer de tot disculpeu pels dies que fa que no escric res de nou. Estic passant per un procés que em pren tot el temps (gairebé) del que tinc.
Divendres a la tarda, que és l'únic moment de la setmana que no tinc la obligació d'anar a cap lloc, vaig veure per casualitat "El club" de l'Albert Om. Aquest programa, el qual considero força bo a estones sobretot si el comparem amb d'altres programes que es fan a la mateixa hora, destina uns minuts del divendres al karaoke amb cantants amateurs. Fins aquí tot correcte. Però mentre la gent envia els seus vots via sms (com si no! $!) fan sortir a una presentadora a cantar un tema. Quina pena d'interpretació. I el pitjor es que és setmanal. El que sap greu és que sovint l'excusa per no fer sortir nous grups i noves propostes per tv es que el temps és molt car i que no hi tenen cabuda. O molts programes que després de fer sortir temes desinteressants quan finalment s'encarrilen sovint amb una bona entrevista o actuació en directe ho tallen amb l'excusa de "estem fora de temps..."

L'interpretació de la llei.

2009-04-02T14:27:00.007+02:00

Curiós el concepte de legal. Segons el diccionari es defineix com "conforme a la llei". Fins aquí cap problema. Però fins a quin punt el que és legal és ètic? M'explico.
L'altra dia vaig llegir la següent notícia: "Fa temps que els agents vigilaven un bar situat al carrer President Companys on sospitaven que podien trobar-hi drogues. El passat divendres una quinzena d’agents van participar a l’operació en aquest establiment i van enxampar quatre persones en una timba de cartes."
Sense saber la quantitat que es jugaven la meva pregunta és: si aquests diners en comptes d'estar-se jugant sobre la taula s'estiguessin introduint a la màquina escurabutxaques hagués estat legal? Doncs si. I ètic? Doncs hi hauria diferents opinions. Però en tot cas la diferència entre un cas i l'altre és exclusivament la llei. La llei està per sobre (o per sota) de l'ètica. Dóna la sensació que la llei no ha estat elaborada per conscienciar a la gent que el joc amb diners no es convenient. La llei transmet la sensació que jugar està bé sempre i quan es paguin impostos.

Es similar al que em va passar fa un any amb un municipal de l'Arboç. Em va aturar per control rutinari i jo no portava el rebut de l'assegurança obligatòria a sobre però si que l'havia pagat. Després d'alliçonar-me que no estava bé no portar el rebut a sobre, que era il-legal, etc... va trigar menys d'un minut a comprobar via walky-talky que estava al corrent de pagament i em va perdonar la multa. Jo li vaig comentar que l'important era haver pagat i que tenint en compte que actualment era tan fàcil comprobar si un vehicle estava al corrent no tenia cap importància portar el rebut a sobre. L'agent em va contestar que era il-legal i que la llei és la llei. Doncs bé, ara sembla a ser que la llei ja permet circular sense el rebut a sobre. És a dir, fent exactament la mateixa acció fa un any era una persona incívica i ara ja no ho sóc. Que curiós.
Això em fa interpretar que els de la timba serien bones persones si haguesin pagat impostos de la partida o aquesta partida s'hagués fet en un casino.
L'argument de defensa d'aquests impostos acostuma a ser que van a parar a Sanitat. Però, no hi hauria una altra solució?
I vull deixar clar que no és una crítica a la Policia (van aplicar la llei vigent) ni a ningú en concret, sinó al l'esperit d'algunes lleis.

Fins sempre, Whiskyn's

2009-03-26T16:00:00.000+01:00

Fa pocs dies es va saber que el grup reusenc de rock Whiskyn's abandonaven indefinidament els escenaris i l'activitat musical en general.
Whiskyn's és l'exemple clar d'aquells misteris que el món de l'espectacle ens ofereix: no saps mai que ni qui triomfarà ni el perquè ni el quan. Els reusencs sempre han estat a l'alçada de qualsevol dels grups que han triomfat tan a nivell català com estatal, però a ells se'ls ha resistit l'èxit. Potser els ha faltat alguna pinzellada d'originalitat i una mica de carisma, sobretot per part del cantant. El fet de canviar sovint de components (tan sols quedava el cantant de la formació original) també els ha passat factura.
Grapat de bones cançons, bones lletres, bons intèrprets, no us perdeu els 3 últims cd's: "On", "Souvenirs" i "Reus, París, Londres" produits pel Pemi Rovirosa que els va saber reinventar a nivell de so, concepte i arranjaments. També es bo destacar les composicions que Xavi Llorach, antic guitarrista del grup, va enregistrar en els primers discs, destacant el tema "Donaria el meu alè"
Aquest estiu faran la última gira i posarant punt i apart. Es a dir: parada indefinida i "Diós dira". Us aconsello que us escolteu la discografia del grup i no us perdeu veure'ls per última vegada aquest estiu. De ben segur serà irrepetible.
Aquí teniu un link d'un dels seus últims videos:
http://www.youtube.com/watch?v=ulJT8DCAF4Q

L'avi Alfons

2009-03-17T01:18:00.002+01:00

El Fonsu va néixer el 20 d'abril de 1918 a la barriada de muntanya anomenada l'Albà, municipi d'Aiguamurcia (Alt Camp). Com tots els de la seva generació no va tenir una vida fàcil. Va néixer amb el just i necessari per sobreviure. Sempre explicava que quan era petit li va caure a terra el "pamvisucre" que es menjava per berenar i la seva mare l'hi va bufar el pa per treure'n la pols i llestos.
Fill de pastors, va venir a viure al Vendrell a peu! quan tenia 16 anys amb la famlia i el ramat. Als 18 anys cap a la guerra. Als 20 anys 3 anys més de mili (es veu que encara no en sabia prou). Als 29 anys es casa amb la seva estimada Maria, viatge de noces a... València! (com canvien els temps!). Quan en tenia més de 40 reb una injusta i forta decepció familiar. Als 53 anys reb el cop més fort de la seva vida: la seva dona María mor als 49 anys després d'una intervenció quirurgica que no corria pressa. Als 63 anys es jubila i quan ja planejava fer excursions i activitats amb el seu amic íntim Bonet aquest es mora repentinament. Una altra decepció. Ja als 72 anys i quan encara gaudia de bona salut li agafa el que familliarment s'anomena com un "atac de feridura". A partir d'aquí el bastó i ell es van fer inseparables.
Evidentment també li van passar coses molt bones: va ser pare de dues nenes i avi de nena i nen i va gaudir d'una salut de ferro durant molts anys.
Del Fonsu he après que quan caus sempre t'has d'aixecar i que el cop que has rebut et farà més fort. Del Fonsu he après que dia a dia, cop a cop, la vida té una part meravellosa on ens hi hem d'aferrar i no perdre mai la ilusió per viure. Del Fonsu he après a tenir sempre un crit d'ànim i un somriure cap als demés. Del Fonsu he après a distreure'm i apassionarme amb el detall més petit. Del Fonsu he aprés una part a ser del Barça.
El Fonsu és el meu avi i va morir el passat dia 12 de març a punt de fer 91 anys. Aquest és el motiu d'estar uns dies sense escriure. Per un cantó estic trist perquè mai més el podré veuré, ni parlar-hi, ni patir veient el Barça, ni riure de les seves constants bromes i frases fetes. Per l'altra part estic content perquè ha marxat com ell volia: havent gaudit de la vida fins al final, amb tot el seny, sense patir i havent complert l'objectiu vital quan un neix: morir de gran i feliç.
Avi, et trobaré molt a faltar, n'he après molt de tu.

Jazz a l'auditori

2009-03-02T23:37:00.002+01:00

Aquest cap de setmana comença un dels festivals musicals per exel-lència: el cicle Jazz a l'Auditori, a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador, El Vendrell. Una exel-lent oportunitat de veure grans artistes i músics en un lloc proper a un preu extremadement ajustat i asequible.
No és fàcil trobar festivals a aquest preu, que combina grans músics consolidats amb nous projectes i promeses i musica i formacions de casa nostra. Cal doncs aprofitar l'essència d'un festival plenament consolidat i ampliat en els darrers anys en número de concerts i en l'apartat del jazz al Vendrell, totalment gratuït.
No deixeu escapar la oportunitat de gaudir de tota la programació per només 30 euros, més del 60% de descompte! . Només que s'hi vagi a 3 concerts ja val la pena abonarse.
Nómés una petita crítica que ja vaig comunicar al Juli, gerent de l'Auditori: penso que no tots els concerts s'haurien de programar els dissabtes a les 22:30. Al Vendrell sovint es solapen els concerts, teatre, etc els dissabtes nit. A més és un dia on molt sovint la gent te compromisos , sopars, etc. Crec que això fa minvar l'assistència als concerts. Jo mateix he anat a algun concert sol perquè el dissabte a la nit molta gent no vol canviar un sopar, etc per anar a escoltar jazz. Seria interessant potser probar de programar algun concert en divendres nit o diumenge tarda.
No us perdeu aquest dissabte a les 22:30h el primer concert, a càrrec dels germans De Diego amb la seva banda. Una formació plenament consolidada al panorama jazzístic del nostre païs.

La pitjor afició del món.

2009-02-23T22:47:00.003+01:00

Avui va de futbol. Si, tot just aquesta setmana que ha estat nefasta pels culés (derrota del barça, empat del filial, derrota del basket i derrota de l'hoquei, tan sols va guanyar la secció d'handbol en una victòria pràcticament intrascendent). Però el cap de setmana nefast va anar més enllà de les simples derrotes. En el cas del futbol tot va anar al revés. L'arbitre en contra fent el típic que fan molts àrbitres: no castigar igual la violència d'un èquip i l'altra, potenciant-la i potenciant també l'antifutbol dels pericos. A més el Guardiola espès, ben espès, desnaturalitzant l'equip i fent canvis absurds com treure 2 davanters centres i deixant un tercer (el qual li havia fet 2 gols a l'Espanyol feia 15 dies) sense jugar el dia que més falta feia el gol. El Messi també espès, l'Abidal lesionat i per arrodonir-ho el Valdés la va pifiar. I es aquí on vull anar a parar. Condemnar el Valdés per aquesta acció és injust. El porter ens ha donat més punts que no n'ha tret, només cal recordar la final de París. Però hi ha gent que és molt injusta, només exigeixen i s'obliden de la part bona de les coses.
Ser porter del Barça és extremadament difícil. No cal amb ser el millor del món. I si no que li preguntin al Zubizarreta (va trigar més de 3 anys a convèncer a la parròquia),al Reina o al Vitor Baía. Per ser porter del Barça cal ser especial, com l'Urruti. I com Valdés. És el porter ideal pel seu caràcter a part que és molt bon porter. M'agradaria veure el Casillas o el Buffon defensant la porteria blaugrana. Ja en parlaríem.
I aquí és on vull anar a parar. Hi ha un sector de l'afició del Barça que és autodestructiva. Ser una gran afició no és animar quan es guanya 2 a 0, sortir al carrer quan es guanya un títol, etc...
És tot just el contrari: es animar quan es perd i sobretot no criticar mentre dura el partit. Però xiular quan es va perdent al teu propi jugador és lamentable, estúpid i autodestructiu. És com impedir a un propi treballador que faci bé la feina pel qual l'estas pagant. I si a sobre és a un jugador que acaba de fer una errada letal ho trobo de cínic. I al Camp Nou tots han estat xiulats.
Doncs així és part de l'afició del Barça, sobretot la que té el perfil de soci i d'edat. Criticar i xiular inoportunament és el milor que saben fer. Quina diferència quan al camp hi ha gent que no és habitual com els partits de Champions o al Gamper. L'ambient canvia de la nit al dia. Són els que també a vegades ni van al camp, ni deixen el carnet ni tan sols el posen a la venta i ni fan ni deixen fer. Això provoca que hi hagi 50.000 socis que no hi poden anar perquè no són abonats, que s'acabin les entrades a guixeta i que al camp hi hagi 30.000 seients buits. I això que són una generació que van veure 1 lliga en 25 anys i poca cosa més. I ara que en els últims 30 anys s'han guanyat 9 lligues i 2 copes d'europa (inèdites en la historia) continuent xiulant i remugant.
Sort que les noves generacions són del tot diferents.

Incompetència lleial o competencia deslleial.

2009-02-18T16:27:00.005+01:00

Per si no estavem prou desemparats, desde fa uns anys els músics estem patint lo que tradicionalment es coneix com a competència deslleial però que a mi m'agrada més anomenar com a incompetència lleial. M'explico. Resulta que per culpa de la tecnologia mal aplicada ens trobem amb una sèrie de grups (en un 99,9% grups i orquestres de ball de saló) que es dediquen a anar pel circuit de sales , pobles i festes majors practicant l'engany, es a dir: fent un`play-back absoltut però enganyós. Fan veure que toquen el teclat, la guitarra o la bateria i en cap moment toquen ni una nota i a sobre tenen absolut desconeixement d'estudis musicals.
El més trist del cas és la majoritària acceptació del públic i la consequent acceptació i intrumisió d'aquests pirates en el panorama musical. Per això l'anomeno incompetència lleial, perquè qui ho practica és un incompetent però te el beneplàcit del públic i de la llei.
No critico el fet de que algú porti alguna part enregistrada: jo mateix amb Clau de Sol porto bateria i baix enregistrats, però tan els meus companys com jo fem la feina que ens toca: l'Encarnita cantant, i l'Oriol i jo tocant i cantant. En cap cas fem veure que toquem. Senzillament i com d'altres grups portem part de la música enregistrada sense amagar-nos (no portem ningú aguantant un baix o fent veure que toca la bateria) i som una opció per a festes que malauradament no poden accedir per raons de pressupost o d'espai a contractar un grup o orquestra completa. Som una opció més a escollir com quan algú vol anar a menjar a fora i pot triar menjar per 50 euros o per 10. Pot triar, però les dues opcions han de ser reals, segures i amb un mínim de qualitat. No seria lícit donar gat per llebre.
Doncs musicalment en el món del ball això està a l'ordre del dia. I no cal anar gaire lluny. Agafeu l'exepcional revista "La Fura", busqueu l'agenda de qualsevol dissabte i diumenge i la majoria de grups anunciats, sobretot a l'hivern, son mentiders musicals.
Hi ha professions que són propícies a l'intrusisme com per exemple la fotografia, n'hi ha d'altres que son exemples de coordinació (ningú pot exercir d'advocat sense carrera). Perquè en el món de la música no ens enganyin depen de que els músics fem pinya i que sobretot la gent no accepti ser estafada. Sort que la tendència i els coneixements de la gent jove fan que potser en un futur començi a desaparèixer.

Gaudim!

2009-02-10T14:10:00.002+01:00

Avui estava entre escriure una nova queixa musical (un dia o altra ho faré, no se n'escapareu) o parlar d'alguna cosa agradable. I m'he decidit per la segona opció. I que hi ha d'agradable en aquests moments? Doncs el meu estimat Barça. Després d'anys de penes i algún d'alegria (recordeu que hem guanyat 18 lligues, es a dir, 1 lliga cada 4 anys, per tan 1 d'èxit i tres de fracàs segons exigències dels senyors socis, o 2 champions, es a dir, una cada 25 anys!) aquest any toca gaudir.
Deixem d'una vegada la prudència a banda i gaudim del moment, que aquí tenim la cultura del patir: quan guanyem hem d'anar en compte a que el rival no ens atrapi, quan perdem és el rival el que se'ns escapa. Ara tocar estar contents i pasar-s'ho bé! El Barça està batent records: de punts, de gols, de victòries, de dies sense perdre. Tenim un equip basat en la cantera (teoricament el somni de molts culers), tenim el millor jugador del món, tenim grans jugadors, tenim un entrenador català, que està al Barça desde nen, que ha fet de "recogepelotas", jugador, entrenador del Barça B, etc. Barcelonista com el primer i coneixedor de la casa per dins i per fora. Que mostra grans virtuts: admirador i aplicador del bon futbol (s'imagineu tenir d'entrenador a Capello o Juande!?), educat (no hem de patir pel que pot dir en una roda de premsa, al contrari).
Ara és hora de gaudir, deixem de banda la prudència desmesurada que ens caracteritza i gaudim del moment, que és molt difícil fer el que s'ha fet i ningú sap quan es pot tornar a repetir.
Per cert, quan tot va bé, qui s'enrecorda de qui mana? Amb això vull dir que fa 8 o 9 mesos hi va haver una moció que la junta va perdre per un 60/40. A mi personalment m'es igual qui mani mentre l'equip, l'entitat i el club vagin bé i es garanteixi que el club continua sent dels socis i sigui econòmicament estable.
Qui no està per gaires festes és el Nastic, que després d'anar guanyant 0 a 2 va perdre els papers i el partit. Alguna solució s'ha d'utilitzar que no passa ni per un relleu a la banqueta ni per fitxar més jugadors, sinó potser aplicar tècniques més modernes de motivació i incentivació. El temps dirà.

Felicitats C.E.Vendrell - On estaves, Radio El Vendrell?

2009-02-02T13:50:00.002+01:00

La més sincera enhorabona a la secció d'hoquei del C. E. Vendrell que es va proclamar campió de la Copa del Príncep, despres de superar semifinals i final davant de l'Alcobendas. Partit vibrant i emocionant amb empat a 2, dues prórrogues i finalment penals favoravles a l'equip català (2 a 1). El pavelló ple de gom a gom com feia temps que no es recordava, amb un gran ambient i olor a final. L'equip va demostrar ser totalment competitiu i que amb una mica més de sort i encert podria aspirar a pujar a l'OK Lliga. Recordem que els participants de la Copa del Príncep són els tres primers classificats de la 1a Divisió Nacional.
Doncs bé, després de tot això, Radio El Vendrell va brillar per la seva absència. Com he dit abans, el pavelló era ple a vessar, era una final inèdita, és la secció d'esports de la vila que està situat en millor lloc de tots els esports vendrellencs, es un esport amb tradició, etc... Però Radio El Vendrell no hi era, almenys en directe. Resulta que per motius personals vaig haver de marxar del pavelló cap a les 13:50. Vaig pensar "ho escoltaré per la radio al cotxe". Doncs sintonitzo el 107.1 i sorpresa! que sonava? Música! i a les 14:00 conexió amb Catalunya Radio.
Desconec els motius. No se si hi havia problemes tècnics, cosa que dubto perquè actualment amb un mobil es pot transmentre, cosa que Radio El Vendrell ja ha fet aquesta temporada (Vendrell - Vilafranca), no se hi havia problemes de personal, cosa que em semblaria lamentable amb la gent que arriba a treballar a la radio o potser problemes de permisos de transmissió al ser una competició diferent, cosa que seria lamentable per part de la federació española d'hoquei.
En tot cas la transmissió hagúes servit perquè molta gent gran amb problemes de movilitat pogués seguir el partit, gent que treballa, etc.. No hagués estat bonica una transmissió amb periodista i comentaris d'algun entès de la materia (Pep Huguet, Siscu Prats, Pep Cid, Pep Prats, el propi Benet Jané, etc...) Per falta de talent no serà, fins i tot a nivell profesional on crec sincerament que a la Radio hi treballen exel.lents periodistes i tècnics.
Avui escoltant els Serveis Informatius de Radio El Vendrell s'ha fet esment a la notícia amb entrevistes. Però pel so de les mateixes donava la sensació que estaven fetes avui per telèfon, amb la qual cosa no se si es que fins i tot no hi havia cap periodista al pavelló, tot i que vaig veure a TV El Vendrell una falca on deien que no hi faltarien.
En tot cas, sigui pel motiu que sigui, ja no és la primera vegada. Aquest any el concurs de castells de Tarragona el vaig haver de seguir per Radio Vilafranca (!) per saber que feien els Nens.
A veure si puc esbrinar el motiu , però ja en el començament d'aquest blog, cap el novembre passat, ja vaig posar que sovint no entenia els criteris periodístics dels mitjans de comunicació en general.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

2009-01-27T14:22:00.002+01:00

Algú m'ha comentat que aquest blog tendeix massa a la crítica. I potser és cert però la vida m'ha portat a ser músic, i la música en aquest païs està com està i no em queda cap més remei que queixar-me o ser crític. I com a prova de com està el panorama musical (per si no havia quedat clar en altres posts d'aquest blog) avui parlaré del recentment creat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Resulta que aquest Consell creat pel Govern de la Generalitat està format per 11 membres i presidit per l'intelectual (mai he sabut on s'estudia aquesta carrera) Xavier Bru de Sala. La seva funció es col-laborar en la definició de les polítiques artístiques y oferir una gestió cultural que no depengui del Govern. En definitiva, és un intent de desgovernalitzar l'ámbit cultural.
La resta de membres del Consell de les Arts són el filòsof Xavier Antich, l'arquitecte i disenyador Juli Capella, l'escriptor Jordi Coca, el traductor Manuel Forcano, la galerista Chantal Grande, l'advocat Francesc Guardans i Cambó, l'actriu Sílvia Munt, la gestora cultural Marta Oliveras, la crítica d'art Pilar Parcerisas i la cineasta Rosa Vergés.
És a dir: cap músic. Es que ni hi han pensat. Sincerament i el que més m'entristeix és que no hi veig mala fe, sinó que senzillament no hi han caigut com el típic membre d'una colla d'amics que ningú mai s'enrecorda de convidar a alguna festa. Ni els ha passat pel cap. No ténen la música al cap mai. Aquí l'inconscient els ha traït i ara mai més no podran dir que si, que estan al costat de la música. Quina pena, que trist.
I evidentment també ha sortit l'hipocresia política una vegada més, ja que l'oposició (CiU, PP i Ciutadans) es va abstenir i ara surten en defensa dels músics, com si haguessin fet molt ells quan governaven! És trist pensar que si invertíssim els papers en l'actual govern el resultat hagués estat el mateix: Ciu, PP i Ciutadans a favor i PSC, ERC i IC s'abstindrien. La política és així, radicalment allunyada de l'art i sobretot de la música, mani qui mani. Només pensen en la música a l'hora de fer campanyes electorals.
També vull deixar clar que em referixo a la política nacional catalana. A nivell municipal les coses van millor en alguns llocs, igual en d'altres i fins i tot pitjor en d'altres. En el cas del Vendrell considero que la música ha estat força ben tractada (auditori Pau Casals, festival Pau Casals i d'altres, Escola de Música en les seves 2 construccions, l'actual concurs Track, les últimes Festes Majors, etc...)
Ja veieu, he hagut de tornar a ser crític una vegada més. El proper post l'hauré d'escriure del Barça ara que anem molt bé.

L'eurovisió que tenim.

2009-01-21T12:19:00.002+01:00

Ahir vaig llegir una notícia que deixa ben clar com està el panorama musical en aquest pais.
El grup de rock Sal 150, finalistes (no recordo en quina posició) del Track 2008 i participants en la última Festa Major del Vendrell, es va presentar al concurs de selecció d'Eurovisión 2009. El grup ha anat passant cribes i finalment ha aconseguit arribar a la fase final. En aquesta fase el grup ha aconseguit la 2a posició per votació popular, tan sols just darrera de la mediàtica Soraya, última guanyadora de l'Operación Triunfo. Fins aquí tot molt bé.
El mal i la sorpresa va venir aquest passat diumenge quan la direcció del concurs va comunicar al grup que quedaven desqualificats donat que s'havien saltat les normes. Sembla a ser que els han acusat de que la cançó ja estava feta abans d'una data determinada. El grup ho desmenteix i fins i tot aporta proves.
Però en tot cas, i deixant de banda qui te la raó, després de sentir altres cançons que España ha presentat al festival en altres anys, creieu que és molt important la data en la qual s'ha creat un tema? És millor presentar cançons tipus: "La barca", "El chiqui-chuiqui", etc... perquè si que s'han creat en dates propícies abans de presentar un tema en més condicions? Quina pena. I ara com me n'alegro de la jugada del Buenafente de l'any passat que va deixar en evidència els criteris del concurs i de l'audiència.
Sembla a ser que el grup Sal 150, que acaben d'enregistrar un CD a La Casamurada sota la producció de'n Pemi Rovirosa, no tenen cap lligam ni cap contracte amb cap management ni discogràfica i tot i així van arribar a la 2a posició per sobre de molts grups i artistes recolzats per aquestes empreses. I això no podia ser. I entre això i que no ténen cap empresa que els recolzi, els Sal 150 s'han trobat indefensos davant aquesta patètica situació.

Injustícia

2009-01-15T16:56:00.002+01:00

Aquest passat cap de setmana van succeïr uns lamentables incidents en un camp de futbol de Barcelona. S'enfrentaven dos equips de la tercera regional de la ciutat: un amb la majoria o tots els jugadors inmigrants (argentins i uruguaians) anomenat Rosario Central de Catalunya i l'altra per jugadors no inmigrants amb el nom de Bada Bing. Aquest últim equip sembla a ser que estava ple de jugadors conflictius que ja havien provocat incidents en d'altres lligues. L'equip de Rosario, tocat del cas, va avisar a la Federació perquè aquesta avises que vinguessin Mossos d'esquadra per tal d'evitar que és produís qualsevol incident. Per una sèrie de circumstàncies, errades i malentesos la policia catalana no va rebre cap avís, el partit es va jugar sense seguretat i va passar el que tothom sabia que passaria: baralles i intervenció d'uns 50 espectadors d'aspecte skinhead carregats amb pals i bats de beisbol que a la mitja part van anar a buscar al cotxe. Resultat final: més de 10 ferits i ingressats a l'hospital. Fins aquí tot molt greu. Però el pitjor potser ha vingut avui quan s'ha sabut que un dels agressors estava en llibertat condicional per assasinat. Un assassinat que es produí l'any 2001 al Port Olímpic. Un jove de 18 anys es va negar a donar un cigarret a una colla que el van apallissar fins a la mort. Sentència del jutge: 15 anys de presó i 98.000 euros d'indemnització a la família. Doncs resulta que 7 anys després aquest individu ja tomba pel carrer, s'apunta a campionats de futbol i apallissa a inmigrants. A més es veu que jugava amb el número 88, número amb connotacions nazis.
Com pot ser que una persona amb aquest currículum ja estigui lliure?. Com pot ser que els jutges hagin permès que estigui lliure? Com permet la justícia que estigui lliure? Algú ha pensat amb els amics i familiars de l'assassinat?
Imagino que ho han fet amparats amb el Codi penal. Per tan: es just el Codi Penal? És justa la justícia?
P.D.: Ja us puc assegurar que si en comptes d'un partit de futbol arriba a ser un concert de música la policia hi apareix segur.

Cocursos de música

2009-01-09T18:38:00.002+01:00

Fa pocs dies s'ha presentat al Vendrell la 6a. edició del concurs de música jove Track 2009. Sempre és bo que hi hagi iniciatives que promocionin la creativitat musical i artística. A més és un concurs que ha anat a l'alça desde els seus inicis incrementant any rera any els premis que reben els grups triats. A més és un concurs el qual no dóna un premi només al primer classificat sinó que hi ha molts grups que reben algun premi més: enregistrar com a mínim un tema en un gran estudi com La Casamurada, promoció, fer concerts, etc fa que el concurs sigui prou atractiu i com molts grups no renuncïin d'entrada a participar-hi. Fins i tot el colofó final ve donada per un concert de Els Pets, grup líder en el rock del nostre país pel que fa a ventes i popularitat. També està molt bé el disseny de la portada del programa, en el qual surt un mític amplificador Marshall adaptant les lletres de l'aparell al propi text del concurs.
Ara bé, m'agradaria fer dos petites reflexions en respecte als concursos de música en general: la primera es que és molt habitual trobar concursos els quals es promociona la música popular, de manera que altres grups amb composicions més agosarades i innovadores queden sovint fora per impopulars. Això és tota una injustícia artística que provoca que costi que surtin nous estils i noves tendències.
I la segona fa referència als jurats. Habitualment hi ha poca proporció de músics en els jurats. I vull deixar clar que estic totalment a favor de que en els jurats hi hagi persones no directament professionals ni lligades a la música perquè penso que la seva opinió és absolutament igual de vàlida i necessària. Però en general la proporció de músics sempre és baixa. I quan parlo de músics em refereixo a gent que és músic i no a gent que exerceix de músic. El que si que em sobra es que en els jurats hi hagi promotors de concerts. La figura del promotor, necessària com la que més, penso que és la de oferir al contractant (programadors, comissions de festes, ajuntaments, etc) el que hi ha en el mercat per mèrits populars, artístics, etc... Però no haurien de jutjar en els concursos, no és la seva feina ja que sovint es cau en l'error de l'Operación Triunfo, en el qual triaven no al millor intèrpret sinó a l'artista que en aquell moment més falta els feia per la seva discogràfica i/o oficina de management. És molt trist haver de sentir que "tal grup no el voto perquè no encaixa en el nostre projecte o en el que ara es porta" després d'haver ofert un autèntic recital. Penseu que els Beatles, els Stones, Queen o Sex Pistols encaixaven en el que es portava quan van començar?
En tot cas vull deixar clar el meu suport a qualsevol iniciativa i més si es fa ben feta i amb bona intenció com el Track 2009. Que guanyi el millor i a gaudir-ho tots!

El preu de la cultura

2008-12-29T02:35:00.004+01:00

Aquest dissabte vaig estar al Teatre Nacional de Catalunya veien la novela adaptada a musical Aloma, de Merçè Rodoreda. La veritat es que va estar molt bé. L'adaptació de la novela (escrita el 1936 i revisada uns 30 ays després per la pròpia Rodoreda de manera que semblen a estones obres diferents) a teatre musical està molt ben trobada, ben arranjada, ben executada i, el que és més important, casa molt bé amb la novela. Hi ha música en directe de gran qualitat. Molt bon treball de'n Bozzo (Dagoll Dagom) i de'n Villalonga (compositor) sense en cap cas desmerèixer el treball d'actors i músics, sobretot de la Carme Sansa i del nen que fa de germà petit. Del tot recomenable que l'aneu a veure.

Ara bé, resulta extremadament car gaudir de la cultura en aquest païs. Entrades a 32 euros (es pot accedir a descomptes per a joves, estudiants, jubiltats, grups, abonaments, etc). Però el sol fet d'anar i trepitjar Barcelona es paga. L'entrada i la betzina no te la treu ningú per no parlar d'autopista, parking (si s'escau) i probable sopar (ni que sigui una queixelada) fa que per gaudir de 2 o 3 hores de cultura sigui ara mateix força car. Sovint dóna la sensació que és una sanció que la pròpia societat et fa pagar per gaudir i sortir de la rutina. I si no només cal veure que costa anar al futbol d'èlit, anar a concerts, comprar llibres o cd's o estudiar una carrera.

A veure si ara amb la reforma de la Lira tenim el teatre tan a l'abast com els concerts de l'Auditori, que són aprop, de qualitat i bé de preu si ho comparem amb els preus de la ciutat.

Bones festes

2008-12-24T13:34:00.002+01:00

Que passeu unes obligades festes el millor possible, però per si algún motiu no us ho passeu bé o teniu un mal dia no us sentiu pas malament ni bitxos raros. Ara toca fraternitat i tot això una altra vegada per imposició general. Si us sentiu bé endavant, però si no senzillament feu un resum de l'any i valoreu si esteu satisfets o no. Ara no és important ser feliç sinó en el còmput general anual.

Una altra de l'SGAE

2008-12-22T15:58:00.002+01:00

Aquests de l'SGAE no em deixaran de sorprendre. No em cansaré de repetir que la finalitat amb la qual es va crear és bona. Pero ara s'estan passant. I amb la pirateria molts artistes fan el mateix que molts empresaris amb la crisi, que obren expedients de regulació escudellant-se amb la crisi.
La última ha estat que els senyorets de l'SGAE han cobrat els drets d'autors del disc de La Marató. I no els han cobrat per donar-los a la causa, sinó per entregar-los als autors corresponents i que cadascú faci el que vulgui. Voleu dir que els Fool's Garden o el George Harrison (R.i.P.) sabran que hi ha un percentatge que han cobrat que corresponia a una iniciativa solidària de Catalunya?. Les coses es podrien haver fet d'una altra manera. Tot un país implicadíssim amb una gran iniciativa menys les pobres víctimes de l'SGAE.
Qualsevol dia haurem de dedicar una Marató a l'SGAE!
A continuació us passo un comunicat que m'han fet arribar que parla dels canons que cobra l'SGAE i on es pot signar si no hi esteu d'acord:

Te imaginas que cada vez que entres en un edificio le tengas quepagar al arquitecto?. ¿O que cada vez que pases un puente tengas que pagara la familia del ingeniero que lo calculó?. ¿O cada vez que montes en aviónal aeronáutico que lo diseño? Y que me cuentas del médico que salva la vidaa un enfermo. ¿Le tendría que pagar el afortunado sanado un euro al día porcada nuevo sol que ve salir al doctor por haberle curado?
Todos hacemos nuestro trabajo y no pretendemos que el del mes pasado nos lopaguen todos los meses hasta la muerte, pero nuestros artistas parece serque son especiales....
La SGAE , y compañeros (entre ellos Ramoncín, Ana Belén, FernandoArbex...), van a hacer rentable convertirse en creador decanciones en España, y a los datos nos remitimos. El nuevo canon que se nosprepara es abusivo e injusto, y aquí van unos ejemplos:
1 ordenador con 160gb de disco duro (22 EUR de canon)1 regrabadora de dvd's de ordenador (16,67 EUR de canon)1 impresora multifunción (10 EUR de canon)1 cámara de fotos con memoria para 200 fotos (9 EUR de canon)1 reproductor de dvd de salón (6,61 EUR de canon)1 Equipo de música de salón (0,60 EUR canon)1 línea adsl 1 MB (35 EUR canon anuales)200 cd's vírgenes para grabar diversos datos (50 EUR de canon)100 dvd's vírgenes para grabar diversos datos (140 EUR de canon)
En definitiva, que cualquier familia española con un ordenadorpagará unos 303 EUR de canon al año.Antes no se sabía que era lo del canon,pero ahora nos vamos a enterar de sobra. Señores esto no es para paliar losdatos de la piratería. Que expliquen qué van a hacer con este dinero.Lo más increíble es que pagarás oigas música o no. Si una empresa compra 10ordenadores para un departamento comercial, Ramoncín hace caja aunque nohayas oído en tu vida una nota de su casposo producto denominado poralgunos música. Lo mismo le pasará al hospital comarcal, al colegio deturno o al ayuntamiento de tu pueblo.
¿Se trata acaso de mantener su incompetencia artística de forma vitalicia,mientras no son capaces ni de hacer un directo en condiciones, concanciones que llevan más de 20 años interpretando (las mismas)?Mientrashacen play back en la tele en especiales pagados por latelevisión pública(como Miguel Bose) desplazando a los nuevos creadores, con más talento yganas de trabajar.
Si este dinero fuese dirigido a la creación de escuelas, museos, ocualquierotro destino realmente a favor del mantenimiento y promocióndel arte, sepodría comprender. Pero no, el dinero que recauden es para los inscritos enla lista de los guays, y el reparto se hará por nº de ventas. Es decir, denuevo ganará mas el que más venda, esto es, el que más tenga.
Firma si no quieres pagar esta burrada. La ley está debatiéndoseen el congreso y pronto vera la luz si no hacemos nada al respecto.
TU FIRMA SI ES IMPORTANTE

<http://www.todoscontraelcanon.es/>
Pasa este correo si no quieres pagar a estos usureros. Necesitamos1.500.000 firmas y ya hay mas de 700.000. Copia y pega estemensaje en uno nuevo, no lo reenvíes que da más la lata leerlo

Resum del cap de setmana

2008-12-15T04:33:00.002+01:00

Bé, a punt de posar punt i final a aquest intents cap de setmana és moment de fer un repàs de les propostes que us vaig recomenar.
El divendres gran concert dels combos i la Big-Band de Músics en un Sam ple de gom a gom. Gran mostra del treball que alumnes i mestres fan a l'escola. No és gens fàcil que una escola privada pugui mantenir una big-band amb aquesta qualitat.
Dissabte de glòria. Primer l'hoquei ens va regalar una victòria balsàmica per un contundent 5 a 2. Molt bé, feia falta després de 2 derrotes consecutives. Per cert, us recomano la següent web: http://www.hoqueivendrell.com Aquí hi trobareu qualsevol informació referent a la secció.
Després el Barça no ens va fallar. Si, ja sé que no vaig encertar gaire els meus pronòstics, però pels qui vau veure el partit sabeu que per molt poc. Vaig equivocarme de l'empat per 9 minuts i no vaig encertar el 3 a 0 per un gol, es a dir, ben aprop! El partit va ser intents i interessant. Només dir que sap greu veure un equip de la solera del Madrid jugant al "Rayo Vallecano", tot i les moltes baixes i problemes que arrastrava. Tampoc va estar a l'alçada l'arbitre. A mi no m'agrada criticar-los quan s'equivoquen en gols, penals, fores de joc, etc perquè és molt difícil la seva tasca. Però el que em sembla criticable és que es permeti el joc brut i subterrani que fa mal a d'alltres jugadors que sovint acaben com a mínim espantats i com a maxim molt lesionats.
I arribem al diumenge. Primer la marató va recaudar gairebé 6 milions d'euros, com sempre un èxit.
I a la nit 30è aniversari de l'Onyx. Gran concert dels Lax'n' Busto. Més d'una hora de repàs de temes nous i antics a un pam del públic que per mi va ser menys del que m'esperava tot i que hi havia molta gent. De fet era horari per a aus nocturnes, va començar l'1:30. El so molt bé tenint en compte que tocaven a pèl. El grup entregat com en les grans ocasions tot i ser el 5è concert del cap de setmana. De fet el Salva va fer just per acabar el concert, qui hi era ja sap de que parlo...
Moltes felicitats a l'Onyx i llarga vida! Perquè vistes les alternatives!

Noves i bones propostes.

2008-12-12T02:45:00.003+01:00

Aquest cap de setmana ve farcit de grans propostes.
Per començar aquest divendres a les 19:30h, al Sam, concert de Nadal a càrrec dels conjunts i de la Big-Band de Músics. Una bona manera de veure el planter del futur musical inmediat de la comarca i de comprobar el bon nivell de molts músics, sovint superior als de molts "músics" que "triomfen" i que fan molts "calers".
El dissabte doble proposta esportiva: a les 19:45 al Club, C.E. Vendrell - Alcobendas. L'equip vendrellenc necessita mes que mai el suport de l'afició després de dues derrotes consecutives.
I a les 22:00h la proposta que es ven per si sola: Barça- Madrid. Un partit diferent a la resta de l'any en el món del futbol tan per l'ambient en el camp com en les ments i ànims de seguidors i no seguidors en el món del futbol. El partit que ho trasbalsa tot: horaris , restaurants, plans,etc Potser programat en mala hora, però d'això en parlarem en una altra ocasió.
Esportivament el Barça arriba llençat i el Madrid tocat, però un derby és un derby i a més el Madrid te l'efecte entrenador nou. A més els ànims culers estan molt eufòrics i això gairebé mai es bo en l'esport i produeix l'efecte contrari en el resultat. Però ja he dit que gairebé. Hi ha un precedent d'euforia prèvia i de pallissa final: l'any 1994, 5 a 0. El meu pronòstic és de 3 a 0 o d'empat. No crec que hi hagi terme mig. Dissabte al final del dia sortirem de dubtes.
I el diumenge dues grans propostes: La Marató i la festa del 30è aniversari de l'Onyx.
De la marató dir que sempre es bo aprofitar l'època consumista de la gent per a una bona causa. I a més mostrem una gran dosi d'implicació i de solidaritat gens comparable a altres iniciatives similars a d'altres cadenes de T.V. de diferents països.
I que dir de l'Onyx. Tots hi hem passat poc o molt per allí i es entrenyable anar a aquestes festes per veure antigues i noves generacions que s'han fet grans a ritme del "sex machine" A més amb música en directe, entre d'altres els Lax'n', uns altres asidus clients del local.
Bon cap de setmana.

Caçador caçat

2008-12-09T13:01:00.002+01:00

Aquests dies ha sortit publicat als mitjans de comunicació una curiosa notícia envers l'S.G.A.E. (Societat General d'Autors i Editors). Resulta que aquesta entitat amb gran ànim de lucre va infiltrar un detectiu en un restaurant on es realitzava una casament ja que aquest establiment negava a la societat la utilització de música a les cerimònies. Total que el detectiu va fer fotos, videos, etc, l'SGAE presenta la denúncia pertinent als Tribunals Ordinaris i el jutge dicta sentència: 20.000 euros que el Restaurant ha de pagar a la societat d'autors per la utilització fraudulenta de música en la cerimònia.
Però ara ve la part bona: els nuvis presenten una denúncia per violació al dret a la intimitat. El jutge torna a dictar sentència i li fa pagar a l'SGAE 30.000 euros als nuvis.
Balanç final: -10000 euros per l'SGAE + gastos del detectiu + gastos de gestió del procés. Realment sembla fet per Déu. I és també el clar exemple de que "la avaricia rompe el saco".
L'SGAE va ser una societat fundada amb bon esperit a l'inici. És lícit que un autor cobri si algú en treu benefici de la seva obra. Per exemple l'autor de "Mamma Mia" té dret a cobrar un percentatge del musical que s'està fent actualment ja que gràcies a la seva creació hi ha un empresari que ha fet negoci. O que les discoteques paguin un cànon, ja que sense la música una discoteca no podria existir. Però l'SGAE fa temps que intenta anar més enllà: cobrar als bars perquè ténen música ambiental posada, cobrar als jubilats per 2 hores de ball els diumenges, o cobrar a una coral que prou feina te per subsistir és moralment inacceptable. I en aquesta ocasió s'ha fet justícia.
L'SGAE en aquests moments s'està convertint en un monstre amb obsessió per cobrar-ho tot quan ells no són gens immaculats. Només cal investigar una mica qui era el delegat en aquesta zona fins fa uns 15 anys (els amics del ball de Calafell el coneixen força bé) per tenir una idea de com funciona tot plegat.

Una altra de TV3

2008-12-03T13:12:00.003+01:00

Seguint amb les seves teories avui a TV3, concretament a "Els Matins" de Josep Cuní, ha actuat la Jazz Ensemble Knox School, es a dir: la big-band (Orquestra) de l'escola Knox, sembla a ser dels EE.UU. Aquesta big-band ha tocat un tema sense pena ni glòria, a nivell dels estudiants que hi havia. Fins aquí tot molt bé.
Però sabeu quantes orquestres i big-bands hi ha a Catalunya del mateix nivell o superior que no han sortit mai a TV3? Moltíssimes! Per exemple al Vendrell tenim la Big-Band de Músics o a nivell més clàssic hi ha l'Orquestra de l'Escola de Música. Doncs multipliqueu aquestes 2 orquestres per a, com a mínim, les capitals de comarca catalanes. Però no són dignes de sortir a TV3, o fins ara no ho han sigut i si en canvi aquesta orquestra americana que no té un nivell superior digne d'arrambar els músics del propi païs, sinó que estan al nivell de les orquestres que els estius vénen a l'alberg Santa Maria del Mar.
I no m'agradaria que es llegís aquest post en clau patriòtica, etc. No hi ha cap problema amb que gent de fora vingui a actuar per aquí, però per favor, que com a mínim ens aportin alguna cosa!
Que Tv3 la paguem els d'aquí i surten els d'allí, just al revés de qualsevol mitja de comunicació de qualsevol altra país. Resulta que els grups que canten en català els hi costa Déu i ajut situarse a les poques botigues que queden fora de Catalunya i aquí no surten els grups i formacions catalanes perquè surtin els d'allí. Increible!
A TV3 continúen enlluernats amb els EUA i això provoca que en general el públic valori sempre més els de fora que els d'aquí.
Us imagineu "Els Matins" presentat per Peter Jennings, per exemple?

Aneu al Gino - Calafell

2008-12-03T01:31:00.004+01:00

Recullo els comentaris que em sugereixen que parli de que significa la música per a mi o que parli del Barça, aviat ho faré. Però avui parlaré una mica de l'altra de les meves passions. La gastronomia.
Aquest dimarts tenia ganes de sopar molt bé. Tenia un gran motiu per a celebrar. Però sembla a ser que a la comarca no es pot triar gaire un dimarts de desembre a la nit. Vaig tombar pel Vendrell (Stil tancat, Maxim's a mitja llum que semblava tancat), per Coma-ruga (Algorta tancat, Víctor tancat) i per Calafell (La Sirena tancada, Vell Papiol tancat, El Bot tancat, El Peixet Tancat, La Masia tancada) (Cri$i$, quina cri$i$!?). Finalment arribem al Gino, restaurant italià que ja hi haviem estat, tot i que avui no ens venia gaire de gust perquè feia poc que haviem menjat italià. Però un cop allí quin gran sopar! Exquisit! El cuiner és napolità i fa autèntica gastronomia italiana. No us espereu un gran restaurant, té un aspecte més de cafeteria que de restaurant però quins plats!. Val molt la pena. Està a la platja, carrer Sant Pere passat el carrer Vilamar. Aneu-hi, no us en penedireu!
Per cert i canviant de tema, aquest passat dissabte el C.E. Vendrell d'hoquei va punxar a casa. Llàstima perquè sembla a ser que a la 1a part es merexien més. Però l'esport és així. Ara ha guanyar en el proper desplaçament.

Els jurats de programes musicals de T.V.

2008-11-26T11:54:00.003+01:00

Per deformació professional, tafaneria, etc ... he anat mirant alguna vegada aquests programes-concurs musicals en els quals hi ha un jurat. La majoria de vegades hi discrepo obertament, a part del contingut dels seus comentaris per la forma en dir-los, com és el cas de Risto Mejide. Crec que prou s'han perdut valors i formes en la societat (només cal que ho pregunteu a qualsevol mestre, si pot ser d'alguna area metropolitana millor) com per a sobre promocionar (tot el que surt per la tele es promociona) el mal rotllo o el dir les coses com més mal dites millors. Però axò seria un altra debat.
A on volia anar a parar es a que ahir a mitjanit, en els fenomenals (a vegades) conciertos de Radio 3 que fan a la 2 actuava un membre d'aquests jurats, concretament en Miqui Puig, que després de la seva etapa amb Los Sencillos sembla a ser que ara va en solitari. El concert que va oferir va ser realment deplorable. Començant per ell, la veu sovint desafinava, no hi havia cap tipus de matis. Dels músics no hi ha res a dir, però de la composició i arranjament dels temes si. Cançons desestructurades, sense cap element que fes creixer l'interès, repetitives. Donava la sensació (amb tots els respectes) de grup novell pel so global i sobretot per la veu i manera de cantar de Micki Puig.
Fins ara ja no estava gaire d'acord amb els seus criteris ni entenia gaire com aquest músic estava tan ben considerat però ara ho entenc menys.
Que es diria ell mateix si es jutgés en un dels seus programes?

2 bones propostes

2008-11-22T04:03:00.002+01:00

Aquest cap de setmana hi ha dos bones propostes:
Demà dissabte a les 19:45 hi ha l'interessant partit entre el C.E. Vendrell i el, mmm..., el...., mmm.... ara no me'n recordo! Ah si! el C.P. Vilafranca (al costat de Moja). Gran derbi comarcal que val la pena no perdre's.
I aquest diumenge la celebració de Santa Cecília a l'auditori Pau Casals amb la participació de les corals de la família de l'Orfeó: El Petit Estel, Cor Joves Veus i Cor Orfeó. Val la pena anar a veure part del futur musical del Vendrell, tan amateur com professional. Ja sabeu que diferents músics de l'actualitat han passat primer pel moviment coral vendrellenc.
Per cert, aquest divendres he estat al Sam veient un magnífic concert: en Frank Mercader (guitarrista de Buenafuente) acompanyat de 2 grans músics: un percusionista i un teclista. Repertori a base de temes coneguts del soul, pop i rock internacional (Rolling Stones, Bob Dylan, Jimmy Hendrix, Ray Charles, etc) i gran interactivitat amb el públic.

Curiositats periodístiques

2008-11-17T12:12:00.002+01:00

Aquest cap de setmana m'he emportat una sorpresa. La secció Tothosap del Diari del Baix Penedès es fa ressó de l'existència d'aquest blog. No em pensava pas sortir a una secció on habitualment hi surten persones com en Buira, el Guillem Solé, el Pep Bargalló, etc...
Curiós el món del periodisme. He creat un blog fa 1 mes i ja surt en el Diari sense pràcticament dir-ho a ningú. En canvi fa 15 anys vaig crear un grup musical realitzant més de 1300 actuacions arreu de Catalunya (i que duri) i fent una festa conmemorativa amb l'assistència de més de 600 persones i aquest mateix diari no va considerar oportú fer cap esment a posteriori ni de l'acte ni de la història sent l'unic mitjà de comunicació d'àmbit comarcal en no publicar-ho. I això que fins i tot els hi vaig enviar nota de premsa escrita i fotografies de l'acte. Suposo que debien ser problemes d'espai o de criteri perodístic perquè en d'altres ocasions (10è aniversari, publicació de C.D.) si que se'n van fer ressó.
Periodísticament sempre m'han fet gràcia alguns criteris. Es molt típic veure programes de T.V. o de ràdio d'àmbit nacional fent esment de concerts amb poquíssima assistència però que el grup és estranger i en canvi ni anomenar grups nacionals que omplen grans recintes, com per exemple els Lax'n' Busto quan van omplir L'Auditori de Barcelona.
Però en tot cas no sóc periodista (tot i que recònec que és una carrera que m'hagués agradat fer) i per tan desconec els criteris de publicació de notícies que s'apliquen en els mitjans de comunicació. Per tan no voldria jutjar-ho sinó senzillamnet comentar-ho.

Hoquei 14 anys després.

2008-11-11T02:22:00.003+01:00

Aquest passat dissabte a la tarda vaig assistir a un partit de hoquei al Vendrell després de 14 anys sense fer-ho.
La última vegada que trepitjava el pavelló per veure l'esport sobre patins va ser en ocasió d'un aleshores Chafetoux Vendrell - Barça de Copa del Rei. D'aquell partit no recordo el resultat però si se que el Barça es va presentar amb els millors jugadors de la època, que eren Gabi Gairo i en Pàez, entre d'altres. En aquella època el Vendrell d'hoquei va assolir la divisió d'honor però una mala gestió va fer que es gastes tot el pressupost de tres anys en un de sol i va provocar gairebé la dissolució del primer equip.
Després de 14 anys i gràcies al treball de moltíssima gent, sobretot del Vendrell, posant hores i diners de la pròpia butxaca s'ha aconseguit que el Vendrell torni a jugar la 1a divisió nacional española (com una 2a A pels futboleros). Tota una gran notícia per a la històrica entitat que si no recordo malament té 95 anys d'història i que ha anat sobrevisquent a moltíssimes adversitats: a la coneguda mala gestió hi hem de sumar la pèrdua del gruix de la massa social i dues grans inundacions.
Em va fer il-lusió tornar al pavelló. I em va fer molta gràcia constatar que hi ha coses que no canvien mai: la olor i el so del pavelló, els insults a l'arbitre, l'entonació dels crits de la graderia, el jovent de 15-16 anys animant força amb tambors i d'altres estris, la sensació de seure en aquelles velles grades de pedra, algunes persones que sembla que no s'hagin mogut d'allí i fins i tot vells anuncis pintats a les parets d'empreses que ni tan sols existeixen: Mobles Caralt, Bufet El Puerto i fins i tot diría que hi ha un anunci de Forlady...
Però evidentment hi ha coses que els anys a la força han de canviar: ara al pavelló no es fuma i provoca que a la mitja part la majoria de gent surti a fumar a l'exterior. També han canviat, i molt, l'estructura de les banquetes, molt modernes. I el més significatiu es que ara no hi ha l'Huguet sobre la porta principal, radera una de les porteries.
Però el que realment no em va agradar va ser quan vaig preguntar quans jugadors del Vendrell jugavent en el primer equip i la resposta va ser cap! Fins i tot em van ensenyar els hipotètics jugadors 12, 13 i 14 de la plantilla (no convocats) que si són del Vendrell però seient al meu costat a la grada.
Suposo que tot no pot ser però seria ilusionant i potser portaria mes gent al pavelló (deu n'hi do la que ja hi havia) si hi hagués mes jugadors de la casa en el primer equip. Recordem que quan hi havia mala maror (desaparíció, etc) van ser els d'aquí que ho van salvar.
En definitiva ara en tot cas és moment de donar suport i no fallar els dissabtes cada 15 dies aproximadament al pavelló. L'hora és bona 19:45, hi ha parquing gratuït i proper, i l'entrada és lliure.
Aneu-hi, us ho passareu bé.

Bon concert i bon local.

2008-11-08T04:33:00.002+01:00

Aquest divendres he tingut el plaer de probar un nou local al Vendrell. He assistit al "Sam", nou establiment al costat dels cines "Oscar", dins del centre d'oci "Les Mates". Aquest espai destina els seus esforços a la música en directe, la cuina selecta i les copes. Anem per parts.
1) L'espai: Molt ben ambientat, ampli, acústica acceptable i equip i instruments propis.
2) La cuina: No he fet cap tast però pinta bé.
3) Les copes: Cubates fets amb bastant de criteri: preparats amb llimona expremuda que deixen un bon regust.
4) La música: vaig sentir-hi els "Xavi Díaz Quintet", companys meus de l'escola. Repertori d'standards de jazz amb l'agradable sorpresa de veure cantar al líder de la banda, en Xavi Díaz (Guitarra). Molt bon nivell, temes treballats i arranjats, sensació de banda compacta i curtida en assajos i bolos.
5) L'ambient: aquest divendres estava ple de gent coneguda tan del Vendrell com de companys músics vinguts de Tarragona, Vilafranca del Penedès (aquell poblet que hi ha anat a Bcn per la N-340), Sant Pere de Ribes, etc.
6) Els preus: del restaurant no ho sé, de les copes uns 6 -7 euros el cubata preparat amb amor. Tenint en compte que hi ha música en directe de qualitat i que no fan pagar entrada està molt bé. I si no comparem-ho amb els 10 euros de l'Onyx o els 15 euros de la nova discoteca de Les Mates.
7) La programació: de moment (i que duri) estable: concerts en directe divendres i dissabte (amb molt nivell, p. ex: Lluis Coloma, Frank Mercader, August Tharrats), jam-sessions els dijous, classes de salsa els dimarts, etc. Aquest dilluns hi ha música en directe mentre es sopa tocada per un servidor al piano.
Resumint: aposta contundent(inversió, programació, etc) en favor de la música en directe que val la pena no perdre's i sobretot fer pinya ara al començament, no hi falteu!

EE.UU.Manía

2008-11-05T01:48:00.002+01:00

Hi ha un acudit que diu: En que s'assemblen les eleccions d'EE.UU. amb les eleccions a la presidència del Barça? En que en ambdós casos són les eleccions en les quals la majoria d'habitants no poden votar però són les eleccions que més afecten a la vida quotidiana de la gent.
Jo no se si aquest acudit es cert. El que si he comprovat és que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ( es a dir: TV3, Catalunya Ràdio, etc, a partir d'ara CCRTV) i alguna altra part dels mitjans de comunicació hi estan obsessionats. De fet la CCRTV ha estat sempre amb la vista posada als EE.UU. més que altres mitjans: que si Woody Allen, que si la música americana, ara les eleccions, halloween...
Ens bombardejen mediàticament desde Amèrica del Nord i aquí tot s'ho empassem!
llarga vida a les nostres tradicions!

Prendre'ns el pèl

2008-10-31T13:27:00.002+01:00

Ja tornem a ser en època de castanyada. La nostra tradició ens marca que hem de menjar castanyes, panallets, boniatos, fins aquí tot molt bé.
Però desde fa uns anys ens ha invadit tot el tema del "Halloween". Que una cultura exterior invaexi a l'autòctona d'un païs pot ser fins i tot comprensible: inmigracions, canvis d'experiències entre cultures, etc.
Ara bé: trobo molt lamentable que desde dos entitats catalanes certament potents es promocioni tan tot el tema de "Halloween" i pràcticament no fan esment de la nostra pròpia tradició.
Aquestes 2 entitats són Port Aventura i TV3.
Desde Port Aventura (La Caixa) no paren de promocionar tota la campanya de Hallowen (Quedi clar que m'encanten els parcs temàtics i jo mateix he anat al Halloween 2008.) Que els hi costaria, a més a més, difondre d'alguna manera la nostra castanyada? A ells poca cosa, i per a la cultura catalana significaria molt tenint en compte les xifres de visitans que mouen.
Tampoc és d'extranyar , ja que es rumoreja que la zona de la "Mediterrania" s'havia d'anomenar Catalunya però a última hora es va canviar.
I no cal recordar qui són la majoria de clients de La Caix. Son americans, potser?
Per altra banda a TV3, mitjançant el cor de la ciutat, no paren d'anomenar una festa Halloween amb disfresses que desenvolupen uns joves. També cal recordar qui es mira TV3 i "El cor"?
A partir d'aquí entrariem ja en una gran polèmica (un altra dia en parlaré) de com la Corporació (TV3, Catalunya Ràdio, etc) i bona part de la premsa tracta als artistes foranis o als artistes locals.
Però el que em queda clar es que aqui sobretot es practica el "ningú es profeta a la seva terra".

Una de bona i una de dolenta musicalment parlant al Vendrell

2008-10-28T12:29:00.002+01:00

Doncs si, avui porto 2 comentaris musicals: un de bo i un de dolent. Començarem per aquest últim.
Désprés de 20 anys i d´11 discs m'ha estat impossible poder adquirir el nou cd de Lax'n' Busto al Vendrell. Primer vaig anar al "Novax", liquidació total per tancament després 35 anys, quina llàstima, però tothom es mereix un descans i a més no són temps fàcils per aquests tipus d'establiments. Després vaig a "La Traviatta": ni rastre de cap cd (ni vell ni nou) dels Laxen. La dependenta em diu que potser amb una setmana o que em sort dimecres o dijous en ve algún.
Que bé, ens omplim la boca amb el creixement, els 40.000 habitants i tota la pesca i resulta que El Vendrell s'ha convertit en una vila que te els inconvenients d'un poble i les desavantatges d'una ciutat, però en cap cas hi surtim guanyant. I sovint sentim allò de "El Vendrell que volem" o similars que qualsevol dels partits que han governat al Vendrell han anat utilitzant aquests últims 30 anys.
La part positiva es que aquest divendres s'inaugura al Vendrell, concretament a Les Mates, un club de jazz amb programació regular de música en directe. El club es dirà "Sam" i aquest divendres actúa el pianista Francesc Capella amb una cantant i el divendres que ve dia 7 hi ha en "Xavi Díaz Quintet" amb els meus companys Xavi Díaz, guitarra, Ramon Teixidó, baix, Marcos Serrano, saxo, Josep Maria Domènech, piano i Jaume Piñol bateria. Els concerts són cap a les 23:00 de la nit i el local en principi estarà obert tots els dies fins les 4:00 de la matinada.
Una bona opció, esperant que no passi com a molts locals de Catalunya on els han clausurat per la música en directe! Si , heu llegit bé. No l'han tancat ni per vendre tabac, ni alcohol (totes dues coses nocives per la salut), ni per baralles, etc L'han tancat per la música en directe, que es veu que es molt dolenta per la salut i seguretat d'un pais.
També hi ha un local nou, al carrer de les flors, al costat del telepizza, anomenat "Birres" que programen concerts gairebé setmanals. Aquest mateix divendres a les 22:00h hi ha un concert. Un bon local amb bon ambient.
Llarga vida a la música!

Més a prop de l'Objectiu (Lax'n' Busto)

2008-10-25T15:54:00.002+02:00

Ahir vaig assistir a l'espacio Movistar al concert de presentació del nou disc dels Lax'n' Busto. En termes generals diré que va ser un bon concert, però m'agradaria fer una balança de peròs i contres:

Em va agradar:
1) Com sonen els nous temes. Van tocar 8 dels 12 nous temes i realment en directe prometen molt. Temes molt madurs que mostren que en el seu àmbit ara per ara tenen un alt nivell de composició i creativitat. No és fàcil no repetir-se.
2) L'eterna joventut dels Lax'n'. Quina sana enveja! Han fet un pacte amb el diable? Són joves d'esperit, d'idees, de forma física, d'energia, d'imatge, etc
3) El disseny d'il-luminació, senzillament espectacular.
4) El repertori, tan en la tria com en l'ordre: van tocar 14 temes dels nous Lax'n' (8 de "objectiu: la lluna", 5 de "relax" i + Maite Zaitut i vuit clàsics que no podien faltar: "Tinc fam de tu", "Miami Beach", "Més que la meva sang", "Toca'm els ous Maria", "La meva tera és el mar","llença't", "Trepitja fort" i "Per una copa". Que als dos anys de canviar el cantant puguis fer un concert amb el 70% de cançons noves diu molt a favor del grup.
5) Els coros del pianista Eduard Font. Al meu entendre van destacar més que en altres concerts.
6) La qualitat mostrada per tots els músics, però sobretot la mostrada per en Salva, quin gran cantant!
7) El carisma dels Lax'N'. El públic estava totalment entregat i aguanta fins i tot quan els mitjans de comunicació no acompanyen. Omplir en 7 mesos l'Auditori i l'Espacio Movistar tenin poca repercusió té molt de mèrit.
7) No van tocar el "`Pagès" (mania personal!)

No em va agradar:
1) Els eterns problemes de so. Tot i que ahir va sonar prou bé en general, em costa d'entendre com poden haver-hi solos que no sonin o que sonin a mig fer, que hi hagi entrades que no sonin (per exemple quan canta el Jesús a "Per una copa") o que el volum de la veu de'n Salva fluctui tantes vegades.
2) Falta comunicació de'n Salva amb el públic entre tema i tema, hi ha molts moments morts al llarg del concert.
3) Concert una mica curt: 65 minuts de concert + gairebé 20 minuts de bisos fan que no arribi a l'hora i mitja. Em van faltar uns 20-25 minuts més, cosa comprensible potser si tenim en compte que era el primer concert de la temporada.
4) La poca repercusió mediàtica que tenen últimament els Lax'n'. D'aquest tema un dia en parlaré a banda, perquè té tela el tracte que reb la música i els músics catalans de la majoria de mitjans facin l'estil que facin.

En general però la balança és clarament positiva. Us recomano que no us perdeu els concerts d'aquesta gira i sobretot degusteu (més d'una vegada, com s'ha de fer amb tots els discs) el nou treball dels vendrellencs.
Felicitats Lax'n' Busto!

A propòsit de'n Maxenchs

2008-10-23T21:31:00.002+02:00

Aquests dies s'ha sabut la notícia de la mort de'n Ricard Maxenchs. Periodista de 54 anys, Maxenchs va treballar durant gairebé 23 anys pel Barça i sembla a ser (tothom hi coincideix) que d'una manera molt brillant. Maxenchs va entrar al Barça de la ma de l'ex-president Núñez i va ser despatxat quan l'actual president Joan Laporta va guanyar les eleccions l'any 2003.
I aquí és on volia anar a parar: quantes vegades hem vist gent molt vàl-lida que ho han donat tot per la seva empresa amb resultats molt espectaculars i que els fan fora senzillament per un canví en la direcció? A cabassos!
Quan aquest fet passa a l'empresa privada no s'hi pot fer res, cadascú amb la seva empresa fa el que vol. però quan axò passa a l'administració: qui paga el caprici (gairebé sempre polític) del relleu? i qui reb les consequencies del canvi (adaptacions, etc)? Dons la resposta és fàcil. Nosaltres!
És molt lamentable veure professionals molt vàlids rellevats dels seus llocs de treball pel simple motiu de canvi de color polític, però veig molt difícil canviar aquesta tendència perquè malauradament gairebé totes les administracions ho fan i a més no han de posar ni un euro de la seva pròpia butxaca.

Avançament nou disc de Lax'n' Busto

2008-10-22T02:52:00.002+02:00

Aquest proper dilluns surt a la venda "Objectiu: la lluna", 9è disc d'estudi dels "Laxen", tal com els vendrellencs els coneixem. De moment ja han avançat dos temes: "fish in the water", curiós tema amb toques punk amb un impactant videoclip que podeu veure al youtube i "que boig el món", una balada que recorda al "no es massa tard" del relax i que, sembla a ser, serà el primer senzill del disc.
De moment la cosa promet però no faré més diagnostics fins no veure'ls en directe aquest mateix divendres a l'espacio movistar de Barcelona i després de sentir unes quantes vegades el disc. Serà curiós veure una presentació del disc sense el disc a les mans, coses dels "Laxen"
Per altra banda donar les gràcies a tots aquells que m'heu recolzat en la creació del nou blog, estem en contacte.