Primer de tot disculpeu pels dies que fa que no escric res de nou. Estic passant per un procés que em pren tot el temps (gairebé) del que tinc.
Divendres a la tarda, que és l'únic moment de la setmana que no tinc la obligació d'anar a cap lloc, vaig veure per casualitat "El club" de l'Albert Om. Aquest programa, el qual considero força bo a estones sobretot si el comparem amb d'altres programes que es fan a la mateixa hora, destina uns minuts del divendres al karaoke amb cantants amateurs. Fins aquí tot correcte. Però mentre la gent envia els seus vots via sms (com si no! $!) fan sortir a una presentadora a cantar un tema. Quina pena d'interpretació. I el pitjor es que és setmanal. El que sap greu és que sovint l'excusa per no fer sortir nous grups i noves propostes per tv es que el temps és molt car i que no hi tenen cabuda. O molts programes que després de fer sortir temes desinteressants quan finalment s'encarrilen sovint amb una bona entrevista o actuació en directe ho tallen amb l'excusa de "estem fora de temps..."
viernes, 17 de abril de 2009
jueves, 2 de abril de 2009
L'interpretació de la llei.
Curiós el concepte de legal. Segons el diccionari es defineix com "conforme a la llei". Fins aquí cap problema. Però fins a quin punt el que és legal és ètic? M'explico.
L'altra dia vaig llegir la següent notícia: "Fa temps que els agents vigilaven un bar situat al carrer President Companys on sospitaven que podien trobar-hi drogues. El passat divendres una quinzena d’agents van participar a l’operació en aquest establiment i van enxampar quatre persones en una timba de cartes."
Sense saber la quantitat que es jugaven la meva pregunta és: si aquests diners en comptes d'estar-se jugant sobre la taula s'estiguessin introduint a la màquina escurabutxaques hagués estat legal? Doncs si. I ètic? Doncs hi hauria diferents opinions. Però en tot cas la diferència entre un cas i l'altre és exclusivament la llei. La llei està per sobre (o per sota) de l'ètica. Dóna la sensació que la llei no ha estat elaborada per conscienciar a la gent que el joc amb diners no es convenient. La llei transmet la sensació que jugar està bé sempre i quan es paguin impostos.
Es similar al que em va passar fa un any amb un municipal de l'Arboç. Em va aturar per control rutinari i jo no portava el rebut de l'assegurança obligatòria a sobre però si que l'havia pagat. Després d'alliçonar-me que no estava bé no portar el rebut a sobre, que era il-legal, etc... va trigar menys d'un minut a comprobar via walky-talky que estava al corrent de pagament i em va perdonar la multa. Jo li vaig comentar que l'important era haver pagat i que tenint en compte que actualment era tan fàcil comprobar si un vehicle estava al corrent no tenia cap importància portar el rebut a sobre. L'agent em va contestar que era il-legal i que la llei és la llei. Doncs bé, ara sembla a ser que la llei ja permet circular sense el rebut a sobre. És a dir, fent exactament la mateixa acció fa un any era una persona incívica i ara ja no ho sóc. Que curiós.
Això em fa interpretar que els de la timba serien bones persones si haguesin pagat impostos de la partida o aquesta partida s'hagués fet en un casino.
L'argument de defensa d'aquests impostos acostuma a ser que van a parar a Sanitat. Però, no hi hauria una altra solució?
I vull deixar clar que no és una crítica a la Policia (van aplicar la llei vigent) ni a ningú en concret, sinó al l'esperit d'algunes lleis.
L'altra dia vaig llegir la següent notícia: "Fa temps que els agents vigilaven un bar situat al carrer President Companys on sospitaven que podien trobar-hi drogues. El passat divendres una quinzena d’agents van participar a l’operació en aquest establiment i van enxampar quatre persones en una timba de cartes."
Sense saber la quantitat que es jugaven la meva pregunta és: si aquests diners en comptes d'estar-se jugant sobre la taula s'estiguessin introduint a la màquina escurabutxaques hagués estat legal? Doncs si. I ètic? Doncs hi hauria diferents opinions. Però en tot cas la diferència entre un cas i l'altre és exclusivament la llei. La llei està per sobre (o per sota) de l'ètica. Dóna la sensació que la llei no ha estat elaborada per conscienciar a la gent que el joc amb diners no es convenient. La llei transmet la sensació que jugar està bé sempre i quan es paguin impostos.
Es similar al que em va passar fa un any amb un municipal de l'Arboç. Em va aturar per control rutinari i jo no portava el rebut de l'assegurança obligatòria a sobre però si que l'havia pagat. Després d'alliçonar-me que no estava bé no portar el rebut a sobre, que era il-legal, etc... va trigar menys d'un minut a comprobar via walky-talky que estava al corrent de pagament i em va perdonar la multa. Jo li vaig comentar que l'important era haver pagat i que tenint en compte que actualment era tan fàcil comprobar si un vehicle estava al corrent no tenia cap importància portar el rebut a sobre. L'agent em va contestar que era il-legal i que la llei és la llei. Doncs bé, ara sembla a ser que la llei ja permet circular sense el rebut a sobre. És a dir, fent exactament la mateixa acció fa un any era una persona incívica i ara ja no ho sóc. Que curiós.
Això em fa interpretar que els de la timba serien bones persones si haguesin pagat impostos de la partida o aquesta partida s'hagués fet en un casino.
L'argument de defensa d'aquests impostos acostuma a ser que van a parar a Sanitat. Però, no hi hauria una altra solució?
I vull deixar clar que no és una crítica a la Policia (van aplicar la llei vigent) ni a ningú en concret, sinó al l'esperit d'algunes lleis.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)