El preu de la cultura

Aquest dissabte vaig estar al Teatre Nacional de Catalunya veien la novela adaptada a musical Aloma, de Merçè Rodoreda. La veritat es que va estar molt bé. L'adaptació de la novela (escrita el 1936 i revisada uns 30 ays després per la pròpia Rodoreda de manera que semblen a estones obres diferents) a teatre musical està molt ben trobada, ben arranjada, ben executada i, el que és més important, casa molt bé amb la novela. Hi ha música en directe de gran qualitat. Molt bon treball de'n Bozzo (Dagoll Dagom) i de'n Villalonga (compositor) sense en cap cas desmerèixer el treball d'actors i músics, sobretot de la Carme Sansa i del nen que fa de germà petit. Del tot recomenable que l'aneu a veure.

Ara bé, resulta extremadament car gaudir de la cultura en aquest païs. Entrades a 32 euros (es pot accedir a descomptes per a joves, estudiants, jubiltats, grups, abonaments, etc). Però el sol fet d'anar i trepitjar Barcelona es paga. L'entrada i la betzina no te la treu ningú per no parlar d'autopista, parking (si s'escau) i probable sopar (ni que sigui una queixelada) fa que per gaudir de 2 o 3 hores de cultura sigui ara mateix força car. Sovint dóna la sensació que és una sanció que la pròpia societat et fa pagar per gaudir i sortir de la rutina. I si no només cal veure que costa anar al futbol d'èlit, anar a concerts, comprar llibres o cd's o estudiar una carrera.

A veure si ara amb la reforma de la Lira tenim el teatre tan a l'abast com els concerts de l'Auditori, que són aprop, de qualitat i bé de preu si ho comparem amb els preus de la ciutat.

Bones festes

Que passeu unes obligades festes el millor possible, però per si algún motiu no us ho passeu bé o teniu un mal dia no us sentiu pas malament ni bitxos raros. Ara toca fraternitat i tot això una altra vegada per imposició general. Si us sentiu bé endavant, però si no senzillament feu un resum de l'any i valoreu si esteu satisfets o no. Ara no és important ser feliç sinó en el còmput general anual.

Una altra de l'SGAE

Aquests de l'SGAE no em deixaran de sorprendre. No em cansaré de repetir que la finalitat amb la qual es va crear és bona. Pero ara s'estan passant. I amb la pirateria molts artistes fan el mateix que molts empresaris amb la crisi, que obren expedients de regulació escudellant-se amb la crisi.
La última ha estat que els senyorets de l'SGAE han cobrat els drets d'autors del disc de La Marató. I no els han cobrat per donar-los a la causa, sinó per entregar-los als autors corresponents i que cadascú faci el que vulgui. Voleu dir que els Fool's Garden o el George Harrison (R.i.P.) sabran que hi ha un percentatge que han cobrat que corresponia a una iniciativa solidària de Catalunya?. Les coses es podrien haver fet d'una altra manera. Tot un país implicadíssim amb una gran iniciativa menys les pobres víctimes de l'SGAE.
Qualsevol dia haurem de dedicar una Marató a l'SGAE!
A continuació us passo un comunicat que m'han fet arribar que parla dels canons que cobra l'SGAE i on es pot signar si no hi esteu d'acord:

Te imaginas que cada vez que entres en un edificio le tengas quepagar al arquitecto?. ¿O que cada vez que pases un puente tengas que pagara la familia del ingeniero que lo calculó?. ¿O cada vez que montes en aviónal aeronáutico que lo diseño? Y que me cuentas del médico que salva la vidaa un enfermo. ¿Le tendría que pagar el afortunado sanado un euro al día porcada nuevo sol que ve salir al doctor por haberle curado?
Todos hacemos nuestro trabajo y no pretendemos que el del mes pasado nos lopaguen todos los meses hasta la muerte, pero nuestros artistas parece serque son especiales....
La SGAE , y compañeros (entre ellos Ramoncín, Ana Belén, FernandoArbex...), van a hacer rentable convertirse en creador decanciones en España, y a los datos nos remitimos. El nuevo canon que se nosprepara es abusivo e injusto, y aquí van unos ejemplos:
1 ordenador con 160gb de disco duro (22 EUR de canon)1 regrabadora de dvd's de ordenador (16,67 EUR de canon)1 impresora multifunción (10 EUR de canon)1 cámara de fotos con memoria para 200 fotos (9 EUR de canon)1 reproductor de dvd de salón (6,61 EUR de canon)1 Equipo de música de salón (0,60 EUR canon)1 línea adsl 1 MB (35 EUR canon anuales)200 cd's vírgenes para grabar diversos datos (50 EUR de canon)100 dvd's vírgenes para grabar diversos datos (140 EUR de canon)
En definitiva, que cualquier familia española con un ordenadorpagará unos 303 EUR de canon al año.Antes no se sabía que era lo del canon,pero ahora nos vamos a enterar de sobra. Señores esto no es para paliar losdatos de la piratería. Que expliquen qué van a hacer con este dinero.Lo más increíble es que pagarás oigas música o no. Si una empresa compra 10ordenadores para un departamento comercial, Ramoncín hace caja aunque nohayas oído en tu vida una nota de su casposo producto denominado poralgunos música. Lo mismo le pasará al hospital comarcal, al colegio deturno o al ayuntamiento de tu pueblo.
¿Se trata acaso de mantener su incompetencia artística de forma vitalicia,mientras no son capaces ni de hacer un directo en condiciones, concanciones que llevan más de 20 años interpretando (las mismas)?Mientrashacen play back en la tele en especiales pagados por latelevisión pública(como Miguel Bose) desplazando a los nuevos creadores, con más talento yganas de trabajar.
Si este dinero fuese dirigido a la creación de escuelas, museos, ocualquierotro destino realmente a favor del mantenimiento y promocióndel arte, sepodría comprender. Pero no, el dinero que recauden es para los inscritos enla lista de los guays, y el reparto se hará por nº de ventas. Es decir, denuevo ganará mas el que más venda, esto es, el que más tenga.
Firma si no quieres pagar esta burrada. La ley está debatiéndoseen el congreso y pronto vera la luz si no hacemos nada al respecto.
TU FIRMA SI ES IMPORTANTE


<http://www.todoscontraelcanon.es/>
Pasa este correo si no quieres pagar a estos usureros. Necesitamos1.500.000 firmas y ya hay mas de 700.000. Copia y pega estemensaje en uno nuevo, no lo reenvíes que da más la lata leerlo

Resum del cap de setmana

Bé, a punt de posar punt i final a aquest intents cap de setmana és moment de fer un repàs de les propostes que us vaig recomenar.
El divendres gran concert dels combos i la Big-Band de Músics en un Sam ple de gom a gom. Gran mostra del treball que alumnes i mestres fan a l'escola. No és gens fàcil que una escola privada pugui mantenir una big-band amb aquesta qualitat.
Dissabte de glòria. Primer l'hoquei ens va regalar una victòria balsàmica per un contundent 5 a 2. Molt bé, feia falta després de 2 derrotes consecutives. Per cert, us recomano la següent web: http://www.hoqueivendrell.com Aquí hi trobareu qualsevol informació referent a la secció.
Després el Barça no ens va fallar. Si, ja sé que no vaig encertar gaire els meus pronòstics, però pels qui vau veure el partit sabeu que per molt poc. Vaig equivocarme de l'empat per 9 minuts i no vaig encertar el 3 a 0 per un gol, es a dir, ben aprop! El partit va ser intents i interessant. Només dir que sap greu veure un equip de la solera del Madrid jugant al "Rayo Vallecano", tot i les moltes baixes i problemes que arrastrava. Tampoc va estar a l'alçada l'arbitre. A mi no m'agrada criticar-los quan s'equivoquen en gols, penals, fores de joc, etc perquè és molt difícil la seva tasca. Però el que em sembla criticable és que es permeti el joc brut i subterrani que fa mal a d'alltres jugadors que sovint acaben com a mínim espantats i com a maxim molt lesionats.
I arribem al diumenge. Primer la marató va recaudar gairebé 6 milions d'euros, com sempre un èxit.
I a la nit 30è aniversari de l'Onyx. Gran concert dels Lax'n' Busto. Més d'una hora de repàs de temes nous i antics a un pam del públic que per mi va ser menys del que m'esperava tot i que hi havia molta gent. De fet era horari per a aus nocturnes, va començar l'1:30. El so molt bé tenint en compte que tocaven a pèl. El grup entregat com en les grans ocasions tot i ser el 5è concert del cap de setmana. De fet el Salva va fer just per acabar el concert, qui hi era ja sap de que parlo...
Moltes felicitats a l'Onyx i llarga vida! Perquè vistes les alternatives!

Noves i bones propostes.

Aquest cap de setmana ve farcit de grans propostes.
Per començar aquest divendres a les 19:30h, al Sam, concert de Nadal a càrrec dels conjunts i de la Big-Band de Músics. Una bona manera de veure el planter del futur musical inmediat de la comarca i de comprobar el bon nivell de molts músics, sovint superior als de molts "músics" que "triomfen" i que fan molts "calers".
El dissabte doble proposta esportiva: a les 19:45 al Club, C.E. Vendrell - Alcobendas. L'equip vendrellenc necessita mes que mai el suport de l'afició després de dues derrotes consecutives.
I a les 22:00h la proposta que es ven per si sola: Barça- Madrid. Un partit diferent a la resta de l'any en el món del futbol tan per l'ambient en el camp com en les ments i ànims de seguidors i no seguidors en el món del futbol. El partit que ho trasbalsa tot: horaris , restaurants, plans,etc Potser programat en mala hora, però d'això en parlarem en una altra ocasió.
Esportivament el Barça arriba llençat i el Madrid tocat, però un derby és un derby i a més el Madrid te l'efecte entrenador nou. A més els ànims culers estan molt eufòrics i això gairebé mai es bo en l'esport i produeix l'efecte contrari en el resultat. Però ja he dit que gairebé. Hi ha un precedent d'euforia prèvia i de pallissa final: l'any 1994, 5 a 0. El meu pronòstic és de 3 a 0 o d'empat. No crec que hi hagi terme mig. Dissabte al final del dia sortirem de dubtes.
I el diumenge dues grans propostes: La Marató i la festa del 30è aniversari de l'Onyx.
De la marató dir que sempre es bo aprofitar l'època consumista de la gent per a una bona causa. I a més mostrem una gran dosi d'implicació i de solidaritat gens comparable a altres iniciatives similars a d'altres cadenes de T.V. de diferents països.
I que dir de l'Onyx. Tots hi hem passat poc o molt per allí i es entrenyable anar a aquestes festes per veure antigues i noves generacions que s'han fet grans a ritme del "sex machine" A més amb música en directe, entre d'altres els Lax'n', uns altres asidus clients del local.
Bon cap de setmana.

Caçador caçat

Aquests dies ha sortit publicat als mitjans de comunicació una curiosa notícia envers l'S.G.A.E. (Societat General d'Autors i Editors). Resulta que aquesta entitat amb gran ànim de lucre va infiltrar un detectiu en un restaurant on es realitzava una casament ja que aquest establiment negava a la societat la utilització de música a les cerimònies. Total que el detectiu va fer fotos, videos, etc, l'SGAE presenta la denúncia pertinent als Tribunals Ordinaris i el jutge dicta sentència: 20.000 euros que el Restaurant ha de pagar a la societat d'autors per la utilització fraudulenta de música en la cerimònia.
Però ara ve la part bona: els nuvis presenten una denúncia per violació al dret a la intimitat. El jutge torna a dictar sentència i li fa pagar a l'SGAE 30.000 euros als nuvis.
Balanç final: -10000 euros per l'SGAE + gastos del detectiu + gastos de gestió del procés. Realment sembla fet per Déu. I és també el clar exemple de que "la avaricia rompe el saco".
L'SGAE va ser una societat fundada amb bon esperit a l'inici. És lícit que un autor cobri si algú en treu benefici de la seva obra. Per exemple l'autor de "Mamma Mia" té dret a cobrar un percentatge del musical que s'està fent actualment ja que gràcies a la seva creació hi ha un empresari que ha fet negoci. O que les discoteques paguin un cànon, ja que sense la música una discoteca no podria existir. Però l'SGAE fa temps que intenta anar més enllà: cobrar als bars perquè ténen música ambiental posada, cobrar als jubilats per 2 hores de ball els diumenges, o cobrar a una coral que prou feina te per subsistir és moralment inacceptable. I en aquesta ocasió s'ha fet justícia.
L'SGAE en aquests moments s'està convertint en un monstre amb obsessió per cobrar-ho tot quan ells no són gens immaculats. Només cal investigar una mica qui era el delegat en aquesta zona fins fa uns 15 anys (els amics del ball de Calafell el coneixen força bé) per tenir una idea de com funciona tot plegat.

Una altra de TV3

Seguint amb les seves teories avui a TV3, concretament a "Els Matins" de Josep Cuní, ha actuat la Jazz Ensemble Knox School, es a dir: la big-band (Orquestra) de l'escola Knox, sembla a ser dels EE.UU. Aquesta big-band ha tocat un tema sense pena ni glòria, a nivell dels estudiants que hi havia. Fins aquí tot molt bé.
Però sabeu quantes orquestres i big-bands hi ha a Catalunya del mateix nivell o superior que no han sortit mai a TV3? Moltíssimes! Per exemple al Vendrell tenim la Big-Band de Músics o a nivell més clàssic hi ha l'Orquestra de l'Escola de Música. Doncs multipliqueu aquestes 2 orquestres per a, com a mínim, les capitals de comarca catalanes. Però no són dignes de sortir a TV3, o fins ara no ho han sigut i si en canvi aquesta orquestra americana que no té un nivell superior digne d'arrambar els músics del propi païs, sinó que estan al nivell de les orquestres que els estius vénen a l'alberg Santa Maria del Mar.
I no m'agradaria que es llegís aquest post en clau patriòtica, etc. No hi ha cap problema amb que gent de fora vingui a actuar per aquí, però per favor, que com a mínim ens aportin alguna cosa!
Que Tv3 la paguem els d'aquí i surten els d'allí, just al revés de qualsevol mitja de comunicació de qualsevol altra país. Resulta que els grups que canten en català els hi costa Déu i ajut situarse a les poques botigues que queden fora de Catalunya i aquí no surten els grups i formacions catalanes perquè surtin els d'allí. Increible!
A TV3 continúen enlluernats amb els EUA i això provoca que en general el públic valori sempre més els de fora que els d'aquí.
Us imagineu "Els Matins" presentat per Peter Jennings, per exemple?

Aneu al Gino - Calafell

Recullo els comentaris que em sugereixen que parli de que significa la música per a mi o que parli del Barça, aviat ho faré. Però avui parlaré una mica de l'altra de les meves passions. La gastronomia.
Aquest dimarts tenia ganes de sopar molt bé. Tenia un gran motiu per a celebrar. Però sembla a ser que a la comarca no es pot triar gaire un dimarts de desembre a la nit. Vaig tombar pel Vendrell (Stil tancat, Maxim's a mitja llum que semblava tancat), per Coma-ruga (Algorta tancat, Víctor tancat) i per Calafell (La Sirena tancada, Vell Papiol tancat, El Bot tancat, El Peixet Tancat, La Masia tancada) (Cri$i$, quina cri$i$!?). Finalment arribem al Gino, restaurant italià que ja hi haviem estat, tot i que avui no ens venia gaire de gust perquè feia poc que haviem menjat italià. Però un cop allí quin gran sopar! Exquisit! El cuiner és napolità i fa autèntica gastronomia italiana. No us espereu un gran restaurant, té un aspecte més de cafeteria que de restaurant però quins plats!. Val molt la pena. Està a la platja, carrer Sant Pere passat el carrer Vilamar. Aneu-hi, no us en penedireu!
Per cert i canviant de tema, aquest passat dissabte el C.E. Vendrell d'hoquei va punxar a casa. Llàstima perquè sembla a ser que a la 1a part es merexien més. Però l'esport és així. Ara ha guanyar en el proper desplaçament.