Sempre m'ha costat entendre les dissolucions de coses que funcionen a pesar que a vegades el temps demostra que és millor una retirada a temps. Fa anys no vaig entendre que els Sopa de Cabra es retiressin. O més ben dit: que fessin una "parada indefinida" com ells mateixos van anunciar ja fa més d'una decada. Ara tornen, per un dia de moment i aquesta notícia em fa feliç.
Els Sopa sempre m'han agradat a pesar que amb el temps i a mesura d'anar aprenent coneixements i estudis musicals comprobés que ni son grans instrumentistes individualment parlant, ni són una gran banda interpretativament ni les cançons són un exemple harmònic, ritmic i melòdic. Amb les lletres no m'hi poso, tot i que popularment es comenta que són d'un cert nivell.
Pero m'agraden, m'enganxen. Serà perquè formen part de la banda sonora de la meva joventut o perquè la música i l'art en general ténen afortunadament aquesta màgia que sense saber perquè una obra t'enganxa.
Sense trobar-hi una explicació musicalment raonable trobo extraordinàries cançons com "Sota una estrella", "Hores bruixes", "Quan es faci fosc" i sobretot el meu particulat top 3: "El boig de la ciutat", "El llarg viatge" i "Els teus somnis".
Ara tornen en un concert on es van esgotar 18.000 entrades en un dia. Un altre fenòmen curiós. Recordo un concert de Sopa de Cabra en una discoteca a Vilafranca on em va costar Déu i ajut trobar acompanyants en un concert on erem 4 gats. I això que era en la meitat de la carrera dels Sopa. La història de la banda és ben curiosa: èxit (l'empordà), odiats (anunciar cantar en castellà), fracàs (mundo infierno) oblidats (poca gent als concerts i discs no venuts) èxit alta vegada (2 últims discs) i mites (18.000 entrades en un dia). Coses de la societat dignes d'estudi.
