Corrupcions vàries.

Quin païs aquest! De fet no ens hauria d'extranyar tan. Ja fa temps que els ciutadans de carrer, els normals, és a dir, tots nosaltres excepte una minoria que ja sabem tots qui són diem que ens fóten el pèl desde diferents llocs. També fa temps que es diu que España és el païs més ric del món perquè fa molts anys que es roba i encara queden calers.
No heu pensat mai en alguna administració, entitat pública o privada on no quadren els números? Penses: " amb els ingressos que obtenen i no es veuen reflectits enlloc". N'hi moltíssimes. Sense anar més lluny en l'últim any els músics professionals de Catalunya han tingut aquesta sensació. Jo mateix ahir vaig haver de pagar 113 euros per sol-licitar el diploma de la meva titulació. Segur que val 113 euros fer i enviar un diploma tenint en compte el que ja ha costat la pròpia carrera? De bojos.
O a l'inrevés: "d'on caram treuen tans diners?". En aquest últim exemple hi posariem el R.Madrid.
N'hi ha altres administracions que són dignes d'admirar. Un exemple seria l'Auditori Pau Casals. Amb un pressupost limitat aconsegueixen portar primeres figures musicals a un preu de guixeta o d'abonament més baix que quan actúen a Barcelona, per exemple.
Jo crec que ningú s'extranya que ara apareguin pressumptes corruptes per tot arreu. L'extrany és (o no) perquè han trigat tan a caure. La població sempre ho ha intuït, però no hi podem fer res perquè amb la intuició sola ningú et fa cas.
Per tan seria d'agraïr qie tots aquests personatges públics que sempre farden de saber i no dir ("tirar de la manta", "3%", etc..) actuin d'una vegada perquè a ells si els faran cas. A qualsevol de nosaltres, els mortals , no ens en fan. Si ens fessin més cas el tema del Palau de la Música no hagués aribat a aquest extrem.
Ara que, per corrupció la que deuen sentir l'afició madridista. Que deprés de despilfarrar 250 milions d'euros en els temps que estem perdin per a 4 a 0 contra un 2a.B deu fer sentir una sensació de presa de pèl increible. Espero que aquesta sensació no la tinguem l'afició culé després de jugar a León.

El Casal Familiar

Sempre tindré una estimació pel Casal Familiar. De fet va ser on vaig fer la primera actuació com a músic cobrant. I aquest fet marca, i molt. La gent del Casal van ser els primers en confiar una festa de les seves a uns joves de 17 anys i una noia tímida que es feien dir Clau de Sol. "Clau de que?" ens preguntaven. El Casal sempre em tindrà a la seva disposició pel que calgui. Ells ja ho saben al igual que el Casal ha estat a l'alçada quan els he necessitat. Ara el destí també ha volgut que la meva altra feina, la de professor de música també es creui amb la mítica entitat vendrellenca ja que hi haurà audició dels alumnes de Músics al teatre properament.
Al Casal hi he celebrat diferents moments emotius de la meva vida i de la gent que més estimo, ja que per un mòdic preu pots llogar les seves sales per a tot tipus de festes públiques i privades, donant així un altra servei del qual El Vendrell no disposa.
Actualment el Casal està pitjor que mai. Pocs socis (com diuen els de la junta: "els socis no es dónen de baixa, es moren!"), activitats poc reeixides de públic, instal-lacions massa curtides pel temps... Segur que desde el propi Casal s'han comès errors que en part ha provocat aquesta deserció. Però quina entitat o quina persona no ha comès errors? El preu que estan pagant és massa elevat pel servei que històricament han donat al poble.
Un servei que fins no fa gaire, només fa uns mesos, es manifestava sent l'únic teatre actiu del Vendrell i que ha servit de sol-lució perquè s'hi poguessin fer Pastorets, els diferents cicles de teatre, etc
Esperem que aquest últim servei a la vila no hagi estat en va i properament i amb l'ajuda de tots el Casal recuperi la seva millor cara i pugui ha tornar a ser un lloc emblemàtic com abans.

El president del Barça.

Com vaig dir, després d'un any de blog he renovat lleugerament la imatge. M'ha agradat utilitzar aquesta eina que em fa "matar el gusanillo" de la meva vocació de periodista frustat. De més jove sabia que frustat ho seria segur donat que havia d'escollir entre la música i el periodisme. Tries el que tries el que era segur és que em quedaria una frustació o altra. Però a pesar de la mala situació general actual de la música no me'n penedeixo.

M'agrada encetar aquesta nova etapa del blog amb un dels temes que mes m'apassionen: el futbol i el Barça.

Sovint s'ha dit i es diu que Joan Laporta és una persona xulesca, prepotent, mentidera, que s'involucra massa amb política, que per culpa d'ell el Barça és mal vist arreu, etc.

La majoria de nosaltres, els mortals, no coneixem ni mai coneixerem a fons a Joan Laporta. La majoria de nosaltres no coneixem ni tampoc mai coneixerem a fons a un president del Barça. Per tan, que ens interessa a la majoria de socis i seguidors del Barça? Que l'equip, en qualsevol de les seves seccions, guanyi. I si pot ser jugant bé. I el soci a més vol que l'economia funcioni perquè no s'apugi el preu del carnet i a més es puguin fitxar els millors jugadors.

Doncs desde que hi ha Joan Laporta com a president, en el futbol s'ha guanyat 3 lligues, 2 champions, 1 copa del rei. 1 supercopa d'europa i 3 supercopes d'Espanya. Si s'hagués mantingut aquesta mitjana històricament ara tindriem 40 lligues (en tenim 19), 20 champions (en tenim 3), 14 copes del rei (en tenim 25, en aquest cas no es millora), etc. A més s'ha guanyat el triplet, 3er equip que ho aconsegueix en tot Europa i primer en l'estat espanyol. I tot això amb una plantilla feta el 60% amb jugadors de la cantera, fins i tot l'entrenador, fet que a tot Europa només ho supera l'Ath. Bilbao (equip que fa 26 anys que no guanya cap títol). I tot plegat fen un futbol on tot el món reconeix com el millor.

A part s'han guanyat Lligues Euopees en totes les seccions excepte el basket, tots els entrenadors són de la casa i s'ha sanejat l'economia del club multiplicant per 4 les fonts d'ingressos. També s'ha duplicat el nombre de socis i de penyes arreu del món.

I després d'això encara li van muntar una moció de censura! Al loro! Que no estamos tan mal!

Doncs bé, tot això que sembla la carta als Reis d'Orient del bon culé no és res mes que la realitat actual del Barça.

Personalment m'és igual si el president Laporta és arrogant, dèspota, etc. Per sort o per desgràcia a dia d'avui no l'he de tractar personalment ni diariament ni ocasionalment. Que faci el que vulgui amb el seu caràcter i la seva vida mentre no afecti al Barça. A més: Núñez no era un dèspota? (i també va ser un gran president) no va tenir escàndols? (repasseu hemeroteques, fins i tot ara mateix està en tràmits judicials). I el que vindrà serà un àngel caigut del cel? qui no ens garanteix que no serà igual o pitjor tenint en compte que hauran d'avalar uns 50 milions d'euros?

Com a culé només demano que el president del Barça, es digui Nuñez, Laporta, Rosell, Soriano, etc... sigui bon president amb resultats als terrenys de joc. La resta me la bufa, que siguin com vulguin.

I compte amb certa premsa que critiquen o alaben en funció dels privilegis que poden obtenir del president en qüestió. No se'ls creieu!

Visca el Barça!

Concert de comiat de Whisky'ns.

Després d'exactament 1 mes i 11 dies torno a escriure al blog. Durant aquest temps he acabat de fer els últims bolos de la temporada i ho he combinat amb viatgets pel sud de França, Madrid, Segovia i Andorra. D'aquests viatges un dia en parlaré. Ara toca encetar la nova temporada 09/10 com professor de música un any més combinan-t'ho amb diferents projectes musicals que tinc al cap d'executar i que també comentaré algún dia.

De fet aquest és l'últim post del meu primer any com a blogaire. Ara tinc intenció de renovar la imatge i encetar una nova etapa dins del món dels blogs que tan m'agraden.

M'agradaria parlar de l'últim concert que he presenciat en viu: concert festa - comiat dels Whisky'ns, ja que malauradament no vaig poder assistir al dels Lax'n' Busto.

En aquest concert han quedat clars diferents aspectes:

1) Exel-lents temes: són bons compositors i els temes estàn molt ben produïts.

2) Bona interpretació: bons intèrprets dels seus instruments.

3) Coros molt ben afinats a 3 veus: difícil de fer i de veure-ho en el món del rock.

4) Poc carisma del grup a pesar d'estar ple de gom a gom i de jugar a casa: la plaça Mercadal a tope però només animada en petits moments.

5) Llista de temes mal repartida i mala selecció: tenint en compte que era de comiat s'han deixat molts temes històrics: guia'm, sentiments, del sud, cor de pedra o cada cop que te'n vas. A part els que han tocat han estat molt mal combinats: moltes lentes al mig, podrien haver acabat amb el famós "Reus" però han acabat amb el "Balla" que no és tan apoteòsica.

6) Molt mal so: la guitarra del Joan Masdéu estava tan forta que tapava tota la resta d'instruments, fins i tot la bateria. Un rotund zero al tècnic.

7) Absències destacades. No trobo gens llògic que hi hagi músics convidats externs a Whisky'ns i en canvi no hagin pujat a tocar ex-components tan emblemàtics com: Xavier Llorach (compositor fins i tot de grans temes del grup), Jose Luís Sánchez o Jordi Queralt (ex-bateria vendrellenc). Els va anomenar pel micro i prou fins i tot oblidant-se de'n Jordi Queralt, suposo que per un descuit.

8) Renegar del passat. Només van tocar cançons dels 3 últims discs (el millors, tot s'ha de dir) i 2 dels altres 5 discs anteriors.

8) Poca personalitat. El Joan ha tingut èpoques que ha recordat al Gerard Quintana, després als Pets i ara al brit-pop. Potser aquest fet és força important per entendre la poca connexió amb el públic històricament parlant. Sembla s'ha assemblat a...

En tot cas, i per qui no conegui el grup, us recomano una bona escoltada de la seva discografia on hi ha moltíssims temes que cantats amb anglès per un grup forani haguessin triomfat mundialment, sense cap mena de dubte.

Molta sort!