Patètica Acadèmia Catalana del Cinema o patètica TV3?

"Promocionar el cinema català i dotar-lo de prestigi davant dels mitjans de comunicació i el públic en general" . Aquest és un dels 12 principis fundacionals de l'Acadèmia Catalana del Cinema. N'hi ha una altra que diu "contribuir a la internacionalització del cinema català".^
Per altra banda TV3. Qui mira TV3? Suposo que els anglesos no.
Doncs bé, aquesta nit de dilluns, TV3 o l'Acadèmia Catalana del Cinema o tots dos junts han decidit acabar la gala televisiva feta en directe des del Teatre Artèria de Barcelona amb una cançó anglesa: concretament "Always look on the bright side of life", conegut tema del genial musical Spamalot dels no menys genials Monty Python.
Molt bé nois, demanem suport al cinema català però passem de la música catalana. Típic del païs. Només cal escoltar les emissores de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (Catalunya Ràdio i cia). Més música no feta a Catalunya impossible.
O marxant de la música només cal veure entitats que fomenten el comerç del seu poble però que a l'hora de comprar o contractar algun servei el van a buscar a fora.
Si senyor!

La roda del temps i Nit de Sant Joan.

Aquestes festes he tingut el plaer de gaudir de dos excepcionals espectacles. Anem per parts.

El passat dia 29 de desembre vaig presenciar el concert que el Cor Orfeó Parroquial del Vendrell i l'Orquestra Camerata XXI van oferir en motiu del tradicional esdeveniment organitzat anualment per l'Asoociació Pau Casals. En aquesta ocasió el concert girava sobre l'entorn de dos autors: Salvador Espriu, autor dels poemes anomenats"La roda del temps" i Albert Solé, vendrellenc que els va musicar, orquestrar i dirigir d'una manera realment brillant. Com brillant va ser l'execució de l'Orquestra i del Cor. Un concert musicalment d'èlit que no va deixar indiferent a cap dels assistents. És molt difícil aconseguir a la vegada el nivell, el talent, l'interpretació i la creativitat que allí vam viure.

Només un "però" (un "però" molt gran): és molt trist que en un concert d'aquest nivell creat per un vendrellenc, interpretat per vendrellencs i organitzat per una emblemàtica associació vendrellenca tingui tan poca repercussió: poca publicitat i promoció i poca assistència de públic.

Realment al Vendrell no sabem ni valorem el que tenim. Ens passem la vida parlant de coses negatives i oblidem aquest tipus d'esdeveniments que pocs municipis poden arribar a oferir. I quan es pensa en alguna cosa positiva sempre pensem amb els mateixos.

Afortunadament El Vendrell és molt més gran artísticament i culturalment del que alguns es pensen i dels que alguns voldrien que fos.

Canvian de tema, aquesta setmana vaig anar a veure el musical "Nit de Joan Sant Joan" de Dagoll Dagom. Quin gran musical, sobretot a nivell de cançons. Quina inspiració la del genial Jaume Sisa. Les cançons són extraordinàries, originals, fan vibrar quan les sens. Melodies i harmonies que mai perdent l'interès i que sorprenen per la frescura que contínuament desprenen i pels girs inesperats que aparèixen sense perdre mai el sentit ni la idea del tema. Temes que fets per un nord-americà serien conegudes arreu del món.

I la història no és per menys. Una barreja d'històries sense perdre el regust a cabaret però fent un cabaret diferent, galàctic.

En definitiva un musical original que a mi em va sorprendre de la mateixa manera i amb les mateixes sensacions que em va sorprendre "Molin Rouge" quan el vaig veure per primera vegada per la seva originalitat.