domingo, 30 de mayo de 2010

La trista difusió del hoquei.

S'està jugant la final a 6 de l'Eurolliga d'Hoquei patins. Per entendre'ns és com si els 6 millors equips d'Europa de futbol (p.ex. Barça, Inter, Bayern, Chelsea, Manchester i Arsenal) juguessin una fase final entre ells. Tenim la sort que dels 6 equips 4 són catalans (Barça, Noia, Reus i Vic) i que la final que es juga avui (suposo) és, al igual que l'any passat (Reus-Vic), totalment catalana: Barça-Vic.

Doncs aquest matí m'ha estat dificilíssim trobar una noticia d'aquest fet a les webs de l'Sport i Mundo Deportivo. Que trist. Quina poca manera de fer païs i de donar suport a un esport que el necessita. Desconec quin tractament en fan a l'edició escrita . A les webs no surt ni en un trist racó de la portada i has de buscar molt dins de la pàgina per trobar una petitíssima informació.
Només he pogut veure els partits del Barça gràcies a Barça TV i a hores d'ara m'ha estat impossible saber a quina hora i a quin canal es juga la final.

Després ens omplirem la boca amb moltes històries de compromisos amb el païs, etc, però si no cuidem el que ja ens funciona i l'esport en el qual som els millors ho tenim clar. Si nosaltres mateixos no valorem les nostres virtuts qui ho farà?
Estem perduts.

martes, 18 de mayo de 2010

Gràcies Barça per guanyar la lliga més meritòria de la història.

Segueixo amb consciència el Barça desde el maig de 1982, ara fa 28 anys. Jo en tenia 6 i aquell dia el Barça jugava la final de la Recopa d'Europa (2a competició més important que enfrontava a tots els campions de Copa) a Barcelona davant de l'Standard de Lieja. Aquella nit la recordo perquè estava amb febre i mal de coll però recordo aquell partit que vam guanyar per 2 a 1 com el primer de la meva vida.

Des d'aquell partit fins el maig de 1991 el Barça va guanyar en 9 anys 1 lliga, 3 copes del Rei, 2 recopes, 1 supercopa d'Espanya i 2 copes de la lliga (competició ja desapareguda a Espanya que era com la copa del Rei). Van ser 9 títols però només 1 lliga i en total 6 títols realment importants. Van ser temporades de mal joc, de decepcions com la de Sevilla, de només guanyar 3 partits a fora en tota la temporada, de jugadors dropos, de poquíssima cantera, de victòries espectaculars del Real Madrid, de fitxatges errats, etc.


Els culers nens d'aquella època ni en somnis imaginavem el que ara mateix tenim: 28 títols en 20 anys dels quals 21 considerats importants entre ells 3 Copes d'Europa mai assolides, equips amb un joc espectacular, fitxatges que rendeixen, molta i bona cantera, grans partits i victòries i jugadors deixant-se la pell.


Els que recordem aquella època ens fa sentir molt orgullosos el fet de guanyar la lliga més difícil de la història: hem guanyat superant a un segon classificat que ha fet 96 punts, a un rival que s'ha gastat el que mai ningú s'havia gastat, venint de un any d'haver-ho guanyat tot, superant la baixa d'Eto'o i el mal moment de Marquez i Henry, superant la falta d'adaptació de Txigrinski i Ibrahimovic, les lesions d'Iniesta i sobretot els ferotgíssims atacs desde Madrid amb absurdes acusacions de Villarato, etc. Precisament aquesta campanya antibarcelonista ha provocat un estímul extra a tota la parròquia blaugrana començant pels propis jugadors.
A més l'hem guanyat amb uns números de record: 99 punts, tan sols 1 derrota, pichichi de Messi amb 34 punts, Zamora de Valdés amb 24 canals i millor diferència de gols.
Els que vam passar gana futbolística amb el Barça ara gairebé no ens ho creiem.

Per molts anys i moltes gràcies.

miércoles, 5 de mayo de 2010

Ibrahimovic, Bojan i Villa.

Ara és el moment de donar suport a Ibra. És molt fàcil està al costat d'un jugador quan les coses van bé. Però el suport que va rebre Zlatan el passat juliol quan va arribar ara el necessita per duplicat. A mi m'agrada. Reconec que probablement ha fet menys del que tots esperavem i que ha costat molts diners però hem de tenir en compte diferents factors: ha vingut a un equip amb un sistema absolutament diferent a qualsevol altre equip del món, ha arribat a un equip guanyador suplint a un altra gran davanter com l'Eto'o amb la qual cosa li ha suposat haver de superar un llistó molt alt, ha patit lesions jugant fins i tot mermat en certes ocasions i els arbitratges han estat molt a sobre d'ell pitant-li faltes pel sol fet de ser alt. Per altra banda recordar que ha fet molts gols (més de 20 en totes les competicions), n'ha fet de decisius (Madrid, Stuttgart, Arsenal) i ha donat moltíssimes assistències.
Jo tindria clar que hauria de continuar la propera temporada. A part de mèrits acumulats sóc partidari que tothom es mereix una 2a. oportunitat si un mateix ho vol.
Per altra banda estic molt content amb el moment que viu Bojan. Els que em coneixen ja saben que sempre he estat un afèrrim defensor del noi de Linyola. Cal recordar que només te 19 anys i és evident que és un jugador amb grans virtuts (gol, xut, velocitat, posició), a més és català, és fruït de la cantera, gens conflictiu (mai s'ha queixat de res quan ha estat temps sense jugar), no el convoca la sel.lecció (al igual que en Valdés, amb el desgast que això significa) i el més important: és un davanter absolutament diferent a Ibrahimovic, la qual cosa dóna molt de joc a l'hora d'afrontar els partits en funció del rival.
També tindria clar que continui la pròxima temporada.
El que també és molt bo es Villa. El davanter asturià del València ha demostrat sobradament la seva talla de golejador i de gran jugador mundial. Ara bé, jo no el fitxaria. Amb Bojan i Ibra tenim la davantera extraordinariament ben cuberta, a part que moltes vegades Messi també juga de davanter centre. Hem demostrat ser un èquip molt golejador, per tan no hi ha cap urgència en aquesta posició. A més, fitxar-lo per més de 30 milions d'euros que probablement costarà i tenint en compte que la propera temporada tindrà 29 anys fan que no cregui necessari el seu fitxatge. Una llàstima ,però, no haver-lo fitxat abans.
Penso que precisament la posició de davanter centre està sobradament coberta. Potser més val destinar recursos a reforçar les posicions de lateral dret o el mig del camp.