Velles i noves sensacions post-champions.

La tornada de les semifinals amb l'Inter m'ha servit, en part, per reafirmarme amb el que ja vaig dir al post "culpa nostra"però també n'he extret noves conclusions.
Aquesta eliminatòria la vam perdre en gran part en el partit d'anada, per culpa nostra però no per raons futbolístiques ni per culpa dels jugadors. Culpa nostra per acceptar i no dir res d'un arbitre portuguès, culpa nostra per acceptar i callar el viatge amb bus i no demanar ni exigixir aplaçar el partit ni tan sols un o dos dies. Culpa nostra per acceptar jugar dimecres-dissabte-dimarts seguits. Hauriem d'anar molt en compte amb aquests detalls però sembla que no hi anem. Sense anar més lluny, després d'aquest intens partit ja ens tornen a fer jugar dissabte i dimarts poden-t'ho fer diumenge i dimecres/dijous . També em queda un cert mal regust pels últims 30 minuts a Milà on em queda la sensació d'haver pogut anar més pel partit (Bojan hagués pogut jugar més, sobretot a l'anada). I es reafirma que a aquestes alçades de la temporada tenim pitjor equip que a les mateixes alçades de l'any passat en bona part fruit de la mala sort: les inoportunes lesions d'Iniesta i Abidal, la baixa forma d'Henry i Marquez i la difícil adaptació d'Ibra fa que estem un esglaó per sota de l'any passat.

Però aquesta eliminatoria també m'ha portat sensacions molt positives: després d'un any triomfant hem guanyat tres títols, hem arribat a semifinals de la Champions i anem líders amb 87! punts
Hem demostrat tenir projecte i ser un equip sòl-lid (2 finals guanyades i 2 semifinals en els últims 5 anys diuen molt)
I el més important: som, ara si!, la millor afició del món. Quin ambient hi havia a l'Estadi, com mai l'havia viscut en 25 anys que porto anant al camp. Una cridòria de difícil descripció si no es viu en directe.
La conclusió trista és que és molt depriment pel futbol que un equip amb un futbol tan esquerp i defensiu arribi a una final de Champions. Fins i tot (i tal com deia algún seguidor) més val arribar a semifinals amb aquest joc i amb Guardiola d'entrenador que no pas jugant a l'antifutbol i tenir el "personatge" (per dir-ho fi) de'n Mourinho com a preparador.
Ara si, més que mai: VISCA EL BARÇA!

A això em referia.

Una part de meu post "Culpa nostra" venia a dir el que diu aquest article:

http://www.marca.com/2010/04/22/futbol/equipos/barcelona/1271915419.html

Culpa nostra.

La culpa d'haver perdut 3-1 a Milà és només culpa nostra. Hem hagut d'afrontar una semifinal de la Champions (el campionat més important i difícil del món) amb una sèrie de dificultats afegides a les que ja comporta la pròpia competició. Anem per parts:

Venim de jugar dissabte contra l'Espanyol un partit superdur. L'Inter, en canvi, va jugar el divendres gràcies al beneplàcit de la lliga italiana. Resultat: un dia més de repós. Perquè no vam jugar contra l'Espanyol el divendres? Perquè tot i ser l'únic representant espanyol que juga la gran competició a l'Espanya futbolística no l'interessa que passem. Uns diran: es que dimecres vam jugar contra el Depor. Doncs resulta que la lliga italiana té exactament les mateixes jornades que l'espanyola, per tan aquí no hem sabut fer el calendari. Culpa de la Liga de Futbol Profesional? No! culpa nostra que no hem sabut ni revisar-ho ni demanar-ho ni queixar-nos.
Hem de fer un desplaçament de 1000 km amb autocar. Resultat: un altra dia menys de descans. (ja se que no passa res per anar en autocar, però hem de tenir en compte que ens enfrontem a altres jugadors d'èlit que estan molt ben preparats físicament i qualsevol detall és decissiu) Culpa del núbol? No! Culpa de la Uefa per no canviar el dia? No! Culpa nostra de no demanar-ho ni saber ni tan sols queixar-nos. Tan hagués costat jugar dimecres o dijous i passar el partit del Xerés a diumenge? No hagués costat gens. De fet quantes vegades s'han aplaçat grans esdeveniments per culpa d'algun fet d'última hora?
Ens toca un arbitre portuguès. Tenint en compte que l'entrenador de l'Inter també ho és i que el representant del club italià és,ni menys ni més, que en Figo no cal ser gaire mal pensat per saber que pot passar. Culpa de la Uefa? No! Culpa nostra! Per no saber queixar-nos o ni tan sols advertir-ho. Resultat: gol en contra en fora de joc, penal no pitat, targetes injustes i constant pèrdua de temps dels italians.
Sabeu perquè a Puyol li han tret una tarja injusta? Perquè 5 o 6 jugadors del Inter han rodejat al col-legiat després d'una protesta del català. Els jugadors del Barça tan sols l'han rodejat al final del partit quan ja no serveix de res.
Tot això és culpa nostra, però sobretot dels que no saben fer bé la seva feina, és a dir: els directius. Queda molt bé fer-se la foto pels carrers de Milà, etc. Però ells estan per vetllar per moltes coses però sobretot per aquest tipus de detalls que són tan o més decissius que un bon fitxatge o un bon plantejament de temporada.
Si a més hi sumem que potser per primera vegada en Guardiola no ha estat encertat (com és pot jugar una semifinal de Champions sense davanter centre nat més de 30 minuts i no aprofitar els 2 canvis que quedaven?, com pot jugar en Maxwell d'extrem?) doncs resultat final: 3-1 i gairebé adéu a la Champions.
En un any hi ha tres jugadors que trobem a faltar: l'Henry, l'Eto'o i l'Iniesta. Quasi res! El primer ha estat molt ben substituït per en Pedro però els altres dos no han tingut relleu ni amb fitxatges ni amb banqueta.
No cal anar tan de bon nen o pensar-se que som tan bons que tot ho superarem. Això és paga molt car.

Resum del cap de setmana

Podriem dir que el pitjor de tot el cap de setmana, ves per on, ha estat el futbol. Bé, dic futbol per dir-ho d'alguna manera, ja que el que es va veure a Cornellà-El Prat no s'hi assembla gaire. L'Espanyol va utilitzar les seves armes gairebé a la perfecció i el Barça va quedar bloquejat. Quan semblava que anavem pel partit expulsió (per a mi injusta i absurda) de l'Alves. Tot plegat va fer que el partit fos dolent de solemnitat. Tres reflexions: el Barça guanyant 5 partits és campió, surtim líders deprés de passar pel camp de l'Espanyol i del Madrid i si l'Espanyol jugués tot l'any amb la meitat d'intensitat que la d'aquest dissabte estarien en zona Uefa. Jo, si fos perico, Déu no ho vulgui, estaria ben emprenyat. Tampoc vull treure mèrits a l'Espanyol després de l'any que els ha tocat pasar amb la tragedia de'n Jarque.
La resta del cap de setmana va ser exel-ent, destacant, sobretot el concert del divendres al Museu Déu.

Apassionant cap de setmana.

Aquest cap de setmana hi ha nombroses i bones propostes.
D'entrada aquest divendres a les 20:30 al Museu Déu Font hi haurà un gran concert i gratuït! a càrrec de Josep Maria Domènech al piano, Ramon Teixidó al baix i Joan Rion a la bateria. Tres contrastadíssims músics relacionats amb El Vendrell que oferiran un concert titulat "recordant Garcia Lorca". Una barreja de flamenc-jazz de qualitat i molt interessant. No us ho perdeu.

El dissabte a les 16:00 i a l'Auditori Pau Casals hi haurà una master-class de Big-band a càrrec de Vicens Martin. Una sessió on s'ensenyarà com treballar en molts aspectes el treball amb una Big-band.

El mateix dissabte, a les 20.00, el gran derby metropolità, Espanyol-Barça. L'Espanyol no es juga res real(està lluny del descens i lluny d'Europa) però si molt virtual: guanyar el primer derby al nou estadi i guanyar a aquest superbarça són prou motivacions com per no adormir-se.

Continuant amb el dissabte, a les 22:30 i una altra vegada a l'Auditori Pau Casals, magnífic concert de la Big Band de l'Estudi de Tarragona i la Big Band de l'escola Músics del Vendrell, una exel.lent formació amb un alt nivell interpretatiu que massa sovint passa desapercebuda al Vendrell.

També el dissabte a les 12:00 de la nit a la sala El Quadrat de Bellvei hi ha l'actuació d'una jove formació vendrellenca, els Fase Rem, dins el concurs que organitza aquesta sala.

I per acabar el dissabte a la sala Delauss del Vendrell, també a les 12:00 hi haurà un concert d'Un nombre bonito i de Mr.Pez. Un concert que servirà de presentació del primer disc dels vendrellencs després de guanyar el Track 2009.

Més al.licients impossible, jo intentaré assistir-hi a tots. La setmana que ve ja us explicaré com ha anat tot plegat.

I Messi i Messi i més!

Mare meva! Sense paraules, no cal dir res més.
A part de Leo Messi, el Barça va augmentant la seva llegenda. 3 semifinals consecutives, 4 semifinals en els últims 5 anys. Molts anys dient que el Barça havia d'imitar a equips com el Milan o el Manchester que habitualment arribaven a semifinals o a finals de la Champions i aquí ho tenim, igualat i fins i tot superat. i dic superat perquè a més hi arribem jugant infinitament millor, golejant, batent records com els 4 gols de Messi i amb un equip fet gairebé tot a casa. No s'ha dit sempre que el Barça ha de fitxar els millors jugadors? Doncs potser no cal. És més important crear-los: Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Bojan, Pedro, Jeffren. Fins i tot ens permetem el luxe de que en Cesc jugui a l'Arsenal!No em cansaré de repetir que no som del tot conscients del que hem arribat a fer i de la manera que s'està fent, passi el que passi dissabte i el que queda de temporada.