Velles i noves sensacions post-champions.

La tornada de les semifinals amb l'Inter m'ha servit, en part, per reafirmarme amb el que ja vaig dir al post "culpa nostra"però també n'he extret noves conclusions.
Aquesta eliminatòria la vam perdre en gran part en el partit d'anada, per culpa nostra però no per raons futbolístiques ni per culpa dels jugadors. Culpa nostra per acceptar i no dir res d'un arbitre portuguès, culpa nostra per acceptar i callar el viatge amb bus i no demanar ni exigixir aplaçar el partit ni tan sols un o dos dies. Culpa nostra per acceptar jugar dimecres-dissabte-dimarts seguits. Hauriem d'anar molt en compte amb aquests detalls però sembla que no hi anem. Sense anar més lluny, després d'aquest intens partit ja ens tornen a fer jugar dissabte i dimarts poden-t'ho fer diumenge i dimecres/dijous . També em queda un cert mal regust pels últims 30 minuts a Milà on em queda la sensació d'haver pogut anar més pel partit (Bojan hagués pogut jugar més, sobretot a l'anada). I es reafirma que a aquestes alçades de la temporada tenim pitjor equip que a les mateixes alçades de l'any passat en bona part fruit de la mala sort: les inoportunes lesions d'Iniesta i Abidal, la baixa forma d'Henry i Marquez i la difícil adaptació d'Ibra fa que estem un esglaó per sota de l'any passat.

Però aquesta eliminatoria també m'ha portat sensacions molt positives: després d'un any triomfant hem guanyat tres títols, hem arribat a semifinals de la Champions i anem líders amb 87! punts
Hem demostrat tenir projecte i ser un equip sòl-lid (2 finals guanyades i 2 semifinals en els últims 5 anys diuen molt)
I el més important: som, ara si!, la millor afició del món. Quin ambient hi havia a l'Estadi, com mai l'havia viscut en 25 anys que porto anant al camp. Una cridòria de difícil descripció si no es viu en directe.
La conclusió trista és que és molt depriment pel futbol que un equip amb un futbol tan esquerp i defensiu arribi a una final de Champions. Fins i tot (i tal com deia algún seguidor) més val arribar a semifinals amb aquest joc i amb Guardiola d'entrenador que no pas jugant a l'antifutbol i tenir el "personatge" (per dir-ho fi) de'n Mourinho com a preparador.
Ara si, més que mai: VISCA EL BARÇA!