Jubilació als 67: que ens ho expliquin bé, siusplau.

En molts aspectes un no sap si li prenen el pèl o bé són aspectes tan complexos que la majoria dels mortals no arribem a comprendre. El tema de la jubilació al 67 anys n'és un clar exemple. Des d'el meu humil punt de vista la sensació que rebo és del tot incomprensible. Per un cantó no entenc com pot ser que en el moment en el que hi ha més de 4 milions de parats s'hagi d'allargar la jubilació 2 anys més. No seria més raonable que la gent jove i els aturats rellevessin a la gent gran? Diuen que un dels motius de l'allargament de la jubilació és l'estalvi econòmic: no només s'estalviaran 2 anys de pensions sinó que a més cobraran 2 anys de cotitzacions. En el cas d'un autònom que cotitzi mínims l'estalvi és aproximadament de 24000 euros: 6000 euros de pagar la qüota d'autònom (250 euros x 24 mesos) + 18000 de la pensió de la jubilació que no pagaran (750 euros x 24 mesos). Si gràcies a jubilar a la gent gran abans es reduís l'atur no representaria un fort estalvi també? L'altra motiu és el de fer front a la jubilació de la generació del baby boom ja que sembla a ser que arribarà un dia que serà més gran la població pasiva que l'activa. Però no ens havien dit que hi havia inmigració en part per paliar aquest dèficit generacional?
Tampoc entenc com un partit polític, el PSOE en aquest cas, assumeixi una decisió tan impopular com aquesta. O bé és realment un exercici de responsabilitat (si realment l'estat necessita d'aquesta reforma) o és un exercici d'irresponsabilitat (per l' impopular de la decisió i per posar en safata la victòria a l'oposició si aquests prometen tot el contrari).
Però el que menys entenc de tot plegat és com funciona el tema de les cotitzacions. Conec de ben aprop el cas d'un autònom de 62 anys que després de cotitzar i pagar 42 anys (dels quals només n'ha estat 8 mesos de baixa) i ara que hi aquesta crisi si es retira en aquests moments el penalitzen en una reducció del 6% per any d'anticipació de la jubilació. Si ho expliquem en xifres encara és més impactant: si ara tingués 65 anys no arribaria a cobrar ni 750 euros mensuals, si es retira als 62 cobrarà uns 560 euros mensuals. Tot això de "premi" per haver treballat i cotitzat 42 anys.
Tampoc entenc que hi hagi certs oficis (gent que treballa al banc, policies en general o mestres) que es puguin retirar molt abans (ho trobo bé) i que una persona que hagi aportat cotitzacions durant un llarg període de temps no només no es pot prejubilar sinó que a més és penalitzat.Però el que menys entenc és que sembla a ser que una persona que hagi tingut una responsabilitat política alta ja de per si ben remunerada (ministre, diputat, senador, etc.) cotitzant uns pocs anys (crec que entre 7 o 11 anys) ja cobra el 100% de la pensió.Vist així la sensació que em queda és de presa de pèl. Sincerament m'agradaria poder assistir a algun espai o consultar a algun entès que m'expliqués el perquè de tot plegat.