lunes, 1 de febrero de 2010

Jubilació als 67: que ens ho expliquin bé, siusplau.

En molts aspectes un no sap si li prenen el pèl o bé són aspectes tan complexos que la majoria dels mortals no arribem a comprendre. El tema de la jubilació al 67 anys n'és un clar exemple. Des d'el meu humil punt de vista la sensació que rebo és del tot incomprensible. Per un cantó no entenc com pot ser que en el moment en el que hi ha més de 4 milions de parats s'hagi d'allargar la jubilació 2 anys més. No seria més raonable que la gent jove i els aturats rellevessin a la gent gran? Diuen que un dels motius de l'allargament de la jubilació és l'estalvi econòmic: no només s'estalviaran 2 anys de pensions sinó que a més cobraran 2 anys de cotitzacions. En el cas d'un autònom que cotitzi mínims l'estalvi és aproximadament de 24000 euros: 6000 euros de pagar la qüota d'autònom (250 euros x 24 mesos) + 18000 de la pensió de la jubilació que no pagaran (750 euros x 24 mesos). Si gràcies a jubilar a la gent gran abans es reduís l'atur no representaria un fort estalvi també? L'altra motiu és el de fer front a la jubilació de la generació del baby boom ja que sembla a ser que arribarà un dia que serà més gran la població pasiva que l'activa. Però no ens havien dit que hi havia inmigració en part per paliar aquest dèficit generacional?
Tampoc entenc com un partit polític, el PSOE en aquest cas, assumeixi una decisió tan impopular com aquesta. O bé és realment un exercici de responsabilitat (si realment l'estat necessita d'aquesta reforma) o és un exercici d'irresponsabilitat (per l' impopular de la decisió i per posar en safata la victòria a l'oposició si aquests prometen tot el contrari).
Però el que menys entenc de tot plegat és com funciona el tema de les cotitzacions. Conec de ben aprop el cas d'un autònom de 62 anys que després de cotitzar i pagar 42 anys (dels quals només n'ha estat 8 mesos de baixa) i ara que hi aquesta crisi si es retira en aquests moments el penalitzen en una reducció del 6% per any d'anticipació de la jubilació. Si ho expliquem en xifres encara és més impactant: si ara tingués 65 anys no arribaria a cobrar ni 750 euros mensuals, si es retira als 62 cobrarà uns 560 euros mensuals. Tot això de "premi" per haver treballat i cotitzat 42 anys.
Tampoc entenc que hi hagi certs oficis (gent que treballa al banc, policies en general o mestres) que es puguin retirar molt abans (ho trobo bé) i que una persona que hagi aportat cotitzacions durant un llarg període de temps no només no es pot prejubilar sinó que a més és penalitzat.Però el que menys entenc és que sembla a ser que una persona que hagi tingut una responsabilitat política alta ja de per si ben remunerada (ministre, diputat, senador, etc.) cotitzant uns pocs anys (crec que entre 7 o 11 anys) ja cobra el 100% de la pensió.Vist així la sensació que em queda és de presa de pèl. Sincerament m'agradaria poder assistir a algun espai o consultar a algun entès que m'expliqués el perquè de tot plegat.

6 comentarios:

Blai dijo...

Si, que si, recasens!!

Ja t'ho vaig dir, crec que entre tots els polítics (tots) ens estan inflan els collons i que, com va passar en el passat, a força d'inflar els collons el que provocaran és una nova revolució i el desenterrament de "guillotines". El principal problema és que només saben mirar-se el melic i no pas entendre que passa al carrer, a les cases. L'altre problema és que les lleis que aproven les fan ells i, és clar, no aprovaran mai una llei que impliqui rebaixar-se el sou, ... Si no que m'expliquin a mi, com és que l'únic ple d'un ajuntament on hi ha unanimitat és el primer de la legislatura on es decideix la pujada dels seus propis sous? va home va, Robespierre i companyia ja calenten motors...

Albert B. i R. dijo...

És un exercici de total irresponsabilitat. Augmentar l'edat de jubilació quan hi ha una taxa d'atur rècord és de rucs. Amb tot, cal recordar que el dèficit de Catalunya amb l'Estat en amtèria de Seguretat Social és tal que ens permetria incrementar els pensions més de 170 euros i/o evitar absurditats com aquesta.

Miquel Casellas dijo...

si, és que no tenen peles i entre els que no cobren res i els que hauran de treballar més per cobrar jubilació tot això que s'estalvien.

Anónimo dijo...

El pacte de Toledo on es va definir la política de pensions, es va fer quan l´esperança de vida era de 60 anys, i es va possar l´edat de la jubilació als 65, perque la gent que visqués més enllà, pogués tenir uns ingresos quan deixés de treballar.
Ara l´esperança de vida a Espanya és gairebé de 85 anys, i obviament, ens agradi o no, no es pot mantenir un sistema de pensions com el que es va aprovar llavors.

Un altre tema és el dels sous dels polítics, i encara més indignant, el cas d´un autònom que després de cotitzar 42 anys, es quedi amb una pensió de 550 €, això sí que em sembla realment vergonyós.

El canvi de l´edat de jubilació, i altres canvis en política de pensions, s´han de fer sí o sí, el problema és, com sempre, que els nostres polítics ho fan malament, a destemps i no ho saben explicar ...

La gent del baby boom, aneu pensant seriosament en fer-vos un pla de pensions privat.

CZ

Albert dijo...

@ Cz
El pacte de Toledo es va signar l'any 1995, amb la qual cosa l'esperança de vida era,si fa o no fa, com la d'ara.
El que si és cert es que si la població envelleix i a més vivim més anys està clar que és impossible que els números surtin i que alguna cosa s'haurà de fer.
El que, de moment, penso que no s'ha de fer és el que s'ha anunciat ara. Probablement hi deu haver alguna altra sol-lució com ara buscar sortida a l'atur buscant la fórmula que faci desaparèixer la contractació amb negre. Encara avui hi ha molts empresaris que els surt més a compte jugarse-la donat que el preu que han de pagar per treballador no és raonable.

Josep Manel Laliga dijo...

No t'hi posis pedres al fetge. Hi ha tantes coses incomprensibles i, el que és més greu, sense lògica ni resposta possible que més val anar tirant i viure al màxim el que puguis.
No és que em resigni però si els qui poden fer alguna cosa no fan res no hi ha gaires més sortides que pensar en el millor per un mateix.