viernes, 22 de enero de 2010

Arrissar el rínxol. (SGAE)

Arrissar el rínxol és el que popularment es coneix en castellà com "rizar el rizo". I això és el que fa l'SGAE. O almenys aquesta és la sensació que em transmet. L'SGAE va néixer amb una finalitat lícita i perfectament comprensible: cobrar per la utilització d'una obra aliena. Això és lògic. Tots entenem que si utilitzem un vehicle de l'empresa Ruzafa, per posar un exemple, hem de pagar un lloguer perquè utilitzem un objecte que no és nostre i en treiem un benefici. L'SGAE va néixer amb aquesta finalitat. És evident que una discoteca sense música no tindria sentit. I aquesta discoteca treu benefici de la feina feta per altres persones, en aquest cas autors de cançons. Per tant entenc que la discoteca pagui un cànon que vagi a parar als autors corresponents. O és el cas del món de la publicitat: qui utilitza una cançó per vendre millor un producte ha de pagar de la mateixa manera que paga als actors, decorats, etc....Ara bé: fer pagar a les perruqueries, als bars que tenen fil musical, etc.. és passar-se de voltes.
És, tal com he dit en el títol del post, arrissar el rínxol. No té cap sentit ja que la perruqueria en qüestió no en treu cap benefici d'aquesta música. És com si fessin pagar a una comunitat de veïns per posar música a l'ascensor. Tot i que la llei sembla a ser que diu que tota música que s'exhibeix públicament ha de pagar el cànon d'autors. És evident que la llei necessita matisos.Sembla a ser que l'SGAE és una entitat privada i que no és la única que gestiona els drets d'autor però és la majoritària, amb un 70% de gestió de la totalitat d'autors. Desconec les altres entitats que es dediquen a això.. També sembla a ser que és una entitat sense ànim de lucre!A veure si arrel de la enèsima polèmica de l'SGAE és corregeix aquesta llei que al meu parer és injusta i paradoxal.

1 comentario:

Té la mà Maria - Reus dijo...

dono una ullada al teu blog

salutacions des de Reus