Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

Algú m'ha comentat que aquest blog tendeix massa a la crítica. I potser és cert però la vida m'ha portat a ser músic, i la música en aquest païs està com està i no em queda cap més remei que queixar-me o ser crític. I com a prova de com està el panorama musical (per si no havia quedat clar en altres posts d'aquest blog) avui parlaré del recentment creat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Resulta que aquest Consell creat pel Govern de la Generalitat està format per 11 membres i presidit per l'intelectual (mai he sabut on s'estudia aquesta carrera) Xavier Bru de Sala. La seva funció es col-laborar en la definició de les polítiques artístiques y oferir una gestió cultural que no depengui del Govern. En definitiva, és un intent de desgovernalitzar l'ámbit cultural.
La resta de membres del Consell de les Arts són el filòsof Xavier Antich, l'arquitecte i disenyador Juli Capella, l'escriptor Jordi Coca, el traductor Manuel Forcano, la galerista Chantal Grande, l'advocat Francesc Guardans i Cambó, l'actriu Sílvia Munt, la gestora cultural Marta Oliveras, la crítica d'art Pilar Parcerisas i la cineasta Rosa Vergés.
És a dir: cap músic. Es que ni hi han pensat. Sincerament i el que més m'entristeix és que no hi veig mala fe, sinó que senzillament no hi han caigut com el típic membre d'una colla d'amics que ningú mai s'enrecorda de convidar a alguna festa. Ni els ha passat pel cap. No ténen la música al cap mai. Aquí l'inconscient els ha traït i ara mai més no podran dir que si, que estan al costat de la música. Quina pena, que trist.
I evidentment també ha sortit l'hipocresia política una vegada més, ja que l'oposició (CiU, PP i Ciutadans) es va abstenir i ara surten en defensa dels músics, com si haguessin fet molt ells quan governaven! És trist pensar que si invertíssim els papers en l'actual govern el resultat hagués estat el mateix: Ciu, PP i Ciutadans a favor i PSC, ERC i IC s'abstindrien. La política és així, radicalment allunyada de l'art i sobretot de la música, mani qui mani. Només pensen en la música a l'hora de fer campanyes electorals.
També vull deixar clar que em referixo a la política nacional catalana. A nivell municipal les coses van millor en alguns llocs, igual en d'altres i fins i tot pitjor en d'altres. En el cas del Vendrell considero que la música ha estat força ben tractada (auditori Pau Casals, festival Pau Casals i d'altres, Escola de Música en les seves 2 construccions, l'actual concurs Track, les últimes Festes Majors, etc...)
Ja veieu, he hagut de tornar a ser crític una vegada més. El proper post l'hauré d'escriure del Barça ara que anem molt bé.

L'eurovisió que tenim.

Ahir vaig llegir una notícia que deixa ben clar com està el panorama musical en aquest pais.
El grup de rock Sal 150, finalistes (no recordo en quina posició) del Track 2008 i participants en la última Festa Major del Vendrell, es va presentar al concurs de selecció d'Eurovisión 2009. El grup ha anat passant cribes i finalment ha aconseguit arribar a la fase final. En aquesta fase el grup ha aconseguit la 2a posició per votació popular, tan sols just darrera de la mediàtica Soraya, última guanyadora de l'Operación Triunfo. Fins aquí tot molt bé.
El mal i la sorpresa va venir aquest passat diumenge quan la direcció del concurs va comunicar al grup que quedaven desqualificats donat que s'havien saltat les normes. Sembla a ser que els han acusat de que la cançó ja estava feta abans d'una data determinada. El grup ho desmenteix i fins i tot aporta proves.
Però en tot cas, i deixant de banda qui te la raó, després de sentir altres cançons que España ha presentat al festival en altres anys, creieu que és molt important la data en la qual s'ha creat un tema? És millor presentar cançons tipus: "La barca", "El chiqui-chuiqui", etc... perquè si que s'han creat en dates propícies abans de presentar un tema en més condicions? Quina pena. I ara com me n'alegro de la jugada del Buenafente de l'any passat que va deixar en evidència els criteris del concurs i de l'audiència.
Sembla a ser que el grup Sal 150, que acaben d'enregistrar un CD a La Casamurada sota la producció de'n Pemi Rovirosa, no tenen cap lligam ni cap contracte amb cap management ni discogràfica i tot i així van arribar a la 2a posició per sobre de molts grups i artistes recolzats per aquestes empreses. I això no podia ser. I entre això i que no ténen cap empresa que els recolzi, els Sal 150 s'han trobat indefensos davant aquesta patètica situació.

Injustícia

Aquest passat cap de setmana van succeïr uns lamentables incidents en un camp de futbol de Barcelona. S'enfrentaven dos equips de la tercera regional de la ciutat: un amb la majoria o tots els jugadors inmigrants (argentins i uruguaians) anomenat Rosario Central de Catalunya i l'altra per jugadors no inmigrants amb el nom de Bada Bing. Aquest últim equip sembla a ser que estava ple de jugadors conflictius que ja havien provocat incidents en d'altres lligues. L'equip de Rosario, tocat del cas, va avisar a la Federació perquè aquesta avises que vinguessin Mossos d'esquadra per tal d'evitar que és produís qualsevol incident. Per una sèrie de circumstàncies, errades i malentesos la policia catalana no va rebre cap avís, el partit es va jugar sense seguretat i va passar el que tothom sabia que passaria: baralles i intervenció d'uns 50 espectadors d'aspecte skinhead carregats amb pals i bats de beisbol que a la mitja part van anar a buscar al cotxe. Resultat final: més de 10 ferits i ingressats a l'hospital. Fins aquí tot molt greu. Però el pitjor potser ha vingut avui quan s'ha sabut que un dels agressors estava en llibertat condicional per assasinat. Un assassinat que es produí l'any 2001 al Port Olímpic. Un jove de 18 anys es va negar a donar un cigarret a una colla que el van apallissar fins a la mort. Sentència del jutge: 15 anys de presó i 98.000 euros d'indemnització a la família. Doncs resulta que 7 anys després aquest individu ja tomba pel carrer, s'apunta a campionats de futbol i apallissa a inmigrants. A més es veu que jugava amb el número 88, número amb connotacions nazis.
Com pot ser que una persona amb aquest currículum ja estigui lliure?. Com pot ser que els jutges hagin permès que estigui lliure? Com permet la justícia que estigui lliure? Algú ha pensat amb els amics i familiars de l'assassinat?
Imagino que ho han fet amparats amb el Codi penal. Per tan: es just el Codi Penal? És justa la justícia?
P.D.: Ja us puc assegurar que si en comptes d'un partit de futbol arriba a ser un concert de música la policia hi apareix segur.

Cocursos de música

Fa pocs dies s'ha presentat al Vendrell la 6a. edició del concurs de música jove Track 2009. Sempre és bo que hi hagi iniciatives que promocionin la creativitat musical i artística. A més és un concurs que ha anat a l'alça desde els seus inicis incrementant any rera any els premis que reben els grups triats. A més és un concurs el qual no dóna un premi només al primer classificat sinó que hi ha molts grups que reben algun premi més: enregistrar com a mínim un tema en un gran estudi com La Casamurada, promoció, fer concerts, etc fa que el concurs sigui prou atractiu i com molts grups no renuncïin d'entrada a participar-hi. Fins i tot el colofó final ve donada per un concert de Els Pets, grup líder en el rock del nostre país pel que fa a ventes i popularitat. També està molt bé el disseny de la portada del programa, en el qual surt un mític amplificador Marshall adaptant les lletres de l'aparell al propi text del concurs.
Ara bé, m'agradaria fer dos petites reflexions en respecte als concursos de música en general: la primera es que és molt habitual trobar concursos els quals es promociona la música popular, de manera que altres grups amb composicions més agosarades i innovadores queden sovint fora per impopulars. Això és tota una injustícia artística que provoca que costi que surtin nous estils i noves tendències.
I la segona fa referència als jurats. Habitualment hi ha poca proporció de músics en els jurats. I vull deixar clar que estic totalment a favor de que en els jurats hi hagi persones no directament professionals ni lligades a la música perquè penso que la seva opinió és absolutament igual de vàlida i necessària. Però en general la proporció de músics sempre és baixa. I quan parlo de músics em refereixo a gent que és músic i no a gent que exerceix de músic. El que si que em sobra es que en els jurats hi hagi promotors de concerts. La figura del promotor, necessària com la que més, penso que és la de oferir al contractant (programadors, comissions de festes, ajuntaments, etc) el que hi ha en el mercat per mèrits populars, artístics, etc... Però no haurien de jutjar en els concursos, no és la seva feina ja que sovint es cau en l'error de l'Operación Triunfo, en el qual triaven no al millor intèrpret sinó a l'artista que en aquell moment més falta els feia per la seva discogràfica i/o oficina de management. És molt trist haver de sentir que "tal grup no el voto perquè no encaixa en el nostre projecte o en el que ara es porta" després d'haver ofert un autèntic recital. Penseu que els Beatles, els Stones, Queen o Sex Pistols encaixaven en el que es portava quan van començar?
En tot cas vull deixar clar el meu suport a qualsevol iniciativa i més si es fa ben feta i amb bona intenció com el Track 2009. Que guanyi el millor i a gaudir-ho tots!