martes, 27 de enero de 2009

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

Algú m'ha comentat que aquest blog tendeix massa a la crítica. I potser és cert però la vida m'ha portat a ser músic, i la música en aquest païs està com està i no em queda cap més remei que queixar-me o ser crític. I com a prova de com està el panorama musical (per si no havia quedat clar en altres posts d'aquest blog) avui parlaré del recentment creat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Resulta que aquest Consell creat pel Govern de la Generalitat està format per 11 membres i presidit per l'intelectual (mai he sabut on s'estudia aquesta carrera) Xavier Bru de Sala. La seva funció es col-laborar en la definició de les polítiques artístiques y oferir una gestió cultural que no depengui del Govern. En definitiva, és un intent de desgovernalitzar l'ámbit cultural.
La resta de membres del Consell de les Arts són el filòsof Xavier Antich, l'arquitecte i disenyador Juli Capella, l'escriptor Jordi Coca, el traductor Manuel Forcano, la galerista Chantal Grande, l'advocat Francesc Guardans i Cambó, l'actriu Sílvia Munt, la gestora cultural Marta Oliveras, la crítica d'art Pilar Parcerisas i la cineasta Rosa Vergés.
És a dir: cap músic. Es que ni hi han pensat. Sincerament i el que més m'entristeix és que no hi veig mala fe, sinó que senzillament no hi han caigut com el típic membre d'una colla d'amics que ningú mai s'enrecorda de convidar a alguna festa. Ni els ha passat pel cap. No ténen la música al cap mai. Aquí l'inconscient els ha traït i ara mai més no podran dir que si, que estan al costat de la música. Quina pena, que trist.
I evidentment també ha sortit l'hipocresia política una vegada més, ja que l'oposició (CiU, PP i Ciutadans) es va abstenir i ara surten en defensa dels músics, com si haguessin fet molt ells quan governaven! És trist pensar que si invertíssim els papers en l'actual govern el resultat hagués estat el mateix: Ciu, PP i Ciutadans a favor i PSC, ERC i IC s'abstindrien. La política és així, radicalment allunyada de l'art i sobretot de la música, mani qui mani. Només pensen en la música a l'hora de fer campanyes electorals.
També vull deixar clar que em referixo a la política nacional catalana. A nivell municipal les coses van millor en alguns llocs, igual en d'altres i fins i tot pitjor en d'altres. En el cas del Vendrell considero que la música ha estat força ben tractada (auditori Pau Casals, festival Pau Casals i d'altres, Escola de Música en les seves 2 construccions, l'actual concurs Track, les últimes Festes Majors, etc...)
Ja veieu, he hagut de tornar a ser crític una vegada més. El proper post l'hauré d'escriure del Barça ara que anem molt bé.

1 comentario:

Què t'anava a dir dijo...

Ës bo ser crític no ho perdis. Ens volen fer a tots de pure de patata mirant la caixa tonta i absorbint totes les tonteries que fan.