Fins sempre, Whiskyn's

Fa pocs dies es va saber que el grup reusenc de rock Whiskyn's abandonaven indefinidament els escenaris i l'activitat musical en general.
Whiskyn's és l'exemple clar d'aquells misteris que el món de l'espectacle ens ofereix: no saps mai que ni qui triomfarà ni el perquè ni el quan. Els reusencs sempre han estat a l'alçada de qualsevol dels grups que han triomfat tan a nivell català com estatal, però a ells se'ls ha resistit l'èxit. Potser els ha faltat alguna pinzellada d'originalitat i una mica de carisma, sobretot per part del cantant. El fet de canviar sovint de components (tan sols quedava el cantant de la formació original) també els ha passat factura.
Grapat de bones cançons, bones lletres, bons intèrprets, no us perdeu els 3 últims cd's: "On", "Souvenirs" i "Reus, París, Londres" produits pel Pemi Rovirosa que els va saber reinventar a nivell de so, concepte i arranjaments. També es bo destacar les composicions que Xavi Llorach, antic guitarrista del grup, va enregistrar en els primers discs, destacant el tema "Donaria el meu alè"
Aquest estiu faran la última gira i posarant punt i apart. Es a dir: parada indefinida i "Diós dira". Us aconsello que us escolteu la discografia del grup i no us perdeu veure'ls per última vegada aquest estiu. De ben segur serà irrepetible.
Aquí teniu un link d'un dels seus últims videos:
http://www.youtube.com/watch?v=ulJT8DCAF4Q

L'avi Alfons

El Fonsu va néixer el 20 d'abril de 1918 a la barriada de muntanya anomenada l'Albà, municipi d'Aiguamurcia (Alt Camp). Com tots els de la seva generació no va tenir una vida fàcil. Va néixer amb el just i necessari per sobreviure. Sempre explicava que quan era petit li va caure a terra el "pamvisucre" que es menjava per berenar i la seva mare l'hi va bufar el pa per treure'n la pols i llestos.
Fill de pastors, va venir a viure al Vendrell a peu! quan tenia 16 anys amb la famlia i el ramat. Als 18 anys cap a la guerra. Als 20 anys 3 anys més de mili (es veu que encara no en sabia prou). Als 29 anys es casa amb la seva estimada Maria, viatge de noces a... València! (com canvien els temps!). Quan en tenia més de 40 reb una injusta i forta decepció familiar. Als 53 anys reb el cop més fort de la seva vida: la seva dona María mor als 49 anys després d'una intervenció quirurgica que no corria pressa. Als 63 anys es jubila i quan ja planejava fer excursions i activitats amb el seu amic íntim Bonet aquest es mora repentinament. Una altra decepció. Ja als 72 anys i quan encara gaudia de bona salut li agafa el que familliarment s'anomena com un "atac de feridura". A partir d'aquí el bastó i ell es van fer inseparables.
Evidentment també li van passar coses molt bones: va ser pare de dues nenes i avi de nena i nen i va gaudir d'una salut de ferro durant molts anys.
Del Fonsu he après que quan caus sempre t'has d'aixecar i que el cop que has rebut et farà més fort. Del Fonsu he après que dia a dia, cop a cop, la vida té una part meravellosa on ens hi hem d'aferrar i no perdre mai la ilusió per viure. Del Fonsu he après a tenir sempre un crit d'ànim i un somriure cap als demés. Del Fonsu he après a distreure'm i apassionarme amb el detall més petit. Del Fonsu he aprés una part a ser del Barça.
El Fonsu és el meu avi i va morir el passat dia 12 de març a punt de fer 91 anys. Aquest és el motiu d'estar uns dies sense escriure. Per un cantó estic trist perquè mai més el podré veuré, ni parlar-hi, ni patir veient el Barça, ni riure de les seves constants bromes i frases fetes. Per l'altra part estic content perquè ha marxat com ell volia: havent gaudit de la vida fins al final, amb tot el seny, sense patir i havent complert l'objectiu vital quan un neix: morir de gran i feliç.
Avi, et trobaré molt a faltar, n'he après molt de tu.

Jazz a l'auditori

Aquest cap de setmana comença un dels festivals musicals per exel-lència: el cicle Jazz a l'Auditori, a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador, El Vendrell. Una exel-lent oportunitat de veure grans artistes i músics en un lloc proper a un preu extremadement ajustat i asequible.
No és fàcil trobar festivals a aquest preu, que combina grans músics consolidats amb nous projectes i promeses i musica i formacions de casa nostra. Cal doncs aprofitar l'essència d'un festival plenament consolidat i ampliat en els darrers anys en número de concerts i en l'apartat del jazz al Vendrell, totalment gratuït.
No deixeu escapar la oportunitat de gaudir de tota la programació per només 30 euros, més del 60% de descompte! . Només que s'hi vagi a 3 concerts ja val la pena abonarse.
Nómés una petita crítica que ja vaig comunicar al Juli, gerent de l'Auditori: penso que no tots els concerts s'haurien de programar els dissabtes a les 22:30. Al Vendrell sovint es solapen els concerts, teatre, etc els dissabtes nit. A més és un dia on molt sovint la gent te compromisos , sopars, etc. Crec que això fa minvar l'assistència als concerts. Jo mateix he anat a algun concert sol perquè el dissabte a la nit molta gent no vol canviar un sopar, etc per anar a escoltar jazz. Seria interessant potser probar de programar algun concert en divendres nit o diumenge tarda.
No us perdeu aquest dissabte a les 22:30h el primer concert, a càrrec dels germans De Diego amb la seva banda. Una formació plenament consolidada al panorama jazzístic del nostre païs.