Un ajuntament que promociona els locals on fan música en directe!

Si. No és cap broma. L'Ajuntament de Llançà (en desconec de quin partit és) ha creat unes jornades per promocionar no tan sols la música en directe sinó també els locals els quals estan disposats a programar-la. És una gran forma d'anar contra-corrent. Espero que aquest Ajuntament no tingui represàlies ni vagi a l'infern (o als jutjats com hi van alguns locals musicals) per aquesta iniciativa.
Aquí en teniu la notícia.
http://www.horanova.cat/revcms_render.aspx?l_n=noticia&b_p=block_noticia:ct_id:a199bed8-6639-45ac-bfdf-bce95b733e07;

En l'adéu d'un gran saxo: Ricard Roda

Aquest dimecres ens ha deixat, a l'edat de 79 anys, el gran saxofonista Ricard Roda (a la dreta de la fotografia acompanyat del genial pianista Francesc Burrull), víctima d'un infart. Extraordinari intèrpret i pedagog, Roda se'l pot considerar un dels grans del jazz i la música moderna de la història d'aquest païs.

M'agradaria destacar una anècdota significativa de la seva trajectòria. Quan era jovenet el van expulsar a ell i a un tal Tete Montoliu del Conservatori de Barcelona per... tocar jazz!

Tot i que d'aquest afer han passat més de 60 anys, actualment en alguns conservatoris encara hi ha ments retrògrades que veuen el jazz i la música moderna com una àrea simple i secundària.

Només cal comprobar com encara ara hi ha moltíssima més oferta pública d'ensenyament de música clàssica que de música moderna quan la demanda per a la moderna és proporcionalment inversa a nivell de concerts, discs, audicions o classes.

No oblidem que la Titulació Oficial de Jazz i Música Moderna fa tan sols 10 anys que és oficial. Quan temps fa que existeix la música moderna? Doncs 1 segle, és a dir que portem uns 90 anys de retard en respecte la realitat.

S'imagineu que encara avui l'informàtica no fos una carrera oficial? Doncs la música moderna és més antiga que el més vell dels ordinadors.

L'ensenyament de música moderna en aquest païs va ser iniciativa de mans privades (Taller de Músics i L'Aula de Jazz i Música Moderna) i actualment sort en tenim que aquestes i d'altres escoles privades ofereixin pla d'estudis modern, com, sense anar més lluny, l'escola Músics del Vendrell, una de les pioneres en aquest sentit a la província de Tarragona i en molts kilometres a la rodona.

Les crisis de la música.

Mai ha estat fàcil ser o fer de músic. Potser per aquest motiu en aquests temps de crisi els músics no ho passem tan malament (la qual cosa no vol dir que no ens afecti) ja que el músic està ben curtit en crisis. I no em refereixo concretament a la crisi de la qual en sentim a parlar diàriament.
El món de la música és pionera en les crisis. Fa molts anys, per exemple, era molt difícil estudiar música. Pràcticament no hi havia escoles, potser alguna a ciutat i prou. De fa uns 30 anys cap aquí es van anar obrint escoles arreu del país que van pal·liar aquesta mancança. Però es va encetar una nova crisi: era molt difícil estudiar música moderna fins al punt de que fins fa 10 anys ni existia la titulació oficial d’aquest àmbit. De fet encara ara és difícil estudiar jazz i música moderna ja que si no fos per les sempre institucionalment incompreses escoles de música d’iniciativa privada difícilment ho tindríem a l’abast.
Paral·lelament a aquetes circumstàncies apareix Internet: eina extremadament útil per a la difusió de música però que la mala utilització ha provocat una immensa crisi en el sector de la industria discogràfica arrastrant així a músics d’estudi, autors, arranjadors, etc. Tot això compaginat amb aquesta dèria de les institucions a fer tancar sovint incomprensiblement sales de concerts o bé estar sotmesos a normatives i impostos impossibles que fan que qui tingui ganes de fer música en directe al seu local se n’acabi cansant al cap de ben poc.
I per acabar-ho d’adobar ara ens arriba la crisi de molts ajuntaments que fa que es suprimeixin molts actes de festes majors i festivals.
A pesar de tot plegat és encoratjador veure com molta gent no perd les ganes de fer música. És una de les avantatges que té el fet de que la música sigui vocacional, o, més ben dit, sigui una necessitat vital de l’ésser humà a pesar de que a alguns els hi pesi.

Els comptes de Laporta.

En aquest enllaç hi podeu trobar arguments del tema Laporta-Rossell. Vosaltres mateixos:

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/322487-els-comptes-de-joan-laporta.html