La pitjor afició del món.

Avui va de futbol. Si, tot just aquesta setmana que ha estat nefasta pels culés (derrota del barça, empat del filial, derrota del basket i derrota de l'hoquei, tan sols va guanyar la secció d'handbol en una victòria pràcticament intrascendent). Però el cap de setmana nefast va anar més enllà de les simples derrotes. En el cas del futbol tot va anar al revés. L'arbitre en contra fent el típic que fan molts àrbitres: no castigar igual la violència d'un èquip i l'altra, potenciant-la i potenciant també l'antifutbol dels pericos. A més el Guardiola espès, ben espès, desnaturalitzant l'equip i fent canvis absurds com treure 2 davanters centres i deixant un tercer (el qual li havia fet 2 gols a l'Espanyol feia 15 dies) sense jugar el dia que més falta feia el gol. El Messi també espès, l'Abidal lesionat i per arrodonir-ho el Valdés la va pifiar. I es aquí on vull anar a parar. Condemnar el Valdés per aquesta acció és injust. El porter ens ha donat més punts que no n'ha tret, només cal recordar la final de París. Però hi ha gent que és molt injusta, només exigeixen i s'obliden de la part bona de les coses.
Ser porter del Barça és extremadament difícil. No cal amb ser el millor del món. I si no que li preguntin al Zubizarreta (va trigar més de 3 anys a convèncer a la parròquia),al Reina o al Vitor Baía. Per ser porter del Barça cal ser especial, com l'Urruti. I com Valdés. És el porter ideal pel seu caràcter a part que és molt bon porter. M'agradaria veure el Casillas o el Buffon defensant la porteria blaugrana. Ja en parlaríem.
I aquí és on vull anar a parar. Hi ha un sector de l'afició del Barça que és autodestructiva. Ser una gran afició no és animar quan es guanya 2 a 0, sortir al carrer quan es guanya un títol, etc...
És tot just el contrari: es animar quan es perd i sobretot no criticar mentre dura el partit. Però xiular quan es va perdent al teu propi jugador és lamentable, estúpid i autodestructiu. És com impedir a un propi treballador que faci bé la feina pel qual l'estas pagant. I si a sobre és a un jugador que acaba de fer una errada letal ho trobo de cínic. I al Camp Nou tots han estat xiulats.
Doncs així és part de l'afició del Barça, sobretot la que té el perfil de soci i d'edat. Criticar i xiular inoportunament és el milor que saben fer. Quina diferència quan al camp hi ha gent que no és habitual com els partits de Champions o al Gamper. L'ambient canvia de la nit al dia. Són els que també a vegades ni van al camp, ni deixen el carnet ni tan sols el posen a la venta i ni fan ni deixen fer. Això provoca que hi hagi 50.000 socis que no hi poden anar perquè no són abonats, que s'acabin les entrades a guixeta i que al camp hi hagi 30.000 seients buits. I això que són una generació que van veure 1 lliga en 25 anys i poca cosa més. I ara que en els últims 30 anys s'han guanyat 9 lligues i 2 copes d'europa (inèdites en la historia) continuent xiulant i remugant.
Sort que les noves generacions són del tot diferents.

Incompetència lleial o competencia deslleial.

Per si no estavem prou desemparats, desde fa uns anys els músics estem patint lo que tradicionalment es coneix com a competència deslleial però que a mi m'agrada més anomenar com a incompetència lleial. M'explico. Resulta que per culpa de la tecnologia mal aplicada ens trobem amb una sèrie de grups (en un 99,9% grups i orquestres de ball de saló) que es dediquen a anar pel circuit de sales , pobles i festes majors practicant l'engany, es a dir: fent un`play-back absoltut però enganyós. Fan veure que toquen el teclat, la guitarra o la bateria i en cap moment toquen ni una nota i a sobre tenen absolut desconeixement d'estudis musicals.
El més trist del cas és la majoritària acceptació del públic i la consequent acceptació i intrumisió d'aquests pirates en el panorama musical. Per això l'anomeno incompetència lleial, perquè qui ho practica és un incompetent però te el beneplàcit del públic i de la llei.
No critico el fet de que algú porti alguna part enregistrada: jo mateix amb Clau de Sol porto bateria i baix enregistrats, però tan els meus companys com jo fem la feina que ens toca: l'Encarnita cantant, i l'Oriol i jo tocant i cantant. En cap cas fem veure que toquem. Senzillament i com d'altres grups portem part de la música enregistrada sense amagar-nos (no portem ningú aguantant un baix o fent veure que toca la bateria) i som una opció per a festes que malauradament no poden accedir per raons de pressupost o d'espai a contractar un grup o orquestra completa. Som una opció més a escollir com quan algú vol anar a menjar a fora i pot triar menjar per 50 euros o per 10. Pot triar, però les dues opcions han de ser reals, segures i amb un mínim de qualitat. No seria lícit donar gat per llebre.
Doncs musicalment en el món del ball això està a l'ordre del dia. I no cal anar gaire lluny. Agafeu l'exepcional revista "La Fura", busqueu l'agenda de qualsevol dissabte i diumenge i la majoria de grups anunciats, sobretot a l'hivern, son mentiders musicals.
Hi ha professions que són propícies a l'intrusisme com per exemple la fotografia, n'hi ha d'altres que son exemples de coordinació (ningú pot exercir d'advocat sense carrera). Perquè en el món de la música no ens enganyin depen de que els músics fem pinya i que sobretot la gent no accepti ser estafada. Sort que la tendència i els coneixements de la gent jove fan que potser en un futur començi a desaparèixer.

Gaudim!

Avui estava entre escriure una nova queixa musical (un dia o altra ho faré, no se n'escapareu) o parlar d'alguna cosa agradable. I m'he decidit per la segona opció. I que hi ha d'agradable en aquests moments? Doncs el meu estimat Barça. Després d'anys de penes i algún d'alegria (recordeu que hem guanyat 18 lligues, es a dir, 1 lliga cada 4 anys, per tan 1 d'èxit i tres de fracàs segons exigències dels senyors socis, o 2 champions, es a dir, una cada 25 anys!) aquest any toca gaudir.
Deixem d'una vegada la prudència a banda i gaudim del moment, que aquí tenim la cultura del patir: quan guanyem hem d'anar en compte a que el rival no ens atrapi, quan perdem és el rival el que se'ns escapa. Ara tocar estar contents i pasar-s'ho bé! El Barça està batent records: de punts, de gols, de victòries, de dies sense perdre. Tenim un equip basat en la cantera (teoricament el somni de molts culers), tenim el millor jugador del món, tenim grans jugadors, tenim un entrenador català, que està al Barça desde nen, que ha fet de "recogepelotas", jugador, entrenador del Barça B, etc. Barcelonista com el primer i coneixedor de la casa per dins i per fora. Que mostra grans virtuts: admirador i aplicador del bon futbol (s'imagineu tenir d'entrenador a Capello o Juande!?), educat (no hem de patir pel que pot dir en una roda de premsa, al contrari).
Ara és hora de gaudir, deixem de banda la prudència desmesurada que ens caracteritza i gaudim del moment, que és molt difícil fer el que s'ha fet i ningú sap quan es pot tornar a repetir.
Per cert, quan tot va bé, qui s'enrecorda de qui mana? Amb això vull dir que fa 8 o 9 mesos hi va haver una moció que la junta va perdre per un 60/40. A mi personalment m'es igual qui mani mentre l'equip, l'entitat i el club vagin bé i es garanteixi que el club continua sent dels socis i sigui econòmicament estable.
Qui no està per gaires festes és el Nastic, que després d'anar guanyant 0 a 2 va perdre els papers i el partit. Alguna solució s'ha d'utilitzar que no passa ni per un relleu a la banqueta ni per fitxar més jugadors, sinó potser aplicar tècniques més modernes de motivació i incentivació. El temps dirà.

Felicitats C.E.Vendrell - On estaves, Radio El Vendrell?

La més sincera enhorabona a la secció d'hoquei del C. E. Vendrell que es va proclamar campió de la Copa del Príncep, despres de superar semifinals i final davant de l'Alcobendas. Partit vibrant i emocionant amb empat a 2, dues prórrogues i finalment penals favoravles a l'equip català (2 a 1). El pavelló ple de gom a gom com feia temps que no es recordava, amb un gran ambient i olor a final. L'equip va demostrar ser totalment competitiu i que amb una mica més de sort i encert podria aspirar a pujar a l'OK Lliga. Recordem que els participants de la Copa del Príncep són els tres primers classificats de la 1a Divisió Nacional.
Doncs bé, després de tot això, Radio El Vendrell va brillar per la seva absència. Com he dit abans, el pavelló era ple a vessar, era una final inèdita, és la secció d'esports de la vila que està situat en millor lloc de tots els esports vendrellencs, es un esport amb tradició, etc... Però Radio El Vendrell no hi era, almenys en directe. Resulta que per motius personals vaig haver de marxar del pavelló cap a les 13:50. Vaig pensar "ho escoltaré per la radio al cotxe". Doncs sintonitzo el 107.1 i sorpresa! que sonava? Música! i a les 14:00 conexió amb Catalunya Radio.
Desconec els motius. No se si hi havia problemes tècnics, cosa que dubto perquè actualment amb un mobil es pot transmentre, cosa que Radio El Vendrell ja ha fet aquesta temporada (Vendrell - Vilafranca), no se hi havia problemes de personal, cosa que em semblaria lamentable amb la gent que arriba a treballar a la radio o potser problemes de permisos de transmissió al ser una competició diferent, cosa que seria lamentable per part de la federació española d'hoquei.
En tot cas la transmissió hagúes servit perquè molta gent gran amb problemes de movilitat pogués seguir el partit, gent que treballa, etc.. No hagués estat bonica una transmissió amb periodista i comentaris d'algun entès de la materia (Pep Huguet, Siscu Prats, Pep Cid, Pep Prats, el propi Benet Jané, etc...) Per falta de talent no serà, fins i tot a nivell profesional on crec sincerament que a la Radio hi treballen exel.lents periodistes i tècnics.
Avui escoltant els Serveis Informatius de Radio El Vendrell s'ha fet esment a la notícia amb entrevistes. Però pel so de les mateixes donava la sensació que estaven fetes avui per telèfon, amb la qual cosa no se si es que fins i tot no hi havia cap periodista al pavelló, tot i que vaig veure a TV El Vendrell una falca on deien que no hi faltarien.
En tot cas, sigui pel motiu que sigui, ja no és la primera vegada. Aquest any el concurs de castells de Tarragona el vaig haver de seguir per Radio Vilafranca (!) per saber que feien els Nens.
A veure si puc esbrinar el motiu , però ja en el començament d'aquest blog, cap el novembre passat, ja vaig posar que sovint no entenia els criteris periodístics dels mitjans de comunicació en general.