Jubilació als 67: que ens ho expliquin bé, siusplau.

En molts aspectes un no sap si li prenen el pèl o bé són aspectes tan complexos que la majoria dels mortals no arribem a comprendre. El tema de la jubilació al 67 anys n'és un clar exemple. Des d'el meu humil punt de vista la sensació que rebo és del tot incomprensible. Per un cantó no entenc com pot ser que en el moment en el que hi ha més de 4 milions de parats s'hagi d'allargar la jubilació 2 anys més. No seria més raonable que la gent jove i els aturats rellevessin a la gent gran? Diuen que un dels motius de l'allargament de la jubilació és l'estalvi econòmic: no només s'estalviaran 2 anys de pensions sinó que a més cobraran 2 anys de cotitzacions. En el cas d'un autònom que cotitzi mínims l'estalvi és aproximadament de 24000 euros: 6000 euros de pagar la qüota d'autònom (250 euros x 24 mesos) + 18000 de la pensió de la jubilació que no pagaran (750 euros x 24 mesos). Si gràcies a jubilar a la gent gran abans es reduís l'atur no representaria un fort estalvi també? L'altra motiu és el de fer front a la jubilació de la generació del baby boom ja que sembla a ser que arribarà un dia que serà més gran la població pasiva que l'activa. Però no ens havien dit que hi havia inmigració en part per paliar aquest dèficit generacional?
Tampoc entenc com un partit polític, el PSOE en aquest cas, assumeixi una decisió tan impopular com aquesta. O bé és realment un exercici de responsabilitat (si realment l'estat necessita d'aquesta reforma) o és un exercici d'irresponsabilitat (per l' impopular de la decisió i per posar en safata la victòria a l'oposició si aquests prometen tot el contrari).
Però el que menys entenc de tot plegat és com funciona el tema de les cotitzacions. Conec de ben aprop el cas d'un autònom de 62 anys que després de cotitzar i pagar 42 anys (dels quals només n'ha estat 8 mesos de baixa) i ara que hi aquesta crisi si es retira en aquests moments el penalitzen en una reducció del 6% per any d'anticipació de la jubilació. Si ho expliquem en xifres encara és més impactant: si ara tingués 65 anys no arribaria a cobrar ni 750 euros mensuals, si es retira als 62 cobrarà uns 560 euros mensuals. Tot això de "premi" per haver treballat i cotitzat 42 anys.
Tampoc entenc que hi hagi certs oficis (gent que treballa al banc, policies en general o mestres) que es puguin retirar molt abans (ho trobo bé) i que una persona que hagi aportat cotitzacions durant un llarg període de temps no només no es pot prejubilar sinó que a més és penalitzat.Però el que menys entenc és que sembla a ser que una persona que hagi tingut una responsabilitat política alta ja de per si ben remunerada (ministre, diputat, senador, etc.) cotitzant uns pocs anys (crec que entre 7 o 11 anys) ja cobra el 100% de la pensió.Vist així la sensació que em queda és de presa de pèl. Sincerament m'agradaria poder assistir a algun espai o consultar a algun entès que m'expliqués el perquè de tot plegat.

Arrissar el rínxol. (SGAE)

Arrissar el rínxol és el que popularment es coneix en castellà com "rizar el rizo". I això és el que fa l'SGAE. O almenys aquesta és la sensació que em transmet. L'SGAE va néixer amb una finalitat lícita i perfectament comprensible: cobrar per la utilització d'una obra aliena. Això és lògic. Tots entenem que si utilitzem un vehicle de l'empresa Ruzafa, per posar un exemple, hem de pagar un lloguer perquè utilitzem un objecte que no és nostre i en treiem un benefici. L'SGAE va néixer amb aquesta finalitat. És evident que una discoteca sense música no tindria sentit. I aquesta discoteca treu benefici de la feina feta per altres persones, en aquest cas autors de cançons. Per tant entenc que la discoteca pagui un cànon que vagi a parar als autors corresponents. O és el cas del món de la publicitat: qui utilitza una cançó per vendre millor un producte ha de pagar de la mateixa manera que paga als actors, decorats, etc....Ara bé: fer pagar a les perruqueries, als bars que tenen fil musical, etc.. és passar-se de voltes.
És, tal com he dit en el títol del post, arrissar el rínxol. No té cap sentit ja que la perruqueria en qüestió no en treu cap benefici d'aquesta música. És com si fessin pagar a una comunitat de veïns per posar música a l'ascensor. Tot i que la llei sembla a ser que diu que tota música que s'exhibeix públicament ha de pagar el cànon d'autors. És evident que la llei necessita matisos.Sembla a ser que l'SGAE és una entitat privada i que no és la única que gestiona els drets d'autor però és la majoritària, amb un 70% de gestió de la totalitat d'autors. Desconec les altres entitats que es dediquen a això.. També sembla a ser que és una entitat sense ànim de lucre!A veure si arrel de la enèsima polèmica de l'SGAE és corregeix aquesta llei que al meu parer és injusta i paradoxal.

La pitjor afició del món. (3a. part)

Continuem sent la pitjor afició del món. I ara que som el millor equip del món encara ha quedat més clar. Que després de només 15 dies d'haver-ho guanyat tot. de batre tot tipus de records i de ser reconeguts universalment com els millors de la història ens dediquem a tirar pedres contra la nostra teulada té tela.
Resulta que després de ensopegar 2 partits l'afició xiuli un jugador propi quan encara no s'ha acabat el partit, un jugador que ve del futbol ucrainès, que tan sols té 22 anys, que en només 3 mesos ha après ja a parlar ni que sigui el castellà a mi em decepciona. Com es pot pressionar tan a la contra un jugador que està defensant la nostra samarreta? Tan costa esperar ni que sigui al final del partit? Que ha de fer el Guardiola per guanyar credibilitat? Ara per ara si en Pep diu que el Txigrinsky és bo ens l'hem de creure. I si després d'una temporada no rutlla ja es prendran mesures. Però autoperjudicar-nos i autopressionar-nos és de babaus.
També em fa molta vergonya aquesta guerra absurda de directius. La part positiva és que fa descartar opcions de cara a les properes eleccions. Jo, per exemple, no votaré cap directiva on hi hagi l'Albert Perrín. Aquest individu, en plena temporada, es dedica a "rajar" de companys directius en emisores de radio gens afins al Barça i a Catalunya.
Hauriem de saber gaudir més del moment en que estem i no entrar en dinàmiques perdedores perquè juguem pitjor o marquem pocs gols. A fi de comptes som el club amb menys exigència d'èxit aquesta temporarda.

Guardiola amb patates.

No em cansaré de repetir que no som prou conscients del que el Barça ha aconseguit. Per altra banda tampoc m'agrada que es digui que és un any irrepetible. A hores d'ara és insuperable, però repetible. Evidentment que és molt difícil, d'aquí el mèrit, però no cal auto limitar-nos. I si s'ha fet una vegada ningú pot negar que pot passar una altra vegada. De totes maneres personalment em conformaria amb "només" guanyar la Champions al Bernabeu (qui no!).De la final han quedat clares algunes coses: la gran capacitat de reacció de l'equip, saber patir, saber mantenir la filosofia de joc fins i tot en els moments crítics, que l'Henry no està per gaires festes i que no cal fitxar a Robinho tenint Jeffren. I la final m'ha agradat sobretot per 2 persones: per una banda el Pedro, jugador que ja ha passat a la història per haver marcat en les 6 competicions. Encara recordo quan va debutar al Camp Nou amb el nom de Pedrito i el públic culé se n'enreia. I sobretot me n'alegro per en Guardiola. Jugador idolatrat i defenestrat gairebé a parts iguals. En la seva època de jugador va haver d'aguantar moltíssimes crítiques: quan va debutar deien que no tenia físic. Posteriorment deien que no volia fer passades a segons quins jugadors (p.ex. Romario). Quan va estar lesionat més d'un any van arribar a dir que tenia la sida perquè era gai. Quan va marxar del Barça van dir que tenia problemes personals. Un cop a Itàlia l'acusen de doping, fet del qual va ser exculpat passats uns quants anys. Finalment quan el Barça el fitxa com a entrenador del Barça B es diu que és un "vividor" i un "enxufat".Doncs bé, Guardiola desde que treballa pel Barça d'entrenador ha jugat 7 competicions i les ha guanyat totes 7: les 6 famoses + la lliga de 3a. divisió amb el Barça B. Les ha guanyat jugant un futbol espectacular i brillant i ha promocionat jugadors de la cantera com Pedro, Busquets o Jeffren. Ha demostrat saber llegir bé els partits i tenir psicologia amb els jugadors sense que li perdin el respecte. Ha sabut prendre decisions difícils (venta d'Eto'o) i encertar-la amb fitxatges (Ibrahimovic, Piqué o Keita). Me n'alegro molt per ell. I me n'alegro que ara els seus detractors se l'hagin de menjar amb patates.
Gràcies Pep.

Glorious Barcelona

Per acabar de "babejar" i fer-nos conscients del que hem fet, no us perdeu aquest video:
http://www.youtube.com/watch?v=5gFkjCXHa-E
A veure si aquest dissabte acabem de fer història.

Víctor i victòria!

Avui toca parlar del Barça. Abans d'escriure aquest post he sentit al "Tu diràs" de Rac 1 com un oient proposava aquest titular en referència al Barça-Madrid i m'ha vingut que ni pintat com a títol del meu post.
Ha estat un gran partit: emocionant, vibrant, etc. El Barça ha començat revolucionat i l'ansietat s'ha acabat convertint en por. A més si ha sumat la circumstància de que l'Henry no està per jugar 2 partits a la setmana i que el Sergio Busquets intercala partits que sembla el millor pivot defensiu de la història amb d'altres que recorda la pitjor versió de Tiago Motta. També s'hi afegeix que en Messi desde el sarau amb Maradona i Argentina està tristot i espès (tot i que s'hi deixa la pell) i que surt d'una lesió i que l'Iniesta encara no és el d'abans de la lesió, que aquest any hi ha menys rotacions donat el baix estat de forma de Màrquez i la lenta adaptació de Txigrinski i Maxwell i que sembla que en Bojan no compta per en Pep.
A pesar d'aquests inconvenients el partit ha deixat força aspectes positius: l'equip ha sabut aguantar i patir i per fi s'ha guanyat en efectivitat de cara a porteria.
També me n'alegro molt per 2 jugadors: el primer l'Ibrahimovic que avui ha deixat en evidència a Arrigo Sacchi el qual va dir que era un davanter que feia grans gols als equips petits i cap gol als equips grans.
I sobretot me n'alegro molt per en Valdés. El Guardiola ha dit que és un porter que sempre apareix decisivament en els partits importants. Recordem: París, Roma, els dos partits amb el Chelsea de l'any passat i avui en són alguns dels molts exemples. I me n'alegro perquè és un porter no reconegut (no va a la selecció i no el premien mai quan els títols són subbjectius) i sovint criticat pels propis culés. Doncs a part del que ens ha salvat és un porter amb 3 lligues, 2 Champions i 2 trofeus Zamora (al porter menys golejat).
Pel que fa el Madrid ha demostrat una gran millora i que és un gran equip. Faltaria més! Superar al Madrid de l'any passat és fàcil sobretot quan et gastes 300 milions d'euros i comptes a les teves files amb exel-lents jugadors com Cristiano Ronaldo, jugador que hagués pogut ser decissiu avui, o Kaka. Del Madrid d'avui em preocupa que havent passat pel camp del Sevilla, At.Madrid i Barça i havent estat 2 mesos sense Ronaldo només està a 2 punts. També em preopcupa que aquest fet doni moral a l'equip. Per altra banda la part positiva es que sortir amb moral alta després d'una derrota i jugant contra 10 els pot produir l'efecte rebot.
El temps dirà.

Eto'o i ser ric.

Aquesta darrers dies m'han passat una sèrie de vivències que m'han fet veure el ric i l'afortunat que sóc. Aquest passat divendres vaig passar la nit al Gran Casino de Barcelona. A part de ser una visita del tot recomenable per assequible (si ets del Racc tens l'entrada lliure o si no l'entrada val 4,50 euros) per l'experiència i per la gastronomia, fa que un surti del tot content del recinte. En el casino vaig veure com centenars de persones despilfarren els molts o pocs diners que ténen amb la única ànsia de fer encara més diners i no veuen o no volen veure que cada euro que aposten és una pèrdua signicativa a la seva vida. Gent solitària, alguns amb actituds dèspotes, amb males cares i amb un estat de nervis a punt d'esclatar que no s'adonen que la majoria d'ells son tan pobres que només tenen diners. Diners que arriben a apostar a cabassos, en unes quantitats que fan espantar i que molt bé anirien a tanta i tanta gent. Tot això amb el permis de les administracions. Si, ja sé que els diners recaudats van directament a l'administració, però voleu dir que aquesta és la sol-lució?
Entre tots hem creat una situació insostenible per a l'ésser humà. Només ets algú amb diners a la butxaca. Amb molts diners. Seguir aquesta premisa porta molts mals de cap a la humanitat. Gent que s'oblida de la parella, fills, amics, del benestar mental, de la pau interior, de gaudir del moment, de les petites coses que almenys a mi em fan molt feliç. Gent que es tanquen a treballar i treballar per tenir més i més. i no se n'adonen que tenen menys i menys.
Això em porta també a pensar amb l'Eto'o. Extraordinari futbolista que ha donat molt al Barça i el Barça li ha donat molt a ell, i no només parlo de diners. Aquest afany de guanyar més diners a portat a l'Eto'o a no tenir "feeling" amb qui l'havia de tenir, en Guardiola, l'entrenador més just i competent de la història culé. Aquesta ambició monetària li ha provocat al camerunès jugar en un èquip mediocre i defensiu quan aquí estava al millor club del món i estava envoltat de grans futbolistes que feien que ell s'ho passes d'allò més bé damunt el terreny de joc. A més a més Eto'o ha canviat Barcelona per Milà. Ell mateix ja ha dit que a Barcelona s'hi viu molt bé i climatològicament pots sortir tot l'any, mentre que l'hivern de Milà és força desagradable. Tot això a canvi de que? Ara és ric i fa un any també ho era.
Eto'o mai t'oblidarem però tu a nosaltres tampoc.