miércoles, 1 de junio de 2011

Ara que tinc 20 anys.



Aquest títol no parla de la meva edat. Ja no tinc 20 anys. O més ben dit: ja en fa uns quants que els tinc! Parlo, una vegada més, del Barça. Perquè el Barça, que té 111 anys d'història, fa 20 anys que es va fer adult. O més ben dit: fa 20 anys que es va tornar a fer adult.



A principis de maig de l'any 1991 el F.C.Barcelona, en les seves aleshores 4 seccions professionals, tan sols havia guanyat la Copa d'Europa d'hoquei patins. És cert que l'havia guanyat en 10 ocasions però també es cert (malauradament i que ningú no s'ofengui) que l'hoquei no és un esport que hagi arrelat igual que la resta d'esports a Europa i Amèrica.



Per tan podem afirmar que el Barça, al maig de 1991, no havia fet gairebé res a Europa. El poc que havia guanyat (tres Recopes i tres Copes de Fires en futbol, 2 Recopes i una Korac en Basket i 3 Recopes en handbol) havia estat gunyat gairebé tot desde l'any 1978, tan sols 13 anys abans de la data de la qual parlem, en la que podriem anomenar l'adolescència del club.



El maig del 91 l'handbol blaugrana dirigit per Valero Ribera va conquerir la seva primera Copa d'Europa davant del Proleter croat. Desde aquella data amb ara el Barça ha conquerit, atenció: 4 Champions en futbol, 2 Eurolligues en basket, 8 Eurolligues d'Handbol i 9 Lligues Europees més d'hoquei.



El motiu no pot ser cap altra que el d'haver fet bé la feina. I això és mèrit de molta gent: dels presidents Núñez, Gaspart (si, si, sota la presidència del mateix Gaspart es va guanyar la primera Eurolliga de basket), Laporta i Rosell, de Cruyff, Rijkaard, Guardiola, Pesic, Pasqual, Valero, l'altra Pasqual, Figueroa... i de tants i tants tècnics, jugadors i directius que han convertit el club en un autèntic referent en tots els àmbits.



Però perquè el Barça va trigar 92 anys a fer-se gran? En realitat el Barça de futbol va ser gran els anys 40 quan va guanyar 2 copes llatines, el torneig precedent de la Copa d'Europa.



Però el franquisme va ser un autèntic llastre pel club. Només cal recordar el cas Di Stefano, el Messi dels anys 60, que, havent fitxat i fins i tot jugat amb el Barça, va ser obligat a jugar un any amb el Barça i un any amb el Madrid. El president del Barça va ser "convidat" a renunciar al jugador que va acabar jugant i passant a la història de blanc.



Mala gestió del club? També cal recordar que les directives del Barça desde els anys 40 a l'any 1978 eren escollides a dit pel franquisme.



Potser seria just valorar l'esport del nostre païs desde l'entrada de la democràcia i "agafar en pinces" el palmarès dels anys precedents.

1 comentario:

Josep Manel Laliga dijo...

Una molt bona exposició de la història del club. Felicitats.