El preu de la cultura

Aquest dissabte vaig estar al Teatre Nacional de Catalunya veien la novela adaptada a musical Aloma, de Merçè Rodoreda. La veritat es que va estar molt bé. L'adaptació de la novela (escrita el 1936 i revisada uns 30 ays després per la pròpia Rodoreda de manera que semblen a estones obres diferents) a teatre musical està molt ben trobada, ben arranjada, ben executada i, el que és més important, casa molt bé amb la novela. Hi ha música en directe de gran qualitat. Molt bon treball de'n Bozzo (Dagoll Dagom) i de'n Villalonga (compositor) sense en cap cas desmerèixer el treball d'actors i músics, sobretot de la Carme Sansa i del nen que fa de germà petit. Del tot recomenable que l'aneu a veure.

Ara bé, resulta extremadament car gaudir de la cultura en aquest païs. Entrades a 32 euros (es pot accedir a descomptes per a joves, estudiants, jubiltats, grups, abonaments, etc). Però el sol fet d'anar i trepitjar Barcelona es paga. L'entrada i la betzina no te la treu ningú per no parlar d'autopista, parking (si s'escau) i probable sopar (ni que sigui una queixelada) fa que per gaudir de 2 o 3 hores de cultura sigui ara mateix força car. Sovint dóna la sensació que és una sanció que la pròpia societat et fa pagar per gaudir i sortir de la rutina. I si no només cal veure que costa anar al futbol d'èlit, anar a concerts, comprar llibres o cd's o estudiar una carrera.

A veure si ara amb la reforma de la Lira tenim el teatre tan a l'abast com els concerts de l'Auditori, que són aprop, de qualitat i bé de preu si ho comparem amb els preus de la ciutat.

Bones festes

Que passeu unes obligades festes el millor possible, però per si algún motiu no us ho passeu bé o teniu un mal dia no us sentiu pas malament ni bitxos raros. Ara toca fraternitat i tot això una altra vegada per imposició general. Si us sentiu bé endavant, però si no senzillament feu un resum de l'any i valoreu si esteu satisfets o no. Ara no és important ser feliç sinó en el còmput general anual.

Una altra de l'SGAE

Aquests de l'SGAE no em deixaran de sorprendre. No em cansaré de repetir que la finalitat amb la qual es va crear és bona. Pero ara s'estan passant. I amb la pirateria molts artistes fan el mateix que molts empresaris amb la crisi, que obren expedients de regulació escudellant-se amb la crisi.
La última ha estat que els senyorets de l'SGAE han cobrat els drets d'autors del disc de La Marató. I no els han cobrat per donar-los a la causa, sinó per entregar-los als autors corresponents i que cadascú faci el que vulgui. Voleu dir que els Fool's Garden o el George Harrison (R.i.P.) sabran que hi ha un percentatge que han cobrat que corresponia a una iniciativa solidària de Catalunya?. Les coses es podrien haver fet d'una altra manera. Tot un país implicadíssim amb una gran iniciativa menys les pobres víctimes de l'SGAE.
Qualsevol dia haurem de dedicar una Marató a l'SGAE!
A continuació us passo un comunicat que m'han fet arribar que parla dels canons que cobra l'SGAE i on es pot signar si no hi esteu d'acord:

Te imaginas que cada vez que entres en un edificio le tengas quepagar al arquitecto?. ¿O que cada vez que pases un puente tengas que pagara la familia del ingeniero que lo calculó?. ¿O cada vez que montes en aviónal aeronáutico que lo diseño? Y que me cuentas del médico que salva la vidaa un enfermo. ¿Le tendría que pagar el afortunado sanado un euro al día porcada nuevo sol que ve salir al doctor por haberle curado?
Todos hacemos nuestro trabajo y no pretendemos que el del mes pasado nos lopaguen todos los meses hasta la muerte, pero nuestros artistas parece serque son especiales....
La SGAE , y compañeros (entre ellos Ramoncín, Ana Belén, FernandoArbex...), van a hacer rentable convertirse en creador decanciones en España, y a los datos nos remitimos. El nuevo canon que se nosprepara es abusivo e injusto, y aquí van unos ejemplos:
1 ordenador con 160gb de disco duro (22 EUR de canon)1 regrabadora de dvd's de ordenador (16,67 EUR de canon)1 impresora multifunción (10 EUR de canon)1 cámara de fotos con memoria para 200 fotos (9 EUR de canon)1 reproductor de dvd de salón (6,61 EUR de canon)1 Equipo de música de salón (0,60 EUR canon)1 línea adsl 1 MB (35 EUR canon anuales)200 cd's vírgenes para grabar diversos datos (50 EUR de canon)100 dvd's vírgenes para grabar diversos datos (140 EUR de canon)
En definitiva, que cualquier familia española con un ordenadorpagará unos 303 EUR de canon al año.Antes no se sabía que era lo del canon,pero ahora nos vamos a enterar de sobra. Señores esto no es para paliar losdatos de la piratería. Que expliquen qué van a hacer con este dinero.Lo más increíble es que pagarás oigas música o no. Si una empresa compra 10ordenadores para un departamento comercial, Ramoncín hace caja aunque nohayas oído en tu vida una nota de su casposo producto denominado poralgunos música. Lo mismo le pasará al hospital comarcal, al colegio deturno o al ayuntamiento de tu pueblo.
¿Se trata acaso de mantener su incompetencia artística de forma vitalicia,mientras no son capaces ni de hacer un directo en condiciones, concanciones que llevan más de 20 años interpretando (las mismas)?Mientrashacen play back en la tele en especiales pagados por latelevisión pública(como Miguel Bose) desplazando a los nuevos creadores, con más talento yganas de trabajar.
Si este dinero fuese dirigido a la creación de escuelas, museos, ocualquierotro destino realmente a favor del mantenimiento y promocióndel arte, sepodría comprender. Pero no, el dinero que recauden es para los inscritos enla lista de los guays, y el reparto se hará por nº de ventas. Es decir, denuevo ganará mas el que más venda, esto es, el que más tenga.
Firma si no quieres pagar esta burrada. La ley está debatiéndoseen el congreso y pronto vera la luz si no hacemos nada al respecto.
TU FIRMA SI ES IMPORTANTE


<http://www.todoscontraelcanon.es/>
Pasa este correo si no quieres pagar a estos usureros. Necesitamos1.500.000 firmas y ya hay mas de 700.000. Copia y pega estemensaje en uno nuevo, no lo reenvíes que da más la lata leerlo

Resum del cap de setmana

Bé, a punt de posar punt i final a aquest intents cap de setmana és moment de fer un repàs de les propostes que us vaig recomenar.
El divendres gran concert dels combos i la Big-Band de Músics en un Sam ple de gom a gom. Gran mostra del treball que alumnes i mestres fan a l'escola. No és gens fàcil que una escola privada pugui mantenir una big-band amb aquesta qualitat.
Dissabte de glòria. Primer l'hoquei ens va regalar una victòria balsàmica per un contundent 5 a 2. Molt bé, feia falta després de 2 derrotes consecutives. Per cert, us recomano la següent web: http://www.hoqueivendrell.com Aquí hi trobareu qualsevol informació referent a la secció.
Després el Barça no ens va fallar. Si, ja sé que no vaig encertar gaire els meus pronòstics, però pels qui vau veure el partit sabeu que per molt poc. Vaig equivocarme de l'empat per 9 minuts i no vaig encertar el 3 a 0 per un gol, es a dir, ben aprop! El partit va ser intents i interessant. Només dir que sap greu veure un equip de la solera del Madrid jugant al "Rayo Vallecano", tot i les moltes baixes i problemes que arrastrava. Tampoc va estar a l'alçada l'arbitre. A mi no m'agrada criticar-los quan s'equivoquen en gols, penals, fores de joc, etc perquè és molt difícil la seva tasca. Però el que em sembla criticable és que es permeti el joc brut i subterrani que fa mal a d'alltres jugadors que sovint acaben com a mínim espantats i com a maxim molt lesionats.
I arribem al diumenge. Primer la marató va recaudar gairebé 6 milions d'euros, com sempre un èxit.
I a la nit 30è aniversari de l'Onyx. Gran concert dels Lax'n' Busto. Més d'una hora de repàs de temes nous i antics a un pam del públic que per mi va ser menys del que m'esperava tot i que hi havia molta gent. De fet era horari per a aus nocturnes, va començar l'1:30. El so molt bé tenint en compte que tocaven a pèl. El grup entregat com en les grans ocasions tot i ser el 5è concert del cap de setmana. De fet el Salva va fer just per acabar el concert, qui hi era ja sap de que parlo...
Moltes felicitats a l'Onyx i llarga vida! Perquè vistes les alternatives!

Noves i bones propostes.

Aquest cap de setmana ve farcit de grans propostes.
Per començar aquest divendres a les 19:30h, al Sam, concert de Nadal a càrrec dels conjunts i de la Big-Band de Músics. Una bona manera de veure el planter del futur musical inmediat de la comarca i de comprobar el bon nivell de molts músics, sovint superior als de molts "músics" que "triomfen" i que fan molts "calers".
El dissabte doble proposta esportiva: a les 19:45 al Club, C.E. Vendrell - Alcobendas. L'equip vendrellenc necessita mes que mai el suport de l'afició després de dues derrotes consecutives.
I a les 22:00h la proposta que es ven per si sola: Barça- Madrid. Un partit diferent a la resta de l'any en el món del futbol tan per l'ambient en el camp com en les ments i ànims de seguidors i no seguidors en el món del futbol. El partit que ho trasbalsa tot: horaris , restaurants, plans,etc Potser programat en mala hora, però d'això en parlarem en una altra ocasió.
Esportivament el Barça arriba llençat i el Madrid tocat, però un derby és un derby i a més el Madrid te l'efecte entrenador nou. A més els ànims culers estan molt eufòrics i això gairebé mai es bo en l'esport i produeix l'efecte contrari en el resultat. Però ja he dit que gairebé. Hi ha un precedent d'euforia prèvia i de pallissa final: l'any 1994, 5 a 0. El meu pronòstic és de 3 a 0 o d'empat. No crec que hi hagi terme mig. Dissabte al final del dia sortirem de dubtes.
I el diumenge dues grans propostes: La Marató i la festa del 30è aniversari de l'Onyx.
De la marató dir que sempre es bo aprofitar l'època consumista de la gent per a una bona causa. I a més mostrem una gran dosi d'implicació i de solidaritat gens comparable a altres iniciatives similars a d'altres cadenes de T.V. de diferents països.
I que dir de l'Onyx. Tots hi hem passat poc o molt per allí i es entrenyable anar a aquestes festes per veure antigues i noves generacions que s'han fet grans a ritme del "sex machine" A més amb música en directe, entre d'altres els Lax'n', uns altres asidus clients del local.
Bon cap de setmana.

Caçador caçat

Aquests dies ha sortit publicat als mitjans de comunicació una curiosa notícia envers l'S.G.A.E. (Societat General d'Autors i Editors). Resulta que aquesta entitat amb gran ànim de lucre va infiltrar un detectiu en un restaurant on es realitzava una casament ja que aquest establiment negava a la societat la utilització de música a les cerimònies. Total que el detectiu va fer fotos, videos, etc, l'SGAE presenta la denúncia pertinent als Tribunals Ordinaris i el jutge dicta sentència: 20.000 euros que el Restaurant ha de pagar a la societat d'autors per la utilització fraudulenta de música en la cerimònia.
Però ara ve la part bona: els nuvis presenten una denúncia per violació al dret a la intimitat. El jutge torna a dictar sentència i li fa pagar a l'SGAE 30.000 euros als nuvis.
Balanç final: -10000 euros per l'SGAE + gastos del detectiu + gastos de gestió del procés. Realment sembla fet per Déu. I és també el clar exemple de que "la avaricia rompe el saco".
L'SGAE va ser una societat fundada amb bon esperit a l'inici. És lícit que un autor cobri si algú en treu benefici de la seva obra. Per exemple l'autor de "Mamma Mia" té dret a cobrar un percentatge del musical que s'està fent actualment ja que gràcies a la seva creació hi ha un empresari que ha fet negoci. O que les discoteques paguin un cànon, ja que sense la música una discoteca no podria existir. Però l'SGAE fa temps que intenta anar més enllà: cobrar als bars perquè ténen música ambiental posada, cobrar als jubilats per 2 hores de ball els diumenges, o cobrar a una coral que prou feina te per subsistir és moralment inacceptable. I en aquesta ocasió s'ha fet justícia.
L'SGAE en aquests moments s'està convertint en un monstre amb obsessió per cobrar-ho tot quan ells no són gens immaculats. Només cal investigar una mica qui era el delegat en aquesta zona fins fa uns 15 anys (els amics del ball de Calafell el coneixen força bé) per tenir una idea de com funciona tot plegat.

Una altra de TV3

Seguint amb les seves teories avui a TV3, concretament a "Els Matins" de Josep Cuní, ha actuat la Jazz Ensemble Knox School, es a dir: la big-band (Orquestra) de l'escola Knox, sembla a ser dels EE.UU. Aquesta big-band ha tocat un tema sense pena ni glòria, a nivell dels estudiants que hi havia. Fins aquí tot molt bé.
Però sabeu quantes orquestres i big-bands hi ha a Catalunya del mateix nivell o superior que no han sortit mai a TV3? Moltíssimes! Per exemple al Vendrell tenim la Big-Band de Músics o a nivell més clàssic hi ha l'Orquestra de l'Escola de Música. Doncs multipliqueu aquestes 2 orquestres per a, com a mínim, les capitals de comarca catalanes. Però no són dignes de sortir a TV3, o fins ara no ho han sigut i si en canvi aquesta orquestra americana que no té un nivell superior digne d'arrambar els músics del propi païs, sinó que estan al nivell de les orquestres que els estius vénen a l'alberg Santa Maria del Mar.
I no m'agradaria que es llegís aquest post en clau patriòtica, etc. No hi ha cap problema amb que gent de fora vingui a actuar per aquí, però per favor, que com a mínim ens aportin alguna cosa!
Que Tv3 la paguem els d'aquí i surten els d'allí, just al revés de qualsevol mitja de comunicació de qualsevol altra país. Resulta que els grups que canten en català els hi costa Déu i ajut situarse a les poques botigues que queden fora de Catalunya i aquí no surten els grups i formacions catalanes perquè surtin els d'allí. Increible!
A TV3 continúen enlluernats amb els EUA i això provoca que en general el públic valori sempre més els de fora que els d'aquí.
Us imagineu "Els Matins" presentat per Peter Jennings, per exemple?

Aneu al Gino - Calafell

Recullo els comentaris que em sugereixen que parli de que significa la música per a mi o que parli del Barça, aviat ho faré. Però avui parlaré una mica de l'altra de les meves passions. La gastronomia.
Aquest dimarts tenia ganes de sopar molt bé. Tenia un gran motiu per a celebrar. Però sembla a ser que a la comarca no es pot triar gaire un dimarts de desembre a la nit. Vaig tombar pel Vendrell (Stil tancat, Maxim's a mitja llum que semblava tancat), per Coma-ruga (Algorta tancat, Víctor tancat) i per Calafell (La Sirena tancada, Vell Papiol tancat, El Bot tancat, El Peixet Tancat, La Masia tancada) (Cri$i$, quina cri$i$!?). Finalment arribem al Gino, restaurant italià que ja hi haviem estat, tot i que avui no ens venia gaire de gust perquè feia poc que haviem menjat italià. Però un cop allí quin gran sopar! Exquisit! El cuiner és napolità i fa autèntica gastronomia italiana. No us espereu un gran restaurant, té un aspecte més de cafeteria que de restaurant però quins plats!. Val molt la pena. Està a la platja, carrer Sant Pere passat el carrer Vilamar. Aneu-hi, no us en penedireu!
Per cert i canviant de tema, aquest passat dissabte el C.E. Vendrell d'hoquei va punxar a casa. Llàstima perquè sembla a ser que a la 1a part es merexien més. Però l'esport és així. Ara ha guanyar en el proper desplaçament.

Els jurats de programes musicals de T.V.

Per deformació professional, tafaneria, etc ... he anat mirant alguna vegada aquests programes-concurs musicals en els quals hi ha un jurat. La majoria de vegades hi discrepo obertament, a part del contingut dels seus comentaris per la forma en dir-los, com és el cas de Risto Mejide. Crec que prou s'han perdut valors i formes en la societat (només cal que ho pregunteu a qualsevol mestre, si pot ser d'alguna area metropolitana millor) com per a sobre promocionar (tot el que surt per la tele es promociona) el mal rotllo o el dir les coses com més mal dites millors. Però axò seria un altra debat.
A on volia anar a parar es a que ahir a mitjanit, en els fenomenals (a vegades) conciertos de Radio 3 que fan a la 2 actuava un membre d'aquests jurats, concretament en Miqui Puig, que després de la seva etapa amb Los Sencillos sembla a ser que ara va en solitari. El concert que va oferir va ser realment deplorable. Començant per ell, la veu sovint desafinava, no hi havia cap tipus de matis. Dels músics no hi ha res a dir, però de la composició i arranjament dels temes si. Cançons desestructurades, sense cap element que fes creixer l'interès, repetitives. Donava la sensació (amb tots els respectes) de grup novell pel so global i sobretot per la veu i manera de cantar de Micki Puig.
Fins ara ja no estava gaire d'acord amb els seus criteris ni entenia gaire com aquest músic estava tan ben considerat però ara ho entenc menys.
Que es diria ell mateix si es jutgés en un dels seus programes?

2 bones propostes

Aquest cap de setmana hi ha dos bones propostes:
Demà dissabte a les 19:45 hi ha l'interessant partit entre el C.E. Vendrell i el, mmm..., el...., mmm.... ara no me'n recordo! Ah si! el C.P. Vilafranca (al costat de Moja). Gran derbi comarcal que val la pena no perdre's.
I aquest diumenge la celebració de Santa Cecília a l'auditori Pau Casals amb la participació de les corals de la família de l'Orfeó: El Petit Estel, Cor Joves Veus i Cor Orfeó. Val la pena anar a veure part del futur musical del Vendrell, tan amateur com professional. Ja sabeu que diferents músics de l'actualitat han passat primer pel moviment coral vendrellenc.
Per cert, aquest divendres he estat al Sam veient un magnífic concert: en Frank Mercader (guitarrista de Buenafuente) acompanyat de 2 grans músics: un percusionista i un teclista. Repertori a base de temes coneguts del soul, pop i rock internacional (Rolling Stones, Bob Dylan, Jimmy Hendrix, Ray Charles, etc) i gran interactivitat amb el públic.

Curiositats periodístiques

Aquest cap de setmana m'he emportat una sorpresa. La secció Tothosap del Diari del Baix Penedès es fa ressó de l'existència d'aquest blog. No em pensava pas sortir a una secció on habitualment hi surten persones com en Buira, el Guillem Solé, el Pep Bargalló, etc...
Curiós el món del periodisme. He creat un blog fa 1 mes i ja surt en el Diari sense pràcticament dir-ho a ningú. En canvi fa 15 anys vaig crear un grup musical realitzant més de 1300 actuacions arreu de Catalunya (i que duri) i fent una festa conmemorativa amb l'assistència de més de 600 persones i aquest mateix diari no va considerar oportú fer cap esment a posteriori ni de l'acte ni de la història sent l'unic mitjà de comunicació d'àmbit comarcal en no publicar-ho. I això que fins i tot els hi vaig enviar nota de premsa escrita i fotografies de l'acte. Suposo que debien ser problemes d'espai o de criteri perodístic perquè en d'altres ocasions (10è aniversari, publicació de C.D.) si que se'n van fer ressó.
Periodísticament sempre m'han fet gràcia alguns criteris. Es molt típic veure programes de T.V. o de ràdio d'àmbit nacional fent esment de concerts amb poquíssima assistència però que el grup és estranger i en canvi ni anomenar grups nacionals que omplen grans recintes, com per exemple els Lax'n' Busto quan van omplir L'Auditori de Barcelona.
Però en tot cas no sóc periodista (tot i que recònec que és una carrera que m'hagués agradat fer) i per tan desconec els criteris de publicació de notícies que s'apliquen en els mitjans de comunicació. Per tan no voldria jutjar-ho sinó senzillamnet comentar-ho.

Hoquei 14 anys després.

Aquest passat dissabte a la tarda vaig assistir a un partit de hoquei al Vendrell després de 14 anys sense fer-ho.
La última vegada que trepitjava el pavelló per veure l'esport sobre patins va ser en ocasió d'un aleshores Chafetoux Vendrell - Barça de Copa del Rei. D'aquell partit no recordo el resultat però si se que el Barça es va presentar amb els millors jugadors de la època, que eren Gabi Gairo i en Pàez, entre d'altres. En aquella època el Vendrell d'hoquei va assolir la divisió d'honor però una mala gestió va fer que es gastes tot el pressupost de tres anys en un de sol i va provocar gairebé la dissolució del primer equip.
Després de 14 anys i gràcies al treball de moltíssima gent, sobretot del Vendrell, posant hores i diners de la pròpia butxaca s'ha aconseguit que el Vendrell torni a jugar la 1a divisió nacional española (com una 2a A pels futboleros). Tota una gran notícia per a la històrica entitat que si no recordo malament té 95 anys d'història i que ha anat sobrevisquent a moltíssimes adversitats: a la coneguda mala gestió hi hem de sumar la pèrdua del gruix de la massa social i dues grans inundacions.
Em va fer il-lusió tornar al pavelló. I em va fer molta gràcia constatar que hi ha coses que no canvien mai: la olor i el so del pavelló, els insults a l'arbitre, l'entonació dels crits de la graderia, el jovent de 15-16 anys animant força amb tambors i d'altres estris, la sensació de seure en aquelles velles grades de pedra, algunes persones que sembla que no s'hagin mogut d'allí i fins i tot vells anuncis pintats a les parets d'empreses que ni tan sols existeixen: Mobles Caralt, Bufet El Puerto i fins i tot diría que hi ha un anunci de Forlady...
Però evidentment hi ha coses que els anys a la força han de canviar: ara al pavelló no es fuma i provoca que a la mitja part la majoria de gent surti a fumar a l'exterior. També han canviat, i molt, l'estructura de les banquetes, molt modernes. I el més significatiu es que ara no hi ha l'Huguet sobre la porta principal, radera una de les porteries.
Però el que realment no em va agradar va ser quan vaig preguntar quans jugadors del Vendrell jugavent en el primer equip i la resposta va ser cap! Fins i tot em van ensenyar els hipotètics jugadors 12, 13 i 14 de la plantilla (no convocats) que si són del Vendrell però seient al meu costat a la grada.
Suposo que tot no pot ser però seria ilusionant i potser portaria mes gent al pavelló (deu n'hi do la que ja hi havia) si hi hagués mes jugadors de la casa en el primer equip. Recordem que quan hi havia mala maror (desaparíció, etc) van ser els d'aquí que ho van salvar.
En definitiva ara en tot cas és moment de donar suport i no fallar els dissabtes cada 15 dies aproximadament al pavelló. L'hora és bona 19:45, hi ha parquing gratuït i proper, i l'entrada és lliure.
Aneu-hi, us ho passareu bé.

Bon concert i bon local.

Aquest divendres he tingut el plaer de probar un nou local al Vendrell. He assistit al "Sam", nou establiment al costat dels cines "Oscar", dins del centre d'oci "Les Mates". Aquest espai destina els seus esforços a la música en directe, la cuina selecta i les copes. Anem per parts.
1) L'espai: Molt ben ambientat, ampli, acústica acceptable i equip i instruments propis.
2) La cuina: No he fet cap tast però pinta bé.
3) Les copes: Cubates fets amb bastant de criteri: preparats amb llimona expremuda que deixen un bon regust.
4) La música: vaig sentir-hi els "Xavi Díaz Quintet", companys meus de l'escola. Repertori d'standards de jazz amb l'agradable sorpresa de veure cantar al líder de la banda, en Xavi Díaz (Guitarra). Molt bon nivell, temes treballats i arranjats, sensació de banda compacta i curtida en assajos i bolos.
5) L'ambient: aquest divendres estava ple de gent coneguda tan del Vendrell com de companys músics vinguts de Tarragona, Vilafranca del Penedès (aquell poblet que hi ha anat a Bcn per la N-340), Sant Pere de Ribes, etc.
6) Els preus: del restaurant no ho sé, de les copes uns 6 -7 euros el cubata preparat amb amor. Tenint en compte que hi ha música en directe de qualitat i que no fan pagar entrada està molt bé. I si no comparem-ho amb els 10 euros de l'Onyx o els 15 euros de la nova discoteca de Les Mates.
7) La programació: de moment (i que duri) estable: concerts en directe divendres i dissabte (amb molt nivell, p. ex: Lluis Coloma, Frank Mercader, August Tharrats), jam-sessions els dijous, classes de salsa els dimarts, etc. Aquest dilluns hi ha música en directe mentre es sopa tocada per un servidor al piano.
Resumint: aposta contundent(inversió, programació, etc) en favor de la música en directe que val la pena no perdre's i sobretot fer pinya ara al començament, no hi falteu!

EE.UU.Manía

Hi ha un acudit que diu: En que s'assemblen les eleccions d'EE.UU. amb les eleccions a la presidència del Barça? En que en ambdós casos són les eleccions en les quals la majoria d'habitants no poden votar però són les eleccions que més afecten a la vida quotidiana de la gent.
Jo no se si aquest acudit es cert. El que si he comprovat és que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ( es a dir: TV3, Catalunya Ràdio, etc, a partir d'ara CCRTV) i alguna altra part dels mitjans de comunicació hi estan obsessionats. De fet la CCRTV ha estat sempre amb la vista posada als EE.UU. més que altres mitjans: que si Woody Allen, que si la música americana, ara les eleccions, halloween...
Ens bombardejen mediàticament desde Amèrica del Nord i aquí tot s'ho empassem!
llarga vida a les nostres tradicions!

Prendre'ns el pèl

Ja tornem a ser en època de castanyada. La nostra tradició ens marca que hem de menjar castanyes, panallets, boniatos, fins aquí tot molt bé.
Però desde fa uns anys ens ha invadit tot el tema del "Halloween". Que una cultura exterior invaexi a l'autòctona d'un païs pot ser fins i tot comprensible: inmigracions, canvis d'experiències entre cultures, etc.
Ara bé: trobo molt lamentable que desde dos entitats catalanes certament potents es promocioni tan tot el tema de "Halloween" i pràcticament no fan esment de la nostra pròpia tradició.
Aquestes 2 entitats són Port Aventura i TV3.
Desde Port Aventura (La Caixa) no paren de promocionar tota la campanya de Hallowen (Quedi clar que m'encanten els parcs temàtics i jo mateix he anat al Halloween 2008.) Que els hi costaria, a més a més, difondre d'alguna manera la nostra castanyada? A ells poca cosa, i per a la cultura catalana significaria molt tenint en compte les xifres de visitans que mouen.
Tampoc és d'extranyar , ja que es rumoreja que la zona de la "Mediterrania" s'havia d'anomenar Catalunya però a última hora es va canviar.
I no cal recordar qui són la majoria de clients de La Caix. Son americans, potser?
Per altra banda a TV3, mitjançant el cor de la ciutat, no paren d'anomenar una festa Halloween amb disfresses que desenvolupen uns joves. També cal recordar qui es mira TV3 i "El cor"?
A partir d'aquí entrariem ja en una gran polèmica (un altra dia en parlaré) de com la Corporació (TV3, Catalunya Ràdio, etc) i bona part de la premsa tracta als artistes foranis o als artistes locals.
Però el que em queda clar es que aqui sobretot es practica el "ningú es profeta a la seva terra".

Una de bona i una de dolenta musicalment parlant al Vendrell

Doncs si, avui porto 2 comentaris musicals: un de bo i un de dolent. Començarem per aquest últim.
Désprés de 20 anys i d´11 discs m'ha estat impossible poder adquirir el nou cd de Lax'n' Busto al Vendrell. Primer vaig anar al "Novax", liquidació total per tancament després 35 anys, quina llàstima, però tothom es mereix un descans i a més no són temps fàcils per aquests tipus d'establiments. Després vaig a "La Traviatta": ni rastre de cap cd (ni vell ni nou) dels Laxen. La dependenta em diu que potser amb una setmana o que em sort dimecres o dijous en ve algún.
Que bé, ens omplim la boca amb el creixement, els 40.000 habitants i tota la pesca i resulta que El Vendrell s'ha convertit en una vila que te els inconvenients d'un poble i les desavantatges d'una ciutat, però en cap cas hi surtim guanyant. I sovint sentim allò de "El Vendrell que volem" o similars que qualsevol dels partits que han governat al Vendrell han anat utilitzant aquests últims 30 anys.
La part positiva es que aquest divendres s'inaugura al Vendrell, concretament a Les Mates, un club de jazz amb programació regular de música en directe. El club es dirà "Sam" i aquest divendres actúa el pianista Francesc Capella amb una cantant i el divendres que ve dia 7 hi ha en "Xavi Díaz Quintet" amb els meus companys Xavi Díaz, guitarra, Ramon Teixidó, baix, Marcos Serrano, saxo, Josep Maria Domènech, piano i Jaume Piñol bateria. Els concerts són cap a les 23:00 de la nit i el local en principi estarà obert tots els dies fins les 4:00 de la matinada.
Una bona opció, esperant que no passi com a molts locals de Catalunya on els han clausurat per la música en directe! Si , heu llegit bé. No l'han tancat ni per vendre tabac, ni alcohol (totes dues coses nocives per la salut), ni per baralles, etc L'han tancat per la música en directe, que es veu que es molt dolenta per la salut i seguretat d'un pais.
També hi ha un local nou, al carrer de les flors, al costat del telepizza, anomenat "Birres" que programen concerts gairebé setmanals. Aquest mateix divendres a les 22:00h hi ha un concert. Un bon local amb bon ambient.
Llarga vida a la música!

Més a prop de l'Objectiu (Lax'n' Busto)

Ahir vaig assistir a l'espacio Movistar al concert de presentació del nou disc dels Lax'n' Busto. En termes generals diré que va ser un bon concert, però m'agradaria fer una balança de peròs i contres:

Em va agradar:
1) Com sonen els nous temes. Van tocar 8 dels 12 nous temes i realment en directe prometen molt. Temes molt madurs que mostren que en el seu àmbit ara per ara tenen un alt nivell de composició i creativitat. No és fàcil no repetir-se.
2) L'eterna joventut dels Lax'n'. Quina sana enveja! Han fet un pacte amb el diable? Són joves d'esperit, d'idees, de forma física, d'energia, d'imatge, etc
3) El disseny d'il-luminació, senzillament espectacular.
4) El repertori, tan en la tria com en l'ordre: van tocar 14 temes dels nous Lax'n' (8 de "objectiu: la lluna", 5 de "relax" i + Maite Zaitut i vuit clàsics que no podien faltar: "Tinc fam de tu", "Miami Beach", "Més que la meva sang", "Toca'm els ous Maria", "La meva tera és el mar","llença't", "Trepitja fort" i "Per una copa". Que als dos anys de canviar el cantant puguis fer un concert amb el 70% de cançons noves diu molt a favor del grup.
5) Els coros del pianista Eduard Font. Al meu entendre van destacar més que en altres concerts.
6) La qualitat mostrada per tots els músics, però sobretot la mostrada per en Salva, quin gran cantant!
7) El carisma dels Lax'N'. El públic estava totalment entregat i aguanta fins i tot quan els mitjans de comunicació no acompanyen. Omplir en 7 mesos l'Auditori i l'Espacio Movistar tenin poca repercusió té molt de mèrit.
7) No van tocar el "`Pagès" (mania personal!)

No em va agradar:
1) Els eterns problemes de so. Tot i que ahir va sonar prou bé en general, em costa d'entendre com poden haver-hi solos que no sonin o que sonin a mig fer, que hi hagi entrades que no sonin (per exemple quan canta el Jesús a "Per una copa") o que el volum de la veu de'n Salva fluctui tantes vegades.
2) Falta comunicació de'n Salva amb el públic entre tema i tema, hi ha molts moments morts al llarg del concert.
3) Concert una mica curt: 65 minuts de concert + gairebé 20 minuts de bisos fan que no arribi a l'hora i mitja. Em van faltar uns 20-25 minuts més, cosa comprensible potser si tenim en compte que era el primer concert de la temporada.
4) La poca repercusió mediàtica que tenen últimament els Lax'n'. D'aquest tema un dia en parlaré a banda, perquè té tela el tracte que reb la música i els músics catalans de la majoria de mitjans facin l'estil que facin.

En general però la balança és clarament positiva. Us recomano que no us perdeu els concerts d'aquesta gira i sobretot degusteu (més d'una vegada, com s'ha de fer amb tots els discs) el nou treball dels vendrellencs.
Felicitats Lax'n' Busto!

A propòsit de'n Maxenchs

Aquests dies s'ha sabut la notícia de la mort de'n Ricard Maxenchs. Periodista de 54 anys, Maxenchs va treballar durant gairebé 23 anys pel Barça i sembla a ser (tothom hi coincideix) que d'una manera molt brillant. Maxenchs va entrar al Barça de la ma de l'ex-president Núñez i va ser despatxat quan l'actual president Joan Laporta va guanyar les eleccions l'any 2003.
I aquí és on volia anar a parar: quantes vegades hem vist gent molt vàl-lida que ho han donat tot per la seva empresa amb resultats molt espectaculars i que els fan fora senzillament per un canví en la direcció? A cabassos!
Quan aquest fet passa a l'empresa privada no s'hi pot fer res, cadascú amb la seva empresa fa el que vol. però quan axò passa a l'administració: qui paga el caprici (gairebé sempre polític) del relleu? i qui reb les consequencies del canvi (adaptacions, etc)? Dons la resposta és fàcil. Nosaltres!
És molt lamentable veure professionals molt vàlids rellevats dels seus llocs de treball pel simple motiu de canvi de color polític, però veig molt difícil canviar aquesta tendència perquè malauradament gairebé totes les administracions ho fan i a més no han de posar ni un euro de la seva pròpia butxaca.

Avançament nou disc de Lax'n' Busto

Aquest proper dilluns surt a la venda "Objectiu: la lluna", 9è disc d'estudi dels "Laxen", tal com els vendrellencs els coneixem. De moment ja han avançat dos temes: "fish in the water", curiós tema amb toques punk amb un impactant videoclip que podeu veure al youtube i "que boig el món", una balada que recorda al "no es massa tard" del relax i que, sembla a ser, serà el primer senzill del disc.
De moment la cosa promet però no faré més diagnostics fins no veure'ls en directe aquest mateix divendres a l'espacio movistar de Barcelona i després de sentir unes quantes vegades el disc. Serà curiós veure una presentació del disc sense el disc a les mans, coses dels "Laxen"
Per altra banda donar les gràcies a tots aquells que m'heu recolzat en la creació del nou blog, estem en contacte.

1a entrada

Hola nens i nenes!
Avui estreno blog. Si, penso que s'ha d'aprofitar les opcions "gratuïtes" que ens dona internet i avui m'he decidit a obrir una nova etapa cibernètica a la meva vida. Diuen que es bo anar tancant i obrint etapes, doncs bé, avui després d'un dia especialment difícil tanco una etapa i n'enceto una altra: aquest blog que ara esteu llegint. Aqui sovint mostraré les meves opinions, reflexions i dubtes de diferents temes generals. Espero que us agradi i que hi digueu la vostra.

Petons per a tots