miércoles, 26 de noviembre de 2008

Els jurats de programes musicals de T.V.

Per deformació professional, tafaneria, etc ... he anat mirant alguna vegada aquests programes-concurs musicals en els quals hi ha un jurat. La majoria de vegades hi discrepo obertament, a part del contingut dels seus comentaris per la forma en dir-los, com és el cas de Risto Mejide. Crec que prou s'han perdut valors i formes en la societat (només cal que ho pregunteu a qualsevol mestre, si pot ser d'alguna area metropolitana millor) com per a sobre promocionar (tot el que surt per la tele es promociona) el mal rotllo o el dir les coses com més mal dites millors. Però axò seria un altra debat.
A on volia anar a parar es a que ahir a mitjanit, en els fenomenals (a vegades) conciertos de Radio 3 que fan a la 2 actuava un membre d'aquests jurats, concretament en Miqui Puig, que després de la seva etapa amb Los Sencillos sembla a ser que ara va en solitari. El concert que va oferir va ser realment deplorable. Començant per ell, la veu sovint desafinava, no hi havia cap tipus de matis. Dels músics no hi ha res a dir, però de la composició i arranjament dels temes si. Cançons desestructurades, sense cap element que fes creixer l'interès, repetitives. Donava la sensació (amb tots els respectes) de grup novell pel so global i sobretot per la veu i manera de cantar de Micki Puig.
Fins ara ja no estava gaire d'acord amb els seus criteris ni entenia gaire com aquest músic estava tan ben considerat però ara ho entenc menys.
Que es diria ell mateix si es jutgés en un dels seus programes?

15 comentarios:

Miquel Casellas dijo...

Aquest és un dels quiviu del cuento

Anónimo dijo...

Sr. Albert felicitaciones por su blog, pero estoy convencida que usted puede aportar cosas muy interesantes. por favor, hablenos. de la música, que significa para usted? aca estamos esperando respuesta

silvina dijo...

perdone no me identifique antes,mi nombre es silvina!

Albert dijo...

Hola Silvina,
interesante propuesta la suya. ¿Sabe que nunca había reflexionado sobre que significa para mi la música?
Espero que en breve pueda hacer un comentario al respecto.
Saludos

jo dijo...

ohhohhhohhh
bonito és!!
Albert jo estic amb tu, aquest personatge ha esdevingut una icona dels modernitus i ja sabem que quan algú passa a ser un referent per aquesta tribu urbana se li permet tot..
Tot i això el que també s'ha de reconèixer és un cert èxit com a lider de los sencillos..i és que a part de zampar-se els pannetones de 2 en dos alguna cosa més ha fet el tiu.
per cert, per quan creus el retrobament i posterior gira de los sencillos???

candi dijo...

És el que ens passa quan volem seguir mantenint a un artista com a referent en un moment de la història, vivint d´èxits passats, arrossegant-se per escenaris, platós, diades... sense voler reconèixer que la gavina que el va portar a l´èxit, ja fa molts anys que va volar...

PERI dijo...

A veuer, jo no em miro aquestos programes per una senzilla rao i es la que tudius que es un altre debat i no crec que ho sigui. De fet, la MERDA de programes aquestos, ja estan montadissims. Tinc infos de que el Risto aquest es un actor, ni critic ni osties. Avui en dia el que esta de moda es: veure com s'insulten i escridassen per la tele. Si no hi ha aixo, la gent s'avorreix. Per tant ni critics ni res. Si escoltessiu la Polla Records entendrieu que nio hi ha res a criticar perque ja ho fa ell mateix, l'Evaristo...Eva-Risto!
Estic amb la Silvina amb el tema de quees per tu la musica. De vegades esta be parlar d'un mateix, tu ja saps que moltes vegades m'agafa la hippiada i escric sobre els meus pensament i em quedo tan ample. Por cierto, Silvina, estas soltera?

PERI dijo...

Per cert, se m'oblidava un detall. Lo del Miquel es veritat. Molta gent creu amb la musica i s'ho curra, pa muestra un clau de sol, pero hi ha gent que ja es rollo no se fer res mes i visc del cuento, Com l'Evaristo (pero ell es creu les lletres)
Petons

Albert dijo...

Candi, no he entès el missatge, ho dius per la Madonna?

silvina dijo...

me alegra saber que es de su interes mi pregunta.albert.
que bueno el sr.peri que se interesa por mi estado civil! pero ahorita no estoy soltera, agradezco su interes. gracias, chao

candi dijo...

Tu mateix ho pots comprobar. Escolta la gavina voladora (1979) i Marítim (2003) de Marina Rossell, i després escolta Holiday (1983) y She's not me (2008) de Madonna. Veuràs com amb exactament el mateix temps entre les primeres cançons i les darreres (25 anys) qui ha evolucionat amb la seva carrera i qui seguieix amb "más de lo mismo"

Bé, en honor a la veritat, em sembla que la Marina últimament ha fet un gir espectacular a la seva carrera i ha tret un disc d´havaneres (al papa lo que es del papa)

Una abraçada

Albert dijo...

Bé, si ho hem de dir tot diguem en quin pressupost es mou la Marina i en quin la Madonna (com per no evolucionar!) I també dir-te que jo m'he molestat ha sentir molt de la Marina i algo de la Madonna. Tampoc trobo no gaire encertat el teu comentari de les habaneres, pobres habaneres! és un estil!
La Madonna ha deixat de fer Pop? Quants anys te el Pop?
Vinga, aviat fem un bon Pop a la Gallega i en parlem face to face!
Adeu wapu!

PERI dijo...

Pop a la Gallega? Millor uns Pops a la Marine-ra!!! Quan escoltareu la Polla Records?

http://in.youtube.com/watch?v=bmWPMsMf-fk

us deixo un dels millors temes i videos del meu mmmmmm idol!!!

Aixo si es mismo de lo mismo i con 2 cojones i no con 2 webs

Johan dijo...

Bona recomanació del Peri de tot un clàssic. Animo al Candi que ho incorpori a les seves sessions dj ;-) Bé, potser Clau de Sol també en podria fer una versió a ritme de salsa. Proposo una nova reflexió a l'Albert: com veus el futur de la música en general? I un dia també podries fer un comentari sobre la teva passió culé. Endavant amb el bloc!

PERI dijo...

JOder, JOhan, m'has fet saltar les llagrime. Jo tambe crec que tant el Dj Candi com els Clau de Sol, podriem tocar algun temilla de la Polla. De fet, els Claqu corren perill si se'm posa al cap aixo, ja que els podria muntar algun foco malament, jejejejejejeje
Petonassosssssssss
I un morreito al Jorge Straitaway que l'anyoro