Els jurats de programes musicals de T.V.

Per deformació professional, tafaneria, etc ... he anat mirant alguna vegada aquests programes-concurs musicals en els quals hi ha un jurat. La majoria de vegades hi discrepo obertament, a part del contingut dels seus comentaris per la forma en dir-los, com és el cas de Risto Mejide. Crec que prou s'han perdut valors i formes en la societat (només cal que ho pregunteu a qualsevol mestre, si pot ser d'alguna area metropolitana millor) com per a sobre promocionar (tot el que surt per la tele es promociona) el mal rotllo o el dir les coses com més mal dites millors. Però axò seria un altra debat.
A on volia anar a parar es a que ahir a mitjanit, en els fenomenals (a vegades) conciertos de Radio 3 que fan a la 2 actuava un membre d'aquests jurats, concretament en Miqui Puig, que després de la seva etapa amb Los Sencillos sembla a ser que ara va en solitari. El concert que va oferir va ser realment deplorable. Començant per ell, la veu sovint desafinava, no hi havia cap tipus de matis. Dels músics no hi ha res a dir, però de la composició i arranjament dels temes si. Cançons desestructurades, sense cap element que fes creixer l'interès, repetitives. Donava la sensació (amb tots els respectes) de grup novell pel so global i sobretot per la veu i manera de cantar de Micki Puig.
Fins ara ja no estava gaire d'acord amb els seus criteris ni entenia gaire com aquest músic estava tan ben considerat però ara ho entenc menys.
Que es diria ell mateix si es jutgés en un dels seus programes?

2 bones propostes

Aquest cap de setmana hi ha dos bones propostes:
Demà dissabte a les 19:45 hi ha l'interessant partit entre el C.E. Vendrell i el, mmm..., el...., mmm.... ara no me'n recordo! Ah si! el C.P. Vilafranca (al costat de Moja). Gran derbi comarcal que val la pena no perdre's.
I aquest diumenge la celebració de Santa Cecília a l'auditori Pau Casals amb la participació de les corals de la família de l'Orfeó: El Petit Estel, Cor Joves Veus i Cor Orfeó. Val la pena anar a veure part del futur musical del Vendrell, tan amateur com professional. Ja sabeu que diferents músics de l'actualitat han passat primer pel moviment coral vendrellenc.
Per cert, aquest divendres he estat al Sam veient un magnífic concert: en Frank Mercader (guitarrista de Buenafuente) acompanyat de 2 grans músics: un percusionista i un teclista. Repertori a base de temes coneguts del soul, pop i rock internacional (Rolling Stones, Bob Dylan, Jimmy Hendrix, Ray Charles, etc) i gran interactivitat amb el públic.

Curiositats periodístiques

Aquest cap de setmana m'he emportat una sorpresa. La secció Tothosap del Diari del Baix Penedès es fa ressó de l'existència d'aquest blog. No em pensava pas sortir a una secció on habitualment hi surten persones com en Buira, el Guillem Solé, el Pep Bargalló, etc...
Curiós el món del periodisme. He creat un blog fa 1 mes i ja surt en el Diari sense pràcticament dir-ho a ningú. En canvi fa 15 anys vaig crear un grup musical realitzant més de 1300 actuacions arreu de Catalunya (i que duri) i fent una festa conmemorativa amb l'assistència de més de 600 persones i aquest mateix diari no va considerar oportú fer cap esment a posteriori ni de l'acte ni de la història sent l'unic mitjà de comunicació d'àmbit comarcal en no publicar-ho. I això que fins i tot els hi vaig enviar nota de premsa escrita i fotografies de l'acte. Suposo que debien ser problemes d'espai o de criteri perodístic perquè en d'altres ocasions (10è aniversari, publicació de C.D.) si que se'n van fer ressó.
Periodísticament sempre m'han fet gràcia alguns criteris. Es molt típic veure programes de T.V. o de ràdio d'àmbit nacional fent esment de concerts amb poquíssima assistència però que el grup és estranger i en canvi ni anomenar grups nacionals que omplen grans recintes, com per exemple els Lax'n' Busto quan van omplir L'Auditori de Barcelona.
Però en tot cas no sóc periodista (tot i que recònec que és una carrera que m'hagués agradat fer) i per tan desconec els criteris de publicació de notícies que s'apliquen en els mitjans de comunicació. Per tan no voldria jutjar-ho sinó senzillamnet comentar-ho.

Hoquei 14 anys després.

Aquest passat dissabte a la tarda vaig assistir a un partit de hoquei al Vendrell després de 14 anys sense fer-ho.
La última vegada que trepitjava el pavelló per veure l'esport sobre patins va ser en ocasió d'un aleshores Chafetoux Vendrell - Barça de Copa del Rei. D'aquell partit no recordo el resultat però si se que el Barça es va presentar amb els millors jugadors de la època, que eren Gabi Gairo i en Pàez, entre d'altres. En aquella època el Vendrell d'hoquei va assolir la divisió d'honor però una mala gestió va fer que es gastes tot el pressupost de tres anys en un de sol i va provocar gairebé la dissolució del primer equip.
Després de 14 anys i gràcies al treball de moltíssima gent, sobretot del Vendrell, posant hores i diners de la pròpia butxaca s'ha aconseguit que el Vendrell torni a jugar la 1a divisió nacional española (com una 2a A pels futboleros). Tota una gran notícia per a la històrica entitat que si no recordo malament té 95 anys d'història i que ha anat sobrevisquent a moltíssimes adversitats: a la coneguda mala gestió hi hem de sumar la pèrdua del gruix de la massa social i dues grans inundacions.
Em va fer il-lusió tornar al pavelló. I em va fer molta gràcia constatar que hi ha coses que no canvien mai: la olor i el so del pavelló, els insults a l'arbitre, l'entonació dels crits de la graderia, el jovent de 15-16 anys animant força amb tambors i d'altres estris, la sensació de seure en aquelles velles grades de pedra, algunes persones que sembla que no s'hagin mogut d'allí i fins i tot vells anuncis pintats a les parets d'empreses que ni tan sols existeixen: Mobles Caralt, Bufet El Puerto i fins i tot diría que hi ha un anunci de Forlady...
Però evidentment hi ha coses que els anys a la força han de canviar: ara al pavelló no es fuma i provoca que a la mitja part la majoria de gent surti a fumar a l'exterior. També han canviat, i molt, l'estructura de les banquetes, molt modernes. I el més significatiu es que ara no hi ha l'Huguet sobre la porta principal, radera una de les porteries.
Però el que realment no em va agradar va ser quan vaig preguntar quans jugadors del Vendrell jugavent en el primer equip i la resposta va ser cap! Fins i tot em van ensenyar els hipotètics jugadors 12, 13 i 14 de la plantilla (no convocats) que si són del Vendrell però seient al meu costat a la grada.
Suposo que tot no pot ser però seria ilusionant i potser portaria mes gent al pavelló (deu n'hi do la que ja hi havia) si hi hagués mes jugadors de la casa en el primer equip. Recordem que quan hi havia mala maror (desaparíció, etc) van ser els d'aquí que ho van salvar.
En definitiva ara en tot cas és moment de donar suport i no fallar els dissabtes cada 15 dies aproximadament al pavelló. L'hora és bona 19:45, hi ha parquing gratuït i proper, i l'entrada és lliure.
Aneu-hi, us ho passareu bé.

Bon concert i bon local.

Aquest divendres he tingut el plaer de probar un nou local al Vendrell. He assistit al "Sam", nou establiment al costat dels cines "Oscar", dins del centre d'oci "Les Mates". Aquest espai destina els seus esforços a la música en directe, la cuina selecta i les copes. Anem per parts.
1) L'espai: Molt ben ambientat, ampli, acústica acceptable i equip i instruments propis.
2) La cuina: No he fet cap tast però pinta bé.
3) Les copes: Cubates fets amb bastant de criteri: preparats amb llimona expremuda que deixen un bon regust.
4) La música: vaig sentir-hi els "Xavi Díaz Quintet", companys meus de l'escola. Repertori d'standards de jazz amb l'agradable sorpresa de veure cantar al líder de la banda, en Xavi Díaz (Guitarra). Molt bon nivell, temes treballats i arranjats, sensació de banda compacta i curtida en assajos i bolos.
5) L'ambient: aquest divendres estava ple de gent coneguda tan del Vendrell com de companys músics vinguts de Tarragona, Vilafranca del Penedès (aquell poblet que hi ha anat a Bcn per la N-340), Sant Pere de Ribes, etc.
6) Els preus: del restaurant no ho sé, de les copes uns 6 -7 euros el cubata preparat amb amor. Tenint en compte que hi ha música en directe de qualitat i que no fan pagar entrada està molt bé. I si no comparem-ho amb els 10 euros de l'Onyx o els 15 euros de la nova discoteca de Les Mates.
7) La programació: de moment (i que duri) estable: concerts en directe divendres i dissabte (amb molt nivell, p. ex: Lluis Coloma, Frank Mercader, August Tharrats), jam-sessions els dijous, classes de salsa els dimarts, etc. Aquest dilluns hi ha música en directe mentre es sopa tocada per un servidor al piano.
Resumint: aposta contundent(inversió, programació, etc) en favor de la música en directe que val la pena no perdre's i sobretot fer pinya ara al començament, no hi falteu!

EE.UU.Manía

Hi ha un acudit que diu: En que s'assemblen les eleccions d'EE.UU. amb les eleccions a la presidència del Barça? En que en ambdós casos són les eleccions en les quals la majoria d'habitants no poden votar però són les eleccions que més afecten a la vida quotidiana de la gent.
Jo no se si aquest acudit es cert. El que si he comprovat és que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ( es a dir: TV3, Catalunya Ràdio, etc, a partir d'ara CCRTV) i alguna altra part dels mitjans de comunicació hi estan obsessionats. De fet la CCRTV ha estat sempre amb la vista posada als EE.UU. més que altres mitjans: que si Woody Allen, que si la música americana, ara les eleccions, halloween...
Ens bombardejen mediàticament desde Amèrica del Nord i aquí tot s'ho empassem!
llarga vida a les nostres tradicions!