martes, 10 de febrero de 2009

Gaudim!

Avui estava entre escriure una nova queixa musical (un dia o altra ho faré, no se n'escapareu) o parlar d'alguna cosa agradable. I m'he decidit per la segona opció. I que hi ha d'agradable en aquests moments? Doncs el meu estimat Barça. Després d'anys de penes i algún d'alegria (recordeu que hem guanyat 18 lligues, es a dir, 1 lliga cada 4 anys, per tan 1 d'èxit i tres de fracàs segons exigències dels senyors socis, o 2 champions, es a dir, una cada 25 anys!) aquest any toca gaudir.
Deixem d'una vegada la prudència a banda i gaudim del moment, que aquí tenim la cultura del patir: quan guanyem hem d'anar en compte a que el rival no ens atrapi, quan perdem és el rival el que se'ns escapa. Ara tocar estar contents i pasar-s'ho bé! El Barça està batent records: de punts, de gols, de victòries, de dies sense perdre. Tenim un equip basat en la cantera (teoricament el somni de molts culers), tenim el millor jugador del món, tenim grans jugadors, tenim un entrenador català, que està al Barça desde nen, que ha fet de "recogepelotas", jugador, entrenador del Barça B, etc. Barcelonista com el primer i coneixedor de la casa per dins i per fora. Que mostra grans virtuts: admirador i aplicador del bon futbol (s'imagineu tenir d'entrenador a Capello o Juande!?), educat (no hem de patir pel que pot dir en una roda de premsa, al contrari).
Ara és hora de gaudir, deixem de banda la prudència desmesurada que ens caracteritza i gaudim del moment, que és molt difícil fer el que s'ha fet i ningú sap quan es pot tornar a repetir.
Per cert, quan tot va bé, qui s'enrecorda de qui mana? Amb això vull dir que fa 8 o 9 mesos hi va haver una moció que la junta va perdre per un 60/40. A mi personalment m'es igual qui mani mentre l'equip, l'entitat i el club vagin bé i es garanteixi que el club continua sent dels socis i sigui econòmicament estable.
Qui no està per gaires festes és el Nastic, que després d'anar guanyant 0 a 2 va perdre els papers i el partit. Alguna solució s'ha d'utilitzar que no passa ni per un relleu a la banqueta ni per fitxar més jugadors, sinó potser aplicar tècniques més modernes de motivació i incentivació. El temps dirà.

1 comentario:

Què t'anava a dir dijo...

Pero clar ara no hi ha aquell dubte si guanya o no guanya perquè acostuma a guanyar. Ha perdut una mica això de patir i això no és bo perquè si es relaxa tornarà a caure.