La pitjor afició del món.

Avui va de futbol. Si, tot just aquesta setmana que ha estat nefasta pels culés (derrota del barça, empat del filial, derrota del basket i derrota de l'hoquei, tan sols va guanyar la secció d'handbol en una victòria pràcticament intrascendent). Però el cap de setmana nefast va anar més enllà de les simples derrotes. En el cas del futbol tot va anar al revés. L'arbitre en contra fent el típic que fan molts àrbitres: no castigar igual la violència d'un èquip i l'altra, potenciant-la i potenciant també l'antifutbol dels pericos. A més el Guardiola espès, ben espès, desnaturalitzant l'equip i fent canvis absurds com treure 2 davanters centres i deixant un tercer (el qual li havia fet 2 gols a l'Espanyol feia 15 dies) sense jugar el dia que més falta feia el gol. El Messi també espès, l'Abidal lesionat i per arrodonir-ho el Valdés la va pifiar. I es aquí on vull anar a parar. Condemnar el Valdés per aquesta acció és injust. El porter ens ha donat més punts que no n'ha tret, només cal recordar la final de París. Però hi ha gent que és molt injusta, només exigeixen i s'obliden de la part bona de les coses.
Ser porter del Barça és extremadament difícil. No cal amb ser el millor del món. I si no que li preguntin al Zubizarreta (va trigar més de 3 anys a convèncer a la parròquia),al Reina o al Vitor Baía. Per ser porter del Barça cal ser especial, com l'Urruti. I com Valdés. És el porter ideal pel seu caràcter a part que és molt bon porter. M'agradaria veure el Casillas o el Buffon defensant la porteria blaugrana. Ja en parlaríem.
I aquí és on vull anar a parar. Hi ha un sector de l'afició del Barça que és autodestructiva. Ser una gran afició no és animar quan es guanya 2 a 0, sortir al carrer quan es guanya un títol, etc...
És tot just el contrari: es animar quan es perd i sobretot no criticar mentre dura el partit. Però xiular quan es va perdent al teu propi jugador és lamentable, estúpid i autodestructiu. És com impedir a un propi treballador que faci bé la feina pel qual l'estas pagant. I si a sobre és a un jugador que acaba de fer una errada letal ho trobo de cínic. I al Camp Nou tots han estat xiulats.
Doncs així és part de l'afició del Barça, sobretot la que té el perfil de soci i d'edat. Criticar i xiular inoportunament és el milor que saben fer. Quina diferència quan al camp hi ha gent que no és habitual com els partits de Champions o al Gamper. L'ambient canvia de la nit al dia. Són els que també a vegades ni van al camp, ni deixen el carnet ni tan sols el posen a la venta i ni fan ni deixen fer. Això provoca que hi hagi 50.000 socis que no hi poden anar perquè no són abonats, que s'acabin les entrades a guixeta i que al camp hi hagi 30.000 seients buits. I això que són una generació que van veure 1 lliga en 25 anys i poca cosa més. I ara que en els últims 30 anys s'han guanyat 9 lligues i 2 copes d'europa (inèdites en la historia) continuent xiulant i remugant.
Sort que les noves generacions són del tot diferents.