miércoles, 25 de noviembre de 2009

Eto'o i ser ric.

Aquesta darrers dies m'han passat una sèrie de vivències que m'han fet veure el ric i l'afortunat que sóc. Aquest passat divendres vaig passar la nit al Gran Casino de Barcelona. A part de ser una visita del tot recomenable per assequible (si ets del Racc tens l'entrada lliure o si no l'entrada val 4,50 euros) per l'experiència i per la gastronomia, fa que un surti del tot content del recinte. En el casino vaig veure com centenars de persones despilfarren els molts o pocs diners que ténen amb la única ànsia de fer encara més diners i no veuen o no volen veure que cada euro que aposten és una pèrdua signicativa a la seva vida. Gent solitària, alguns amb actituds dèspotes, amb males cares i amb un estat de nervis a punt d'esclatar que no s'adonen que la majoria d'ells son tan pobres que només tenen diners. Diners que arriben a apostar a cabassos, en unes quantitats que fan espantar i que molt bé anirien a tanta i tanta gent. Tot això amb el permis de les administracions. Si, ja sé que els diners recaudats van directament a l'administració, però voleu dir que aquesta és la sol-lució?
Entre tots hem creat una situació insostenible per a l'ésser humà. Només ets algú amb diners a la butxaca. Amb molts diners. Seguir aquesta premisa porta molts mals de cap a la humanitat. Gent que s'oblida de la parella, fills, amics, del benestar mental, de la pau interior, de gaudir del moment, de les petites coses que almenys a mi em fan molt feliç. Gent que es tanquen a treballar i treballar per tenir més i més. i no se n'adonen que tenen menys i menys.
Això em porta també a pensar amb l'Eto'o. Extraordinari futbolista que ha donat molt al Barça i el Barça li ha donat molt a ell, i no només parlo de diners. Aquest afany de guanyar més diners a portat a l'Eto'o a no tenir "feeling" amb qui l'havia de tenir, en Guardiola, l'entrenador més just i competent de la història culé. Aquesta ambició monetària li ha provocat al camerunès jugar en un èquip mediocre i defensiu quan aquí estava al millor club del món i estava envoltat de grans futbolistes que feien que ell s'ho passes d'allò més bé damunt el terreny de joc. A més a més Eto'o ha canviat Barcelona per Milà. Ell mateix ja ha dit que a Barcelona s'hi viu molt bé i climatològicament pots sortir tot l'any, mentre que l'hivern de Milà és força desagradable. Tot això a canvi de que? Ara és ric i fa un any també ho era.
Eto'o mai t'oblidarem però tu a nosaltres tampoc.

4 comentarios:

Blai dijo...

Tens tota la raó, Rekasensei!
La pela no fa la felicitat, tot i que ens certs moments, ajuda!!
No cal anar als casino per veure un mal que afecta a molta gent; passa't un dia pel Peters o pel Tast i veuràs més d'un que, això si, amb un Sol i Sombra, es gasta la poca pela que té.
Per cert, l'Eto'o va jugar ahir?

Josep Manel Laliga dijo...

L'Eto'o, com la resta de gent que anomenes en la teva entrada, imagino que decideix ell mateix el seu futur i què fer amb els seus calers. Tant si som pobres o rics al cap i a la fi és el nostre caràcter el que ens va situant a un lloc o un altre i ens dona o treu la felicitat. Malament va el qui només te diners.

Anónimo dijo...

De veritat creus que Eto'o és el que va forçar la seva sortida del Barça ?

candi

Albert dijo...

Hola Candi!

Celebro el teu retorn als comentaris del blog, tot un plaer comptar amb la teva opinió per a mi molt vàl-lida!.
Es cert que no seria exacte dir que l'Eto'o va forçar la seva sortida. De fet no ho he dit en cap moment. En realitat suposo que coincidirem que va ser una suma de diferents circumstàncies: en Guardiola pels motius que siguin (futbolístics i no futbolístics) no acabava de comptar amb ell, l'Eto'o va voler especular al màxim tenint en compte que li quedava un últim any de contracte i finalment la directiva no va voler pagar el que ell demanava. També s'ha de dir que se li van oferir 2 anys més (més el que quedava, es a dir fins el 2012) cobran exactament el mateix que estava cobrant. I l'Eto'o va dir que no.