viernes, 9 de enero de 2009

Cocursos de música

Fa pocs dies s'ha presentat al Vendrell la 6a. edició del concurs de música jove Track 2009. Sempre és bo que hi hagi iniciatives que promocionin la creativitat musical i artística. A més és un concurs que ha anat a l'alça desde els seus inicis incrementant any rera any els premis que reben els grups triats. A més és un concurs el qual no dóna un premi només al primer classificat sinó que hi ha molts grups que reben algun premi més: enregistrar com a mínim un tema en un gran estudi com La Casamurada, promoció, fer concerts, etc fa que el concurs sigui prou atractiu i com molts grups no renuncïin d'entrada a participar-hi. Fins i tot el colofó final ve donada per un concert de Els Pets, grup líder en el rock del nostre país pel que fa a ventes i popularitat. També està molt bé el disseny de la portada del programa, en el qual surt un mític amplificador Marshall adaptant les lletres de l'aparell al propi text del concurs.
Ara bé, m'agradaria fer dos petites reflexions en respecte als concursos de música en general: la primera es que és molt habitual trobar concursos els quals es promociona la música popular, de manera que altres grups amb composicions més agosarades i innovadores queden sovint fora per impopulars. Això és tota una injustícia artística que provoca que costi que surtin nous estils i noves tendències.
I la segona fa referència als jurats. Habitualment hi ha poca proporció de músics en els jurats. I vull deixar clar que estic totalment a favor de que en els jurats hi hagi persones no directament professionals ni lligades a la música perquè penso que la seva opinió és absolutament igual de vàlida i necessària. Però en general la proporció de músics sempre és baixa. I quan parlo de músics em refereixo a gent que és músic i no a gent que exerceix de músic. El que si que em sobra es que en els jurats hi hagi promotors de concerts. La figura del promotor, necessària com la que més, penso que és la de oferir al contractant (programadors, comissions de festes, ajuntaments, etc) el que hi ha en el mercat per mèrits populars, artístics, etc... Però no haurien de jutjar en els concursos, no és la seva feina ja que sovint es cau en l'error de l'Operación Triunfo, en el qual triaven no al millor intèrpret sinó a l'artista que en aquell moment més falta els feia per la seva discogràfica i/o oficina de management. És molt trist haver de sentir que "tal grup no el voto perquè no encaixa en el nostre projecte o en el que ara es porta" després d'haver ofert un autèntic recital. Penseu que els Beatles, els Stones, Queen o Sex Pistols encaixaven en el que es portava quan van començar?
En tot cas vull deixar clar el meu suport a qualsevol iniciativa i més si es fa ben feta i amb bona intenció com el Track 2009. Que guanyi el millor i a gaudir-ho tots!

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Albert, 100% d'acord. Molt ben explicat! Jo no tinc cap projecte que encaixi amb el tracks...

adrià

Què t'anava a dir dijo...

Tens raó. Pero avui en dia malhauradament no sempre triomfa el que fa bona música hi ha molts altres elements que són prou importants. No cal sortir de la comarca per veure qui més triomfa. Realment fa la millor música? No però se sap moure. Crec que m'entens.

Anónimo dijo...

Ai patarró!!
Des que vas ser jurat del Cantamania, et mola aquest tema, no? Allí si que hi deixaven "pujar" projectes alternatius!! Quins temps!!

Anónimo dijo...

Hola: perdone mi atrevimiento al recordarle que todavia no ha escrito en su blog,nuestra sugerencia de que nos explique el significado que para usted tiene la música en su vida. Grácias y disculpe.