sábado, 6 de junio de 2009

Injustícies electorals.

Avui una amiga meva m'ha comentat que li ha tocat estar en una mesa electoral en aquestes eleccions europees. Fins aquí sembla que tot és normal però en realitat hi ha una gran injustícia al darrera.
1a. injustícia: avisar a la gent que els ha tocat estar en una mesa electoral amb tan sols tres setmanes d'antelació quan fa molt de temps que ja se sap quin dia són les eleccions. La gent tenim les nostres vides organitzades amb teòrica llibertat. La meva amiga tenia un viatge previst desde el mes de gener i l'ha hagut d'anular amb la corresponent pèrdua de diners. Però segur que hi ha gent amb casaments de familiars molt propers o amics íntims, compromisos laborals o personals molt importants, etc... que no poden canviar-ho sota cap concepte. Conec músics que han hagut d'anular actuacions per culpa d'aquest fet.
2a. injustícia: fer anar a meses electorals a gent que laboralment és autònom. Amb l'extorsió legal a la que estan sotmesos els autònoms, amb els horaris que la majoria d'ells han soportar, a sobre els fan treballar els diumenges. En el cas de la meva amiga que té un negoci de cara al públic treballa fins i tot els dissabtes, amb la qual cosa treballarà 13 dies consecutius.
No seria més oportú seguir aquest ordre de tria?: 1er) voluntaris (desconec si aquesta modelitat existeix per a tothom) 2n) aturats (ténen temps i a més es traurien una paga extra) i com a tercera opció en el cas de que amb aturats no poguessin cobrir les places que es necessiten hi podrien anar treballadors de les administracions públiques
No seria més quarent i just? D'on surten aquestes lleis? A quines eleccions hem de votar per canviar tot això?
De fet estem en una situació semblant a la del servei militar o la prestació social substitutòria: en el meu cas, amb 21 anys, estudiant i treballant, vaig haver d'abandonar els estudis 13 mesos i pràcticament deixar de treballar per anar a fer la feina bruta d'un funcionari de l'administració, sota la mirada i aprobació de molts polítics que s'omplien i omplen la boca amb la paraula llibertat. Els polítics eren i son de diferents partits. I això em va passar aquí al Vendrell, no als EE.UU.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Tens molta raó Albert. GUA

Beita dijo...

I les mamis amb nadons de mesos que han d'anar a la mesa electoral? Sol·lució: "Que la teva parella porti al nadó cada 3 hores per a que li doni el pit"...

M'ha agradat el teu escrit.

Salutacions!

Miquel Casellas dijo...

Si es una putada, pero toca qui toca. Es aixi.