Vergonya blanca.

Aquesta setmana pràcticament s'ha paralitzat tot arrel de les notícies dels nous fitxatges del Real Madrid (sort de propostes com la Penedesfera per distreure's tot i que malauradament no hi puc assistir). El senyor Florentino Pérez, catalogat com a senyor per a molta part de la premsa, ha trencat l'equilibri econòmic del món del futbol i l'equilibri econòmic del sentit comú de qualsevol persona humana. Pagar mes de 160 milions d'euros per adquirir els serveis de 2 persones és una pèrdua absoluta de papers. Està clar que el futbol ja fa temps que mou unes xifres marejants per a qualsevol dels mortals, però fins ara, agradi o no, eren xifres generades pel propi futbol. I hem de tenir en compte que ni el futbol és l'esport que més diners mou (per davant hi ha, l'NBA, l'NFL, la boxa, la F1 o el beisbol nord-americà) ni està a prop de gastar els diners que gasta la industria del cine, per exemple.
El Real Madrid té un deute autoreconegut de 311 milions d'euros (es preveu que real de 540 milions) i ara se'n vol gastar uns 300 milions més en fitxatges. Això després d'haver despilfarrat ja 480 milions per la venta de la Ciudad Deportiva (l'enèsima ajuda política al Madrid). Tot això actualment avalat per La Caixa (que avala a Florentino com a persona) i el Banco de Santander (que avala al Real Madrid). I quan un banc avala a algú es que té garanties, dubto que ho facin a cegues i més amb aquestes xifres. I quina garantia hi ha que avali tota aquesta milionada? Doncs la venta de l'estadi Bernabéu, en ple Paseo de la Castellana. Temps al temps.
Cap a mitjans dels 50 el govern franquista va extorsionar a l'entorn del Barça i va prendre Di Stefano (com un Messi de l'època) del Barça al Madrid. A l'any 2000 pelotazo de la Ciudad Deportiva, Florentino paga 60 milions d'euros per Figo (amb la complicitat del portuguès, no ho oblidem mai) i el Barça desestibiltztat sense Figo i amb Gaspart. I ara tota aquesta moguda.
Amb aquesta manera de fer, Florentino ha aconseguit encarir de sobremanera el mercat futbolístic. Jo aconselleria a Laporta i companyia a adoptar una mesura revolucionària: no fitxar ningú aquest any i cobrir les necessitats amb jugadors del Barça B o a molt estirar fitxatges a cost 0, tenint en compte que ja tenim un gran equip fet. Amb aquesta mesura hi hauria vàries avantatges:

• Estalvi econòmic en un any on es pagarà per sobre del valor i en un any de crisi.
• Donariem minuts i formació a nous jugadors de la cantera de cara al futur proper.
• Ens treuriem pressió d'haver de guanyar com sigui: després del triplet, el Barça no té necessitat de guanyar imperiosament.
• Guanyariem simpaties del món del futbol mundial.
• S'imagineu guanyar algun títol al Madrid ( la lliga o la Champions al propi Bernabeu) gastan ells 300 milions i nosaltres 0? Quin fart de riure! I quina lliçó que donariem.

Jo ho tindria ben clar. Per cert, l'endemà de l'anunci del fitxatge de Cristiano Ronaldo el govern anuncia pujades de combustibles i tabac. Que pagui Florentino!