domingo, 4 de octubre de 2009

Concert de comiat de Whisky'ns.

Després d'exactament 1 mes i 11 dies torno a escriure al blog. Durant aquest temps he acabat de fer els últims bolos de la temporada i ho he combinat amb viatgets pel sud de França, Madrid, Segovia i Andorra. D'aquests viatges un dia en parlaré. Ara toca encetar la nova temporada 09/10 com professor de música un any més combinan-t'ho amb diferents projectes musicals que tinc al cap d'executar i que també comentaré algún dia.

De fet aquest és l'últim post del meu primer any com a blogaire. Ara tinc intenció de renovar la imatge i encetar una nova etapa dins del món dels blogs que tan m'agraden.

M'agradaria parlar de l'últim concert que he presenciat en viu: concert festa - comiat dels Whisky'ns, ja que malauradament no vaig poder assistir al dels Lax'n' Busto.

En aquest concert han quedat clars diferents aspectes:

1) Exel-lents temes: són bons compositors i els temes estàn molt ben produïts.

2) Bona interpretació: bons intèrprets dels seus instruments.

3) Coros molt ben afinats a 3 veus: difícil de fer i de veure-ho en el món del rock.

4) Poc carisma del grup a pesar d'estar ple de gom a gom i de jugar a casa: la plaça Mercadal a tope però només animada en petits moments.

5) Llista de temes mal repartida i mala selecció: tenint en compte que era de comiat s'han deixat molts temes històrics: guia'm, sentiments, del sud, cor de pedra o cada cop que te'n vas. A part els que han tocat han estat molt mal combinats: moltes lentes al mig, podrien haver acabat amb el famós "Reus" però han acabat amb el "Balla" que no és tan apoteòsica.

6) Molt mal so: la guitarra del Joan Masdéu estava tan forta que tapava tota la resta d'instruments, fins i tot la bateria. Un rotund zero al tècnic.

7) Absències destacades. No trobo gens llògic que hi hagi músics convidats externs a Whisky'ns i en canvi no hagin pujat a tocar ex-components tan emblemàtics com: Xavier Llorach (compositor fins i tot de grans temes del grup), Jose Luís Sánchez o Jordi Queralt (ex-bateria vendrellenc). Els va anomenar pel micro i prou fins i tot oblidant-se de'n Jordi Queralt, suposo que per un descuit.

8) Renegar del passat. Només van tocar cançons dels 3 últims discs (el millors, tot s'ha de dir) i 2 dels altres 5 discs anteriors.

8) Poca personalitat. El Joan ha tingut èpoques que ha recordat al Gerard Quintana, després als Pets i ara al brit-pop. Potser aquest fet és força important per entendre la poca connexió amb el públic històricament parlant. Sembla s'ha assemblat a...

En tot cas, i per qui no conegui el grup, us recomano una bona escoltada de la seva discografia on hi ha moltíssims temes que cantats amb anglès per un grup forani haguessin triomfat mundialment, sense cap mena de dubte.

Molta sort!

4 comentarios:

Què t'anava a dir dijo...

Sempre es el mateix. ja t'ho vaig dir. aquest es un altre punt on diferim

Albert Recasens dijo...

Hola Miquel:
que es sempre el mateix?
en quin punt diferim?

adrià dijo...

Albert,
ens veiem pels músics, a veure si m'expliques aquests projectes musicals que tens.

Blai dijo...

eso, eso, explica explica!!

Per lo dels Wiskins, trobo encertat el fet que sempre s'han assemblat a algú (sobretot Pets) i que tot ho han fet, pel cantant, massa sobreactuat!! Tot i que els tres últims discos (i no és perquè els hagi produit mon germà) estan força bé.