El Casal Familiar

Sempre tindré una estimació pel Casal Familiar. De fet va ser on vaig fer la primera actuació com a músic cobrant. I aquest fet marca, i molt. La gent del Casal van ser els primers en confiar una festa de les seves a uns joves de 17 anys i una noia tímida que es feien dir Clau de Sol. "Clau de que?" ens preguntaven. El Casal sempre em tindrà a la seva disposició pel que calgui. Ells ja ho saben al igual que el Casal ha estat a l'alçada quan els he necessitat. Ara el destí també ha volgut que la meva altra feina, la de professor de música també es creui amb la mítica entitat vendrellenca ja que hi haurà audició dels alumnes de Músics al teatre properament.
Al Casal hi he celebrat diferents moments emotius de la meva vida i de la gent que més estimo, ja que per un mòdic preu pots llogar les seves sales per a tot tipus de festes públiques i privades, donant així un altra servei del qual El Vendrell no disposa.
Actualment el Casal està pitjor que mai. Pocs socis (com diuen els de la junta: "els socis no es dónen de baixa, es moren!"), activitats poc reeixides de públic, instal-lacions massa curtides pel temps... Segur que desde el propi Casal s'han comès errors que en part ha provocat aquesta deserció. Però quina entitat o quina persona no ha comès errors? El preu que estan pagant és massa elevat pel servei que històricament han donat al poble.
Un servei que fins no fa gaire, només fa uns mesos, es manifestava sent l'únic teatre actiu del Vendrell i que ha servit de sol-lució perquè s'hi poguessin fer Pastorets, els diferents cicles de teatre, etc
Esperem que aquest últim servei a la vila no hagi estat en va i properament i amb l'ajuda de tots el Casal recuperi la seva millor cara i pugui ha tornar a ser un lloc emblemàtic com abans.