domingo, 20 de diciembre de 2009

Guardiola amb patates.

No em cansaré de repetir que no som prou conscients del que el Barça ha aconseguit. Per altra banda tampoc m'agrada que es digui que és un any irrepetible. A hores d'ara és insuperable, però repetible. Evidentment que és molt difícil, d'aquí el mèrit, però no cal auto limitar-nos. I si s'ha fet una vegada ningú pot negar que pot passar una altra vegada. De totes maneres personalment em conformaria amb "només" guanyar la Champions al Bernabeu (qui no!).De la final han quedat clares algunes coses: la gran capacitat de reacció de l'equip, saber patir, saber mantenir la filosofia de joc fins i tot en els moments crítics, que l'Henry no està per gaires festes i que no cal fitxar a Robinho tenint Jeffren. I la final m'ha agradat sobretot per 2 persones: per una banda el Pedro, jugador que ja ha passat a la història per haver marcat en les 6 competicions. Encara recordo quan va debutar al Camp Nou amb el nom de Pedrito i el públic culé se n'enreia. I sobretot me n'alegro per en Guardiola. Jugador idolatrat i defenestrat gairebé a parts iguals. En la seva època de jugador va haver d'aguantar moltíssimes crítiques: quan va debutar deien que no tenia físic. Posteriorment deien que no volia fer passades a segons quins jugadors (p.ex. Romario). Quan va estar lesionat més d'un any van arribar a dir que tenia la sida perquè era gai. Quan va marxar del Barça van dir que tenia problemes personals. Un cop a Itàlia l'acusen de doping, fet del qual va ser exculpat passats uns quants anys. Finalment quan el Barça el fitxa com a entrenador del Barça B es diu que és un "vividor" i un "enxufat".Doncs bé, Guardiola desde que treballa pel Barça d'entrenador ha jugat 7 competicions i les ha guanyat totes 7: les 6 famoses + la lliga de 3a. divisió amb el Barça B. Les ha guanyat jugant un futbol espectacular i brillant i ha promocionat jugadors de la cantera com Pedro, Busquets o Jeffren. Ha demostrat saber llegir bé els partits i tenir psicologia amb els jugadors sense que li perdin el respecte. Ha sabut prendre decisions difícils (venta d'Eto'o) i encertar-la amb fitxatges (Ibrahimovic, Piqué o Keita). Me n'alegro molt per ell. I me n'alegro que ara els seus detractors se l'hagin de menjar amb patates.
Gràcies Pep.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Es un gran jugador,entrenador i sobretot gran persona!!!

suranpu dijo...

Estic d'acord amb les patates :)
Però ara no hem de baixar la guàrdia, no volem més èpoques de complaença. Com molt bé apuntes, la temporada es pot repetir, però també crec que es pot superar... el sol fet de repetir-ho ja és una superació; a més de guanyar la Champions al Santiago Bernabeu.
Ara només queda veure quina és la decisió d'en Pep de cara la temporada 2010/2011, potser la decisió més difícil a la seva vida d'entrenador?

Què t'anava a dir dijo...

es mereix un carrer al vendrell. perquè no? nomes posem politics

Josep Manel Laliga dijo...

Els qui en son detractors et diran que les patates estaven passades....o cremades....o poc fetes....o.....
Vols dir que val la pena escoltar-los a aquests?
una altra cosa que també està fulminant al Guardiola a marxes forçades és aquests esperit derrotista que el culé emanava 24 hores al dia. Els qui som, més o menys, de la mateixa generació del Guardiola crec que ja no portem a sobre aquests tics, per sort.