Festa Major 2010

Abans d'escriure la meva valoració de la FM 2010 m'he rellegit la que vaig escriure tot just fa un any en repecte a la FM 2009.
La sorpresa ha estat al comprobar que el que vaig escriure l'any passat s'acosta molt amb aquest any, per lo bo i per lo dolent.

M'agrada insistir en que ser organitzador d'una festa tan influent en la vida dels vendrellencs com és la Festa Major no és gens fàcil: hi ha moltíssims condicionants que sovint passen deseparcebuts per la gent que ens ho mirem desde fora: condicionants horaris (trobar l'hora adequada per un acte, preveure durades, no sol.lapar actes, que les agendes dels implicats quadrin, etc.), condicionants logístics (ubicació i muntatge d'escenaris, escollir la plaça adequada, pressupostos d'infraestructures), condicionats polítics (intentar que un acte perjudiqui el menys possible a botiguers i restauració, seguir premises dels polítics, intentar que agradi al màxim de gent possible, etc) i condicionants econòmics (retallades de pressupostos). Tot plegat fa que organitzar una FM sigui un trencaclosques impossible.
Per tan no m'agrada criticar l'elecció d'un artista o un altra a pesar que em pugui agradar més o menys personalment.

Aquesta és la meva valoració:

EL MILLOR DE LA FM 2010:

- Els balls populars: quin canvi ha fet la cultura popular en aquesta vila en pocs anys. Felicitats a l'Embarcada per aquesta feina que ha situat la cultura popular i la FM del Vendrell al mapa i amb sèries aspiracions en un futur proper a ser una referència.

- Els Nens del Vendrell: quin 4 de 8 i quina actuació en general. Es nota una gran pujada de nivell de la colla.

- L'equip de so del botafoc: està molt bé no escatimar recursos en aquest sentit ja que realcen la qualitat dels grups que han d'actuar.

- El ball de Malcasats: exel-lent nivell interpretatiu i exel.lents guions.

- La gran participació de la gent del Vendrell i rodalies. Sembla que ja queda lluny aquella frase del "com és Festa major aprofitem (!) i marxem (!!!)"

EL PITJOR DE LA FM 2010:

- L'encesa del campanar. És un acte referent del Vendrell, que fa venir gent d'altres indrets i de totes les edats. És una pena que es baixi el nivell d'un acte tan popular.

- L'absència de moltes formacions vendrellenques que poden participar en la FM: al Vendrell tenim la sort de comptar amb molta gent que ni hi participa ni se'ls té en compte:
1) grup d'habaneres
2) la big-band, l'orquestra i els conjunts de Músics
3) nombroses formacions de rock
4) grups de versions
5) diferents formacions de l'EMMPAC

- L'absència total de qualsevol manifestació de jazz. Recordem que el jazz és la base de qualsevol estil de música moderna.

- Escassa aposta pel teatre.

- Poca programació per a la gent gran: tan sols 2 dies de ball mentre la gent jove ha tingut 5 dies de diferents opcions.

A pesar de tot hem de tenir en compte que la FM del Vendrell fa uns anys que és de les festes que a nivell de programació fa patxoca, molt per sobre d'altres poblacions que mantenen la fama però que ja estan per sota del Vendrell.

Moltes felicitats a qui ho ha fet possible.

Cesc.

M'agrada Cesc. És un jugador amb un evident ADN Barça. A més tenint en compte que el migcamp de l'actual la plantilla és curt (de moment 4 jugadors per 3 posicions) i que Xavi ja ronda els 30 anys fan que sembli necessari fitxar el jugador català de l'Arsenal. És evident que és un fitxatge il-lusionant.

Però després de llegir un comentari d'un seguidor del blog de Jordi Badia, ex-cap de comunicació del Barça (http://jordibadia.wordpress.com/), la meva opinió és de no fitxar-lo sigui com sigui. Si ha de venir que sigui igual de com va marxar: gratis.

Recordem que Fàbregas va utilitzar una trampa legal per marxar del Barça a cost zero. Estava en el seu dret, faltaria més, de millorar el seu sou i millorar (si així ho creia) esportivament. Doncs bé, el Barça també està en el dret de pagar el que cregui necessari per Cesc, que per mi és 0. I no pas perquè valgui 0 sinó només perquè trobo malament pagar per un jugador català, del planter i que era nostre.

Quin missatge enviem a la cantera si ara "refitxem" a Cesc? que te'n pots anar quan vulguis que si surts bo et recompren per un "paston" i tots a aplaudir? Va home va! La cara de babaus que posarem si a sobre el noi surt "rana". (Recordeu Gerard?)

Millor i més intel-ligent és enviar el missatge contrari: o t'impliques amb el club d'alguna manera o fora. No és millor donar oportunitats a Jonhatan Dos Santos, Tiago o Sergi Roberto (els tres del filial) que a pesar de tenir millors ofertes forànies han preferit quedar-se i creuen en el club? Quin missatge rebrien aquests jugadors si no juguessin o els féssin fora per guardar el lloc a un jugador que no va creure en el club sinó que va creure primer en ell?

A més sembla a ser que econòmicament estem malament. Doncs motiu de més. Apostem per la cantera que ja tenim, que surt molt bé. Quan han costat Valdés, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta i Messi? 5 milions d'euros (els que es van pagar per repescar a Piqué, un preu raonable), 35 milions d'euros menys del que ara es vol pagar per Cesc.

Lax'n' Busto + OCE

Com era d'esperar, els Lax'n' Busto i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà ens han ofert un molt bon concert al Teatre Àngel Guimerà. I dic com era d'esperar perquè si en un mateix escenari hi ajuntes un grup consolidat, de qualitat i de grans cançons com els Lax'n' Busto + una orquestra de músics professionals + un dels millors arranjadors no nord-americà el resultat no pot ser un altra que el que hem vist i escoltat avui a La Lira. No hi marge d'error ni marge per a la sorpresa. És impossible reunir molts bons ingredients i que el resultat no sigui bo.
Felicitar als Lax'n' per poder tenir l'oportunitat que molts voldriem tenir de compartir escenari i temes amb un músic de la talla de Joan Albert Amargós, tota una eminència en el món de la música.
El concert ha fet un repàs a bona part de repertori no gaire habitual dels vendrellencs. Cançons com: "No se pas com", "Meditacions guitarrístiques", "Vas tot sol", "Temps al temps", "Fum" o "Gris" han estat combinades amb temes més coneguts com "Que boig el món", "La meva terra és el mar" o "Llença't".
Jo en destacaria dues que han guanyat amb els arranjaments d'orquestra: "Les nits del Liceu" i sobretot "Vas tot sol", tema en el qual Amargós ha jugat amb un coixí harmònic molt interessant.
Pel que fa al so el podem donar per bo tenint en compte la tremenda dificultat que significa combinar instruments elèctrics amplificats, instruments acústics i cant coral.
També m'agradaria destacar la qualitat del cantant Salva Racero, el qual ha demostrat una vegada més la quantitat de recursos tècnics i interpretatius dels que disposa.
Us recomano que no us perdeu aquest concert. Seràn uns euros i unes hores molt ben invertides.

La victòria d'Espanya i la música.

És evident que en l'actual format de l'estat espanyol (ens agradi o no, d'això ja en parlaré en un altre post) l'esport d'èlitl està en el seu punt àlgid. En els últims 25 anys hi ha hagut nombroses victòries: el mundial de futbol, el mundial de basket, mundial d'handbol, mundial d'hoquei, 6 champions en futbol, diverses Uefas, 3 eurolligues de basket, copes d'Europa d'handbol i d'hoquei, moltíssims Roland Garrós, 2 Wimblendon, Copa Davis, moltíssims tours, 2 mundials de F1, mundials de motociclisme, augment considerable de medalles en les últimes 5 olimpiades i d'altres que ja me n'he oblidat.
Sembla clar que la democràcia li ha sentat bé a l'esport. Sobretot desde que, arrel de Barcelona 92, es va activar el plan ADO que va servir per destinar diversos recursos a l'esport.
Per tan hi ha una proporció directa entre assignar recursos (sobretot econòmics, evidentment) i aconseguir victòries.

És per això que trobo del tot incoherent que fruït de la victòria d'Espanya al Mundial es vegi alguna que altra bandera amb el "pollastrot". Que volen aquests ignorants? Volen l'estat espanyol que durant 40 anys va provocar un recés en tots els àmbits?
Per culpa d'aquests anys negres de dictadura tots plegats hem estat a anys llum en tots els nivells: esportiu, cultural, artístic, econòmic, científic, educatiu, polític i un llarg etc.

Per altra banda com a músic que sóc m'agradaria que el suport que s'ha donat a l'esport d'èlit aquests anys es donés també a la música. Una llàstima que en aquest aspecte estem com a l'any 82 en l'esport.
Només un exemple: quantes sales de música en directe amb programació estable hi ha a 60 km a la rodona? que s'ha fet desde l'administració per capgirar aquesta tendència?
Senzillament res.

Aquest és un exemple més de la trista realitat de la música.

Rosell: no comences bé.

L'últim post que vaig escriure feia referència a la por que em feia Sandro Rosell com a president del Barça però que, a partir del dia 1 seria el meu president.
Em va agradar molt i em van sorpendre positivament les seves primeres declaracions i el to conciliador que va mostrar. Tot i això i, potser injustament, vaig continuar amb reserves al respecte del seu comportament.
Avui tot just fa 2 dies que ha près possessió del càrrec, i, sentint-ho molt, ja ha fet coses i ha mostrat detalls que no m'han agradat gens.

Un dels aspectes del seu programa va ser dir que era una llàstima no comptar amb la col-laboració i el treball de grans ex-jugadors com Migueli, Amor, Fusté o Rexach. Jo em pregunto: no és una llàstima prescindir de Begiristain? (4 lligues i 1 champions de jugador + 4 lligues i 2 champions d'entrenador), o d'Alexanko? (4 lligues, 1 champions de jugador i 2 Recopes de jugador i ara l'ha fet fora pagant de la butxaca dels socis l'any que li quedava).

Per no parlar del cas de Cruyff. Recentment (i per mi inoportunament per part de Laporta) nombrat President d'honor, a Rosell només li han fet falta unes hores per retirar-li el títol amb l'explicació de que no està estipulat en els estatuts i que s'ha de portar a votacions davant dels socis. No es podia haver esperat més temps? Era estrictament necessari per al bon funcionament del club retirar-li "ipso facto" el càrrec?
Tot plegat fa un olor a revenja "barriobajera" que situen a Rossell al nivell del seu odiat Laporta.
L'argument de portar la decissió de votar Cruyff com a President d'Honor provoca que quedi el llistó molt alt a l'hora de prendre decissions institucionals. Aquesta actitud de Rossell ens indica que, a partir d'ara, qualsevol decissió que prendrà la passarà a votacions dels socis? Molt em temo que no.
Tots els grans clubs europeus tenen referents en forma de presidents d'honor: el Madrid té a Di Stefano, el Bayern a Beckenbauer, el Manchester a Charlton, etc.. Rossell ha aconseguit que el nostre referent, la persona que ha fet canviar la flosofia i mentalitat de la era moderna del Barça, estigui emprenyat (i amb raó) ara mateix amb la institució. Quina pena i quin ridícul veure com Cruyff torna la insignia imposada fa pocs mesos.
Una de les primeres coses que també vol cambiar Rosell és l'horari dels partits. Té la intenció el dia del Gamper de jugar a les 19:45. Sap Rosell que hi ha molts botiguers que tanquen a les 20:30? Sap Rosell que hi ha gent que per assistir al camp hi ha gent de fora la ciutat que hauran de sortir a les 17:00 de la tarda? Sap Rosell que entrar a Barcelona entre les 18:00 i les 19.00 és una odissea? Sap Rosell com estan els parquings propers a l'estadi a les 19:00? Entenc que jugar a les 22:00 és tard, però podem trobar un terme mig. Entenc que és bo recuperar els diumenges a les 17:00 però un laborable a les 19:45 és conflictiu i mostra que no s'ha posat a la pell de molts socis.
Tampoc m'agrada aquest "cuento" de fer les rodes de premsa en català i castellà. No som un club català? Doncs es fa en català. I si algun periodista vol alguna resposta en un altra idioma que ho demani i llestos. No cal passar-se tota la roda de premsa preguntant al periodista de torn si ho vol en català o en castellà.
Un altre gest que no m'ha agradat són les contiunes referències "subliminals" a Laporta. Si vol ser un referent Rosell ha d'estar per sobre de l'ex-president i mostrar estar per sobre, molt per sobre del que teniem fins ara. Avui ha arribat a dir: "ahir vaig sopar amb uns amics i després vaig anar a casa amb la meva dona" (comparant-se amb la fama de Laporta, el qual després de sopar anava a Luz de Gas i no anava amb la dona perquè està separat).
Molt malament.
Sandro, amb el bé que vas començar i amb el fàcil que tens saber el que has de fer i el que no (tothom sap que va fer bé i que no Joan Laporta) no has començat gens bé.
Espero que aviat rectifiquis.