sábado, 17 de julio de 2010

Lax'n' Busto + OCE

Com era d'esperar, els Lax'n' Busto i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà ens han ofert un molt bon concert al Teatre Àngel Guimerà. I dic com era d'esperar perquè si en un mateix escenari hi ajuntes un grup consolidat, de qualitat i de grans cançons com els Lax'n' Busto + una orquestra de músics professionals + un dels millors arranjadors no nord-americà el resultat no pot ser un altra que el que hem vist i escoltat avui a La Lira. No hi marge d'error ni marge per a la sorpresa. És impossible reunir molts bons ingredients i que el resultat no sigui bo.
Felicitar als Lax'n' per poder tenir l'oportunitat que molts voldriem tenir de compartir escenari i temes amb un músic de la talla de Joan Albert Amargós, tota una eminència en el món de la música.
El concert ha fet un repàs a bona part de repertori no gaire habitual dels vendrellencs. Cançons com: "No se pas com", "Meditacions guitarrístiques", "Vas tot sol", "Temps al temps", "Fum" o "Gris" han estat combinades amb temes més coneguts com "Que boig el món", "La meva terra és el mar" o "Llença't".
Jo en destacaria dues que han guanyat amb els arranjaments d'orquestra: "Les nits del Liceu" i sobretot "Vas tot sol", tema en el qual Amargós ha jugat amb un coixí harmònic molt interessant.
Pel que fa al so el podem donar per bo tenint en compte la tremenda dificultat que significa combinar instruments elèctrics amplificats, instruments acústics i cant coral.
També m'agradaria destacar la qualitat del cantant Salva Racero, el qual ha demostrat una vegada més la quantitat de recursos tècnics i interpretatius dels que disposa.
Us recomano que no us perdeu aquest concert. Seràn uns euros i unes hores molt ben invertides.

3 comentarios:

Miquel Casellas dijo...

molt be avui hi anire jo.

Josep Manel Laliga dijo...

Gràcies per explicar-nos una mica millor, als qui no hi entenem gaire, la dificultat tècnica i artística que suposa un concert d'aquest estil.
A mi també em va agradar molt.
A veure si tens sort i et toca a tu algun dia treballar amb aquest senyor.

Albert Recasens dijo...

Gràcies Josep Manel!

Seria tot un plaer!