Després de més d'un mes de no escriure en el blog (per semi-vacances!), avui em ve de gust parlar d'un música català ben conegut anomenat Quimi Portet.
En aquests moments acabo de veure un concert de'n Quimi per TV3 (avantages de la vaga, es quan més música s'hi troba!).
En Quimi Portet em transmet sensacions contradictòries. Autor de moltes grans cançons en la seva època de El Último de la Fila, és un músic que desde que va en solitari a mi personalment no em transmet absolutament res. I això que força gent, músics i no músics, m'han intentat donar arguments a favor del músic viguetà. Però no puc. Per molt que l'escolti no hi trobo cap element o detall que em cridi l'atenció o que em demostri alguna virtut.
Aquí en teniu un video:
És d'aquells músics dels quals que em queda la sensació que "queda molt bé" dir que t'agrada o dir que és "boníssim". Estic segur que si aquests temes els presentes de forma anònima ningú no en faria cas, de la mateixa manera que hi ha autors amb millors cançons que passen desapercebuts.
És curiós aquest fenòmen de la fama. Vivim en una societat en la qual hi ha gent que és respectada i ovacionada faci el que faci i d'altres que facin el que facin mai seran prou valorats.
Que hi farem...
3 comentarios:
la cançó de l'enllaç és genial. m'encanta! sigui com sigui la música és un art, oi? doncs com a tal s'ha de tractar. sobre gustos...
no em fa el pes. és massa surrealista.
Una mica extranyot si que és però els grans artistes ja tenen les seves rareses.
Publicar un comentario