Ivan De la Peña

Sempre m'ha agradat, i molt, Ivan De la Peña. Probablement va ajudar el fet que som de la mateixa generació i que va ser el primer jugador que va il.lusionar al barcelonisme després de la fi del "dream team". El considero un jugador genial que no ha tingut sort amb les lesions i que això el va acabar afectant psicològicament. Amb això no vull dir que tingués problemes psicològics sinó que desde el moment que un jugador amb tan sols 23 anys el fan fora del Barça, es lesiona sovint i a més haver de viure i jugar a l'estranger, un ha de tenir el cap molt ben amoblat per tirar endavant en l'esport d'èlit.

De la Peña va començar a despuntar la temporada 95-96 Va jugar partits memorables com el famós Betis 1-Barça 5, tot i que per a mi el millor partit va ser un oblidat partit de lliga contra l'Athtletic (4-1, amb golàs d'Ivan). Com va anar passant a posteriors temporades, va acabar com a titular indiscutible.

La temporada següent (96-97) hi va haver revolució a Can Barça amb el canvi de Robson per Cruyff i la desagradable destrucció de tot el que feia olor a Johan. A pesar d'això i a pesar de que De la Peña va començar de suplent (Robson insistia en posar a Popescu al mig del camp amb un doble pivot amb Guardiola), el jugador va acabar formant una dupla genial al mig del camp en Pep, deixant a la memòria partits com la remuntada contra l'Atlético de Madrid, un gol d'antologia al Saragossa i fent una imparable associació amb Ronaldo.

La temporada 97-98 va haver nou canvi d'entrenador (Van Gaal per Robson). Ivan va anar jugant regularment tot i que les lesions van començar a aparèixer. El millor moment de joc de la temporada va coïncidir amb "lo pelat" al camp. Tot i així, el sr. Van Gaal (si, el mateix que va preferir Bogarde i Okunowo en comptes de Ferrer, per exemple) va decidir que el millor era vendre'l. És cert que vistes les lesions i el preu que es va cobrar (2500 milions de ptes) no va ser una mala operació, però és aquì on hi ha el punt d'inflexió en la carrera d'Ivan De la Peña. La sensació que em queda es que si De la Peña hagués seguit al Barça sota la tutela d'un entrenador tipus Guardiola tot hagés estat diferent.

A partir d'aquí va anar a la Lazio, Olimpique de Marsella, retorn al Barça al pitjor moment de la història (era Gaspart) i finalment fitxa per l'Espanyol on aconsegueix triomfar de nou. Perquè guanyar una Copa, ser finalista de la Uefa, anar a la selecció i guanyar al Camp Nou després de 30 anys, tot això jugant amb l'Espanyol és un èxit sense precedents.

La sensació és que De la Peña és un jugador 10-15 anys avançat al seu temps. S'imagineu a l'Ivan amb 23 anys jugant amb l'actual Barça?

De cine!

Tal com deia Mascaró avui a l'Sport, fins i tot els genis son incompresos, mal reconeguts i maltractats. I si no que li preguntin a Bach, que sent segurament el més gran compositor de la història, no va ser reconegut fins tres segles més tard.