La victòria d'Espanya i la música.

És evident que en l'actual format de l'estat espanyol (ens agradi o no, d'això ja en parlaré en un altre post) l'esport d'èlitl està en el seu punt àlgid. En els últims 25 anys hi ha hagut nombroses victòries: el mundial de futbol, el mundial de basket, mundial d'handbol, mundial d'hoquei, 6 champions en futbol, diverses Uefas, 3 eurolligues de basket, copes d'Europa d'handbol i d'hoquei, moltíssims Roland Garrós, 2 Wimblendon, Copa Davis, moltíssims tours, 2 mundials de F1, mundials de motociclisme, augment considerable de medalles en les últimes 5 olimpiades i d'altres que ja me n'he oblidat.
Sembla clar que la democràcia li ha sentat bé a l'esport. Sobretot desde que, arrel de Barcelona 92, es va activar el plan ADO que va servir per destinar diversos recursos a l'esport.
Per tan hi ha una proporció directa entre assignar recursos (sobretot econòmics, evidentment) i aconseguir victòries.

És per això que trobo del tot incoherent que fruït de la victòria d'Espanya al Mundial es vegi alguna que altra bandera amb el "pollastrot". Que volen aquests ignorants? Volen l'estat espanyol que durant 40 anys va provocar un recés en tots els àmbits?
Per culpa d'aquests anys negres de dictadura tots plegats hem estat a anys llum en tots els nivells: esportiu, cultural, artístic, econòmic, científic, educatiu, polític i un llarg etc.

Per altra banda com a músic que sóc m'agradaria que el suport que s'ha donat a l'esport d'èlit aquests anys es donés també a la música. Una llàstima que en aquest aspecte estem com a l'any 82 en l'esport.
Només un exemple: quantes sales de música en directe amb programació estable hi ha a 60 km a la rodona? que s'ha fet desde l'administració per capgirar aquesta tendència?
Senzillament res.

Aquest és un exemple més de la trista realitat de la música.