Rosell: no comences bé.

L'últim post que vaig escriure feia referència a la por que em feia Sandro Rosell com a president del Barça però que, a partir del dia 1 seria el meu president.
Em va agradar molt i em van sorpendre positivament les seves primeres declaracions i el to conciliador que va mostrar. Tot i això i, potser injustament, vaig continuar amb reserves al respecte del seu comportament.
Avui tot just fa 2 dies que ha près possessió del càrrec, i, sentint-ho molt, ja ha fet coses i ha mostrat detalls que no m'han agradat gens.

Un dels aspectes del seu programa va ser dir que era una llàstima no comptar amb la col-laboració i el treball de grans ex-jugadors com Migueli, Amor, Fusté o Rexach. Jo em pregunto: no és una llàstima prescindir de Begiristain? (4 lligues i 1 champions de jugador + 4 lligues i 2 champions d'entrenador), o d'Alexanko? (4 lligues, 1 champions de jugador i 2 Recopes de jugador i ara l'ha fet fora pagant de la butxaca dels socis l'any que li quedava).

Per no parlar del cas de Cruyff. Recentment (i per mi inoportunament per part de Laporta) nombrat President d'honor, a Rosell només li han fet falta unes hores per retirar-li el títol amb l'explicació de que no està estipulat en els estatuts i que s'ha de portar a votacions davant dels socis. No es podia haver esperat més temps? Era estrictament necessari per al bon funcionament del club retirar-li "ipso facto" el càrrec?
Tot plegat fa un olor a revenja "barriobajera" que situen a Rossell al nivell del seu odiat Laporta.
L'argument de portar la decissió de votar Cruyff com a President d'Honor provoca que quedi el llistó molt alt a l'hora de prendre decissions institucionals. Aquesta actitud de Rossell ens indica que, a partir d'ara, qualsevol decissió que prendrà la passarà a votacions dels socis? Molt em temo que no.
Tots els grans clubs europeus tenen referents en forma de presidents d'honor: el Madrid té a Di Stefano, el Bayern a Beckenbauer, el Manchester a Charlton, etc.. Rossell ha aconseguit que el nostre referent, la persona que ha fet canviar la flosofia i mentalitat de la era moderna del Barça, estigui emprenyat (i amb raó) ara mateix amb la institució. Quina pena i quin ridícul veure com Cruyff torna la insignia imposada fa pocs mesos.
Una de les primeres coses que també vol cambiar Rosell és l'horari dels partits. Té la intenció el dia del Gamper de jugar a les 19:45. Sap Rosell que hi ha molts botiguers que tanquen a les 20:30? Sap Rosell que hi ha gent que per assistir al camp hi ha gent de fora la ciutat que hauran de sortir a les 17:00 de la tarda? Sap Rosell que entrar a Barcelona entre les 18:00 i les 19.00 és una odissea? Sap Rosell com estan els parquings propers a l'estadi a les 19:00? Entenc que jugar a les 22:00 és tard, però podem trobar un terme mig. Entenc que és bo recuperar els diumenges a les 17:00 però un laborable a les 19:45 és conflictiu i mostra que no s'ha posat a la pell de molts socis.
Tampoc m'agrada aquest "cuento" de fer les rodes de premsa en català i castellà. No som un club català? Doncs es fa en català. I si algun periodista vol alguna resposta en un altra idioma que ho demani i llestos. No cal passar-se tota la roda de premsa preguntant al periodista de torn si ho vol en català o en castellà.
Un altre gest que no m'ha agradat són les contiunes referències "subliminals" a Laporta. Si vol ser un referent Rosell ha d'estar per sobre de l'ex-president i mostrar estar per sobre, molt per sobre del que teniem fins ara. Avui ha arribat a dir: "ahir vaig sopar amb uns amics i després vaig anar a casa amb la meva dona" (comparant-se amb la fama de Laporta, el qual després de sopar anava a Luz de Gas i no anava amb la dona perquè està separat).
Molt malament.
Sandro, amb el bé que vas començar i amb el fàcil que tens saber el que has de fer i el que no (tothom sap que va fer bé i que no Joan Laporta) no has començat gens bé.
Espero que aviat rectifiquis.