viernes, 1 de mayo de 2009

Casal Rock, Sant Jordi i la setmana (o mes) patidora

Com que vaig a tope de feina puc escriure ben poc en el meu blog. Donat això se m'acumulen els temes i n'hauré d'abarcar tres en un post.

CASAL ROCK
Després d'haver vist 2 programes trobo molt positiva aquesta nova proposta de TVC. Programa original que provoca diversos efectes positius i fins i tot m'atreveixo a dir que necessaris:
1) ensenyar al públic en general la feinada que comporta interpretar una cançó i el difícil i laboriós que es surtir en escena i muntar tot un concert.
2) Donar a conéixer repertori a una generació de públic extremadament hermètica en els seus gustos artístics, els quals els costa escoltar noves propostes, fins i tot els hi és difícil escoltar rock creat als anys 60 quan ells tenien 30 anys.
3) Potenciar i donar protagonisme d'una vegada a la gent gran, a la maduresa. Fins ara només els joves, forts, prims i guapos eren els protagonistes mediàtics.
A més, impagable la publicitat que Marc Parrot ha fet dels Lax'n' i el "Llença't". Ja es extrany que no hagin promocionat primer a "Els Pets", tònica habitual de la premsa del païs.
També destacar el paper de Marc Parrot, bon músic i poc reconegut fins ara.

SANT JORDI
Una de les coses que no m'agrada del Sant Jordi es perquè les roses han de ser més cares que mai. No en canvi els llibres, que donat que és un dia que en venen molts hi apliquen un descompte.

LA SETMANA PATIDORA
Ara parlo del meu estimat Barça. Aquesta setmana (i Déu vulgui que tot el mes) toca patir i gaudir. Ja hem començat amb un trist empat amb el Chelsea. I dic trist perquè és injust i lamentable que un equip de la qualitat i pressupost dels anglesos jugui al que va jugar. I encara pitjor es que la UEFA que s'omple la boca amb el concepte Fair Play (joc net) no només ho permeti sinó que ho potencíi amb els arbitratges i els sistemes de competició que aplica. S'ha de protegir a l'artista creador i no al destructor. I el Barça és un gran artista en l'art del futbol.
Ara ens toca el Madrid, Chelsea i per arrodonir-ho la final four de basket i hoquei que desgraciadament s'ha perdut però en tot cas s'ha arribat on s'ha d'arribar: a la final. Quasi res! Fet que demostra el gran potencial i mèrit que l'entitat del F.C. Barcelona mostra i que cap entitat esportiva del món té.
Molta sort perquè l'esport és gracies a Déu imprevisible.

1 comentario:

Què t'anava a dir dijo...

Lo de casal rock pot resultar avorrit, sino canvien una mica.