Diumenge de concerts i festa de la bicicleta.

Avui he tingut un diumenge atapaït. Al migdia i després d'uns 13 anys sense fer-ho he anat a veure la festa de la bicicleta. Em sap greu dir que el sentiment ha estat de decepció, anyorança i tristesa. Una festa genuinament vendrellenca que anat molt a menys. La última vegada que hi vaig anar hi havia una gran participació tan de ciclistes, carrosses i espectadors. Aquest any tot hi haver-hi força participació no s'acosta al que havia estat, unes 5 carrosses la majoria lluny de les que s'havien vist, molta menys gent i menys ciclistes. Això en una població que entre uns pocs han decidit fer créixer i multiplicar per 3 la seva població en 15 anys. Dons bé, la festa de la bicicleta s'ha dividit entre tres en tots els sentits. I amb això no vull deixar de felicitar al gran esforç de la comissió de festes que fan tot el que poden i més, però aquesta festa tenint en compte que ha estat creada per un vendrellenc s'hauria de potenciar arribant als límits de Sant Felix o la calçotada de Valls, referències festives arreu del païs.
La part positiva han estat els 2 concerts de la tarda. Primer en una església atapaïda de gom a gom la gran majoria de les corals vendrellenques i Lax'n' Busto han executat una gran mostra d'implicació, ganes i talent musical. Veure barrejat en un escenari músics amateurs i professionals, d'estils ben diferents tots ells del Vendrell fa gaudir a qualsevol.
El concert ha deixat coses ben clares: la gran organització que hi havia, el bé que canta el Salva, la gran estrena de la cançó Instants, escrita per en Pemi Rovirosa expressament per a l'ocasió i que l'esglesia no és lloc per a concerts donada la mala visibilitat i pitjor acústica.
Per últim he anat a l'Auditori a veure l'estrena de la Big Band grallera. Més músics vendrellencs que no hi eren a l'església i exel-lent acústica: aquí si que és un lloc per a concerts! Bona proposta i feinada de'n Jordi López que ha aconseguit ajuntar 9 músics amb diferents tipus de gralles amb la dificultat d'afinació i timbre que això comporta amb una base rítmica jazzera adaptant peces de jazz, peces tradicionals i temes propis. Desde aquí aplaudeixo que hi hagi persones que per amor a l'art s'atreveixin a tirar projectes com aquest endavant. Que no pari!