Buscant La Trinca.

He anat seguint el programa de La Trinca per diferents motius: perquè m'agrada la Trinca, perquè hi sortia el Joan Inglès i perquè m'agrada veure programes musicals siguin com siguin. Dir d'entrada que aparentment va ser una llàstima que el Joan quedés eliminat ahir mateix pràcticament en el tram final. I perquè aparentment? Moltes vegades a la vida el que sembla bo es torna dolent i el que sembla dolent és bo. En Joan no serà escollit com a nova Trinca però ha tingut una gran plataforma de promoció i mai se sap que pot passar a partir d'ara. No seria estrany que li pogués sorgir una altra oportunitat que a la llarga o a la curta sigui millor que formar part de la nova Trinca. Des d'aquí felicitar-lo i dir que, desde la meva humil opinió, es mereixia molt més tot i que quedar dels tres primers és un gran resultat. Del programa poques coses més m'han agradat. Hi havia moments que es notava improvisació de continguts, errors (coses del directe segurament) i incoherència amb els convidats (segons quin convidat cantava s'hi abraçaven i segons qui no li feien ni cas com, per exemple, Cris Juanico i Tomeu Penya).Però el que he trobat més lamentable és que un programa fet a una televisió pública a través d'una productora més que solvent renuncii a la música en directe. Si ja es prou trist que en un programa musical la música estigui enllaunada pitjor és fer sortir a una desena de músics fent literalment el "paripé" amb els instruments a la ma. Penós. Un fet que no ajuda gens a la situació actual del sector musical ple d'intrusisme i de músics que fan veure que toquen. Hi ha programes, com el Buenafente que la premissa sempre ha estat que els músics han de sortir a tocar en directe. I en aquest aspecte dir que sempre els músics voldran tocar en directe, mai un músic renuncia a tocar perquè és el que més desitja.